Bètica
La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'imperi romà i visigoda d'Hispània.[1] Deu el seu nom al riu Betis (Guadalquivir).
 Bètica | ||||
|---|---|---|---|---|
|
| ||||
| Localització | ||||
| ||||
| Geografia | ||||
| Part de | Hispània i antiga Roma | |||
 | ||||
La capital era Hispalis. Més o menys equivalia a l'actual Andalusia, encara que algunes zones n'estaven excloses (Linares i Almeria). Bètica fou província senatorial. Fou governada per pretors. Les finances eren administrades per un questor. Judicialment es dividia en 4 convents jurídics:[2]
Tenien 175 ciutats de les quals 9 eren colònies, 8 municipis, 29 ciutats de dret llatí, 6 ciutats lliures, 7 ciutats federades (aliades) i 120 estipendiàries (tributàries). Vespasià va donar a totes les ciutats el dret llatí Estrabó esmenta com a pobles als bàstuls, bastetans, turdetans i beturis; Ptolemeu esmenta als bastetans i turdetans i afegeix als túrduls i als cèltics; Plini esmenta els mateixos que Ptolemeu i Estrabó menys els bàstuls i els turdetans. Pomponi Mela només esmenta als bastetans i túrduls. Plutarc esmenta els Girísens. Altres pobles són els Òlcades.
ReferènciesModifica
- ↑ «la Bètica | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 gener 2019].
- ↑ «Wayback Machine», 27-12-2014. [Consulta: 10 juliol 2019].
Vegeu tambéModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bètica |