Buxus
gènere de plantes
En eivissenc també pot referir-se a un nen. |
Buxus és un gènere d'angiospermes de la família Buxaceae. Són arbres o arbusts perennes de mida menuda o mitjana. S'han descrit una setantena d'espècies esteses per les regions tropicals i subtropicals de tot el món, entre les quals 30 es troben a Cuba, 17 a la Xina i 9 a Madagascar.[1] Són plantes que es fan servir en jardineria i per a bonsai. Algunes espècies tenen usos medicinals.
Flors del boix comú Buxus sempervirens | |
Dades | |
---|---|
Font de | Fusta de boix |
Planta | |
Tipus de fruit | càpsula |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Buxales |
Família | Buxaceae |
Gènere | Buxus L., 1753 |
Tipus taxonòmic | Buxus sempervirens |
Als Països Catalans s'hi fan només el boix comú (Buxus sempervirens) i el boix baleàric (Buxus balearica)[2][3] que són les úniques espècies del gènere que aguanten les glaçades. Es troben a la muntanya submediterrània, prefereix els terrenys calcaris, entre 100 i 1.600 d'altitud.
Taxonomia
modifica- Euràsia i Àfrica del Nord
- Buxus austro-yunnanensis (Xina)
- Buxus balearica - boix baleàric, (Mediterrani occidental)
- Buxus bodinieri (Xina)
- Buxus cephalantha (Xina)
- Buxus cochinchensis (Malaisia)
- Buxus colchica (Caucas occidental; considerat també com a sinònims de B. sempervirens)
- Buxus hainanensis (Xina: Hainan)
- Buxus harlandii (Xina)
- Buxus hebecarpa (Xina)
- Buxus henryi (Xina)
- Buxus hyrcana (Alborz, Caucas oriental; considerat també com a sinònims de B. sempervirens)
- Buxus ichangensis (Xina)
- Buxus latistyla (Xina)
- Buxus linearifolia (Xina)
- Buxus megistophylla (Xina)
- Buxus microphylla – boix japonès (Corea, Xina; Japó)
- Buxus mollicula (Xina)
- Buxus myrica (Xina)
- Buxus papillosa (Himalaia occidental)
- Buxus pubiramea (Xina)
- Buxus rivularis (Filipines)
- Buxus rolfei (Borneo)
- Buxus rugulosa (Xina, Himalaia oriental)
- Buxus rupicola (Malaysia)
- Buxus sempervirens boix, boix blanc o boix mascle (Europa meridional)
- Buxus sinica (Xina, Corea, Japó)
- Buxus stenophylla (Xina)
- Buxus wallichiana
- Àfrica, Madagascar
- Buxus acuminata (Àfrica: Congo; syn. Notobuxus acuminata)
- Buxus calcarea (Madagascar; endèmic)
- Buxus capuronii (Madagascar; endèmic)
- Buxus hildebrantii (Somalia, Etiòpia)
- Buxus humbertii (Madagascar; endèmic)
- Buxus itremoensis (Madagascar; endèmic)
- Buxus lisowskii (Congo)
- Buxus macowanii (Àfrica del Sud)
- Buxus macrocarpa (Madagascar; endèmic)
- Buxus madagascarica (Madagascar, Comores)
- Buxus monticola (Madagascar; endèmic)
- Buxus moratii (Madagascar, Comores)
- Buxus natalensis (Àfrica del Sud; syn. Notobuxus natalensis)
- Buxus obtusifolia (Àfrica oriental; syn. Notobuxus obtusifolia)
- Buxus rabenantoandroi (Madagascar; endèmic; syn. B. angustifolia GE Schatz i Lowry non Mill.)
- Continent Americà
- Buxus aneura (Cuba)
- Buxus bartletii (Amèrica Central)
- Buxus brevipes (Cuba)
- Buxus citrifolia (Veneçuela)
- Buxus crassifolia (Cuba)
- Buxus ekmanii (Cuba)
- Buxus excisa (Cuba)
- Buxus heterophylla (Cuba)
- Buxus imbricata (Cuba)
- Buxus lancifolia (Mèxic)
- Buxus macrophylla (Amèrica Central)
- Buxus mexicana (Mèxic)
- Buxus muelleriana (Cuba)
- Buxus olivacea (Cuba)
- Buxus pilosula (Cuba)
- Buxus portoricensis (Puerto Pico)
- Buxus pubescens (Mèxic)
- Buxus rheedioides (Cuba)
- Buxus vahlii (Puerto Pico; syn. B. laevigata)
Referències
modifica- ↑ «Buxus a Madagascar». Arxivat de l'original el 2006-11-19. [Consulta: 28 juny 2010].
- ↑ de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
- ↑ Masclans i Girvès, Francesc. Guia per a conèixer els arbres. (8a. ed. 1988). Barcelona: Montblanc-Martín/CEC, 1958. ISBN 84-85135-41-5.
Enllaços externs
modifica- Buxus - Mapa de distribució Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine.
- American Boxwood Society
- Woodtype museum
- Balthazar, M. von, Peter K. Endress, P. K., and Qiu, Y.-L. 2000. Phylogenetic relationships in Buxaceae based on nuclear internal transcribed spacers and plastid ndhF sequences. Int. J. Plant Sci. 161(5): 785–792