2 de novembre
data
| << | Novembre 2022 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 2 de novembre o 2 de santandria[1] és el tres-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setè en els anys de traspàs. Queden 59 dies per finalitzar l'any.
EsdevenimentsModifica
- Països Catalans
- 1937 - Lleida, el Segrià: l'aviació franquista bombardeja la ciutat i hi causa tres centenars de morts, entre els quals hi ha un elevat nombre d'alumnes del Liceu Escolar.[2]
- 2005 - Madrid: el Congrés dels Diputats aprova l'admissió a tràmit del nou Estatut d'Autonomia Arxivat 2005-12-21 a Wayback Machine. per a Catalunya amb el suport de tots els grups excepte el PP que el mateix dia va presentar un recurs d'inconstitucionalitat.
- Resta del món
- 655 - Toledo: inici del IX Concili de Toledo.
- 1917 - Londres: el ministre Balfour hi fa pública la declaració que proclama el suport britànic als assentaments jueus a Palestina (Sionisme).[3]
- 1930 - Etiòpia: Haile Selassie és coronat emperador.
- 1956 - Franja de Gaza: Israel l'ocupa durant la Crisi de Suez.
- 1963 - El president Ngô Đình Diệm del Vietnam del Sud és assassinat després d'un cop d'estat.
- 1964 - Aràbia Saudita: El Rei Saüd ibn Abd-al-Aziz és deposat per un cop familiar, i reemplaçat pel seu germanastre Fàysal.
- 1965 - Norman Morrison, un quàquer de 31 anys, es cala foc enfront de l'entrada del riu al Pentàgon per a protestar per l'ús del napalm en la guerra del Vietnam.[4]
- 1966 - Estats Units: Entra en vigor la Llei d'Ajust Cubà, que permet a 123.000 cubans l'oportunitat de sol·licitar la residència permanent al país.[5]
- 1983 - Estats Units: El president Ronald Reagan signa un projecte de llei que crea Dia de Martin Luther King Jr.[6]
- 1984 - Estats Units: S'aplica la pena de mort a Velma Barfield, la primera dona executada als Estats Units des de 1962.[7]
- 1988 - Estats Units: El cuc Morris, el primer cuc informàtic distribuït per Internet que obté una important atenció dels mitjans de comunicació, és llançat des del MIT.
- 2000 - Estació Espacial Internacional: Hi arriba l'Expedició 1, la primera tripulació de llarga durada format per Serguei Krikaliov, William Shepherd i Iuri Guidzenko.[8]
- 2003 -
- Durham (Carolina del Nord, EUA): l'església episcopaliana ordena el primer bisbe obertament homosexual.[9]
- Geòrgia: s'hi celebren unes eleccions legislatives fraudulentes que provocaran una revolta que comportarà la dimissió i l'exili del president Eduard Xevardnadze el 23 de novembre.
- 2017 - Madrid: l'Audiència Nacional envia a presó el govern de la Generalitat i emet una ordre internacional de recerca i captura del President de la Generalitat Carles Puigdemont i de 4 membres del govern exiliats a Brussel·les.
NaixementsModifica
- Països Catalans
- 1918 - Barcelona:
- Raimon Panikkar i Alemany, filòsof i teòleg català
- Carmen Amaya, ballarina i cantant de flamenc catalana
- 1920 - Sabadell, Vallès Occidental: Enric Casassas i Simó, químic català.
- 1925 - Barcelona: Modest Cuixart i Tàpies, pintor català.
- 1930 - Montoliu de Lleida, Segrià: Teresa Aubach i Guiu, historiadora i professora universitària catalana (m. 2002).[10]
- 1962 - Folgueroles, Osonaː Anna Dodas i Noguer, poeta catalana (m. 1986).[11]
- 1970 - Barcelona: Joel Joan i Juvé, actor, director.
- 1976 - Manresa: Núria Picas i Albets, corredora de muntanya i ciclista de muntanya catalana.[12]
- Resta del món
- 1795 - Pineville (Carolina del Nord), EUA: James K. Polk, 11è President dels Estats Units (m. 1849).[13]
- 1815 - Lincoln, Lincolnshire: George Boole, matemàtic i filòsof anglès (m. 1864).[14]
- 1865 - Corsica, Ohio, EUA: Warren G. Harding, 29è president dels Estats Units (m. 1923).[15]
- 1904 - Berlín: Niddy Impekoven, coreògrafa i ballarina alemanya (m. 2002).
- 1905 - Nova York, Estats Units: James Dunn, actor estatunidenc (m. 1967).
- 1906 -
- Milà, la Llombardia: Luchino Visconti, director de cinema i de teatre, escenògraf i escriptor italià (m. 1976).
- Parísː Claire Delbos, violinista i compositora francesa (m. 1959).[16]
- 1911 - Càndia, Creta: Odisseus Elitis, poeta grec, Premi Nobel de Literatura de l'any 1979 (m. 1996).
- 1913 - Ciutat de Nova York, EUA: Burt Lancaster, actor estatunidenc (m. 1994).[17]
- 1919 - Lisboa: Jorge de Sena, escriptor portuguès (m. 1978).
- 1923 - Montevideo: Ida Vitale, escriptora, crítica, assagista, traductora i poetessa uruguaiana.[18]
- 1929 - Medicine Hat, Alberta, Canadà: Richard Edward Taylor, físic canadenc, Premi Nobel de Física de l'any 1990 (m. 2018).
- 1932 - Nova York, Estats Units: Melvin Schwartz, físic nord-americà, Premi Nobel de Física l'any 1988 (m. 2006).
- 1936 - Humacao: Marta Casals Istomin, nascuda Marta Montañez Martínez, violoncel·lista porto-riquenya.[19]
- 1938 - Atenes, Regne de Grècia: Sofia de Grècia, reina consort d'Espanya (1975 -2014).[20]
- 1942 - St. Joseph. USA: Shere Hite, sexòloga alemanya, coneguda per l'Informe Hite sobre sexualitat femenina (m. 2020).[21]
- 1961 - Edmonton, Canadà: k.d. lang, cantautora de country i pop, actriu i productora discogràfica canadenca.[22]
- 1989 - Frankfurt, Alemanya: Marcel Titsch-Rivero, futbolista.
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 1327 - Barcelona: Jaume el Just sobirà de la Corona d'Aragó, segon fill de Pere el Gran i la seva muller Constança de Sicília, i germà i successor d'Alfons el Franc (1291) al tron. (n. 1267).[23]
- 1608 - Lleó: Bernat Català de Valleriola i Vives de Canyamars, poeta valencià, cavaller de l'Orde de Calatrava i president fundador de l'Acadèmia dels Nocturns (n. 1568).
- 1713 - Vic, Osona: Bac de Roda, militar català, cap dels Miquelets.
- 1891 - Barcelona: Damas Calvet i de Budallès, enginyer, poeta i dramaturg català (n. 1836).
- 1910 - Sant Joan de les Abadesses, Ripollès: Raimon Casellas i Dou, periodista, crític d'art, narrador modernista i col·leccionista català (n. 1855).
- 1964 - Barcelonaː Emília Baró, actriu teatral catalana de llarga trajectòria professional (n. 1884).[24]
- 1965 - Montevideo: Francesca Madriguera i Rodon –Paquita Madriguera–, pianista i compositora (n. 1900).[25]
- 1969 - València: Josefina Landete Aragó, primera dona espanyola a obtenir el títol d'odontòloga (n. 1885).[26]
- 2003 - Madrid, Espanya: Fernando Vizcaíno Casas, advocat, escriptor i periodista valencià (n. 1926).
- Resta del món
- 1261 - Budrio: Bettisia Gozzadini, jurista que impartí classes a la Universitat de Bolonya (n. 1209).[27]
- 1908 - La Haia, Països Baixos: Clasine Neuman, pintora i dibuixant holandesa (n. 1851).[28]
- 1937 - Dieppe, Normandia, Françaː Maude Valérie White, compositora anglesa (n. 1855).[29]
- 1945 - Ginebra: Hélène de Pourtalès, regatista suïssa, primera dona a guanyar una medalla en uns Jocs Olímpics (n.1868).[30]
- 1950 - Hertfordshire, Anglaterra: George Bernard Shaw, escriptor (n. 1856).[31]
- 1960 - Hamburg: Anni Holdmann, atleta alemanya, medallista olímpica l'any 1928 (n.1900).[32]
- 1961 - Osloː Harriet Bosse, actriu sueco-noruega (n. 1878).[33]
- 1963 - Huế (Indoxina francesa): Ngô Đình Diệm , polític vietnamita que va instaurar la República de Vietnam del Sud (n. 1901).[34]
- 1966 - Ithaca, Nova York (EUA): Peter Joseph William Debey, físic i químic nord-americà, Premi Nobel de Química de 1936 (n. 1884)
- 1996 - Bowie, Maryland (EUA): Eva Cassidy, cantant de jazz i soul (n. 1963).[35]
- 1998 - Rocha, Uruguaiː Nydia Pereyra-Lizaso, compositora, pianista, i educadora musical uruguaiana (n. 1916).[36]
- 2004 - Amsterdam: Theo van Gogh, cineasta i escriptor polèmic, assassinat per un extremista islàmic.
- 2009 - Madrid: José Luis López Vázquez, actor espanyol.
- 2015 -
- Omar El-Hariri, líder del Consell Nacional de Transició de Líbia que va servir com a Ministre d'Assumptes Militars
- Buenos Aires: Antonio Dal Masetto, escriptor i periodista italià nacionalitzat argentí.
Festes i commemoracionsModifica
- Dia dels morts
- Santoral: Fidels Difunts; sants Victorí de Pettau, bisbe màrtir; Malaquies d'Armagh, abat; serventa de Déu Anna Soler i Pi, religiosa vedruna.
- Festa Local de Bagà a la comarca del Berguedà
ReferènciesModifica
- ↑ Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988, p. 974. ISBN 84-7129-391-9.
- ↑ Redacció. «Commemoració dels bombardejos del 1937 - 03 nov 2016». [Consulta: 2 novembre 2020].
- ↑ «Balfour Declaration | History & Impact» (en anglès). [Consulta: 2 novembre 2020].
- ↑ Tucker, Spencer «The Encyclopedia of the Vietnam War: A Political, Social, and Military History». ABC-CLIO, 2011, pàg. 775.
- ↑ «Public Law 89-732-Nov. 2, 1966 - Cuban Adjustment Act as of 1966». Office of the Law Revision Counsel - United States Code, 1966.
- ↑ «Remarks on Signing the Bill Making the Birthday of Martin Luther King, Jr., a National Holiday | The American Presidency Project». [Consulta: 2 novembre 2020].
- ↑ «Burial Service Is Held For Executed Woman (Published 1984)» (en anglès). The New York Times, 04-11-1984. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «20 años explorando el espacio» (en castellà), 20-11-2018. [Consulta: 2 novembre 2020].
- ↑ «Episcopal Church Fast Facts :: WRAL.com». [Consulta: 2 novembre 2020].
- ↑ Misa funeral por Mª Teresa Aubach, ex decana de CC. de la Información de la UPSA Arxivat 2018-09-30 a Wayback Machine., 23 d'octubre de 2002, universia.es
- ↑ Guia bibliogràfica. Dones poetes. Anna Dodas i Noguer. Institut Català de les Dones. Centre de Documentació Joaquima Alemany i Roca, pàg. 5.
- ↑ «Núria Picas i Albets | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 octubre 2021].
- ↑ «James K. Polk | Facts, Presidency, & Accomplishments» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ «George Boole | British mathematician» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ «Warren G. Harding | Facts, Accomplishments, & Biography» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ Hill, Peter; Simeone, Nigel. Messiaen (en anglès). Yale University Press, 2005. ISBN 978-0-300-10907-8.
- ↑ «Burt Lancaster | Biography & Movies» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ «Ida Vitale». Instituto Cervantes. Departamento de Bibliotecas y Documentación. [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ Ventura Farré, Gemma. «Marta Casals: «Pau Casals encara hi és»». Catorze.cat. [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ «Sofia de Grècia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 octubre 2021].
- ↑ Seelye, Katharine Q. «Shere Hite, Who Challenged Myths of Female Sexuality, Dies at 77» (en anglès). The New York Times, 11-09-2020. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «k.d. lang». The Canadian Encyclopaedia. [Consulta: 14 gener 2022].
- ↑ Julio Giménez, Teresa. Catalanes del IX al xix. Primera edició. Vic: Eumo, octubre de 2010, p. 42. ISBN 978-84-9766-383-0.
- ↑ Vila Fernández, Anna Maria. «Emília Baró Sanz». Institut del Teatre. [Consulta: 26 abril 2021].
- ↑ «Francesca Madriguera Rodon, Paquita Madriguera». Patrimoni Musical Català. Centre Robert Gerhard. [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ Casals Bergés, Quintí «Les primeres universitàries lleidatanes (1882-1920)». Shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià, núm 3, 2016, pàg. 74-78.
- ↑ Carolina, Carolina. «Cenni biografici e ritratti d'insigni donne bolognesi: raccolti dagli storici più accreditati» pàg. 11. Sassi, 1845. [Consulta: setembre 2020].
- ↑ Klarenbeek, H. (2012) Penseelprinsessen & broodschilderessen: vrouwen in de beeldende kunst 1808-1913. Bussum: Uitgeverij Thoth. p. 145.
- ↑ «Maude Valerie White (1855-1937) - Find A Grave...» (en anglès). [Consulta: 1r maig 2021].
- ↑ «Hélène de Pourtalès Bio, Stats, and Results». Olympic Sports. Arxivat de l'original el 2014-02-21. [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «George Bernard Shaw | Biography, Plays, & Facts» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ «Anni HOLDMANN - Olympic Athletics | Germany» (en anglès), 14-06-2016. [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ «Harriet Sofie Bosse (1878-1961) - Find A Grave...» (en anglès). [Consulta: 22 setembre 2021].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ The Afterlife of Eva Cassidy Arxivat 22 de setembre de 2014 a Wayback Machine. (PDF) Dorian Lynske, Word Magazine, 9 de setembre de 2003. pàg. 92-96
- ↑ «Nydia Pereyra». Autores.uy. [Consulta: 14 març 2021].
