Pomponi Mela o Mel·la - Pomponius Mela (llatí) - (mort el 45 dC),[1] que va escriure al voltant del 43 dC, va ser el primer geògraf romà.[1] Havia nascut a Tingentera (actual Algesires) i va transir al voltant d'un o quatre anys després de començar a escriure.[1][2]

Plantilla:Infotaula personaPomponi Mel·la

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Pomponius Mela Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 15 dC Modifica el valor a Wikidata
Algesires (província de Cadis) Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle I Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatRomana
Activitat
Camp de treballGeografia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióGeògraf, escriptor
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle I Modifica el valor a Wikidata)
GènereGeografia (geografia política)
Obra
Obres destacables

Va escriure una obra notable titulada De situ orbis o Chorographia, dividida en tres llibres, en els quals dona una relació de llocs, costums i art de diverses parts del món conegut, que si bé són poc originals i contenen bastants errors, constitueix una font notable per a la geografia de l'època, encara que s'hi tracta poc l'aspecte estadístic, administratiu i polític.

Va escriure el llibre entre els anys 41 i 44[2] i va viure a la primera meitat del segle i, en temps de Claudi.

Biografia

modifica
 
Pomponi Mela
 
Descripció d'Europa per Pomponi Mela
 
Representació del món, segons Petrus Bertius, basat en Pomponi Mela

Poc és conegut sobre l'autor, excepte el seu nom i lloc de naixement —havia nascut probablement a la Bètica o a la costa del nord d'Àfrica (Tingitana), ja que segons diu ell mateix era nascut en una vila de la badia d'Algesires de nom Tingetera o Cingetera (Mela II. 6, § 96; el text no es pot llegir ben bé, està corromput), que podria ser Tingis a la Tingitana. La data dels seus escrits pot ser aproximadament fixada per la seva al·lusió (III. 6 § 49) a una expedició britànica de l'emperador regnant, és gairebé segur que de Claudi l'any 43. Que aquest passatge no pot referir-se a Juli Cèsar es posa de manifest per diverses referències als esdeveniments del regnat d'August, especialment a certs nous noms donats a les ciutats hispàniques. Mel·la ha estat sense probabilitat identificat per alguns amb Luci Anneu Mel·la de Corduba (l'actual Còrdova), fill del retòric Sèneca el Vell, i germà del filòsof Sèneca el Jove.

Coneixement geogràfic

modifica

Els punts de vista generals del De situ orbis principalment coincideixen amb els d'escriptors grecs com Eratòstenes o Estrabó, encara que l'últim era probablement desconegut per a Mela. No obstant això, Pomponi és l'únic entre els antics geògrafs que, després de dividir la Terra en cinc zones, de les quals dues només eren habitables, afirma l'existència d'indígenes o habitants dels antípodes, que habiten a la zona temperada del sud (que és inaccessible per a la gent de les regions temperades del nord amb la calor insuportable de la cinta tòrrida d'intervenció). En les divisions i els límits d'Europa, Àsia i Àfrica, ell repeteix a Eratòstenes. Com feien tots els geògrafs clàssics des d'Alexandre el Gran (amb l'excepció de Ptolemeu), considera la mar Càspia com una branca del mar del Nord, corresponents als golfs persa i àrab (mar Roja) al sud.

 
Les costes de Codanus sinus (sud-oest del mar Bàltic) en roig amb les seves nombroses illes en verd

Les seves concepcions índies són inferiors a les d'alguns escriptors antics grecs; segueix Eratòstenes en suposar que eix país ocupa l'angle del sud-est d'Àsia, on la costa tendeix cap al nord cap a Escítia, i llavors gira cap a l'oest fins a la mar Càspia. Com és habitual, situa les muntanyes Rifaenes i les Hiperbòries a prop de l'oceà escita. De l'Europa occidental, el seu coneixement (com era natural en un súbdit hispànic de l'Imperi Romà) era d'alguna manera posterior al dels esmentats geògrafs grecs.

Referències i anotacions

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 Tegg, Thomas. «Eminent and Remarkable Persons». A: Chronology, or The historian's companion (en llatí). Tercera. Londres: Thomas Tegg, 1824, pàgina 284 [Consulta: 17 novembre 2010]. 
  2. 2,0 2,1 Paniagua Aguilar, David. El panorama literario técnico-científico en Roma (siglos I-II D.C.) (en castellà). Universidad de Salamanca, 2006, p.170. ISBN 8478004629. «Compuso su obra en época del emperador Claudio, con toda verosimilitud en el intervalo de tiempo que medió entre el año 41 y 44 dC, antes del triunfo militar de este emperador en tierras británicas» 

Bibliografia

modifica

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica