- Països Catalans
- Resta del món
- 1423, Bourgon, Regne de França: en el marc de la Guerra dels Cent anys, té lloc la Batalla de la Broissinière.[cal citació]
- 1687, Atenes, Imperi Otomà: els venecians bombardegen el dipòsit de municions que era dins el Partenó i l'explosió provoca destrosses greus.[cal citació]
- 1835, Nàpols, Itàlia: estrena de l'òpera Lucia di Lammermoor de Gaetano Donizetti al Teatro San Carlo.
- 1953, Madrid, Espanya: es firma el Pacte de Madrid entre els Estats Units d'Amèrica i el govern franquista.
- 1969, Londres, Anglaterra: es publica el disc dels Beatles Abbey Road.
- 2010, Dinamarca: s'emet el primer capítol de la sèrie Borgen.
- Països Catalans
- Resta del món
- 1746 - Westminster, Londres: William Jones, filòleg britànic i estudiós de l'antiga Índia, particularment conegut per la seva descoberta de la família lingüística indoeuropea (m. 1794).
- 1791 - Rouen, França: Théodore Géricault, va ser un pintor francès
- 1832 - Londresː Rebecca Solomon, dibuixant i pintora anglesa prerafaelita interessada a denunciar la injustícia social (m. 1886).[1]
- 1877 - Nyon, Suïssa: Alfred Cortot, pianista, pedagog i director d'orquestra.
- 1886 - Bristol, Anglaterra: Archibald Vivian Hill, fisiòleg anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1922 (m. 1977).
- 1888 - Saint Louis, Missouri, EUA: T. S. Eliot, escriptor, Premi Nobel de Literatura (m. 1965).
- 1889 - Messkirch, Alemanya: Martin Heidegger, filòsof alemany.
- 1891 - Hamburg: Hans Reichenbach, físic, lògic i un dels més importants filòsofs de la ciència del segle xx.
- 1897 - Concesio, Itàlia: Giovanni Montini, que va regnar com a 262è Papa amb el nom de Pau VI (m. 1978).
- 1898 - Brooklyn, Nova York: George Gershwin, compositor estatunidenc (m. 1937).
- 1901 - Nova York, Estats Units: George Raft, un actor estatunidenc.
- 1919 - Santander, Espanya: Matilde Camus, poetessa i investigadora (m. 2012).[2]
- 1927 - Manzanares de la Mancha, Espanya: Cipriano García Sánchez, polític i sindicalista català (m. 1995)
- 1945 -
- 1948 - Cambridge, Anglaterra: Olivia Newton-John, cantant de música pop i actriu de cinema.
- 1956 - Salisbury, Maryland, Estats Units: Linda Hamilton, actriu estatunidenca de cinema i televisió.
- 1964 - Moscou: Andrei Babitski, periodista rus.
- 1965 - Chicago: Jill Soloway, humorista, dramaturga i directora estatunidenca.[4]
- 1976 - Görlitz, Alemanya Oriental: Michael Ballack, exfutbolista alemany.
- 1981 - Saginaw, Michigan: Serena Williams, jugadora de tennis dels Estats Units.[5]
- Països Catalans
- Resta del món
- 1417 - Constança: Francesco Zabarella, cardenal i canonista italià.
- 1620 - Pequín (Xina): Emperador Taichang, 14è emperador de la Dinastia Ming (n. 1582).[6]
- 1800 - Boston, Massachusetts (EUA): William Billings, considerat com el primer compositor coral americà (n. 1746).[7]
- 1841 - Danyang, Jiangsu (Xina): Gong Zizhen, pensador, escriptor i poeta xinès (n. 1792).[8]
- 1868 - Leipzig, Saxònia: August Ferdinand Möbius, matemàtic i astrònom teòric alemany (n. 1790).
- 1937 - Clarksdale, Mississipí: Bessie Smith, cantant de blues (n. 1894).[9]
- 1940 - Portbou: Walter Benjamin, assagista, crític literari, traductor i filòsof alemany, d'origen jueu, col·laborador de l'Escola de Frankfurt.
- 1945 - Nova York (EUA): Béla Bartók, compositor hongarès.
- 1946 - Budapest, Hongria: Maria Basilides, contralt hongaresa (n. 1886).
- 1956 - Saint-Amour, França: Lucien Febvre, historiador francès, fundador amb Marc Bloch de l'escola dels Annales (n. 1878).
- 1973 - Romaː Anna Magnani, actriu italiana (n. 1908).[10]
- 1976 - Mammern (Suïssa): Leopold Ružička, científic croat-suís, Premi Nobel de Química de 1939 (n. 1887).
- 1978 - Estocolm (Suècia): Manne Siegbahn, físic suec, Premi Nobel de Física de 1924 (n. 1886).
- 1990 - Roma (Itàlia): Alberto Moravia, escriptor italià.
- 1996 - Londres (Anglaterra): Geoffrey Wilkinson, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1973 (n. 1921).
- 2008 -
- 2019 - París (França): Jacques Chirac, polític francès, Primer Ministre de França (1974-1976; 1986-1988), alcalde de París (1977-1995), President de la República Francesa i copríncep d'Andorra (1995-2007) (m. 1932).
Festes i commemoracionsModifica
- ↑ Kirchen, Anita. «Rebecca Solomon» (en anglès). Jewish Women Archive. [Consulta: 26 setembre 2021].
- ↑ «Homenaje a Matilde Camus» (en castellà). Sociedad Cántabra de Escritores. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Adler Vainsencher, Semira. «Gal Costa». Fundação Joaquim Nabuco. Pesquisa Escolar. [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ «Joey Soloway». IMDb. [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ «Serena Williams | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 juliol 2021].
- ↑ Duteil, Jean-Pierre.. La Dynastie des Ming. París: Ellipses, 2016. ISBN 978-2-340-01199-1.
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ «Bessie Smith | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 juliol 2021].
- ↑ «Anna Magnani | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 juliol 2021].
- ↑ González de León, Isabel; Núñez Valdés, Juan. «Mujeres pioneras de la arquitectura española» p. 264-282. Actas VII Congreso Universitario Internacional Investigación y Género. Sevilla, 2018. [Consulta: abril 2020].
