Riu Alfeu

Per a altres significats, vegeu «Alfeu».

L'Alfeu (en grec antic Ἀλφειός o Ἀλφεός, 'Alfeiós' o 'Alfeós'; en llatí Alpheius o Alpheus) va ser el principal riu del Peloponès. Naixia al sud-est d'Arcàdia a la frontera amb Lacònia (prop de Phylae) i corria cap a l'oest a través d'Arcàdia (passant per territori de Tegea), se li unia l'Eurotas i després l'Helisson, i entrava a l'Èlide, passava per Olímpia i desaiguava a la mar Jònica. Altres afluents eren el Ladó i l'Erimant.

Infotaula de geografia físicaRiu Alfeu
Imatge
TipusRiu i curs d'aigua natural Modifica el valor a Wikidata
EpònimAlfeu Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaPeloponès Modifica el valor a Wikidata
Inici
Entitat territorial administrativaRegió del Peloponès (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Final
Localitzaciógolf d'Arcàdia Modifica el valor a Wikidata
Alfios.png Modifica el valor a Wikidata
37° 36′ 46″ N, 21° 27′ 05″ E / 37.6128°N,21.4514°E / 37.6128; 21.4514Coord.: 37° 36′ 46″ N, 21° 27′ 05″ E / 37.6128°N,21.4514°E / 37.6128; 21.4514
37° 36′ 46″ N, 21° 27′ 05″ E / 37.6128°N,21.4514°E / 37.6128; 21.4514
Afluent
Tritonas (en) Tradueix, Kladeos (en) Tradueix, Selinunt, Bouphagos (en) Tradueix, Enipeas (en) Tradueix, Karnion (en) Tradueix, Leukyanias (en) Tradueix, Cytherus (en) Tradueix, Diagonas (en) Tradueix, Parthenias river (en) Tradueix, Kelados (en) Tradueix, Nous (en) Tradueix, Nalifos (en) Tradueix, Ladó, Lousios (en) Tradueix, Erimantos, Helisson (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud2 m Modifica el valor a Wikidata
Mida120 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica3.600 km² Modifica el valor a Wikidata

L'Alfeu, com també fan molts altres rius i llacs d'Arcàdia, desapareix més d'una vegada sota la pedra calcària, flueix un temps sota terra i després torna a emergir. Pausànias[1] diu que la font de l'Alfeu es troba a Phylae, a les fronteres d'Arcàdia i Lacònia, i que, després de rebre un petit rierol que neix de moltes fonts, en un lloc anomenat Symbola, fa cap a Tegea, on s'enfonsa sota terra. Torna a sorgir a uns 5 estadis d'Asea, prop de la font de l'Eurotas, on els dos rius es barregen, van conjuntament prop de 20 estadis, tornen a enfonsar-se sota terra i reapareixen, l'Eurotas a Lacònia i l'Alfeu vora Megalòpolis, a l'Arcàdia. Estrabó explica una història semblant.

Els romans l'anomenaven Charbon. És el modern riu Saránda, que neix a Krya Vrysi.[2]

Segons la mitologia gregaModifica

A la mitologia grega, el Peneu i l'Alfeu eren els dos rius que Hèracles en el seu cinquè treball va desviar per netejar la brutícia dels estables d'Augies, cosa que va fer en un sol dia, una tasca que s'havia suposat impossible.[3] A l'Eneida, Virgili explica que el déu-riu Alfeu flueix sota el mar per ressorgir a Ortígia, a Sicília, buscant la nimfa Aretusa o «així diu la història».[4]

ReferènciesModifica

  1. Pausànias. Descripció de Grècia, VIII, 54, 1; 44, 4
  2. Smith, William (ed.). «Alpheius». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 23 novembre 2022].
  3. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i llatina. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 67. ISBN 9788496061972. 
  4. Virgili. Eneida, III, 694-696
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Alfeu