Jardineria

pràctica per al cultiu de plantes ornamentals

La jardineria és una art aplicada a utilitzar els elements vegetals i constructius per tal donar a l'usuari una sensació estètica i plaent.

Jardí geomètric francès
Espai jardiner central Parc Can Sabaté. Barcelona. de Daniel Navas, Neus Solé, Imma Jansana
Jardí amb un efecte paisatgístic de "flora local" del Mediterrani, ideal per a estalviar aigua.

La jardineria es pot considerar com a expressions estètiques de la bellesa a través de l'art i la natura, una mostra de gust o estil en la vida civilitzada,[1] una expressió de la filosofia d'un individu o cultura, i de vegades com una mostra d'estatus social o orgull nacional, en espais privats o paisatges públics.[2]

Tècniques

modifica

Com a art aplicada necessita també emprar unes tècniques especials que en el cas de la jardineria són les pertanyents principalment a l'agricultura i l'arquitectura. Com la finalitat és la d'obtenir sensacions estètiques aplica moltes de les tècniques de les anomenades tradicionalment Belles Arts.

A diferència d'altres arts, en tractar-se d'éssers vius, els planificadors han de tenir en compte com afectarà el pas del temps el creixement de les espècies i procurar mitjançant accions a llarg termini que sobrevisquin i mantinguin les característiques per les que han estat escollides.

Evolució històrica del concepte de jardineria

modifica
  • La referència bíblica a un jardí com el territori primigeni on la humanitat era feliç entronca amb una creença atàvica que considera que la màxima felicitat es troba entre una natura ordenada i plaent. De la mateixa manera l'islam va considerar el paradís futur com un jardí espiritual i sensual alhora.
  • La jardineria va néixer en dos llocs al mateix temps: l'antic Egipte i la Xina. Mentre que els egipcis van ser els creadors d'una jardineria basada en les disposicions geomètriques i ordenades de la vegetació, els xinesos van optar per formes més lliures i properes a una naturalesa indòmita. És possible que l'aridesa extrema del clima del desert egipci faci que una disposició rectilínia i ordenada sigui més fàcil de regar mentre que en un clima monsònic la vegetació sobreviu pels seus propis mitjans.

D'alguna manera, de la forma de fer els jardins dels egipcis en derivaria les estructures dels jardins francesos dels segles XVII i XVIII, mentre la jardineria victoriana anglesa seguiria el model iniciat a la Xina.

Tant el jardí zen japonès com l'ús de plantes bonsai tenen un origen xinès tot i que els japonesos el desenvoluparen i li van donar les característiques actuals.

  • Per a grecs i romans els jardins formaven part del seu bagatge cultural i ja integraren dins de l'escenografia d'un jardí les escultures, al mateix temps que l'art topiària.
  • Com altres formes de la vida cultural l'art del jardinament restà en una certa letargia durant l'edat mitjana tot i que a l'interior dels claustres dels monestirs, envoltats de capitells amb escenes fantàstiques, s'hi mantenien horts que per la seva banda també conservaven una certa funció estètica.
  • Els jardins renaixentistes que tractaven d'imitar els del món clàssic grecollatí es beneficiaren de l'acumulació de coneixements sobre les plantes i de la seva expansió per les noves terres colonitzades.
  • La jardineria francesa de fa uns tres segles, respon potser com cap altra a les idees polítiques del moment: les formes geomètriques i l'espai ben delimitat i solemne, semblaven fets a mida de l'Absolutisme.
  • La jardineria victoriana angloholandesa amb els seus espais oberts i al deixar que la natura sembli intacta, va representar un trencament molt clar amb el corrent anterior. Es tractava d'una disposició de plantes i del paisatge propi del corrent literari del romanticisme.
  • Els jardins contemporanis han assimilat totes les tendències històriques anteriors i potser destaquen per estar fets a la mida del ciutadà actual, de no respondre al capritx d'una elit governant o econòmica. Com en cap altre període els habitants de les ciutats demanen espais verds transitables i oberts a tothom.

Estris de jardineria

modifica

Les eines de jardineria coincideixen, molt aproximadament, amb les eines agrícoles i d'horticultura. N'hi ha de destinades a alinear plantacions, a preparar el sòl, a sembrar, plantar, trasplantar, esporgar, aplicar productes fitosanitaris...

Les instal·lacions de protecció de cultius com ara hivernacles o sistemes d'irrigació també són compartits amb cultius agrícoles.

Eines manuals

modifica

Eines motoritzades

modifica

Tractats i cites

modifica

Els coneixements actuals sobre els jardins d’altres temps s’han preservat en fonts escrites. Entre les obres més importants cal classificar els tractats especialitzats. La seva consulta permet aproximar-se a alguns aspectes, teòrics i pràctics, de la jardineria. La que segueix és una llista aleatòria (obligadament incompleta) sobre el tema, ordenada cronològicament.

  • c.1080. Tractat japonés. Sakuteiki, Visions of the Japanese Garden: A Modern Translation of Japan's Gardening Classic [9]
  • 1288-1289. Llibre de meravelles. Ramon Llull.[10][11]
    • Llull esmenta, de forma natural, un jardí. Significant un ús normal del terme."...havia en son hostal un bell jardí, en lo qual havia molts arbres de diverses maneres, e aquells arbres eren tots fullats e florits..."
  • 1563. The Profitable Arte of Gardening.[12]
  • 1577. The Gardener's Labyrinth. Thomas Hill.[13]
  • 1768. An Essay on Design in Gardening. Georges Mason.[16]
  • 1798. Voyage au Jardin des Plantes. L.F.Jauffret.[17]
  • 1801. Teoria Dell'arte De' Giardini.[18]
  • 1823. Essai sur la composition et l'ornement des jardins. Pierre Boitard.[19]
  • 1855. Essais historiques sur les jardins. P. de Wint .[21]
  • 1872. Manuale del giardiniere fioricoltore e decoratore di giardini contenente una breve descrizione dei giardini antichi e moderni... Marcellino Roda.[22]
  • 1894. Los jardines botánicos, su número, organización è importancia en las naciones, más cultas é ilustradas. Miguel Colmeiro.[26]
  • 1895. L'horticulture Dans Les Cinq Parties Du Monde .[27]
  • 1907. Càntic dels càntics precedit de Els jardins de Salomó: (obra pòstuma). Jacint Verdaguer.[28]
  • 1922. Practical Landscape Gardening. Robert B. Cridland.[29]

Referències

modifica
  1. «A History of Gardening», 14-03-2021. [Consulta: 2 maig 2021].
  2. «National Garden Week | National Garden Clubs, Inc.». [Consulta: 2 maig 2021].
  3. Stapel, B. Theophrasti Eresii De historia plantarum libri decem, graecè et latinè. In quibus textum graecum variis lectionibus, emendationibus, hiulcorum supplementis: latinam Gazae versionem nova interpretatione ad margines: totum opus absolutissimis cum notis, tum commentariis: item rariorum plantarum iconibus illustravit Ioannes Bodaeus à Stapel ... Accesserunt Iulii Caesaris Scaligeri in eosdem libros animadversiones, et Roberti Constantini annotationes cum indice locupletissimo (en llatí). typis Judoci Broers, 1644. 
  4. Vilar, J.L.B.. Història del pensament biològic (2a. Ed.) (en català). Publicacions de la Universitat de València, 2003, p. 71. ISBN 978-84-370-5737-8. 
  5. Levillain, H. Poétique de la maison: la chambre romanesque, le festin théâtral, le jardin littéraire (en francès). Presses de l'Université Paris-Sorbonne, 2005, p. 20. ISBN 978-2-84050-290-6. 
  6. Guérard, Benjamin «Explication du capitulaire de Villis [premier article.]» (en francès). Bibliothèque de l'École des chartes, 14, 1, 27-04-2008, pàg. 201–247. DOI: 10.3406/bec.1853.445132.
  7. Strabo, W.; Mitchell, J. On the Cultivation of Gardens: A Ninth Century Gardening Book. Ithuriel's Spear, 2009. ISBN 978-0-9793390-2-8. 
  8. Strabo, W. Hortulus carmen ad cod. msc. veterumque editionum fidem recensitum (etc.) Acc. Analecta ad antiquitates florae germanicae et capita aliquot Macri nondum edita. Auctore F. A. Reuss (en llatí). Stahel, 1834, p. 6. 
  9. Takei, J.; Keane, M.P.. 作庭記: A Modern Translation of Japan's Gardening Classic (en llatí). Tuttle Publishing, 2001, p. 3 (Sakuteiki, Visions of the Japanese Garden: A Modern Translation of Japan's Gardening Classic). ISBN 978-0-8048-3294-6. 
  10. Llull, R. Libre apellat Felix de les Maravelles del mon, lo qual llibre feu mestre Ramon Lull ...: y ha fet estampar per primera vegada en llengua catalana. En Geroni Rosselló, 1904. 
  11. Hoyos, Xavier Bonillo. «Secondary literature about Ramon Llull».
  12. Hill, T. The Profitable Arte of Gardening [in Three Books, Now the Third Time Set Fourth ... to this Annexed, Two Proper Treatises, the One Entituled The Marvellons Government ... of the Bees ... and the Other, the Yerely Conjectures, Meete for Husbandmē to Knowe: Englished by T. H. B.L. MS. Notes]. T. Marshe, 1568 (The Profitable Arte of Gardening [in Three Books], Now the Third Time Set Fourth ... to this Annexed, Two Proper Treatises, the One Entituled The Marvellons Government ... of the Bees ... and the Other, the Yerely Conjectures, Meete for Husbandmē to Knowe: Englished by T. H. B.L. MS. Notes). 
  13. Hill, T. The Gardeners Labyrinth, Or, a New Art of Gardening: Wherein is Laid Down New and Rare Inventions and Secrets of Gardening Not Heretofore Known. Salt Acres, 1652. 
  14. Bacon, F. Of Gardens: An Essay by Francis Bacon. CreateSpace Independent Publishing Platform, 2017. ISBN 978-1-9796-7080-7. 
  15. «Renaissance Gardens: information from the online text of Francis Bacon's Essay Of Gardens 1625».
  16. Mason, G. An Essay on Design in Gardening. Benjamin White, 1768. 
  17. Jauffret, L.F.. Voyage au Jardin des Plantes, contenant la description des galeries d'histoire naturelle ... Orné de jolies figures, etc (en francès), 1798, p. 171. 
  18. Mabil, L. Teoria Dell'arte De' Giardini (en italià), 1801, p. 13. 
  19. Boitard, P. Essai sur la composition et l'ornement des jardins, ou, Recueil de plans de jardins de ville et de campagne, de fabriques propres à leur décoration, et de machines pour élever les eaux (en francès). Chez Audot, 1823. 
  20. Monlau, P.F.. Elementos de higiene pública (en castellà). Pablo Riera, 1847, p. 473. 
  21. de Wint, P. Essais historiques sur les jardins (en francès). Victor Didron, 1855. 
  22. Roda, M.; Roda, G. Manuale del giardiniere fioricoltore e decoratore di giardini contenente una breve descrizione dei giardini antichi e moderni la costruzione delle diverse stufe ... dei fratelli Marcellino e Giuseppe Roda (en italià). Unione tipografico-editrice, 1872, p. 1. 
  23. Falguera, C.B.. Principios de botánica funeraria: dispuestos y coordinados (en castellà). Tipo-Litografía de Celestino Verdaguer, 1885. 
  24. Xindes, dixibit. «Principis de botànica funerària».
  25. «Principios de botánica funeraria. Celestino Barallat» (en castellà). Arxivat de l'original el 2022-07-24.
  26. Colmeiro, M. Los jardines botánicos, su número, organizacion è importancia en las naciones, más cultas é ilustradas (en castellà). Imprenta de la Viuda é Hija de Gómez Fuentenebro, 1894, p. 8. 
  27. Baltet, C. L'horticulture Dans Les Cinq Parties Du Monde (en francès). Société nationale d'horticulture, 1895, p. 534. 
  28. Verdaguer, J. Cantic dels cantics precedit de Els jardins de Salomo: (obra postuma). L'Avenç,, 1907. 
  29. Cridland, R.B.; Cridland, R. Practical Landscape Gardening (en neerlandès). Applewood Books, 2008, p. 123. ISBN 978-1-4290-1298-0. 
  30. Tudurí, N.M.R.. Del paraíso al jardín latino: origen y formación del moderno jardín latino (en castellà). Tusquets, 1981. ISBN 978-84-7223-808-4. 

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica