Kokedama

La kokedama (苔玉（こけだま）, literalment "bola de molsa", koke "molsa", dama "bola") és una tècnica japonesa de cultiu en la qual no s'usa cap artifici de jardineria i es busca la convivència entre estètica i ecologia. La kokedama s'inclou dins de la tècnica del cultiu de bonsais. La tècnica del bonsai va començar a la Xina al voltant del 2000 aC. Després d'introduir-se al Japó, va néixer fa uns 500 anys la variant en la que va deixar-se d'usar cap mena de test.

Olivera cultivada segons la tècnica Kokedama

Kokedames penjants

Kokedames amb diferents plantes

Consisteix en una esfera composta normalment dels següents materials:

• Akadama
• Torba
• Sorra de riu
• Molsa

El substrat de la planta consisteix en els tres primers materials i la molsa envolta l'esfera de manera que es mantingui tot unit. Les plantes usades en aquesta tècnica són molt variades; arbres, arbustos, falgueres, líquens, plantes florals i silvestres, cactus i fins i tot plantes carnívores. La kokedama reposa normalment en una safata de fang, ceràmica, o sobre una pedra i molt habitualment es penja. L'efecte aconseguit és estètic alhora que menys artificiós que una planta en un test.

Per a la realització d'una kokedama es mesclen 3 parts de torba i 1 d'akadama, i una mica de sorra. S'humiteja la mescla amb aigua i es forma una bola d'una mida apropiada a la de la planta. Es fa un forat a l'interior i s'introdueix la planta, es pressiona bé i es cobreix la bola amb la molsa. La kokedama ha de romandre en un lloc lluminós, sense exposar-se directament al sol i s'ha de regar submergint-se en aigua, alhora que es manté sempre lleugerament humida polvoritzant-hi aigua entre cada regada.