Herba

planta utilitzada com a aliment, medicament, perfum o per donar gust

Una herba és una planta utilitzada com a aliment, medicament, perfum o per donar gust. La seva tija no desenvolupa teixit llenyós com fan els arbres i els arbustos. No s'hi inclouen les verdures i altres plantes consumides pels macronutrients.[1][2][3]

Un manat de farigola

Usos culinarisModifica

En sentit ampli entre les herbes culinàries, a més de les herbes pròpiament dites, poden ser incloses plantes llenyoses (romaní, farigola,...) i fins i tot arbres (fulles de llorer).

Una primera precisió fa referència a la quantitat. L’ús de les herbes culinàries es limita a petites quantitats, per a donar sabor i aroma i no pas en percentatges substancials formant part important de l’aliment a ingerir. Contràriament les verdures sí que formen part de l’aliment.

Tractats de cuinaModifica

Una manera d’analitzar l’ús de les herbes en la cuina és a partir de les obres culinàries més importants.

  • Marc Gavi Apici en la seva obra De re coquinaria, proposa algunes herbes que poden considerar-se habituals en la cuina mediterrània actual: all, anís, anet, api, taperes, cardamom, alcaravia, ceba, escalunya, ceba tendra, coriandre, safrà, comí, fonoll, llorer, gingebre, romaní, api bord, menta, herba gatera, alfàbrega, orenga, julivert, sajolida, sèsam, mostassa, timó (farigola),...
  • En el Llibre de Sent Soví s’esmenten unes quantes herbes prou conegudes i populars: julivert, marduix, sàlvia, menta, celiandre, alfàbrega, sajolida, farigola, fonoll, matafaluga, eruga, lletsó, verdolaga, créixens.
  • En el Llibre del Coch les herbes relacionades són molt semblants a les de la llista anterior: alcaravia, all, celiandre, comí, julivert, llor, matafalufa, menta, moraduix, orenga, oeuga, poliol, romaní, sajolida, sàlvia.[4]

Capitular de VillisModifica

Llista de les plantes al Capitulare de villis vel curtis imperialibus [5][6]
Nr. Nom en llatí
en el Capitulare
Nom científic ( i família) Denominació catalana
1a lilium Iris germanica L. (Iridaceae) Lliri
1b lilium Lilium candidum L. (Liliaceae) assutzena, lliri blanc
2 rosas Rosa canina L. (Rosaceae) Rosa silvestre
3 fenigrecum Trigonella foenum-graecum L. (Fabaceae) Fenigrec
4a costum Saussurea costus (Falc.) Lipschitz (Asteraceae)
4b costum Tanacetum balsamita L. (Asteraceae)
5 salviam Salvia officinalis L. (Lamiaceae) Sàlvia
6 rutam Ruta graveolens L. (Rutaceae) Ruda
7 abrotanum Artemisia abrotanum L. (Asteraceae) Abròtan
8 cucumeres Cucumis sativus L. (Cucurbitaceae) Cogombre
9 pepones Cucumis melo L. (Cucurbitaceae) Meló
10 cucurbitas Cucurbita lagenaria L. = Lagenaria siceraria (Mol.) Standl. (Cucurbitaceae) Carbassa
11a fasiolum Vigna unguiculata (L.) Walp. (Fabaceae) fesolí
11b fasiolum Dolichos lablab L. (Fabaceae) = D. purpureus (L.) Sweet mongeta egípcia
12 ciminum Cuminum cyminum L. (Apiaceae) Comí
13 ros marinum Rosmarinus officinalis L. (Lamiaceae) Romaní
14 careium Carum carvi L. (Apiaceae) Alcaravea
15 cicerum italicum Cicer arietinum L. (Fabaceae) Cigró
16 squillam Urginea maritima (L.) Baker (Hyacinthaceae) Ceba marina
17 gladiolum Gladiolus italicus Mill. (Iridaceae) Gladiol
18a dragantea Polygonum bistorta L. (Polygonaceae) Bistorta
18b dragantea Artemisia dracunculus L. (Asteraceae) Estragó
19 anesum Pimpinella anisum L. (Apiaceae) Anís
20a coloquentidas Citrullus colocynthis (L.) Schrad. (Cucurbitaceae) Coloquinta
20b coloquentidas Bryonia alba L. (Cucurbitaceae) Bryonia
21a solsequiam Heliotropium europaeum L. (Boraginaceae) Cua d'escorpí
21b solsequiam Calendula officinalis L. (Asteraceae) Boixac de jardí
21c solsequiam Cichorium intybus (Asteraceae) xicoria
22a ameum Ammi copticum L. = Trachyspermum ammi (L.) Sprague (Apiaceae) bisnaga
22b ameum Meum athamanticum Jacq. (Apiaceae) Meu
23 silum Laserpitium siler L. (Apiaceae) Laserpitium [7]
24a lactucas Lactuca sativa L. (Asteraceae) enciam
24b lactucas Lactuca virosa L. (Asteraceae) enciam de bosc
25 git Nigella sativa L. (Ranunculaceae) pebreta
26 eruca alba Eruca sativa Mill. (Brassicaceae) Ruca
27 nasturtium Nasturtium officinale R.Br. (Brassicaceae) creixen
28 parduna Arctium lappa L. (Asteraceae) repalassa
29 puledium Mentha pulegium L. (Lamiaceae) Poliol
30a olisatum Angelica archangelica L. (Apiaceae) Herba de l'Esperit Sant
30b olisatum Smyrnium olusatrum L. (Apiaceae) Aleixandri
31 petresilinum Petroselinum crispum (Mill.) Nym. ex A.W.Hill (Apiaceae) Julivert
32 apium Apium graveolens L. (Apiaceae) Api
33a levisticum Ligusticum mutellina (L.) Crantz (Apiaceae)
33b levisticum Levisticum officinale W.D.J.Koch (Apiaceae) api bord
34 savinam Juniperus sabina L. (Cupressaceae) Savina muntanyenca
35 anetum Anethum graveolens L. (Apiaceae) anet
36 fenicolum Foeniculum vulgare Mill. (Apiaceae) fonoll
37 intubas Cichorium intybus L. (Asteraceae) xicoira
38 diptamnum Dictamnus albus L. (Rutaceae) lletimó
39 sinape Sinapis alba L. (Brassicaceae) mostassa blanca
40 satureiam Satureja hortensis L. (Lamiaceae) sajolida de jarí
41 sisimbrium Mentha aquatica L. (Lamiaceae) Herba-sana d’aigua
42 mentam Mentha spicata L. (Lamiaceae) Mentha spicata
43 mentastrum Mentha longifolia L. (Lamiaceae) Menta boscana
44 tanazitam Tanacetum vulgare L. (Asteraceae) Tanarida
45 neptam Nepeta cataria L. (Lamiaceae) Herba gatera
46a febrefugiam Centaurium erythraea Rafn (Gentianaceae) Herba de Santa Margarida
46b febrefugiam Tanacetum parthenium (L.) Schultz Bip. (Asteraceae) Segura
47 papaver Papaver somniferum L. (Papaveraceae) Cascall
48 betas Beta vulgaris L. ssp. vulgaris convar. cicla (L.) Alef (Chenopodiaceae) bleda-rave, remolatxa
49 vulgigina Asarum europaeum L. (Aristolochiaceae) Atzarí Á
mismalvas Malvas
50 altaea Althaea officinalis L. (Malvaceae) Malví
51 malvas Malva sylvestris L. (Malvaceae) Malva major
52 carvitas Daucus carota L. (Apiaceae) Pastanaga
53 pastenacas Pastinaca sativa L. (Apiaceae) xirivia
54 adripias Atriplex hortensis L. (Chenopodiaceae) Armoll
55 blidas Amaranthus blitum L. (Chenopodiaceae) Amaranto
56a ravacaulos Brassica rapa L. emend. Metzg. ssp. rapa (Brassicaceae) Nap salvatge
56b ravacaulos Brassica oleracea var. gongylodes L. (Brassicaceae) Col
57 caulos Brassica oleracea L. (Brassicaceae) Col
58a uniones Allium fistulosum L. (Alliaceae) ceba d'hivern
58b uniones Allium ursinum L. (Alliaceae) all bord
59 britlas Allium schoenoprasum L. (Alliaceae) Cebollí
60 porros Allium porrum L. (Alliaceae) porro
61 radices Raphanus sativus L. var. niger (Brassicaceae) Rave
62 ascalonias Allium cepa L. var. ascalonicum (Alliaceae) Ceba
63 cepas Allium cepa L. var cepa (Alliaceae) Ceba
64 alia Allium sativum L. (Alliaceae) All
65 warentiam Rubia tinctorum L. (Rubiaceae) Roja
66a cardones Dipsacus sativus (L.) Scholl. (Dipsacaceae) Card
66b cardones Cynara cardunculus L. (Asteraceae) Herbacol
67 fabas maiores Vicia faba L. (Fabaceae) Faba
68 pisos Mauriscos Pisum sativum L. (Fabaceae) Pèsol
69 coriandrum Coriandrum sativum L. (Apiaceae) Coriandre
70 cerfolium Anthriscus cerefolium (L.) Hoffm. (Apiaceae) Cerfull
71 lacteridas Euphorbia lathyris L. (Euphorbiaceae) cagamuja
72 sclareiam Salvia sclarea L. (Lamiaceae) sàlvia romana
73 Jovis barbam Sempervivum tectorum L. (Crassulaceae) Matafoc comú

TisanesModifica

Article principal: Tisana

Per infusió o decocció de substàncies vegetals (plantes medicinals, espècies i altres) en aigua s’obtenen begudes molt variades, algunes de les quals amb efectes medicinals.[8][9][10]

MedicinaModifica

El primer tractat de medicina conservat , datat cap al 5000 aC, fou degut als sumeris. Entre altres aspectes el tractat considera l’ús d’algunes plantes medicinals relacionades amb malalties concretes.[11]

Al voltant del 162 dC, el metge Galè basava gran part de les seves pràctiques curatives en les plantes medicinals.[12] La medicina tradicional a la Índia (aiurveda)[13][14] i la medicina tradicional xinesa empren herbes curatives des fa segles.[15][16][17] La tradició de les herbes medicinals a la cultura occidental es relaciona amb personatges com Hipòcrates, Galè, Dioscòrides Pedaci,[18] Pau d'Egina,[19] Avicenna, Paracels i molts altres.

RitualsModifica

L'ús d'herbes i de plantes, en general, és habitual en molts rituals i costums socials.

Rituals religiososModifica

  • Bramanisme. En moltes cerimònies és freqüent l’ús d’un pom d’una herba anomenada kusa (Desmostachia bipinnata).[20][21][22][23]
  • En moltes cerimònies del Zoroastrisme es fa servir el barsom un manat de branques de magraner tallades i lligades per un sacerdot autoritzat.[24][25]

Rituals socialsModifica

  • A les illes Hawaii és tradicional oferir collarets de flors (leis) als nouvinguts.[29][30]
  • Per tota Catalunya, València i Mallorca hi ha diverses manifestacions populars anomenades “balls de rams”. En cada ball es produeix l’obsequi d’un ram d’un dels dansaires a la seva parella. Pot ser l’home o la dona el que ofereix el ram. Per exemple en el ball dels Pabordes la dona ofereix un ram d’alfàbrega a l’home.[34]

ReferènciesModifica

  1. «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 23 març 2021].
  2. «Herb | culinary and medicinal plant» (en anglès). [Consulta: 23 març 2021].
  3. «herb» (en castellà). [Consulta: 23 març 2021].
  4. Alimentació i societat a la Catalunya medieval. Editorial CSIC - CSIC Press, 1988, p. 69–. ISBN 978-84-00-06920-9. 
  5. France. Die landgüterordnung kaiser Karls des Grossen: (Capitulare de villis vel curtis imperii.). De Gruyter, 1895. ISBN 978-3-11-237871-7. 
  6. Benjamin Edme Charles Guérard. Explication du Capitulaire de Villis. Firmin Didot frères, 1853, p. 3–. 
  7. Atlas Corològic de la Flora Vascular Del Països Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 1999, p. 1954–. ISBN 978-84-7283-484-2. 
  8. Miguel R. Heredia. Aprenda a preparar té y tisanas: hierbas aromáticas y medicinales. Imaginador, 30 July 2003. ISBN 978-950-768-435-7. 
  9. Apollinaire Bouchardat. Novísimo formulario magistral: precedido de generalidades acerca del arte de recetar.... Carlos Bailly-Bailliere, 1858, p. 29–. 
  10. Eugène Soubeiran. Nuevo tratado de Farmacia Teorico y Practico, 1847, p. 140–. 
  11. Medicines by Design: The Biological Revolution in Pharmacology. U.S. Department of Health and Human Services, Public Health Service, National Institutes of Health, 1993, p. 9–. 
  12. Oliver Phelps Brown. The Complete Herbalist; Or, The People Their Own Physicians: By the Use of Nature's Remedies; Describing the Great Curative Properties Found in the Herbal Kingdom. A New and Plain System of Hygienic Principles, Together with Comprehensive Essays on Sexual Philosophy, Marriage, Divorce, &c. F.W. Hale, 1885, p. 5–. 
  13. Dr. Bharti Chaudhry. A Handbook of Common Medicinal Plants Used in Ayurveda. Kojo Press, 2 July 2019. ISBN 978-81-933805-7-4. 
  14. L. D. Kapoor. Handbook of Ayurvedic Medicinal Plants: Herbal Reference Library. CRC Press, 10 November 2000. ISBN 978-0-8493-2929-6. 
  15. Thomas Avery Garran. Western Herbs according to Traditional Chinese Medicine: A Practitioner's Guide. Inner Traditions/Bear, 22 January 2008. ISBN 978-1-59477-191-0. 
  16. Joseph P. Hou. The Healing Power of Chinese Herbs and Medicinal Recipes. Routledge, 12 November 2012. ISBN 978-1-136-41575-3. 
  17. Yifan Yang. Chinese Herbal Formulas: Treatment Principles and Composition Strategies E-Book. Elsevier Health Sciences, 26 January 2010. ISBN 0-7020-4783-X. 
  18. DK. Medicine: The Definitive Illustrated History. Dorling Kindersley Limited, 1 September 2016, p. 39–. ISBN 978-0-241-28715-6. 
  19. Charles Frederick Millspaugh. American Medicinal Plants: An Illustrated and Descriptive Guide to Plants Indigenous to and Naturalized in the United States which are Used in Medicine. Courier Corporation, 1 January 1974, p. 114–. ISBN 978-0-486-23034-4. 
  20. Kalidasa. Sakuntala, drama en 7 actos. Version directa del Sanskrit por Francisco Garcia Ayuso. la biblioteca de instruccion, 1875, p. 126–. 
  21. John Caskell Walker Sykes. A Compendium of the Law Specially Relating to the Taluqdars of Oudh: Being the Oudh Estates Act (I.) of 1869, an Act to Amend the Oudh Estate Act, 1869. (Act X. of 1885) the Oudh Sub-settlement Act (XXVI.) of 1866, the Oudh Taluqdars' Relief Act (XXIV.) of 1870, and Parts of the Oudh Rent Act (XIX.) of 1868, and the Oudh Land Revenue Act (XVII.) of 1876. With a Full Introd., Notes and Appendices. Thacker, Spink, 1886, p. 182–. 
  22. Paul Sédir. Occult Botany: Sédir's Concise Guide to Magical Plants. Inner Traditions/Bear, 1 June 2021, p. 8–. ISBN 978-1-64411-261-8. 
  23. N. T. Singh. Irrigation and Soil Salinity in the Indian Subcontinent: Past and Present. Lehigh University Press, 2005, p. 250–. ISBN 978-0-934223-78-2. 
  24. David Stophlet Flattery. Haoma and Harmaline: The Botanical Identity of the Indo-Iranian Sacred Hallucinogen "soma" and Its Legacy in Religion, Language, and Middle-Eastern Folklore. University of California Press, 1 January 1989, p. 80–. ISBN 978-0-520-09627-1. 
  25. Martin Haug. Essays on the Sacred Language, Writings, and Religion of the Parsis. Houghton, Osgood, 1878, p. 407–. 
  26. הגדה של פסח. KOL MENACHEM, 2008, p. 164–. ISBN 978-1-934152-12-6. 
  27. Iva A. Smith. A Yearbook of Holidays & Observances: A Multicultural Perspective of Celebrations in the United States. DIANE Publishing, July 1990, p. 18–. ISBN 978-0-7881-4208-6. 
  28. Active Interest Media, Inc.. Vegetarian Times. Active Interest Media, Inc., 31 March 1995, p. 48–. ISSN 01648497. 
  29. Jose Maria Obregon. Hawaii/Hawai. The Rosen Publishing Group, 2005, p. 26–. ISBN 978-1-4042-3076-7. 
  30. Rotary International. The Rotarian. Rotary International, April 1962, p. 61–. ISSN 0035838X. 
  31. James M. Volo. Family Life in Native America. ABC-CLIO, 2007, p. 174–. ISBN 978-0-313-33795-6. 
  32. Brett Rushforth. Bonds of Alliance: Indigenous and Atlantic Slaveries in New France. UNC Press Books, 1 June 2013, p. 32–. ISBN 978-0-8078-3817-4. 
  33. United States National Museum. Annual Report of the Board of Regents of the Smithsonian Institution. U.S. Government Printing Office, 1897, p. 553–. 
  34. Joan Amades. Folklore de Catalunya. Editorial Selecta, 1950. 

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herba