Arbust
Un arbust és el nom d'una forma vegetal. Un arbust és una planta llenyosa que sol tenir entre 0,5 i 5 metres d'alçària. Normalment, té troncs múltiples i cap d'aquests és preponderant.[1]
Hi ha molts casos en els quals un arbre es confon amb un arbust perquè està poc desenvolupat. Aquest és el cas del garric i del boix, que en els Països Catalans són plantes de menys de 5 metres d'alçària, però que en altres latituds, si les condicions ambientals són favorables i aquestes plantes creixen sense pertorbacions humanes, arriben a tenir forma d'arbre. Catalunya és especialment rica en espècies endèmiques d'arbusts i camèfits.[2]
En agricultura, també alguns arbres es conreen en forma d'arbust, com és el cas de l'avellaner, amb diversos troncs des de terra. En climes relativament freds o en condicions difícils de clima i de terreny, àdhuc un arbre com la figuera només pot créixer en forma arbustiva.
La meitat de les espècies d'arbusts d'Europa estan en perill d'extinció, segons la Unió Internacional per la Conservació de la Natura.[3]
Estructura botànica
modificaEn botànica i ecologia, un arbust s'utilitza més específicament per descriure el Cobricel arbori o forma de vida vegetal de les plantes llenyoses que són inferiors a 6 metres d'alçada i, generalment, sorgeixen múltiples tiges a la superfície o prop de la superfície del sòl. Per exemple, un sistema descriptiu àmpliament adoptat a Austràlia es basa en característiques estructurals basades en la forma de vida, a més de l'alçada i la quantitat de coberta de fullatge de la capa més alta o de l'espècie dominant.[4]
Pels arbusts que tenen entre 2 i 8 metres d'alçada, es classifiquen les següents formes estructurals:
- coberta de fullatge dens (70–100%) — arbusts tancats
- coberta de fullatge de densitat mitjana (30–70%) - arbusts oberts
- coberta de fullatge escàs (10–30%) — arbustal alt
- coberta de fullatge molt escassa (<10%) — Matoll obert alt
Per als arbustos de menys de 2 metres d'alçada, es classifiquen les següents formes estructurals:
- coberta de fullatge dens (70–100%) — tancat-landa o tancat matoll baix—(Amèrica del Nord)
- Coberta de fullatge de densitat mitjana (30–70%) — bruc obert o arbustos baixos de densitat mitjana — (Amèrica del Nord)
- coberta de fullatge escàs (10–30%) — arbusts baixos
- coberta de fullatge molt escassa (<10%) — Matoll obert baix
Llista d'arbusts
modificaAquells marcats amb un asterisc poden arribar a desenvolupar-se fins a adoptar una forma d'arbre.
- A
- B
- C
- Calia
- Callicarpa *
- Callistemon *
- Calluna
- Calycanthus
- Camellia *
- Caragana *
- Carpenteria
- Caryopteris
- Cassiope
- Ceanothus *
- Celastrus *
- Ceratostigma
- Cercocarpus *
- Chaenomeles
- Chamaebatiaria
- Chamaedaphne
- Chimonanthus
- Chionanthus
- Choisya *
- Cistus
- Clerodendrum
- Clethra *
- Clianthus
- Colletia
- Colutea
- Comptonia
- Cornus *
- Corylopsis *
- Cotinus *
- Cotoneaster *
- Cowania
- Crataegus *
- Crinodendron *
- Cytisus *
- D
- Daboecia
- Danae
- Daphne
- Decaisnea
- Dasiphora
- Dendromecon
- Desfontainea
- Deutzia
- Diervilla
- Dipelta
- Dirca
- Dracaena *
- Drimys*
- Dryas
- E
- Edgeworthia *
- Elaeagnus *
- Embothrium *
- Empetrum
- Enkianthus
- Ephedra
- Epigaea
- Erica
- Eriobotrya *
- Escallonia
- Eucryphia *
- Euonymus *
- Exochorda
- F
- G
- H
- Hakea (Hakea) *
- Halesia (Silverbell) *
- Halimium (Rockrose)
- Hamamelis (Witch-hazel) *
- Hebe (Hebe)
- Hedera (Ivy)
- Helianthemum (Rockrose)
- Hibiscus (Hibiscus) *
- Hippophae (Sea-buckthorn) *
- Hoheria (Lacebark) *
- Holodiscus (Creambush)
- Hudsonia (Hudsonia)
- Hydrangea (Hydrangea)
- Hypericum (Rose of Sharon)
- Hyssopus (Hyssop)
- I
- Ilex (Holly) *
- Illicium (Star Anise) *
- Indigofera (Indigo)
- Itea (Sweetspire)
- J
- K
- Kalmia (Mountain-laurel)
- Kerria (Kerria)
- Kolkwitzia (Beauty-bush)
- L
- Lagerstroemia (Crape-myrtle) *
- Lapageria (Copihue)
- Lantana (Lantana)
- Lavandula (Lavender)
- Lavatera (Tree Mallow)
- Ledum (Ledum)
- Leitneria (Corkwood) *
- Lespedeza (Bush Clover) *
- Leptospermum (Manuka) *
- Leucothoe (Doghobble)
- Leycesteria (Leycesteria)
- Ligustrum (Privet) *
- Lindera (Spicebush) *
- Linnaea (Twinflower)
- Lonicera (Honeysuckle)
- Lupinus (Tree Lupin)
- Lycium (Boxthorn)
- M
- Magnolia (Magnolia)
- Mahonia (Mahonia)
- Malpighia (Acerola)
- Menispermum (Moonseed)
- Menziesia (Menziesia)
- Mespilus (Medlar) *
- Microcachrys (Microcachrys)
- Myrica (Bayberry) *
- Myricaria (Myricaria)
- Myrtus and allied genera (Myrtle) *
- N
- O
- P
- Pachysandra (Pachysandra)
- Paeonia (Tree-peony)
- Persoonia (Geebungs)
- Philadelphus (Mock orange) *
- Phlomis (Jerusalem Sage)
- Photinia (Photinia) *
- Physocarpus (Ninebark) *
- Pieris (Pieris)
- Pistacia (Pistachio, Mastic) *
- Pittosporum (Pittosporum) *
- Plumbago (Leadwort)
- Polygala (Milkwort)
- Poncirus *
- Prunus (Cherry) *
- Purshia (Antelope Bush)
- Pyracantha (Firethorn)
- Q
- R
- Rhamnus (Buckthorn) *
- Rhododendron (Rododendre, Azalea) *
- Rhus (Sumac) *
- Ribes (Currant, Gooseberry)
- Romneya (Tree poppy)
- Rosa (Rose)
- Rosmarinus (Rosemary)
- Rubus (Bramble, Raspberry, Salmonberry, Wineberry)
- Ruta (Rue)
- S
- Sabia *
- Salix (Willow) *
- Salvia (Sage)
- Salvia subg. Perovskia (Russian Sage)
- Sambucus (saüc) *
- Santolina (Lavender Cotton)
- Sapindus (Soapberry) *
- Senecio (Senecio)
- Simmondsia (Jojoba)
- Skimmia (Skimmia)
- Smilax (Smilax)
- Sophora (Kowhai) *
- Sorbaria (Sorbaria)
- Spartium (Ginesta)
- Spiraea (Spiraea) *
- Staphylea (Bladdernut) *
- Stephanandra (Stephanandra)
- Styrax *
- Symphoricarpos (Snowberry)
- Syringa (Lilac) *
- T
- Tamarix (Tamarix) *
- Taxus (Yew) *
- Telopea (Waratah) *
- Thuja cvs. (Arborvitae) *
- Thymelaea
- Thymus (Thyme)
- Trochodendron *
- U
- Ulex (Gorse)
- Ulmus pumila celer (Turkestan elm – Wonder Hedge)
- Ungnadia (Mexican Buckeye)
- V
- Vaccinium (Bilberry, Blueberry, Cranberry)
- Verbesina centroboyacana
- Verbena (Vervain)
- Viburnum (Viburnum) *
- Vinca (Periwinkle)
- Viscum (Mistletoe)
- W
- Weigela (Weigela)
- X
- Xanthoceras
- Xanthorhiza (Yellowroot)
- Xylosma
- Y
- Yucca (Yucca, Joshua tree) *
- Z
Referències
modifica- ↑ Glossari de Termes Ambientals. Barcelona: Fundació Bancaixa, 1996. ISBN 84-88715-60-9 [Consulta: 29 novembre 2014].
- ↑ J. Blondel i J. Aronson Biodiversity and Ecosystem Function in the Mediterranean Basin:Human and no Human Determinants
- ↑ «Plus de 40 % des espèces d’arbres présents en Europe menacées d’extinction» (en francès). [Consulta: 12 febrer 2023].
- ↑ Costermans, L. F. (1993) Native trees and shrubs of South-Eastern Australia. rev. ed. ISBN 0-947116-76-1
Vegeu també
modifica- Mata.
- Bardissa.
- Agroforesteria.
- El guigom.