Nicolau Maria Rubió i Tudurí

arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista, però també dramaturg menorquí, periodista i traductor

Nicolau Maria Rubió i Tudurí (Maó, Menorca 5 de febrer de 1891 - Barcelona 4 de maig de 1981) fou un arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista, però també dramaturg menorquí, periodista i traductor.

Infotaula de personaNicolau Maria Rubió i Tudurí
Biografia
Naixement5 febrer 1891 Modifica el valor a Wikidata
Maó (Menorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 maig 1981 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Sarrià Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte, urbanista, traductor, periodista, dramaturg, dissenyador de jardins Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Era el més gran dels cinc fills del militar Marià Rubió i Bellver i nebot de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver. L'any 1897 van marxar a viure a Barcelona, on el pare fou ascendit a comandant, i la casa familiar del Tibidabo va esdevenir molt aviat punt de trobada de diversos intel·lectuals de la ciutat. Es graduà el 1915 a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, obtenint el títol el 13 de març de 1916.[1] Fou deixeble de Francesc d'Assís Galí i de Jean Claude Nicolas Forestier. Després fou professor d'arquitectura de jardins a l'Escola Superior dels Bells Oficis i el 1917 director de Parcs i jardins de Barcelona.

El 1917 va ser nomenat director de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona, càrrec que va ocupar durant dues dècades. El 1918 és triat pel marques de Roviralta, Raül Roviralta, pel disseny i construcció dels Jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar, projecte que finalitza en el 1926. El 1920 fou nomenat secretari de la Ciutat-Jardí, on col·laborà amb Forestier en la realització del parc de Montjuïc i el 1925 va dissenyar el primer jardí de paisatge de Catalunya a la plaça de Francesc Macià, de Barcelona. El 1922 participà en el disseny del pavelló de Ràdio Barcelona al Tibidabo, i va introduir a Catalunya les tendències de Le Corbusier. Quan es va celebrar l'Exposició Internacional de 1929 li encarregaren els hotels de la plaça d'Espanya, on alterna el classicisme amb l'ús del maó vist, i aprofita l'Exposició per a presentar amb R. Argilés el projecte Barcelona futura, on potenciava el creixement natural. El 1932 participà en el Primer Congrés d'Arquitectes de Llengua Catalana en la ponència de política urbanística. Crea el Viver de Can Borni, situat a prop del Tibidabo, com a jardí d'aclimatació de plantes de tot el món, inspirant-se en els jardins que més admirava: els jardins llatins i àrabs, com els de l'Alhambra de Granada. Va ser reformat íntegrament l'any 2006.

El 1932 la Generalitat de Catalunya, li va encarregar un projecte de planificació regional (regional planning). Com a resultat publicà, amb el seu germà Santiago Rubió i Tudurí, un Pla de Distribució en Zones del Territori Català. Simultàniament, el 1934 construí l'edifici de la Metro-Goldwyn-Mayer a Barcelona. Alhora, va publicar articles sobre arquitectura a D'Ací i d'Allà, Revista de Catalunya, Mirador, La Publicitat i Arquitectura i Urbanisme.

Exiliat a París durant la guerra civil espanyola, el 23 de juny de 1938, faria gestions a Londres com a delegat de la Generalitat de Catalunya amb Josep Maria Batista i Roca per tal d'aconseguir signar un armistici que aïllés Catalunya d'una Espanya que veia ja en mans de Franco.

No va tornar de l'exili fins al 1946, i des d'aleshores fins a la seva mort va treballar exclusivament en l'àmbit privat. EL 1989 fou declarat fill predilecte de Maó a títol pòstum. Morí a Barcelona i fou sebollit al Cementiri de Sarrià.

Obres modifica

Edificis modifica

  • 1928-Barcelona. Hotel de l'exposició a la plaça d'Espanya. Enderrocat.[2]
  • 1934-Barcelona. Edifici de la Metro-Goldwyn-Mayer a c/Mallorca 201. Molt transformat i amb una remunta, conserva l'estil de la façana.[3]

Dissenys de jardins modifica

Llibres modifica

  • Caceres a l'Àfrica tropical (Barcelona: Impremta Altés, 1926)
  • Diàlegs sobre l'arquitectura (Barcelona: Impremta Altés,1927)
  • Jardines de Barcelona (Barcelona: Ayuntamiento, 1929)
  • Catalunya i Espanya, Societat Anònima (1930)
  • Sahara-Níger (Barcelona: Llibreria Catalònia, 1932)
  • Un sospir de llibertat: comèdia en cinc escenes. (Barcelona: 1932. Premi Ignasi Iglésias 1935)
  • Catalunya amb Europa. Més enllà del separatisme (Barcelona: Les edicions de l'arc de Barà,1932)
  • El litoral català en un conflicte mediterrani, l'exemple de la Segona Guerra Púnica. (Barcelona: Barcino, 1933)
  • El jardí meridional: estudio de su trazado y plantación. (Barcelona: Salvat, 1934)
  • Midas, rei de Frigia: faula dramàtica en cinc actes. (Barcelona: 1935)
  • La patrie latine, de la Méditerranée à l’Amérique (Paris: La Nouvelle Édition, 1945)
  • Cacera en el no-res (Barcelona: Grases,1954)
  • Viatges i caceres a l'Àfrica negra (1960)
  • No ho sap ningú (1961)
  • Ulisses a l'Argòlida (Barcelona: Joaquim Horta,1962)
  • El camell travat
  • Un crim abstracte o el jardiner assassinat (Barcelona: Editorial Barna, 1965)
  • Del Paraíso al jardín latino: origen y formación del moderno jardín latino. (Barcelona: Tusquets, 1981)

Referències modifica

  1. Col·legi d'Arquitectes de catalunya,Nicolau Maria Rubió i Tudurí
  2. 2,0 2,1 Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo. 1977 Guía de Arquitectura de Barcelona, 1716-1977 (part 2)
  3. 3,0 3,1 Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo. 1977 Guía de Arquitectura de Barcelona, 1716-1977 (part 1)
  4. Tort, Maria Josep «Un jardí vertical al turó del Putxet». El Jardí, novembre 2017.
  5. Tort Arnau, Maria Josep. Explora els jardins i viu els arbres. Jardins i arbres del districte de Sarrià-Sant Gervasi. Barcelona: Premsa Local El Jardí, 2022, p. 84-85. ISBN 978-84-09-46124-0. 

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicolau Maria Rubió i Tudurí