1868
any
| Tipus | any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença el dimecres i acaba el dijous  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1868 (mdccclxviii) |
| Islàmic | 1285 – 1286 |
| Xinès | 4564 – 4565 |
| Hebreu | 5628 – 5629 |
| Calendaris hindús | 1923 – 1924 (Vikram Samvat) 1790 – 1791 (Shaka Samvat) 4969 – 4970 (Kali Yuga) |
| Persa | 1246 – 1247 |
| Armeni | 1317 |
| Rúnic | 2118 |
| Ab urbe condita | 2621 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1830 1840 1850 - 1860 - 1870 1880 1890 | |
| Anys | |
| 1865 1866 1867 - 1868 - 1869 1870 1871 | |
EsdevenimentsModifica
- Països Catalans
- 29 de setembre - els Països Catalans: arran de l'arribada de la notícia de la victòria dels revoltats a la batalla del Pont d'Alcolea i de l'èxit de la revolució a Madrid, es constitueixen juntes revolucionàries a Barcelona, Martorell i les principals ciutats. És l'inici del Sexenni Democràtic.
- Sant Just Desvern - Baix Llobregat: Durant la revolució de setembre s'enderroca la creu de terme de l'Hostal Vell.
- Resta del món
- 5 de març - Milà (Regne d'Itàlia): estrena de l'òpera Mefistofele d'Arrigo Boito, al Teatro alla Scala.
- 21 de juny - Munic (Regne de Baviera): estrena d'Els mestres cantaires de Nuremberg de Richard Wagner, en la Hofoper.
- 18 d'agost - La Mar Roja, Aràbia, l'Índia i Malàisia: s'hi observa un eclipsi de Sol que permetrà que l'astrònom francès Janssen descobreixi la primera evidència de l'heli a l'atmosfera solar analitzant-ne l'espectre. Inicialment l'interpreta com a sodi. Dos mesos després, el 20 d'octubre del mateix any, l'astrònom anglès Norman Lockyer, desconeixent aquest descobriment, en troba també evidències i l'identifica com a element nou al qual anomena heli. Aquest element químic no es trobarà a la Terra fins al 1895.
- 18 de setembre - Cadis (Andalusia, Espanya): el general Prim i el brigadier Topete revolten els seus efectius contra el règim isabelí: amb la publicació del manifest "España con honra", hi comença la Gloriosa, que en dies successius s'estendrà per tot el litoral mediterrani espanyol (I República Espanyola).
- 28 de setembre - Còrdova (Andalusia, Espanya): les tropes revolucionàries encapçalades pel general Serrano derroten les fidels a Isabel II, manades pel general Novaliches, a la batalla del Pont d'Alcolea.
- 30 de setembre - Sant Sebastià (Guipúscoa, el País Basc): Isabel II s'exilia de l'estat espanyol, fet que donarà pas a la constitució d'un govern provisional dirigit pels generals Prim i Serrano.
- 20 d'octubre - L'astrònom anglès Norman Lockyer (desconeixent el mateix descobriment fet dos mesos abans, el dia 18 d'agost del mateix any, per l'astrònom francès Janssen), observa una línia nova en l'espectre solar i conclou que és causada per un element químic del Sol que no es troba en la terra. L'anomena heli, el nom del Sol en grec, ἥλιος (helios).
- 25 d'octubre - Baire (Cuba): les tropes espanyoles hi derroten els insurrectes cubans (combat de Baire, guerra de Cuba).
NaixementsModifica
- Països Catalans
- 20 de febrer - Gràcia, Barcelona: Pompeu Fabra i Poch, filòleg català, principal impulsor de la reforma ortogràfica (m. 1948).
- 25 de febrer - Sant Vicenç de Fals (Bages): Lluís Muncunill i Parellada (m. 1931), arquitecte modernista català.
- 26 de febrer - Barcelona: Aureli Capmany i Farrés, folklorista català.
- 18 de maig - Barcelonaː Mercè Anzizu Vila -Sor Eulàlia Anzizu-, monja, escriptora i historiadora, del Monestir de Pedralbes.[1]
- 16 de juliol - Carme: Madame Renaud, modista de l'alta burgesia i noblesa de la Barcelona de finals del s. XIX (m. 1961).[2]
- 28 d'agost - Barcelona: Ernest Moliné i Brasés, advocat, historiador i bibliògraf català (m. 1940).
- 24 de setembre - Alacant: Tomàs López Torregrosa, compositor de sarsuela valencià (m. 1913).
- 3 d'octubre - Cambrils, Baix Camp: Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, cardenal català (m. 1943).[3]
- 10 de desembre - Borriana, la Plana Baixa: Vicente Cantos Figuerola, advocat i polític valencià, ministre de Justícia, 1934-1935) durant la Segona República Espanyola (m. 1943).
- 13 de desembre - Barcelona: Francesc Moragas i Barret, advocat i economista català.
- 17 de desembre - Barcelona: Josep Comas i Solà, astrònom català (m. 1937).
- 19 de desembre - Barcelona: Josep Comas i Solà, astrònom i divulgador científic català (m. 1937),
- Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat: Enriqueta Martí, assassina catalana (m. 1913)
- Resta del món
- 5 de gener, Louny: Eduard Tregler, organista, compositor i mestre txec.
- Cambrigde, Regne Unit: Alice Bache Gould, matemàtica, filàntropa i historiadora estatunidenca (m. 1953).[4]
- 19 de març, Cassolnovo, Llombardia: Luigi Stefano Giarda, violoncel·lista, director d'orquestra i compositor.
- 22 de març - Morrison, Illinois (EUA): Robert Andrews Millikan, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1923 (m. 1953).[5]
- 26 de març - Gizeh (Egipte): Fuad I, nascut Ahmed Fuad —en àrab فؤاد الأول, Fu'ād al-Awwal, sultà d'Egipte (1917) i després rei d'Egipte i Sudan(1922) i sobirà de Núbia, Kordofan i Darfur.(m. 1936).[6]
- 28 de març:
- Osaka, Prefectura d'Osaka: Keishiro Matsui, polític i diplomàtic japonès.
- Nijni Nóvgorod (Rússia): Maksim Gorki, escriptor rus (m. 1936).[7]
- 30 de març - Viena (Àustria): Coloman Moser, pintor, dibuixant i dissenyador austríac (m. 1918).
- 1 d'abril - Marsella, França: Edmond Rostand, dramaturg francès.
- 14 d'abril - Hamburg (Alemanya): Peter Behrens, arquitecte alemany (m. 1940).
- 19 d'abril - Düren (Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya): Max von Schillings, compositor alemany (m. 1933).
- 28 d'abril - Nova York: Hélène de Pourtalès, regatista suïssa, primera dona a guanyar una medalla en uns Jocs Olímpics (m. 1945).[8]
- 6 de maig:
- París: Gaston Leroux, escriptor francès, autor d'El fantasma de l'Òpera (m. 1927).
- Tsàrskoie Seló, Rússia: Nicolau II, darrer tsar de Rússia (m. 1918).[9]
- 14 de maig - Kolberg, avui Kołobrzeg a Polònia: Magnus Hirschfeld, metge i sexòleg alemany (m. 1935).
- 7 de juny - Glasgow (Escòcia, Regne Unit): Charles Rennie Mackintosh, arquitecte (m. 1928).
- 13 de juny: Wallace Clement Sabine, físic estatunidenc que va posar els fonaments de l'acústica arquitectònica (m. 1919).
- 29 de juny - Chicago, Illinois: George Ellery Hale, astrònom estatunidenc (m. 1938).[10]
- 4 de juliol - Massachusetts, EUA: Henrietta Swan Leavitt, astrònoma nord-americana (m. 1921).
- 6 de juliol, Londres, Anglaterra: Victòria del Regne Unit (princesa del Regne Unit) (m. 1935).
- 14 de juliol - Washington, comtat de Durham, Anglaterra: Gertrude Bell, viatgera, espia agent de l'Imperi britànic, arqueòloga i escriptora britànica (m. 1926).[11]
- 5 d'agost - Hèlsinki (actual Finlàndia): Oskar Merikanto, compositor finès (m. 1924).
- 6 d'agost - Villeneuve-sur-Fère (França): Paul Claudel, poeta i dramaturg francès (1955).
- 7 d'agost -,Londres (Anglaterra): Granville Bantock, compositor britànic de música clàssica (m. 1946).[12]
- 23 d'agost - Brussel·les (Bèlgica): Paul Otlet, bibliògraf i teòric de la documentació, creador de la Classificació decimal universal (m. 1944).
- 24 d'agost, Langenbielau: Wilhelm Teschner, compositor.
- 27 d'agost, Gentofte, Dinamarca: Erik Schmedes, tenor danès.
- 14 de setembre, Dinan, Bretanya, França: Théodore Botrel, poeta i cançoner bretó.
- 11 d'octubre, Lesinhan de las Corbièras (Llenguadoc): Josèp Anglada, filòleg i romanista occità (m. 1930).
- 23 d'octubre, Hamarː Katti Anker Møller, feminista noruega, defensora dels drets de la infància i dels drets reproductius (m. 1945).[13]
- 4 de novembre, Valga, Galícia: Agustina Otero Iglesias coneguda com a Carolina Otero i com la bella Otero, ballarina, actriu i cortesana de la Belle Époque gallega (m. 1965).
- 8 de novembre, Breslau: Felix Hausdorff, matemàtic (m. 1942).
- 11 de novembre, Cuiseaux (França): Édouard Vuillard, pintor francès, membre del grup dels nabís (m. 1940).
- 24 de novembre, Texas, Estats Units: Scott Joplin, compositor i pianista nord-americà.
- 9 de desembre, Breslau, Alemanya: Fritz Haber, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1918 (m. 1934).
- Thila Plaichinger, cantant austríaca
- Regne Unit: Alfred Madeley Richardson, organista
NecrològiquesModifica
- Països catalans
- 9 de juliol, Sant Gervasi de Cassoles: Joan Cortada i Sala, novel·lista, periodista i historiador català (n. 1805).
- 13 d'agost, Valls, Alt Camp: Filomena Ferrer i Galzeran, religiosa i monja mínima, venerable per l'Església Catòlica (n. 1841).[14]
- Resta del món
- 17 de gener: Aleksandr Dargomijski, compositor rus (n. 1813).
- 19 de febrer: Venancio Flores, president de l'Uruguai (59 anys)
- 29 de febrer: Lluís I, rei de Baviera.
- 4 de març, Left Hand Spring, Oklahoma, EUA: Jesse Chisholm, comerciant, guia i intèrpret cherokee (n. 1805 o 1806)
- 3 d'abril, Estocolm, Suècia: Franz Berwald, compositior suec (m. 1868).[15]
- 11 d'abril, Margate: Emma Romer, soprano britànica líder al segle xix, productora i gerent de teatre (n. 1814).[16]
- 31 de maig: Michał Mioduszewski, musicòleg i sacerdot polonès.
- 1 de juny, Wheatland (Pennsilvània), EUA: James Buchanan, advocat, 15è President dels Estats Units d'Amèrica (77 anys).[17]
- 12 de juny, Celle: Heinrich Wilhelm Stolze, organista i compositor alemany del Romanticisme.
- 26 de setembre: August Ferdinand Möbius, matemàtic i astrònom alemany (77 anys).
- 13 de novembre, París, França: Gioachino Rossini, compositor italià (76 anys) (n. 1792)[18]
- París: Antoine Prumier, intèrpret d'arpa francès
ReferènciesModifica
- ↑ «Eulàlia Anzizu i Vila | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ Casal-Valls, Laura. La figura de la modista i els inicis de l'Alta costura a Barcelona: trajectòria professional i producció d'indumentària femenina (1880-1915) (Tesi). Universitat de Barcelona, 2013, p. 591-593.
- ↑ «Francesc Vidal i Barraquer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 octubre 2020].
- ↑ «Alice Bache Gould - Biography» (en anglès). [Consulta: 22 març 2021].
- ↑ «Robert A. Millikan. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Hingley, Ronald Francis. «Maxim Gorki (Russian writer)» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 11-02-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Hélène de Pourtalès Bio, Stats, and Results». Olympic Sports. Arxivat de l'original el 2014-02-21. [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «Nicholas II | Biography, Death, & Facts» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «George Ellery Hale | American astronomer» (en anglès). [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ «Gertrude Bell | English politician and writer» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ Lønnå, Elisabeth «Katti Anker Møller» (en noruec). Store norske leksikon, 25-02-2020.
- ↑ Llin Cháfer, Arturo. «Filomena Ferrer y Galcerán». Real Academia de la Historia. [Consulta: 26 febrer 2021].
- ↑ Grimley, Daniel M. «Berwald family: 5. Franz (Adolf) Berwald». A: Grove Music Online, 2001. DOI https://doi.org/10.1093/gmo/9781561592630.article.02946 [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Forbes, Elizabeth. «Romer, Emma (opera)» (en anglès). Oxford Music Online. Oxford University Press. [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «James Buchanan | Facts & Accomplishments» (en anglès). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «Gioacchino Rossini». A: Gran enciclopèdia de la música. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999-2003. ISBN 84-412-0232-X.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1868 |