Capitular de Villis

El Capitulare de villis vel curtis imperii (o imperialibus) és una acta legislativa (un capitular) i reial decret que data de finals del segle VIII o principis del segle IX.[1] En aquesta acta Carlemany, dirigint-se als seus villici, els governadors dels seus dominis (villae, villis), decreta un determinat nombre d'observacions i regles. El capitular no actua com un conjunt de simples recomanacions sinó com un conjunt de normes sancionadores estrictes com per exemple multes, revocacions o empresonaments.

Plantilla:Infotaula esdevenimentCapitular de Villis
Imatge
Tipuscapitular Modifica el valor a Wikidata
PromulgacióCarlemany Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióWolfenbüttel (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Llengua del terme, de l'obra o del nomllatí Modifica el valor a Wikidata

Els capitulars tenien caràcter d'aplicació imperial, és a dir, les normes, decrets i regles que contenien s'havien d'aplicar a tot l'imperi. La correcta aplicació dels capitulars era controlada in situ pel missi dominici ("els enviats del senyor").

El nom de "capitular" ve de la seva divisió en capítols. Els capitulars s'elaboraven a les assemblees generals de l'imperi carolingi, en les quals es tractaven temes i qüestions que afectaven a l'imperi.

Alcuí de York, possible autorModifica

L'autor i la data del capitular, l'únic exemplar existent del qual es conserva a la Biblioteca de Wolfenbüttel a Alemanya, són desconeguts com sol passar freqüentment en el cas dels manuscrits carolingis.

El text es compòn d'unes 40 pàgines i és clar que no va poder ser redactat exclusivament en tota la seva extensió per Carlemany, però reflecteix la seva voluntat política, econòmica i cultural. Es creu que l'autoria recau en un equip complet, és a dir que es tractaria d'una obra col·lectiva (una de les primeres) segurament creada en l'assemblea general. Malgrat tot, alguns autors pensen que l'emperador hauria pogut participar en alguns articles.

Però si s'intenta assignar una única autoria a aquest famós capitular s'ha d'assenyalar els erudits, els científics més importants de l'època els quals eren sens dubtes els monjos. Segons els especialistes de la qüestió, seria, en la seva majoria, l'obra d'un gran escriba i intel·lectual de l'època que actualment es creu que es tractaria d'Alcuí de York.

ContingutModifica

Aquest capitular és conegut generalment pels seus capítols (articles) 43, 62 però sobretot pel 70, el qual conté la llista d'un centenar de plantes, arbres, arbustos o simples herbes que s'ordena que siguin cultivades als jardins reials. Per aquesta llarga resolució de 120 articles (els famosos capitulae), Carlemany va intentar reformar completament l'agricultura i l'administració dels seus immensos dominis, els quals s'estenien des d'Alemanya fins Espanya. De fet, numerosos historiadors parlen d'una "revolució agrícola" durant l'imperi carolingi que, gràcies a una sèrie d'innovacions agrícoles, van augmentar la productivitat i el rendiment de la terra. En conseqüència va començar a acumular-se excedent i aquest va permetre una auge del comerç i de les ciutats.

Fora d'aquests articles, el capitular descriu i s'interessa per moltes activitats com els oficis, els teixits, la caça, la carnisseria, la medicina, la botànica, l'agricultura, l'alimentació... També se centra en l'autoritat atribuïda a la reina, l'ensenyament, la creació d'escoles...

Article 70Modifica

Als capítols 43, 62 però sobretot al 70 hi trobem una llarga enumeració de 94 plantes (73 herbes, 16 arbres fruiters, 5 plantes tèxtils i tintoreres) no sempre fàcils de precisar. Eren les que els dominis reials volien cultivar. Es donen indicacions precises sobre els fruits i verdures cultivats a l'època en països com França.

Llista de les plantes al Capitulare de villis vel curtis imperialibus
Nr. Nom en llatí
en el Capitulare
Nom científic ( i família) Denominació catalana
1a lilium Iris germanica L. (Iridaceae) Lliri
1b lilium Lilium candidum L. (Liliaceae) assutzena, lliri blanc
2 rosas Rosa canina L. (Rosaceae) Rosa silvestre
3 fenigrecum Trigonella foenum-graecum L. (Fabaceae) Fenigrec
4a costum Saussurea costus (Falc.) Lipschitz (Asteraceae)
4b costum Tanacetum balsamita L. (Asteraceae)
5 salviam Salvia officinalis L. (Lamiaceae) Sàlvia
6 rutam Ruta graveolens L. (Rutaceae) Ruda
7 abrotanum Artemisia abrotanum L. (Asteraceae) Abròtan
8 cucumeres Cucumis sativus L. (Cucurbitaceae) Cogombre
9 pepones Cucumis melo L. (Cucurbitaceae) Meló
10 cucurbitas Cucurbita lagenaria L. = Lagenaria siceraria (Mol.) Standl. (Cucurbitaceae) Carbassa
11a fasiolum Vigna unguiculata (L.) Walp. (Fabaceae) fesolí
11b fasiolum Dolichos lablab L. (Fabaceae) = D. purpureus (L.) Sweet mongeta egípcia
12 ciminum Cuminum cyminum L. (Apiaceae) Comí
13 ros marinum Rosmarinus officinalis L. (Lamiaceae) Romaní
14 careium Carum carvi L. (Apiaceae) Alcaravea
15 cicerum italicum Cicer arietinum L. (Fabaceae) Cigró
16 squillam Urginea maritima (L.) Baker (Hyacinthaceae) Ceba marina
17 gladiolum Gladiolus italicus Mill. (Iridaceae) Gladiol
18a dragantea Polygonum bistorta L. (Polygonaceae) Bistorta
18b dragantea Artemisia dracunculus L. (Asteraceae) Estragó
19 anesum Pimpinella anisum L. (Apiaceae) Anís
20a coloquentidas Citrullus colocynthis (L.) Schrad. (Cucurbitaceae) Coloquinta
20b coloquentidas Bryonia alba L. (Cucurbitaceae) Bryonia
21a solsequiam Heliotropium europaeum L. (Boraginaceae) Cua d'escorpí
21b solsequiam Calendula officinalis L. (Asteraceae) Boixac de jardí
21c solsequiam Cichorium intybus (Asteraceae) xicoria
22a ameum Ammi copticum L. = Trachyspermum ammi (L.) Sprague (Apiaceae) bisnaga
22b ameum Meum athamanticum Jacq. (Apiaceae) Meu
23 silum Laserpitium siler L. (Apiaceae) Laserpitium [2]
24a lactucas Lactuca sativa L. (Asteraceae) enciam
24b lactucas Lactuca virosa L. (Asteraceae) enciam de bosc
25 git Nigella sativa L. (Ranunculaceae) pebreta
26 eruca alba Eruca sativa Mill. (Brassicaceae) Ruca
27 nasturtium Nasturtium officinale R.Br. (Brassicaceae) creixen
28 parduna Arctium lappa L. (Asteraceae) repalassa
29 puledium Mentha pulegium L. (Lamiaceae) Poliol
30a olisatum Angelica archangelica L. (Apiaceae) Herba de l'Esperit Sant
30b olisatum Smyrnium olusatrum L. (Apiaceae) Aleixandri
31 petresilinum Petroselinum crispum (Mill.) Nym. ex A.W.Hill (Apiaceae) Julivert
32 apium Apium graveolens L. (Apiaceae) Api
33a levisticum Ligusticum mutellina (L.) Crantz (Apiaceae)
33b levisticum Levisticum officinale W.D.J.Koch (Apiaceae) api bord
34 savinam Juniperus sabina L. (Cupressaceae) Savina muntanyenca
35 anetum Anethum graveolens L. (Apiaceae) anet
36 fenicolum Foeniculum vulgare Mill. (Apiaceae) fonoll
37 intubas Cichorium intybus L. (Asteraceae) xicoira
38 diptamnum Dictamnus albus L. (Rutaceae) lletimó
39 sinape Sinapis alba L. (Brassicaceae) mostassa blanca
40 satureiam Satureja hortensis L. (Lamiaceae) sajolida de jarí
41 sisimbrium Mentha aquatica L. (Lamiaceae) Herba-sana d’aigua
42 mentam Mentha spicata L. (Lamiaceae) Mentha spicata
43 mentastrum Mentha longifolia L. (Lamiaceae) Menta boscana
44 tanazitam Tanacetum vulgare L. (Asteraceae) Tanarida
45 neptam Nepeta cataria L. (Lamiaceae) Herba gatera
46a febrefugiam Centaurium erythraea Rafn (Gentianaceae) Herba de Santa Margarida
46b febrefugiam Tanacetum parthenium (L.) Schultz Bip. (Asteraceae) Segura
47 papaver Papaver somniferum L. (Papaveraceae) Cascall
48 betas Beta vulgaris L. ssp. vulgaris convar. cicla (L.) Alef (Chenopodiaceae) bleda-rave, remolatxa
49 vulgigina Asarum europaeum L. (Aristolochiaceae) Atzarí Á
mismalvas Malvas
50 altaea Althaea officinalis L. (Malvaceae) Malví
51 malvas Malva sylvestris L. (Malvaceae) Malva major
52 carvitas Daucus carota L. (Apiaceae) Pastanaga
53 pastenacas Pastinaca sativa L. (Apiaceae) xirivia
54 adripias Atriplex hortensis L. (Chenopodiaceae) Armoll
55 blidas Amaranthus blitum L. (Chenopodiaceae) Amaranto
56a ravacaulos Brassica rapa L. emend. Metzg. ssp. rapa (Brassicaceae) Nap salvatge
56b ravacaulos Brassica oleracea var. gongylodes L. (Brassicaceae) Col
57 caulos Brassica oleracea L. (Brassicaceae) Col
58a uniones Allium fistulosum L. (Alliaceae) ceba d'hivern
58b uniones Allium ursinum L. (Alliaceae) all bord
59 britlas Allium schoenoprasum L. (Alliaceae) Cebollí
60 porros Allium porrum L. (Alliaceae) porro
61 radices Raphanus sativus L. var. niger (Brassicaceae) Rave
62 ascalonias Allium cepa L. var. ascalonicum (Alliaceae) Ceba
63 cepas Allium cepa L. var cepa (Alliaceae) Ceba
64 alia Allium sativum L. (Alliaceae) All
65 warentiam Rubia tinctorum L. (Rubiaceae) Roja
66a cardones Dipsacus sativus (L.) Scholl. (Dipsacaceae) Card
66b cardones Cynara cardunculus L. (Asteraceae) Herbacol
67 fabas maiores Vicia faba L. (Fabaceae) Faba
68 pisos Mauriscos Pisum sativum L. (Fabaceae) Pèsol
69 coriandrum Coriandrum sativum L. (Apiaceae) Coriandre
70 cerfolium Anthriscus cerefolium (L.) Hoffm. (Apiaceae) Cerfull
71 lacteridas Euphorbia lathyris L. (Euphorbiaceae) cagamuja
72 sclareiam Salvia sclarea L. (Lamiaceae) sàlvia romana
73 Jovis barbam Sempervivum tectorum L. (Crassulaceae) Matafoc comú


Llista d'arbres en el Capitulare de villis vel curtis imperialibus
Nr. Nom en llatí

en el Capitular

Nom científic (família) Nom català
74a pomarios div. espècies Malus domestica Borkh. (Rosaceae) Pomer
74b pomarios Citrus aurantium L. (Rutaceae) Taronja amarga
76 prunarios Prunus domestica L. (Rosaceae) Cirerer
77 sorbarios Sorbus domestica Borkh. (Rosaceae) Sorbus
78 mespilarios Mespilus germanica L. (Rosaceae) Nespler
79 castanarios Castanea sativa Mill. (Fagaceae) Castanyer
80 persicarios Prunus persica (L.) Batsch (Rosaceae) Presseguer
81 cotoniarios Cydonia oblonga Mill. (Rosaceae) Codonyer
82 avellanarios Corylus avellana L. (Betulaceae) Avellaner
83 amandalarios Prunus dulcis (Mill.) D.A.Webb (Rosaceae) Ametller
84 morarios Morus nigra L. (Moraceae) Morera
85 lauros Laurus nobilis L. (Lauraceae) Llorer
86 pinos Pinus pinea L. (Pinaceae) Pins
87 ficus Ficus carica L. (Moraceae) Figuera
88 nucarios Juglans regia L. (Juglandaceae) Noguera
89a ceresarios Prunus avium L. (Rosaceae) Cirerer dolç
89b ceresarios Prunus cerasus L. (Rosaceae) Cirerer àcid
90 malorum nomina Especie de Manzano Espècie de pomer
a gozmaringa "Gosmaringa" (espècie de poma)
b geroldinga "Geroldinga" (espècie de poma)
c crevedella "Crevedella" (espècie de poma)
d sperauca "Esperauca" (espècie de poma)

ReferènciesModifica

  1. Alltagswortschatz im Althochdeutschen
  2. Marc Bloch: L'origine et la date du Capitulare de villis
  3. Der lateinische Text von der Bibliotheca Augustana