Dinastia Qin

dinastia xinesa fundadora de l'imperi xinès

La dinastia Qin (xinès tradicional: xinès simplificat: pinyin: Qín CháoWade-Giles: Ch'in Ch'ao; IPA: [tɕʰǐn tʂʰɑ̌ʊ̯]) va ser la primera dinastia imperial de la Xina, des del 221 fins al 207 aC. El nom de l'estat Qin derivava de la terra originària de Qin, en el cor de l'estat (l'actual Shaanxi). Va ser fundada per l'emperador Qin Shi Huangdi al final del Període dels Regnes Combatents després de la unificació de la Xina per conquesta de tots els estats veïns. Això va suposar no sols una unificació territorial sinó també política, social i econòmica, per la unificació de pesos, mesures, escriptura, etc. Va ser una dinastia molt curta però molt important, perquè va fundar les bases del sistema feudal i imperial xinès que havien de perdurar fins a l'edat moderna.[1]


Qin
Bandera
Bandera
221 aC – 206 aC Bandera
Bandera

Escut de Dinastia Qin

Escut

Ubicació de Dinastia QinMapa de l'Imperi Qin al voltant de l'any 210 aEC.
Informació
CapitalXianyang
Idioma oficialXinès antic
ReligióReligió tradicional xinesa, Legalisme, Taoisme, Confucianisme
MonedaBanliang
Població210 aEC (est.): 20,000,000 
Període històric
Edat antiga
Unificació de la Xina (fi del Període dels Regnes Combatents)221 aC
Mort de Qin Shihuang210 aEC
Rendició davant Liu Bang206 aC
Política
Forma de governMonarquia
Emperador
 • 221 aEC–210 aEC:Qin Shihuang
 • 210 aEC-207 aEC:Qin Er Shi
Canceller
 • 221 aEC–208 aEC:Li Si
 • 208 aEC–207 aEC:Zhao Gao
Història de la Xina
Història de la Xina
Història de la Xina
ANTIGA
3 Augustos i 5 Emperadors
Dinastia Xia 2100–1600 aC
Dinastia Shang 1600–1046 aC
Dinastia Zhou 1045–256 aC
 Zhou Occidental
 Zhou Oriental
   Primaveres i Tardors
   Regnes Combatents
IMPERIAL
Dinastia Qin 221 aEC–206 aEC
Dinastia Han 206 aEC–220 EC
  Han Occidental
  Dinastia Xin
  Han Oriental
Tres Regnes 220–280
  Wei, Shu i Wu
Dinastia Jin 265–420
  Jin Occidental 16 Regnes
304–439
  Jin Oriental
D. Meridionals i Septentrionals
420–589
Dinastia Sui 581–618
Dinastia Tang 618–907
  ( Segon Zhou 690–705 )
5 Dinasties &
10 Regnes

907–960
Dinastia Liao
907–1125
Dinastia Song
960–1279
  Song del Nord Xia Occ.
  Song del Sud Jin
Dinastia Yuan 1271–1368
Dinastia Ming 1368–1644
Dinastia Qing 1644–1911
MODERNA
República de la Xina 1912–1949
República Popular
de la Xina

Des del 1949
República de
la Xina
(Taiwan)
Des del 1945

Primaveres i Tardors

modifica

Després d'un període de guerres cada vegada més intenses, Qi, Qin, Jin i Chu finalment es van ajuntar per a una conferència de desarmament en el 579 aC, en què essencialment els altres estats es van convertir en satèl·lits.[2] El 546 aC, Jin i Chu van acordar una nova treva. Aquesta era de pau va ser sol un preludi al caos del període dels Regnes Combatents. Cadascun dels quatre poderosos estats es trobava sumit en contínues lluites pel poder.

Els Regnes Combatents

modifica

El període dels Regnes Combatents, que va començar el 403 aC, quan les famílies Zhao, Wei i Han que encara quedaven de l'elit a Jin es van dividir l'estat i la impotent cort de Zhou va ser forçada a reconèixer la seva autoritat. A l'inici del període, mentre els seus veïns a l'est i centre de la Xina començaven a desenvolupar-se ràpidament, l'estat Qin encara estava en un estat de subdesenvolupament i decadència. La població de Qin estava composta per una gran part de gent semi-tribal sinitzada, que es creia que eren descendents dels Rong. Es creu que això era una de les principals causes del clar malestar i discriminació dels altres estats cap a Qin, que tenia defenses naturals amb el Pas de Hangu a l'est i el Pas de Tong a l'oest. Entre el 413 i el 409 aC durant el regnat del Duc Jian de Qin, l'exèrcit de Wei dirigit per Wu Qi, amb el suport de Zhao i Han, va atacar Qin i conquerí els territoris de Qin a l'oest del riu Groc.[3]

L'any 364 aC Wei va ser derrotat per Qin a la batalla de Shimen i només va ser salvat per la intervenció de Zhao. Qin va guanyar una altra victòria l'any 362 aC i en 361 aC la capital de Wei es va traslladar a Daliang a l'est per estar fora de l'abast de Qin. L'estat de Qin va fortificar la frontera oriental al pas de Hangu l'any 361 aC.[4]

L'elevació l'any 361 aC de Shang Yang com a ministre del Duc Xiao de Qin constitueix un important punt d'inflexió històric amb nombroses reformes decisives per establir el poder dels Qin. Utilitzà els preceptes de l'escola de pensament legalista que pretén governar la societat de la manera més eficient possible mitjançant lleis i administració estrictes. Prengué diverses mesures, algunes brutals i autoritàries, per crear una societat basada en noves jerarquies vinculades al mèrit i la devoció a l'estat. Shang Yang advocà per l'enfortiment de l'agricultura i l'exèrcit, que considerava com les úniques fonts de poder real i interdependents, recolzant-se en la classe camperola realitzant una nova divisió de la terra, augmentant la producció i afavorint nous desbrossats, generant importants ingressos per a l'Estat que grava directament els agricultors i els conreus.[5] Aquestes mesures van augmentar la riquesa del regne i van reforçar la seva capacitat bèl·lica. Els soldats es reclutaren sobretot de la pagesia, ja organitzada en grups solidaris que serveixen de base per al reclutament i es distribueixen recompenses per animar els subjectes a treballar bé i lluitar bé. Sota la direcció de Yang, Qin ràpidament va aconseguir i va superar les reformes d'altres estats.[6]

L'any 316 aC, Qin es va expandir cap al sud cap a la conca de Sichuan conquerint els estats de Ba i Shu.[7] L'any 278 aC, Bai Qi va dirigir l'exèrcit de Zhaoxiang de Qin contra Chu, el seu rival més gran al sud del Yangtze, prenent la seva capital Ying i molt territori, i el 272 aC va conquerir l'estat Xirong de Yiqu.[8] Va envair l'Estat de Han, el més petit dels set estats, en el 265 aC per capturar Qinyang i obrir una via d'invasió de Zhao, els reis nominals de la Xina. En quatre anys aïllà Shangdang de la resta de Han, i Han va oferir-la a Xiaocheng de Zhao que s'hi va avenir, però fou derrotat a la batalla de Changping, fent matar més de 400.000 presoners de guerra enterrant-los vius.[9] L'any 241 aC, l'expansió de Qin havia aconseguit aïllar i encerclar Han i Wei, i fer frontera amb Qi. Cinc dels set principals estats en guerra Chu, Zhao, Wei, Yan i Han van formar una aliança per lluitar contra el creixent poder de Qin, de la que el Rei Kaolie de Chu va ser nomenat líder i Lord Chunshen el comandant militar, però Qin va atacar el camp de Chu, que es va retirar, i després la resta dels aliats.[10]

En 323 aC els marquesos de Han, Zhongshan, Wei, Yan, i Zhao es van aliar i reconèixer mútuament com a reis.[11] Els aliats, liderats pel general Zhao Pang Nuan van atacar Qin però van ser derrotats el 318 aC a la batalla de Hangu al pas estratègic de Hangu.[12]

L'any 278 aC, Bai Qi va dirigir l'exèrcit de Zhaoxiang de Qin contra Chu, el seu rival més gran al sud del Yangtze, prenent la seva capital Ying i molt territori, i el 272 aC va conquerir l'estat Xirong de Yiqu.[8] Va envair l'Estat de Han, el més petit dels set estats, en el 265 aC per capturar Qinyang i obrir una via d'invasió de Zhao, els reis nominals de la Xina. En quatre anys aïllà Shangdang de la resta de Han, i Han va oferir-la a Xiaocheng de Zhao que s'hi va avenir, però fou derrotat a la batalla de Changping, fent matar més de 400.000 presoners de guerra enterrant-los vius.[9]

Han, en bloquejar el pas directe a Qin fins a en la planúria xinesa del nord, convertint-se en objectiu freqüent de les expedicions Qin. L'any 241 aC, l'expansió de Qin havia aconseguit aïllar i encerclar Han i Wei, i fer frontera amb Qi. Cinc dels set principals estats en guerra Chu, Zhao, Wei, Yan i Han van formar una aliança per lluitar contra el creixent poder de Qin, de la que el Rei Kaolie de Chu va ser nomenat líder i Lord Chunshen el comandant militar, però Qin va atacar el camp de Chu, que es va retirar, i després la resta dels aliats.[10] La invasió de Han per Qin en la província de Shangdang va portar en el 260 aC a la batalla de Changping, la més sagnant de tot el període.[9] L'últim rei de Zhou de l'Est es considera tradicionalment Nan de Zhou, que va ser assassinat quan Qin va capturar Wangcheng, la seva capital l'any 256 aC.[13] Es va postular Hui de Zhou, però el seu territori va ser eliminat completament el 249 aC.

En 250 aC es va posar en marxa el projecte de regadiu de Dujiangyan a l'actual província de Sichuan. A la mort de Zhuangxiang de Qin l'any 247 aC el seu fill de tretze anys Ying Zheng, que més tard es va convertir en Qin Shi Huangdi puja al tró i Lü Buwei es va convertir en el canceller i regent,[14] començant la construcció del Mausoleu de Qin Shi Huang en 246 aC, on es trobaran les restes de l'Exèrcit de guerrers de terracota.

En 240 aC va morir el filòsof Zou Yan, un dels desenvolupadors de la teoria del Yin-Yang i dels Cinc Elements, i en 239 aC es va començar la redacció dels annals de les Primaveres i Tardors de Lü, sota la direcció de Lü Buwei, i els manuscrits de Fangmatan (a l'actual província de Gansu). En 237 aC Lü Buwei fou enviat a l'exili, i fou substituït per Li Si.

Guerres d'unificació de Qin

modifica
 
Guerres d'unificació de Qin

Les Guerres d'unificació de Qin van ser una sèrie de campanyes militars dutes a terme per Qin. Qin Shi Huangdi va continuar amb la tradició d'atacar de manera tenaç i defensar els estats feudals en una sèrie de campanyes militars contra els altres estats. Han, el més petit dels set estats, va ser conquistat en 230 aC.[15] El rei Wei Jia va rendir Wei a Qin en 225 aC després que el general Wang Ben desviés el riu Groc cap a Daliang, destruint la capital en una riuada,[16]

El 228 aC va capturar al rei Youmiu de Zhao, conquerint l'estat, però el seu germanastre Jia va crear Dai dels romanents de l'estat. L'any 227 aC, amb les tropes Qin a la frontera de Yan després del col·lapse de Zhao, el príncep hereu Dan va enviar un assassí amb l'esperança d'acabar amb l'amenaça Qin però l'assassí va morir a Xianyang en l'intent a mans de Qin Shi Huangdi. Sorprès i enfurismat, el rei de Qin va demanar a Wang Jian que destruís Yan, que va aixafar l'exèrcit Yan i els reforços de Dai al riu Yi. Wang Jian i el seu fill Wang Ben van capturar la capital Ji en 226 aC i el rei Ji Xi va fugir a la península de Liaodong.[17] Li Xin va perseguir els Yan en retirada fins al riu Yan, on va destruir la major part de l'exèrcit. Més tard, el rei Xi va ordenar l'execució del príncep hereu Dan i va enviar el cap del seu fill a Qin com a "apologia" per l'intent d'assassinat. Qin va acceptar la "disculpa" i no va atacar Yan durant els tres anys següents.

En 224 aC Wang Jian va atacar Chu amb 600.000 homes i va derrotar l'exèrcit Chu a Pingyu, ocupant les ciutats fins que en 223 aC va capturar al rei Fu Chu i acabant amb la seva independència.[17] L'any 222 aC, Liaodong va caure també[17] i Wang Ben va atacar Dai i els romanents de l'estat de Zhao capturant Jia de Zhao en 222 aC,[17] i des d'allà, derrotant l'últim estat xinès independent, l'estat de Qi l'any 221 aC.[15] Llavors, en aquell mateix any, a l'edat de 38 anys, el rei de Qin es va proclamar com el primer emperador de la Xina.[18] va assolir el control de tota la Xina. Els territoris annexionats per Qin van esdevenir la pàtria de la nació xinesa i van formar la base de la dinastia Qin. La unificació de la Xina feta pels Qin és considerada com la fi de l'antiguitat xinesa i l'inici de l'imperi xinès.[19]

Cronologia

modifica
Referències[20][21][22][23][24][25]
Dates aC Esdeveniments
233 Han Fei empresonat, és suïcidà. Mor Han Fei un dels principals representants de l'escola filosòfica del "legisme" o "Escola de les lleis".
230-221 Els regnes de Han, Zhao, Liang, Chu, Yan i Qi successivament conquerits pels Qin.
228-201 Fitxes i tauletes de Liye 里耶(a l'actual província de Hunan).
227 Fracassa l'intent d'assassinat de Ying Zheng per part de Jing Ke de l'Estat de Yan.
221 Fundació del primer imperi de la Xina. Ying Zheng es proclama com a Primer Emperador, amb el nom de Qin Shi Huangdi 始皇帝. Li Si nomenat Gran Conseller
221-214 Expedicions a Fujian, Guangdong i Guangxi.
220 Construcció d'una xarxa de carreteres imperials
219 L'emperador celebra els sacrificis feng i shan sobre el Taishan (Mont Tai). Inscripcions de Yishan, Taishan i Langye a l'actual província de Shandong.
218 Fracassa l'intent d'assassinat de l'emperador per part de Zhang Liang. Inscripcions de Zhifu.
217 Manuscrits de Shuihudi 睡虎地 (texts sobre bambú).
214 El general Meng Tian rebé l'encàrrec de pacificar la regió de l'Ordos a la Mongòlia Interior, i de supervisar els treballs de la construcció de la Gran Muralla.
215 Inscripcions de Jieshi a l'actual província de Shandong.
213 Destrucció d'obres considerades heterodoxes.
212 460 lletrats i fangshi enterrats vius. Construcció del palau d'Afang (Epang) a Xianyang (actualment integrada a l'àrea metropolitana de Xi'an a la província de Shaanxi.
210 El primer emperador mor a Shaqiu a l'actual província de Fujian. El seu fill petit Hu Hai el succeeix com a segon emperador amb el nom de Er Shi Huangdi. Inscripcions de Kuaiji. Finalització de les obres del primer mausoleu de primer l'emperador a Lintong (actualment un dels districtes de Xia'n).
209 Manuscrits de Zhoujiatai 周家台 a l'actual província de Hubei.
208 Rebel·lió de Chen Sheng i Wu Guang.
207 Assassinat del segon emperador. Batalla de Julu (actualment Xingtai a la província de Hebei). L'exèrcit dels Qin vençut per Xiang Yu.
206-202 Guerres entre Liu Bang i Xiang Yu per la conquesta de l'imperi. La capital destruïda.
203 Fundació del regne de Nanyue per Zhao Tuo.

Referències

modifica
  1. Folch, M. Dolors.. La Construcció de la Xina : el període formatiu de la civilització xinesa. 1ª ed. Barcelona: Empúries, 2001. ISBN 84-7596-802-3. 
  2. Shaughnessy, Edward L.; Loewe, Michael. «The Spring and Autumn Period». A: The Cambridge History of Ancient China From the Origins of Civilization to 221 BC (en anglès). Cambridge University Press, 1999, p. 561. ISBN 9780521470308. 
  3. Tang Long. The Book of War (en anglès). Algora Publishing, 2017, p. 75. ISBN 9781628942934. 
  4. «3. Site of Hangu Pass, Henan province». A: 22 World Heritage sites in China along the Silk Road (en anglès). China Daily, 15 juliol 2015 [Consulta: 12 desembre 2023]. 
  5. Sanft, Charles (en anglès) Philosophy East and West, 64, 1, 2014, pàg. 174–191. DOI: 10.1353/pew.2014.0003. ISSN: 1529-1898.
  6. Folch, M. Dolors. La Construcció de la Xina: el període formatiu de la civilització xinesa. 1ª ed. Barcelona: Empúries, 2001. ISBN 84-7596-802-3. 
  7. Sage, Steven F. Ancient Sichuan and the Unification of China (en anglès). State University of New York Press, 1992, p. 137. ISBN 9780791410370. 
  8. 8,0 8,1 Di Cosmo, Nicola. «Chapter 13: The Northern Frontier in Pre-Imperial China». A: Loewe, Michael; Shaughnessy, Edward L.. The Cambridge History of Ancient China: From the Origins of Civilization to 221 BC. (en anglès). Cambridge University Press, 1999, p. 961. ISBN 9781139053709. 
  9. 9,0 9,1 9,2 «The first emperor: the megalomaniac who united China» (en anglès). Independent, 13-02-2009. [Consulta: 6 desembre 2023].
  10. 10,0 10,1 Little, R.; Kaufman, S.; Wohlforth, W. Balance of Power in World History (en anglès). Palgrave Macmillan UK, 2007, p. 129. ISBN 9780230591684. 
  11. Hu, Cheng-Tai. A Quantitative Study of Alliance Structures in the Warring States of Ancient China, 453-221 B.C. (en anglès). Saskatoon: University of Saskatchewan, 2015, p. 30. 
  12. Gillingham, John; Lazenby, John; Connolly, Peter. The Hutchinson Dictionary of Ancient and Medieval Warfare (en anglès). Taylor & Francis, 2016, p. 138. ISBN 9781135936747. 
  13. Xiong, Victor Cunrui. Historical dictionary of medieval China (en anglès). Scarecrow Press, 2009, p. 533. ISBN 9780810860537. 
  14. Ancient China. Ancient China (en anglès). Ancient China, 2016, p. 182. ISBN 9789839541885. 
  15. 15,0 15,1 Museo Nacional de Antropología. China imperial, las dinastías de Xi'an: Museo Nacional de Antropología, septiembre-diciembre 2000, ciudad de México (en castellà). CONACULTA, 2000, p. 34. ISBN 9789701850763. 
  16. Li, Xiaobing. China at War: An Encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 2012. ISBN 978-1-59884-415-3. 
  17. 17,0 17,1 17,2 17,3 Hung, Hing Ming. The Road to the Throne: How Liu Bang Founded China's Han Dynasty (en anglès). Algora Publishing, 2011, p. 8. ISBN 978-0-87586-837-0. 
  18. Duiker, William J.; Spielvogel, Jackson J. World History: Volume I: To 1800 (en anglès). Edition: 5, illustrated. Thomson Higher Education publishing, 2006, p. 78. ISBN 0-495-05053-9. 
  19. Folch, M. Dolors.. La Construcció de la Xina : el període formatiu de la civilització xinesa. 1ª ed. Barcelona: Empúries, 2001. ISBN 84-7596-802-3. 
  20. Pirazzoli-t'Serstevens, Michèle; Bujard. Les Dynasties QIN et HAN (en francès). París: Les Belles Lettres, 2017, p. 441-442. ISBN 978-2-251-44638-7. 
  21. Debaine-Francfort, Corine. La redécouverte de la China ancienne (en francès). París: Gallimard, 1998, p. 89-99. ISBN 978-2-07-039173-8. 
  22. Folch, Dolors. La construcció de la Xina. El període formatiu de la civilització xinesa. 2a edició. Barcelona: Editorial Empúries, 2009, p. 158-175. ISBN 978-84-7596-802-5. 
  23. Schirokauer, Conrad; Brown. Breve historia de la civilización china (en castellà). Barcelona: Bellaterra, 2006, p. 81-86. ISBN 978-84-7290-555-9. 
  24. «The Qin Dynasty - First Imperial Dynasty in China» (en anglès), 23-01-2018. [Consulta: gener 2019].
  25. Gernet, Jacques. Lev Monde chinois (en francès). París: Armand Colin, 2005, p. 148-149. ISBN 2-266-16314. 

Bibliografia

modifica

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica


Precedit per:
Dinastia Zhou
Dinasties en la història xinesa
221 – 206 aEC
Succeït per:
Dinastia Han