1868

1868
Tipus	any i any de traspàs
Altres calendaris
Gregorià	1868 (MDCCCLXVIII)
Islàmic	1285 – 1286
Xinès	4564 – 4565
Hebreu	5628 – 5629
Calendaris hindús	1923 – 1924 (Vikram Samvat); 1790 – 1791 (Shaka Samvat); 4969 – 4970 (Kali Yuga)
Persa	1246 – 1247
Armeni	1317
Rúnic	2118
Ab urbe condita	2621
Efemèrides
	Naixements - Defuncions
Categories
	Esdeveniments
Anys
	1865 1866 1867 - 1868 - 1869 1870 1871
Dècades
	1830 1840 1850 - 1860 - 1870 1880 1890
Segles
	segle xviii - segle xix - segle xx

EsdevenimentsModifica

Països Catalans

29 de setembre - els Països Catalans: arran de l'arribada de la notícia de la victòria dels revoltats a la batalla del Pont d'Alcolea i de l'èxit de la revolució a Madrid, es constitueixen juntes revolucionàries a Barcelona, Martorell i les principals ciutats. És l'inici del Sexenni Democràtic.
Sant Just Desvern - Baix Llobregat: Durant la revolució de setembre s'enderroca la creu de terme de l'Hostal Vell.

Resta del món

5 de març - Milà (Regne d'Itàlia): estrena de l'òpera Mefistofele d'Arrigo Boito, al Teatro alla Scala.
21 de juny - Munic (Regne de Baviera): estrena d'Els mestres cantaires de Nuremberg de Richard Wagner, en la Hofoper.
18 d'agost - La Mar Roja, Aràbia, l'Índia i Malàisia: s'hi observa un eclipsi de Sol que permetrà que l'astrònom francès Janssen descobreixi la primera evidència de l'heli a l'atmosfera solar analitzant-ne l'espectre. Inicialment l'interpreta com a sodi. Dos mesos després, el 20 d'octubre del mateix any, l'astrònom anglès Norman Lockyer, desconeixent aquest descobriment, en troba també evidències i l'identifica com a element nou al qual anomena heli. Aquest element químic no es trobarà a la Terra fins al 1895.
18 de setembre - Cadis (Andalusia, Espanya): el general Prim i el brigadier Topete revolten els seus efectius contra el règim isabelí: amb la publicació del manifest "España con honra", hi comença la Gloriosa, que en dies successius s'estendrà per tot el litoral mediterrani espanyol (I República Espanyola).
28 de setembre - Còrdova (Andalusia, Espanya): les tropes revolucionàries encapçalades pel general Serrano derroten les fidels a Isabel II, manades pel general Novaliches, a la batalla del Pont d'Alcolea.
30 de setembre - Sant Sebastià (Guipúscoa, el País Basc): Isabel II s'exilia de l'estat espanyol, fet que donarà pas a la constitució d'un govern provisional dirigit pels generals Prim i Serrano.
20 d'octubre - L'astrònom anglès Norman Lockyer (desconeixent el mateix descobriment fet dos mesos abans, el dia 18 d'agost del mateix any, per l'astrònom francès Janssen), observa una línia nova en l'espectre solar i conclou que és causada per un element químic del Sol que no es troba en la terra. L'anomena heli, el nom del Sol en grec, ἥλιος (helios).
25 d'octubre - Baire (Cuba): les tropes espanyoles hi derroten els insurrectes cubans (combat de Baire, guerra de Cuba).

NaixementsModifica

Països Catalans

20 de febrer - Gràcia, Barcelona: Pompeu Fabra i Poch, filòleg català, principal impulsor de la reforma ortogràfica (m. 1948).
25 de febrer - Sant Vicenç de Fals (Bages): Lluís Muncunill i Parellada (m. 1931), arquitecte modernista català.
26 de febrer - Barcelona: Aureli Capmany i Farrés, folklorista català.
28 d'agost - Barcelona: Ernest Moliné i Brasés, advocat, historiador i bibliògraf català (m. 1940).
24 de setembre - Alacant: Tomàs López Torregrosa, compositor de sarsuela valencià (m. 1913).
3 d'octubre - Cambrils, Baix Camp: Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, cardenal català (m. 1943).
10 de desembre - Borriana, la Plana Baixa: Vicente Cantos Figuerola, advocat i polític valencià, ministre de Justícia, 1934-1935) durant la Segona República Espanyola (m. 1943).
13 de desembre - Barcelona: Francesc Moragas i Barret, advocat i economista català.
17 de desembre - Barcelona: Josep Comas i Solà, astrònom català (m. 1937).
19 de desembre - Barcelona: Josep Comas i Solà, astrònom i divulgador científic català (m. 1937),
Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat: Enriqueta Martí, assassina catalana (m. 1913)

Resta del món

5 de gener, Louny: Eduard Tregler, organista, compositor i mestre txec.
19 de març, Cassolnovo, Llombardia: Luigi Stefano Giarda, violoncel·lista, director d'orquestra i compositor.
22 de març - Morrison, Illinois (EUA): Robert Andrews Millikan, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1923 (m. 1953).
28 de març:
- Osaka, Prefectura d'Osaka: Keishiro Matsui, polític i diplomàtic japonès.
- Nijni Nóvgorod (Rússia): Maksim Gorki, escriptor rus (m. 1936).
30 de març - Viena (Àustria): Coloman Moser, pintor, dibuixant i dissenyador austríac (m. 1918).
1 d'abril - Marsella, França: Edmond Rostand, dramaturg francès.
14 d'abril - Hamburg (Alemanya): Peter Behrens, arquitecte alemany (m. 1940).
19 d'abril - Düren (Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya): Max von Schillings, compositor alemany (m. 1933).
6 de maig - París: Gaston Leroux, escriptor francès, autor d'El fantasma de l'Òpera (m. 1927).
14 de maig - Kolberg, avui Kołobrzeg a Polònia: Magnus Hirschfeld, metge i sexòleg alemany (m. 1935).
7 de juny - Glasgow (Escòcia, Regne Unit): Charles Rennie Mackintosh, arquitecte (m. 1928).
13 de juny: Wallace Clement Sabine, físic estatunidenc que va posar els fonaments de l'acústica arquitectònica (m. 1919).
4 de juliol - Massachusetts, EUA: Henrietta Swan Leavitt, astrònoma nord-americana (m. 1921).
6 de juliol, Londres, Anglaterra: Victòria del Regne Unit (princesa del Regne Unit) (m. 1935).
5 d'agost - Helsinki (actual Finlàndia): Oskar Merikanto, compositor finès (m. 1924).
6 d'agost - Villeneuve-sur-Fère (França): Paul Claudel, poeta i dramaturg francès (1955).
23 d'agost - Brussel·les (Bèlgica): Paul Otlet, bibliògraf i teòric de la documentació, creador de la Classificació decimal universal (m. 1944).
24 d'agost, Langenbielau: Wilhelm Teschner, compositor.
27 d'agost, Gentofte, Dinamarca: Erik Schmedes, tenor danès.
14 de setembre, Dinan, Bretanya, França: Théodore Botrel, poeta i cançoner bretó.
11 d'octubre, Lesinhan de las Corbièras (Llenguadoc): Josèp Anglada, filòleg i romanista occità (m. 1930).
4 de novembre, Valga, Galícia: Agustina Otero Iglesias coneguda com a Carolina Otero i com la bella Otero, ballarina, actriu i cortesana de la Belle Époque gallega (m. 1965).
8 de novembre, Breslau: Felix Hausdorff, matemàtic (m. 1942).
11 de novembre, Cuiseaux (França): Édouard Vuillard, pintor francès, membre del grup dels nabís (m. 1940).
24 de novembre, Texas, Estats Units: Scott Joplin, compositor i pianista nord-americà.
9 de desembre, Breslau, Alemanya: Fritz Haber, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1918 (m. 1934).
Thila Plaichinger, cantant austríaca
Regne Unit: Alfred Madeley Richardson, organista

NecrològiquesModifica

Països catalans

9 de juliol, Sant Gervasi de Cassoles: Joan Cortada i Sala, novel·lista, periodista i historiador català (n. 1805).

Resta del món

17 de gener: Aleksandr Dargomijski, compositor rus (n. 1813).
19 de febrer: Venancio Flores, president de l'Uruguai (59 anys)
29 de febrer: Lluís I, rei de Baviera.
4 de març, Left Hand Spring, Oklahoma, EUA: Jesse Chisholm, comerciant, guia i intèrpret cherokee (n. 1805 o 1806) ^{[cal citació]}
31 de maig: Michał Mioduszewski, musicòleg i sacerdot polonès.
1 de juny, Wheatland (Pennsilvània), EUA: James Buchanan, advocat, 15è President dels Estats Units d'Amèrica (77 anys).
12 de juny, Celle: Heinrich Wilhelm Stolze, organista i compositor alemany del Romanticisme.
26 de setembre: August Ferdinand Möbius, matemàtic i astrònom alemany (77 anys).
13 de novembre, París, França: Gioachino Rossini, compositor italià (76 anys)

París: Antoine Prumier, intèrpret d'arpa francès

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1868