El 232 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Lèpid i Mal·leol (o també any 522 ab urbe condita). L'ús del nom «232 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Infotaula nombre232 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià232 aC (ccxxxii aC)
Islàmic880 aH – 879 aH
Xinès2465 – 2466
Hebreu3529 – 3530
Calendaris hindús-176 – -175 (Vikram Samvat)
2870 – 2871 (Kali Yuga)
Persa853 BP – 852 BP
Armeni-
Rúnic19
Ab urbe condita522
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
260 aC 250 aC 240 aC - 230 aC - 220 aC 210 aC 200 aC
Anys
235 aC 234 aC 233 aC - 232 aC - 231 aC 230 aC 229 aC

Esdeveniments

modifica

Antiga Grècia

modifica

Antiga Roma

modifica

Naixements

modifica

Necrològiques

modifica
  • Mor als vuitanta anys el filòsof Cleantes. segons Diògenes Laerci, el seu metge li va recomanar que no mengés durant dos dies per una inflamació que tenia a la boca, i al final del segon dia va dir que ja havia avançat en el camí cap a la mort, i que seria una llàstima tornar a menjar per tornar a tenir el problema. S'absté d'aliments els dies següents fins a morir.[7]
  • Aixoka, rei a l'Índia. La seva mort fa que l'Imperi Maurya entri en un període de decadència.[8]

Referències

modifica
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Ciceró. Acadèmiques, IV, 23
  3. Joan Zonaràs. Compendi d'història, VIII
  4. John Drinkwater, Timothy Venning, Chronology of the Roman Empire, Continuum International Publishing Group, 2011 (ISBN 9781441154781)
  5. Polibi. Història, II, 21
  6. «Xiang Yu - Famous Leader of Uprising in Ancient China». History Cultural Xina. Arxivat de l'original el 2013-10-14. [Consulta: 20 abril 2024].
  7. Diògenes Laerci. Vides i opinions de filòsofs eminents, VII, 176
  8. «Asoka». GEC. [Consulta: 20 abril 2024].