Boix comú
El boix, boix comú, boix blanc o boix mascle, boixos, (Buxus sempervirens) és un arbust del gènere Buxus.[1] El seu nom binomial es format per l'epítet genèric Buxus que prové del mot grec πύξος /pyxos/ llatinitzat en buxus, és el nom que rebia l'arbust. Ambdós mots provenen d'un préstec lingüístic d'alguna llengua d'Àsia Menor.[2] L'epítet sempervirens és un mot compost provinent de les paraules llatines semper (sempre) i virens (verd), és a dir, que sempre està verd.
Buxus sempervirens  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | Fusta de boix |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 202944 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Buxales |
| Família | Buxaceae |
| Gènere | Buxus |
| Espècie | Buxus sempervirens L., 1753 |
| Distribució | |
 | |
MorfologiaModifica
Nanofaneròfit[3] monoic amb port arbustiu. Acostuma a fer d'1 a 5 metres d'alt per 1,5 metres d'ample.[4] És de fullatge persistent. amb fulles d'1,5 a 3 cm de longitud, oposades, curtament peciolades, coriàcies, glabres lluents a l'anvers, ovades i enteres, verdes tot l'any (a l'hivern sovint vermelloses). Les flors masculines són sèssils amb quatre estams. Floreix de març a abril. La fructificació és de maig a juny. Fruit en càpsula ovoide trilocular, conegut com olletes, amb 6 llavors negres i brillants, acabat en 2-4 apèndixs superiors. Tant les fulles com els fruits són verinosos per als humans. La fusta és groguenca i molt dura, i tan densa que no sura. És de lent creixement i fa anys s'explotava molt la seva fusta.
CultivarModifica
Creix en qualsevol terra fèrtil i ben drenat. És un arbust que prefereix l'ombra lleugera, exposar-la al sol pot resultar en un fullatge opac o cremat en sòls secs. És necessari regar-lo regularment mentre s'estableix. El boix és resistent a les baixes temperatures, però no al congelament, també tolera les sequeres
La poda de renovació es pot fer a finals de primavera. Utilitzeu mantell i un fertilitzant general després duna poda forta.
L'arbust pot ser susceptible a diverses plages com: a l'eruga del boix, el xuclador de boix, l'escata del musclo i l'aranya vermella. D'igual manera pot patir malalties com la taca de la fulla i a la teia de la caixa.
EcologiaModifica
És una espècie nativa de l'oest i sud d'Europa, nord-oest d'Àfrica, i sud-oest d'Àsia, des del sud d'Anglaterra al nord el Marroc, i del nord de la regió mediterrània fins a Turquia.[5][6][7] Buxus colchica de l'oest del Caucas i B. hyrcana del nord de l'Iran i est del Caucas, normalment, es tracten com a sinònims de B. sempervirens.[8][9] Habita en boscs i matollars damunt sòl eutròfic (ric en nutrients), sec amb calç o de vegades silicis. A la part submediterrània de l'estatge muntà. De vegades descendeix fins a la terra baixa. Viu dels 100 als 1.900 metres d'altitud.[10] Als Països Catalans, es troba a Catalunya i el País Valencià, però no a les Balears, on a Mallorca i Cabrera es fa l'espècie diferent boix baleàric.[11]
Des del 2006 la introducció involuntària de l'eruga del boix, (Cydalima perspectalis) una espècie invasora originària d'Àsia, comença fent molts estralls. Des del 2014 va travessar els Pirineus i les primeres infestacions es van documentar a la Garrotxa.[12]
ToxicitatModifica
Segons el compendi publicat per l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària en 2012 tota la planta conté substàncies perjudicials per a la salut humana. Presenta alcaloides esteroidals amb grups amino (buxina, ciclobuxina i buxamina) i alcaloides triterpenoidals (diacetilbuxadina i demetilciclomikuranina).[13]
Pot causar còlics per irritació gastrointestinal i, en dosis majors, trastorns nerviosos i respiratoris, per la seua acció sobre el sistema nerviós central. Quan s'aplica de manera tòpica, pot produir dermatitis de contacte.[14]
UsosModifica
- Fusta molt dura, densa, homogènia, sense cor, emprada per a fer els populars "gravats al boix" i culleres, instruments de vent i altres peces (com el "boixos" de fer puntes de coixí).
- Planta medicinal però també tòxica; la seva escorça conté alcaloides (buxina, parabuxina) de pretesa activitat anti-palúdica i colagoga. Pot provocar l'avortament.[15]
- S'emprava antigament a França com a substitut del llúpol en la fabricació de cervesa, però pel seu contingut en àcid nítric es va desaconsellar des de fa molt i ara no té aplicacions nutricionals.[14]
- Jardineria: a banda del seu ús aïllat, es retallen les plantes i se'ls donen diverses formes geomètriques en l'anomenat art topiari. El boix va ser molt usat en la jardineria francesa del segle xviii seguint una tradició que venia des del temps dels romans.
ReferènciesModifica
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 136-137. ISBN 84-7306-390-2.
- ↑ http://etimologias.dechile.net/?boj
- ↑ http://herbarivirtual.uib.es/ca/general/2394/especie/buxus-sempervirens-l-
- ↑ «Boj, Boj común, Boje - Buxus sempervirens».
- ↑ Rushforth, K. (1999). Trees of Britain and Europe. Collins ISBN 0-00-220013-9
- ↑ Flora Europaea: Buxus sempervirens
- ↑ British Trees: Buxus sempervirens Arxivat 2006-11-10 a Wayback Machine.
- ↑ «GRIN Taxonomy for Plants – Buxus sempervirens». Arxivat de l'original el 2011-06-05. [Consulta: 8 abril 2011].
- ↑ Med-Checklist: Buxus colchica
- ↑ «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 26 juny 2016].
- ↑ Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans
- ↑ Pujadas i Rovira, I.; Sarto i Monteys, V. (fotos) «78. Eruga del boix: Cydalima perspectalis» (Pdf). Documents Plagues. Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, núm. 78, 2018, pàg. 2.
- ↑ https://efsa.onlinelibrary.wiley.com/doi/epdf/10.2903/j.efsa.2012.2663
- ↑ 14,0 14,1 https://www.asturnatura.com/especie/buxus-sempervirens.html#propiedades-medicinales-nutricionales
- ↑ S.L, Botanical-online. «Boj planta» (en castellà). [Consulta: 28 gener 2019].
Enllaços externsModifica
- Noms de plantes Arxivat 2010-02-15 a Wayback Machine..