226 aC
any
L'any 226 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Messala i Ful·ló (o també any 528 ab urbe condita). L'ús del nom «226 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 226 aC (ccxxvi aC) |
Islàmic | 873 aH – 872 aH |
Xinès | 2471 – 2472 |
Hebreu | 3535 – 3536 |
Calendaris hindús | -170 – -169 (Vikram Samvat) 2876 – 2877 (Kali Yuga) |
Persa | 847 BP – 846 BP |
Armeni | - |
Rúnic | 25 |
Ab urbe condita | 528 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
Dècades | |
250 aC 240 aC 230 aC - 220 aC - 210 aC 200 aC 190 aC | |
Anys | |
229 aC 228 aC 227 aC - 226 aC - 225 aC 224 aC 223 aC |
Esdeveniments
modificaAntiga Grècia
modifica- Àrat de Sició és nomenat estrateg de la Lliga Aquea i envia les seves forces contra Elis, que demana ajut a Esparta. Cleòmenes III, rei d'Esparta, lluita amb les forces d'Àrat al peu del Mont Liceu al territori de Megalòpolis, i el derrota, fent una gran mortaldat d'aqueus. Àrat fuig, però amb la resta de l'exèrcit ocupa Mantinea.[2]
Antiga Roma
modifica- Aquest any són elegits cònsols Marc Valeri Messala i Luci Apusti Ful·ló.[3]
- Els dos cònsols es dediquen a reclutar un poderós exèrcit per tot Itàlia per fer front a una esperada invasió dels gals.[4]
- Els llibres sibil·lins deien que el que els gals i els grecs havien de posseir la ciutat. Per consell dels pontífexs, Ful·ló fa enterrar vius a un home gal i una dona grega a la zona del mercat per trencar la profecia.[5][6]
Península Ibèrica
modifica- Hasdrúbal, en el context de la conquesta cartaginesa d'Hispània, pacta amb els romans el Tractat de l'Ebre, que fixa el límit de la futura expansió dels cartaginesos fins al sud aquest riu. El govern d'Hasdrúbal a Hispània és virtualment independent de Cartago, i el tractat el signa a títol personal i no en nom de l'Imperi Cartaginès.[7]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Smith, William (ed.). «Cleomenes». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 22 abril 2024].
- ↑ Titus Livi. Epítom, XX, 22, 17
- ↑ Polibi. Història, II, 22
- ↑ Joan Zonaràs. Compendi d'història, XX
- ↑ Plini el Vell. Naturalis Historia, III, 20
- ↑ Polibi. Història, II, 13; III, 27