Obre el menú principal

Megalopòlis (en temps clàssics Megalopolis, Μεγάλη πόλις o Μεγαλόπολις, en temps bizantins i otomans Sinánu, i actualment Μεγαλόπολη en grec), és una ciutat d'Arcàdia. El seu nom vol dir "Gran Ciutat" i en l'actualitat té uns 5.000 habitants, que són una tretzena part dels que havia arribat a tenir a l'antiguitat.

Infotaula de geografia políticaMegalòpolis
Megalopoli.jpg

Localització
 37° 24′ 00″ N, 22° 08′ 00″ E / 37.4°N,22.133333333333°E / 37.4; 22.133333333333
EstatGrècia
RegióRegió del Peloponès
MunicipiMegalopolis Municipality Tradueix
Capital de
Població
Total 5.748 (2011)
Geografia
Banyat per Q15137556 Tradueix
Altitud 430 m
Limita amb
Història i celebracions
Creació 371 aC
Identificador descriptiu
Codi postal 22200
Fus horari
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

La Lliga ArcàdiaModifica

Fou fundada el 370 aC poc després de la batalla de Leuctres i va estar acabada el 368 aC. Epaminondes va unificar als arcadis en una lliga de la que Megalòpolis va esdevenir capital. Fou constituïda l'assemblea popular, anomenada Myrii i deu magistrats van ser nomenats per establir la ciutat, dels que 2 eren de Tegea, 2 de Mantinea, 2 de Kleitor, 2 de Menàlia i 2 de Parrhàsia. La ciutat es va construir a la vora del riu Helisson, afluent de l'Alfeios. Diverses ciutats (unes 40) foren buidades i els seus habitants invitats o forçats a poblar la nova ciutat. Els pobladors veien de Menàlia, (10 ciutats), Parrhàsia (8), Orcomen (3), Cinúria (4), Eutresis o Eutrèsia (6), Tripolis (3) i Egitos o Aegitis (5 o 6). El territori de la ciutat s'estenia fins a 40 km al nord i a l'est fins a Tegea, Mantinea, Orcomen i Cafies, i a l'oest fins a Messènia, Figàlia i Herea

A la ciutat es feien les reunions de la Lliga Arcàdia. El consell era anomenat dels deu mil (οἱ Μύριοι) i tenia representants de totes les ciutats-estat d'Arcàdia excepte Orcomen i Herea. Un exèrcit, els epariti (Ἐπάριτοι) estava al servei de la lliga i el formaven 5000 efectius.

Després de la caiguda del poder d'Atenes, Esparta va concentrar els seus atacs contra Megalòpolis, que va rebutjar tots els intents i es va aliar després amb Filip II de Macedònia i amb Alexandre el Gran.

Després va donar suport a Antípater i tot seguit, a la lluita entre Polipercó i Cassandre, va defensar aquest darrer, i Polipercó la va assetjar el 318 aC però fou rebutjat per la ciutat sota la direcció de Damis. En aquest temps tenia uns 65000 habitants i 15000 homes en edat militar.

Després d'això fou governada per tirans el primer dels quals fou Aristòdemos, anomenat Χρηστός. Durant el seu regnat el rei espartà Acròtatos, fill d'Areos i nét de Cleònim II, va atacar Megalòpolis, però va morir a la lluita.

La lliga AqueaModifica

Dos generacions després el tirà era Lidiades que va renunciar el 232 aC i la ciutat es va unir a la Lliga Aquea.

El 222 aC Cleòmenes III va sorprendre la ciutat; els habitants es van poder escapar cap a Messene. Els espartans la van saquejar i la van deixar parcialment en ruïnes. Derrotat Cleòmenes a Selàsia (221 aC) la ciutat fou reconstruïda però van esclatar dissensions entre els que volien mantenir la mateixa mesura que abans i els que la volien reduir; els primers van prevaldre deixant una ciutat per damunt de les necessitats.

DecadènciaModifica

Després fou atacada pel tirà espartà Nabis que no la va poder ocupar però des de llavors ja va entrar en decadència. El 175 aC Antíoc IV Epífanes va prometre els diners per fer una nova muralla més reduïda. La ciutat s'havia despoblat i era el doble de gran que Esparta per la meitat de població. Estrabó, a la Geografia,[1] la descriu com "La gran ciutat que és com un gran desert " (ἐρημία μεγάλη 'στὶν ἡ Μεγάλη πόλις). Pausànies la va trobar en condicions molt precàries.

Altres dadesModifica

A Megalòpolis hi van néixer l'estrateg Filòpemen i l'historiador Polibi.

La part sud de la ciutat s'anomenà Orèstia (Orestia, Ὀρεστία) pel nom d'una antiga ciutat dels menalis a aquest indret. Les seves ruïnes són a la moderna Sinánu.

ReferènciesModifica

  1. «Str. 8.8.2». Greek Texts & Translations. [Consulta: 1r novembre 2014].

Coord.: 37° 24′ 02″ N, 22° 08′ 17″ E / 37.4006°N,22.1381°E / 37.4006; 22.1381

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Megalòpolis