Naturalis Historia
Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79. El prefaci de l'obra dona la data precisa del seu inici, quan Titus va ser cònsol per sisena vegada (sexies consul).[1] Plini anomena la seva obra Libri Naturalis Historiae (Llibres de la història natural),[2] i el seu nebot Plini el Jove, que en va ser l'editor, l'anomena Naturae Historiarum Libri (Llibres de les històries de la natura).[3] Plini va morir l'any 79, i el seu nebot, que va recopilar dades disperses, la devia publicar aquell mateix any.
(la) Naturalis historia | |
---|---|
Tipus | obra escrita |
Fitxa | |
Autor | Plini el Vell |
Llengua | llatí |
Publicació | antiga Roma , Imperi Romà |
Creació | 74 dC |
Dades i xifres | |
Tema | història natural |
Gènere | enciclopèdia |
Estructura de l'obra
modificaEn la seva forma actual, la Història natural consta de 37 llibres. El primer inclou un prefaci descriptiu i taules dels continguts, així com una llista de les seves fonts, que originàriament precedia cada un dels llibres editats per separat. La distribució de l'obra és la següent:
|
|
Publicació
modificaPlini, aparentment, va publicar els primers deu llibres per compte propi, el 77, i s'ocupà de revisar i ampliar-ne la resta durant els dos anys restants de la seva vida. La seva obra va ser probablement publicada, amb poca o cap revisió, pel seu nebot, Plini el Jove. La manca d'una revisió final pot explicar parcialment les nombroses repeticions, algunes contradiccions i errors en els passatges extrets dels autors grecs, així com la inserció d'addicions marginals en llocs incorrectes del text.
Fonts utilitzades per Plini
modificaPlini diu que la seva obra la va compondre després de la lectura de dos mil volums que corresponien a més d'un centenar d'autors escollits.[4] Segons Marçal Olivar, traductor al català d'aquesta obra i autor de la introducció, una estadística treta de les llistes que dona el mateix Plini, fa referència a 146 autors llatins i a 327 autors estrangers.[5]
Els autors que més va utilitzar Plini són:[6]
- Posidoni (Poseidonius, Ποσειδώνιος), directament o a través de Varró i del De natura deorum de Ciceró.
- Diàgores (Diagoras, Διαγόρας), un metge grec que menciona Plini el Vell diverses vegades, i que va viure, segurament, al segle iii aC i potser era nadiu de Xipre (Erotià esmenta un metge xipriota de nom Diàgores). El menciona també Erasístrat i Aeci, que en va preservar una de les seves fórmules.
També cal assenyalar Aristòtil, Teofrast, Cató, especialment pel que es refereix a agricultura, Verri Flac, Virgili, Ovidi, Vitruvi, Cels, Luci Juni Moderat Columel·la i Pomponi Mela.
Referències
modifica- ↑ Plini. Naturalis Historia praef. 3
- ↑ Plini. Naturalis Historia praef. 1
- ↑ Plini el Jove Epistolae III, 5,6
- ↑ Plini. Naturalis Historia praef. 17
- ↑ Plini el Vell. Història Natural. Introducció. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1925, p. XIV.
- ↑ Plini el Vell. Història Natural. Introducció. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1925, p. XIV-XV.
Vegeu també
modificaBibliografia
modifica- Història natural, vol. I: llibres I-II; Plini; traducció al català de Marçal Olivar; col·lecció Bernat Metge, núm. 15. ISBN 978-84-7225-921-8.