Obre el menú principal

Messene (en grec: Μεσσήνη), actualment anomenada Αρχαία Μεσσήνη (Arkhaia Messene, «Antiga Messene») per no confondre-la amb Messini, fou la capital de Messènia en el seu període d'existència com a estat, al segle IV aC. Fou construïda sota impuls d'Epaminondes el 369 aC. Els tebans van ajudar els messenis en la construcció, i experts de tota Grècia van venir per construir-la. Epaminondes fou reconegut com a Oekist (fundador).

Infotaula de geografia políticaMessene
Messeneasklepeion.jpg

Localització
 37° 10′ 30″ N, 21° 55′ 12″ E / 37.175°N,21.92°E / 37.175; 21.92
EstatGrècia
RegióRegió del Peloponès
Geografia
Altitud 5 m
Identificador descriptiu
Codi postal 240 02
Fus horari
Prefix telefònic 27220
Modifica les dades a Wikidata
Vista de l'antic asclepeion.

Era situada entre uns turons a la plana de Messènia; la part del nord estava formada pel puig Itome (801 metres) i la del sud pel puig Eva.

Actualment es troben algunes ruïnes, sobretot de les muralles, i també edificis i un teatre, a Mavromati. Un temple jònic es troba al puig Itome.

Contingut

LocalitzacióModifica

Messene es troba a uns 15 km al nord de Messini, a 25 km de Kalamata i a 60 km a l'est de Piles.

HistòriaModifica

La principal font documental per a l'estudi de l'antiga Messene és la Descripció de Grècia de Pausànias, qui va visitar aquesta ciutat entre l'any 155 i el 160.

Edat de bronzeModifica

Durant l'edat de bronze la monarquia de Piles controlava Messènia políticament i econòmica. Es va trobar una inscripció en una tauleta feta en escriptura Lineal B (catalogada com a "tauleta PY Cn 3"), la qual esmenta una regió anomenada Mezana i diu que d'aquesta regió van sortir grups d'homes cap al Peloponès portant ofrenes de bous (en escriptura Lineal B: qo-o). Aquesta inscripció va acompanyada d'un ideograma que sembla que representi una persona amb un càrrec, potser un sacerdot del santuari de Zeus, escrit Diwijeus, una paraula que podria ser més que no pas sols un antropònim, un adjectiu amb el significat de «sacerdot del santuari de Zeus».[1][2] Aquests homes eren vigilants de la costa, un cos militar que probablement es dedicava a guaitar la costa per avisar de l'arribada d'enemics. Però se sap que no eren totalment eficaços, ja que Pilos va ser incendiada per uns assaltants desconeguts arribats per la mar. Entre aquests vigilants, hi havia alguns homes procedents d'Olímpia (Olumpiaioi) i d'altres procedents del mont Erymanthos (Orumanthos).[a])

FortificacióModifica

Després de la derrota d'Esparta en la Batalla de Leuctra, el 371 aC, els ilotes de Messènia van voler trencar el seu pacte de col·laboració amb els espartans. Es va aplegar un exèrcit internacional format per beocis, argòlides i messenis exiliats amb el general tebà Epaminondes al capdavant, i per assegurar la independència del Peloponès respecte d'Esparta es van crear dues ciutats fortificades: Megalòpolis a la zona d'Arcàdia i Messene a la zona de Messènia.[3][4]

Després de l'habitual ritual de consultar els oracles per comptar amb l'aprovació dels déus, oferir sacrificis i convidar els esperits dels antics herois a habitar Messene, incloent-hi el de la difunta reina Messene, Epaminondes va invitar enginyers i artesans d'altres llocs per iniciar la construcció d'una ciutat fortificada. En 85 dies, es va completar la muralla aprofitant les restes de l'antiga Itome. Dins l'àrea emmurallada, estava el turó anomenat també Itome i prou terres per a desenvolupar una agricultura que ajudés a sobreviure els seus habitants en cas de setge, cosa que es va posar a prova ben aviat. Poc després de marxar l'exèrcit, els espartans van provar d'apropiar-se de Messènia, que en aquell moment només havia fet tractat d'aliança amb els macedonis. Els espartans no es van sortir amb la seva i els macedonis van acabar conquerint tota Grècia.

Amb la marxa dels aliats, el destí de la independència de la nova ciutat depenia sobretot dels exiliats messenis, els quals havien tornat principalment de Sicília i del nord d'Àfrica. Sembla que aquestes persones s'havien mantingut en contacte entre elles i pendents del que passava a la seva pàtria durant l'exili, que va ser un període d'uns 300 anys. Parlaven un dialecte dòric i segons diu Pausanias "fins a aquell dia, havien conservat la llengua en la seva forma més pura i millor a la que es podria parlar en qualsevol lloc del Peloponès."[5] Se sap que els arcadis eren coneguts per haver parlat un dialecte proper al micènic; per tant, els exiliats no procedien dels originals aqueus refugiats pel govern dels Heràclides, sinó que eren pobladors doris que s'hi havien establert al segle VII aC durant la dinastia dels Heraclides que va governar Messene.

ArqueologiaModifica

 
Porta d'Arcadia, el 1831.

Els estudis arqueològics van començar el 1828 amb l'expedició d'investigadors que va acompanyar l'exèrcit francès quan van anar en suport de la independència de Grècia respecte de l'Imperi otomà. Els membres de l'expedició Morea van marxar el 1833 quan només havien tingut temps de fer-ne un estudi superficial. El 1895, George Oikoumenos va iniciar un estudi promogut per la Societat Arqueològica d'Atenes. El 1986, Petros Themelis va rebre permís per fer-hi una excavació més profunda.[6] A partir de la informació que es va obtenir, es va construir un museu dins el recinte emmurallat de l'antiga ciutat. Aquest lloc va ser guardonat per la Unió Europea amb el Premi pel Patrimoni Cultural del 2011.[7][8]

La murallaModifica

 
Torre de la muralla.

Messene estava envoltada per una muralla de 9 km de llargada i d'una alçada que varia entre els 7 i els 9 metres en segons quins punts.[4] Tenia 30 torres de vigilància de base quadrada. Per a entrar a la ciutat, la muralla tenia dues portes flanquejades per unes estructures de protecció també de base quadrada, amb una gran peça de roca calcària fent de llinda per damunt. A la porta que donava cap al nord, se l'ha anomenada Porta d'Arcàdia i enllaça amb l'actual carretera de Mavromati. Fora d'aquesta porta, hi havia una important canalització d'aigua de deus naturals (klepsydra)[b] procedent de Mavromati, i devia ser amb probabilitat la primera aturada dels viatgers quan arribaven a la ciutat. Des d'aquest punt, hi havia un camí que passava per la vora entre els pujols Itome i Eva, que duia a l'altra porta de la muralla, l'anomenada Porta de Laconia. Actualment, el lloc següent a què s'arriba per aquest camí és el monestir Mone Voulkanou, emplaçat a la vessant sud-est del mont Eva.

Edificis públicsModifica

 
Restes del teatre de Messene (Odeon).

Pausànias, en la seva descripció de la ciutat,[9] diu que a la ciutat hi havia: estàtues, fonts, un mercat (àgora), un espai per a l'entrenament físic (gymnasium), la tomba de l'heroi Aristomenes i un temple dedicat a Zeus Ithomatas al cim d'una acròpoli, obra de l'escultor argòlida Ageladas, originalment fet per ilotes messenis que s'havien establert a Naupactus en la tercera guerra messènia.

Amb els treballs arqueològics, s'hi ha pogut identificar també un teatre, un espai per a les competicions esportives (stadion), la sala de govern (bouleuterion), la porxada del mercat (propylaeum) i, al vessant del turó, les restes d'un petit temple, probablement dedicat a Àrtemis Laphria.

  • l'Asclepieion és un temple d'ordre dòric dedicat al déu dels guariments Asclepi. És perípter, de 6 × 12 columnes i amb un altar en una àrea gairebé quadrada de 66 x 72 m. Aquesta zona està envoltada per dos porxos (stoa) amb dues naus, cadascuna amb 21 columnes i 23 laterals i una doble fila de columnes interiors. Les columnes estan rematades amb capitells corintis i amb peces d'arquitraus decorades amb garlandes i bucranis.

L'exterior del pòrtic duia a una habitació principal per a reunions (ecclesiasterion) i a l'oest diverses sales petites. En aquestes sales, hi havia estàtues, una d'aquestes era una representació d'Àrtemis. La fila d'habitacions al nord enllaçaven amb un monumental propileus amb una escala que conduïa al carrer just a sobre, i a l'àgora. A banda i banda de l'escala, es van afegir posteriorment dues habitacions grans per al culte dels emperadors (Sebasteion Cesareion).

 
Estadi amb l'Heròon reconstruït.
  • l'Stadion.- En els darrers anys, s'ha trobat un estadi d'uns 200 metres de llarg, l'edifici millor conservat de tot el conjunt. S'hi entra per la banda nord-oest per un propylon construït en ordre dòric, recentment restaurat. A l'oest de l'estadi, hi ha diverses tombes monumentals. La part nord estava envoltada per una filada de 110 metres de columnes. A l'altre extrem de l'estadi, prop de la línia de sortida estava l'Heròon, dedicat al fundador de la ciutat, en forma de petit temple amb quatre columnes.

Personatges destacatsModifica

  • Evèmer, s. IV aC, filòsof i mitògraf.
  • Alceu, s. III aC, destacat escriptor d'epigrames.
  • Damofó, s. II aC, escultor.
  • Arístocles, s. I, filòsof peripatètic.

NotesModifica

  1. John Bennet va proposar que Mezana devia ser la forma en grec micènic de referir-se a Messene o Messènia i va suposar que la regió al voltant de l'Itome ja devia tenir aquest nom, el qual va aprofitar Epaminondes anys més tard per posar nom a la fortificació que va fer construir.(Bennet 1998, p. 132,133
  2. κλεψύδρα,klepsidra és una paraula formada per la unió de κλέπτειν kleptein, «robar» i ὕδωρ hydor, «aigua», és a dir «aigua robada o presa del seu lloc original»

ReferènciesModifica

  1. Imatge d'aquestes paraules en escriptura lineal B i la seva traducció a l'anglès go-o, diwijeus
  2. Transcripció al nostre alfabet del contingut de la tauleta PY Cn 3 [1]
  3. Pausanias, "Descripció de Grècia", llibre IV, seccions 4.27.5-9
  4. 4,0 4,1 Alcock, 1998, p. 179–180.
  5. Pausanias, "Descripció de Grècia" IV.27.11
  6. Themelis, 2009/2010, p. 29.
  7. Pàgina oficial dels premis Europa Nostra, [2]
  8. Ordre de la Unió Europea amb els noms dels guanyadors del 2011,[3]
  9. Pausanias, "Descripció de Grècia" IV, 3- 1.33

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Messene  
  • Alcock, Susan E. "Liberation and Conquest: Hellenistic and Roman Messenia", en: Davis, Jack L, Sandy Pylos: "An Archaeological History from Nestor to Navarino". Austin: University of Texas Press, 1998. 
  • Bennet, John. "The Linear B Archives and the Kingdom of Nestor", en: Davis, Jack L, Sandy Pylos: an Archaeological History from Nestor to Navarino, Austin: University of Texas Press. Austin: University of Texas Press, 1998. 
  • Themelis, Petros G. "Ancient Messene: An Important Site in SW Peloponnesus". The Australian Archaeological Institute at Athens,Butlletí nº 7: 28–37., 2009/2010.