Alhambra

L'Alhambra és una ciutat palatina andalusina situada a Granada (Espanya). Es tracta d'un ric palau i fortalesa que allotjava el monarca i la cort nassarita del Regne de Granada. El Comitè del patrimoni mundial de la UNESCO va declarar l'Alhambra i el Generalife de Granada com Patrimoni Cultural de la Humanitat en la seva sessió del dia 2 de novembre de 1984 i cinc anys després, el barri de l'Albaicín, antiga ciutat medieval musulmana, va obtenir tal denominació com a extensió de la declaració de Patrimoni Cultural de la Humanitat de l'Alhambra i el Generalife. L'Alhambra ha estat una de les 21 candidates finalistes per a ser triada una de les set noves meravelles del món, encara que finalment no va ser seleccionada.

Infotaula d'edifici Alhambra, Generalife i el barri de l'Albaicín
Patio de los Arrayanes
Nom en la llengua original	(es) La Alhambra
Dades
Tipus	Palau
Part de	Zona Arqueológica de Granada i Alhambra, Generalife i Albaicín de Granada
Construcció	889 -
Característiques
Estil arquitectònic	art andalusí
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Granada (Espanya)
Localització	Granada Andalusia Espanya
37° 10′ 35″ N, 3° 35′ 18″ O
Zona Patrimonial
Data	28 març 2017
Bé d'interès cultural
Data	16 abril 2004
Identificador	RI-51-0010966
Bé d'interès cultural
Data	23 març 2004
Identificador	RI-51-0010966
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural
Data	1984 (8a Sessió), Criteris PH: (i), (iii) i (iv)
Identificador	314-001
Bé d'interès cultural
Data	3 setembre 1962
Identificador	RI-51-0010966
Jardí històric
Monument històric
Plànol
Activitat
Període d'obertura	tots els dies de la setmana (08:30–18:00)
Lloc web	alhambra-patronato.es

Alhambra (2010)

Com en altres obres musulmanes, el seu veritable atractiu són els interiors, la decoració dels quals els situa en el cim de l'art islàmic. Dins del recinte hi ha el palau de Carles V fet construir pel primer emperador hispànic, Carles I d'Espanya.

Etimològicament, Alhambra en àrab és al-Hamrà (الحمراء, al-Ḥamrāʾ, ‘la Vermella’), procedent del nom complet Qàlat al-hamrà (‘la fortalesa vermella’). En la seva evolució, el castellà intercalà entre la /m/ i la /ɾ/ una /b/. Que el nom de l'Alhambra procedeixi del que acabem de dir és només una versió, perquè hi ha altres autors que diuen que en època andalusina l'Alhambra estava emblanquinada. El nom de vermella li vindria perquè quan es va construir es treballava de nit, i vista a la nit, des de lluny, a causa de la llum de les torxes, es veia vermella. Altres autors defensen que Alhambra és simplement el nom en femení del seu fundador, Ibn al-Àhmar, que en àrab significa ‘el fill del Roig’.

Els mosaics de l'Alhambra fan servir tres tipus de suport: la ceràmica, l'estuc i la fusta. Els temes principals que utilitza són:

• L'epigrafia: amb caràcters cursius o geomètrics
• La decoració vegetal
• La decoració geomètrica

L'Alhambra, en l'aspecte geomètric, és un gran homenatge a un quadrat, a les seves proporcions i a la seva estabilitat. Indica els quatre elements, les quatre estacions, les quatre edats de la vida, els quatre punts cardinals que donen ordre al món: pot arribar a ser una font inesgotable d'exemples de transformacions geomètriques planes. El 2010 va tenir 2.170.250 visitants.

Història

L'Alhambra és una ciutat emmurallada reial (medina) que ocupa la major part del turó de La Sabika; per la seva banda, Granada tenia un altre sistema d'emmurallament. Per tant, l'Alhambra podia funcionar amb autonomia respecte a Granada. A l'Alhambra es trobaven tots els serveis propis i necessaris per a la població que hi vivia: mesquites, escoles, tallers, etc. El 1238 entra a Granada per la porta d'Elvira, i per a ocupar el palau del Gall del Vent, Muhàmmad ibn Yússuf ibn Nasr, anomenat Ibn al-Hamar (ja que tenia la barba vermella). Quan Ibn al-Hamar va entrar triomfador a Granada l'any 1238, la població el va rebre amb el crit de «Benvingut el vencedor per la gràcia d'Al·là», al qual ell va respondre: «Wa lā ḡālib illā allāh» ('Només Al·là és vencedor'); aquest és el lema de l'escut nassarita i també està escrit per tota l'Alhambra. Ibn al-Hamar va construir el primer nucli del palau. El seu fill Muhàmmad II, que va ser amic d'Alfons X el Savi, el va fortificar. L'estil granadí en l'Alhambra és la culminació de l'art nassarita, que no es va realitzar fins a mitjan segle xiv amb Yusuf I i Muhàmmad V el 1333 i 1354. El 1492, amb la conquesta de Granada pels Reis Catòlics, l'Alhambra passa a ser palau dels reis. El comte de Tendilla, de la família de Mendoza, va ser el primer alcaide cristià de l'Alhambra. Hernando del Pulgar, cronista de l'època, explica que el comte de Tendilla i el comanador major de Lleó, Gutierre de Cárdenas, van rebre de Ferran el Catòlic les claus de Granada, van entrar a l'Alhambra i damunt de la torre de Comares van alçar la creu i la bandera. L'any 1527, Carles V del Sacre Imperi romanogermànic en va destruir una part per construir-hi un palau. Posteriorment, les tropes de Napoleó Bonaparte van intentar destruir-la, però no ho van aconseguir.

Vista panoràmica de l'Alhambra amb la serra Nevada al fons

Vegeu també

• Abenserraigs.
• Porta de las Granadas.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alhambra

• Alhambra de Granada.
• Fotos de l'Alhambra.