Martin Heidegger

filòsof alemany

Martin Heidegger (/ˈhaɪdɛɡər, ˈhaɪdɪɡər/)[1][2] alemany: [ˈmaʁtiːn ˈhaɪdɛɡɐ]; [3] (18891976) fou un filòsof alemany que és àmpliament considerat com un dels filòsofs més importants del segle XX. És conegut sobretot per les seves contribucions a la fenomenologia, l’hermenèutica i l’existencialisme.[4]

Infotaula de personaMartin Heidegger
Heidegger 2 (1960).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 setembre 1889 Modifica el valor a Wikidata
Messkirch (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 maig 1976 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Messkirch (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia infecciosa Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMesskirch Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Friburg de Brisgòvia - teologia, filosofia
Universitat de Friburg de Brisgòvia - filosofia (–1916) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiHeinrich Rickert Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Marburg
Friburg de Brisgòvia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFilòsof, poeta i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Friburg de Brisgòvia (1928–1958)
Universitat de Marburg (1923–1928)
Universitat de Friburg de Brisgòvia (1915–1923) Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (1933–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentConservative Revolution (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsEdmund Husserl, Heinrich Rickert i Carl Braig Modifica el valor a Wikidata
AlumnesHannah Arendt, Carlos Astrada, Hans-Georg Gadamer, Günther Anders, Karl Löwith, Charles Malik (en) Tradueix, Ernst Nolte, Emmanuel Levinas, Karl Rahner, Jan Patočka, Víctor Farías i Alberto Wagner de Reyna Modifica el valor a Wikidata
Influències
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralHans Jonas, Herbert Marcuse, Víctor Farías, Jacob Klein, Walter Bröcker (en) Tradueix i Hans-Georg Gadamer Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
CònjugeElfride Heidegger (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsHermann Heidegger Modifica el valor a Wikidata
GermansFritz Heidegger Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Heidegger Signature.jpg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0373905 iTunes: 428232495 Find a Grave: 8111180 Modifica el valor a Wikidata

Al text fonamental de Heidegger L'ésser i el temps (1927), s'introdueix el terme 'Dasein' per al tipus d'ésser específic que posseeixen els humans.[5] Dasein és un mode d'ésser que s'ha traduït com "existència", "realitat humana" o principalment "ser aquí". Heidegger creu que Dasein ja té una comprensió "pre-ontològica" i no abstracta que dona forma a la seva vida. Els comentaristes han assenyalat que Dasein i "estar al món" són conceptes unitaris en contrast amb la visió "subjecte / objecte" de la filosofia racionalista, almenys des de René Descartes. Heidegger utilitza una anàlisi de Dasein per abordar la qüestió del significat de l'ésser, que l'erudit de Heidegger Michael Wheeler descriu com "preocupat per allò que fa que els éssers siguin intel·ligibles com a éssers".[6]

El treball posterior de Heidegger inclou crítiques a la visió, comuna en la tradició occidental, que tota la natura és una "reserva permanent" de guàrdia, com si fos una part de l'inventari industrial.[7][8]

Va ser un membre actiu del Partit Nazi[9][10] de 1933 a 1945. Hi h acontrovèrsia sobre la relació entre la seva filosifia i el nazisme.[11][12]

BiografiaModifica

A la fi del segle xix Messkirch, era una petita ciutat de Suàbia en una regió poc industrialitzada i econòmicament endarrerida, impregnada d'un catolicisme conservador, mesclat d'antisemitisme i nacionalisme pangermànic. El pare de Heidegger era un petit artesà i la seva mare d'origen pagès. El liberalisme econòmic i els moviments d'emancipació obrera que tocaven altres regions d'Alemanya, hi eren vists com una amenaça dels valors tradicionals.[13] A l'escola primària el jove Martin va destacar-se per a la seva intel·ligència i va rebre una beca al Collegium Josephinum a Konstanz, un col·legi jesuïta, sostingut per l'església catòlica com a bastió contra el protestantisme i el modernisme. Tot i això, una part del professorat era menys ultramuntà i obert a les noves tendències.[14] A la fi dels seus estudis secundaris, va abandonar el seminari després d'un mes i decidí d'estudiar a la Universitat de Friburg de Brisgòvia on va graduar en teologia catòlica i més tard filosofia. Hi va ser alumne d'Edmund Husserl, el fundador de la fenomenologia. Va esdevenir el líder d'un moviment estudiantil de dreta catòlica.

 
La casa on Heidegger es va criar a Messkirch

Va començar la seva activitat docent a Friburg el 1915. Com molts alemanys, va sofrir el tractat de Versalles (1919) com una humiliació, que en molts alemanys va nodrir ressentiments i somnis de reconstruir la mítica gran alemany d'antany. El jove Heidegger va simpatitzar amb aquest moviment.[14] Va ensenyar durant un període 1923-28 a Marburg. Va retornar a Friburg en aquest últim any, ja com a professor de filosofia.

1933-1945: nacionalsocialista convençutModifica

El 1933 va afiliar-se al partit nazi NSDAP i va ser-ne membre fins a la fi de la Segona Guerra Mundial. A la seva afiliació va declarar: «Sóc de descendència alemanya i lliure de qualsevol sang jueva o de color.»[15] Va esdevenir rector de la Universitat de Friburg. En una crida als estudiants alemanys del 3 de novembre següent perseverà: «No són teoremes o idees les regles del vostre ésser. El Führer (Adolf Hitler) mateix i només ell és la vostra llei, ell és la realitat d'avui i del futur».[15] Hi va advocar la necessitat d'eliminar la llibertat acadèmica, «per supeditar tot ensenyament i tota vida universitària al destí (paraula forta de tots els totalitarismes) d'Alemanya».[16] L'11 de novembre va ser un dels organitzadors i oradors d'una celebració festiva de la revolució nacionalsocialista amb el tema «Amb Adolf Hitler per a l'honor, la llibertat i el dret del poble alemany» a Leipzig, a la qual ell i centenars de professors van subscriure una prometença al Führer.[17] Heidegger era molt influenciat per les teories de Plató, de La República sobre l'estat ideal, dirigit per una oligarquia de filòsofs, i veia en Hitler un correligionari per a realitzar aquest ideal en una forma moderna.

El 27 d'abril del 1934 va donar la seva dimissió de rector, per què no hauria obtingut prou suport per a la seva política universitària, ni a l'institut, ni al NSDAP. No va ser, com ell va pretendre ulteriorment, per què no volia suportar la política universitària nacionalsocialista, però per què segons ell, aquesta política no anava prou lluny com que no acceptava el seu projecte ambiciós de crear una acadèmia central per a la formació filosòfica i ideològica dels docents. El 19 d'agost del mateix any, va signar amb setanta intel·lectuals, un anunci al diari nazi Völkischer Beobachter per donar suport a Hitler al referèndum sobre el cap d'estat del Reich, que va permetre concentrar tot el poder en mans del Führer.[18] La controvèrsia si era un nazi convençut o només un oportunista queda viva fins avui.[19] Segons els uns, com Habermas mai no va separar-se de la seva opció política del 1934, segons el seu fill Hermann, les frases pronazi eren una forma de camuflatge per tal d'enganyar els agents de la policia secreta que controlaven els seus cursos i de poder exercir així una «resistència espiritual» al règim.[20] Segons Hugo Ott, aquesta tesi de defensa és una llegenda i una ofensa a totes les persones que van resistir realment, en arriscar la seva vida.[21] Malgrat l'obstrucció dels seus hereus refusant l'accés als arxius d'historiadors crítics, filtren a poc a poc documents i proves de la seva sintonia fins a la fi amb la filosofia nazi.[22]

En la seva apologia, escrit el 1945 per a les autoritats de les forces aliades després de la guerra, va minimitzar el seu activisme nazi en pretendre que només va consentir verbalment amb el nazisme, per a salvar la llibertat acadèmica de la «seva» universitat i va utilitzar la seva dimissió com prova de la seva sinceritat democràtica. Això no correspon amb els fets que mostren un compromís molt més intensiu amb el nazisme, durant el seu mandat i després la seva dimissió. Tenia l'ambició, en la tradició platònica d'esdevenir el führer filosòfic del nou estat alemany. Va escriure el setembre 1933: «Sé que he de treballar a l'obra que més contribueixi a la missió d'Adolf Hitler.» i el 1974 encara escriví «La nostra Europa sucumbeix sota la democràcia».[23]

1945-1979: filòsof admirat pels uns, execrat pels altresModifica

El 1945 fou destituït com a docent a Friburg, després de l'alliberament d'Alemanya pels aliats després de la Segona Guerra Mundial les forces aliades no li van atorgar el «certificat Persil».[15] En una Alemanya que volia oblidar el seu passat feixista, l'any 1952 es reincorporà, si bé la seva activitat acadèmica fou ja molt menys constant. Encara que rebé d'alguns dels seus deixebles, com Herbert Marcuse, el suggeriment insistent que es retractés públicament del seu discurs de 1933, el filòsof desestimà el consell i mai no va voler desdir-se de les seves posicions. En una resposta a Marcuse va equiparar l'expulsió dels alemanys dels territoris del Reich cedits després de la guerra a Polònia, Rússia i Txecoslovàquia amb la sort dels jueus a l'holocaust.[15]

La seva filosofiaModifica

 
Tomba de Martin Heidegger
 
Vista des del xalet de vacances de Heidegger a Todtnauberg. Heidegger hi va escriure la major part de l'Ésser i el temps.

Ser aquíModifica

A l’Ésser i el temps de 1927, Heidegger rebutja la visió cartesiana de l’ésser humà com a espectador subjectiu d’objectes, segons Marcella Horrigan-Kelly.[24] El llibre sosté que tant el subjecte com l’objecte són inseparables. En presentar "ser" com a inseparable, Heidegger va introduir el terme Dasein o ser aquí, destinat a encarnar un "ésser viu" mitjançant la seva activitat d'"estar aquí" i "estar al món". Entès com un fenomen unitari més que com una combinació additiva i contingent, l’ésser al món és una característica essencial de Dasein, segons Michael Wheeler (2011).[25]

El relat de Heidegger sobre Dasein a l'ésser i el temps passa per una dissecció de les experiències d' Angst , "el Res" i la mortalitat, i després per una anàlisi de l'estructura de la "Cura" com a tal. A partir d'aquí es planteja el problema de l'"autenticitat", és a dir, la potencialitat dels mortals a Dasein existeix plenament suficient que en realitat podria comprendre l'ésser i les seves possibilitats. Dasein no és "home", però no és res més que "home", segons Heidegger. A més, va escriure que Dasein és "l'ésser que donarà accés a la qüestió del significat de l'ésser".[26]

ÉsserModifica

L'experiència ordinària i fins i tot mundana de Dasein de "ser-al-món" proporciona "accés al significat" o "sentit de l'ésser alguna cosa" (Sinn des Seins)".[27] Heidegger proposa que aquest significat dilucidaria la comprensió ordinària "precientífica", que precedeix formes abstractes de saber, com la lògica o la teoria.[28]

Aquest suposat "accés no lingüístic i precognitiu" al significat de l'ésser no va subratllar cap narrativa particular i preferida, segons un anàlisi de anàlisi de Richard Rorty d'Edward Grippe.[29] En aquest relat, Heidegger sosté que no s'ha de preferir cap comprensió particular de l'ésser (ni l'estat de Dasein i els seus esforços) sobre un altre. A més, "Rorty està d'acord amb Heidegger en què no hi ha un poder ocult anomenat Ésser", escriu Grippe, afegint que Rorty considera que el concepte d'Esser de Heidegger és metafòric.

Però Heidegger en realitat no ofereix "cap sentit de com podem respondre a la pregunta de ser com a tals", escriu Simon Critchley en un comentari de nou parts del bloc sobre el treball de The Guardian (2009). Segons Critchley, el llibre proporciona "una resposta a la pregunta de què significa ser humà".[30] No obstant això, Heidegger presenta el concepte:" Ser "no és una cosa així com un ésser, sinó més aviat "el que determina els éssers com a éssers".[31] Els intèrprets Thomas Sheehan i Mark Wrathall afirmen cadascun per separat que l'èmfasi dels comentaristes sobre el terme "Ser" estan fora de lloc i que el focus central de Heidegger mai no va ser "Ser" com a tal. Wrathall va escriure (2011) que l'elaborat concepte de Heidegger d'"ocultament" era el seu focus central de tota la vida, mentre que Sheehan (2015) proposava que el filòsof se centrava en allò que "provoca el ser com a donació d'entitats".[32][33]

Heidegger afirma que l'ontologia tradicional ha obviat perjudicialment la qüestió de l'ésser. La seva anàlisi empra un cercle hermenèutic, basant-se en actes d’interpretació repetitius però progressius.[34]

TempsModifica

Heidegger creu que el temps troba el seu significat en la mort, segons Michael Kelley. És a dir, el temps només s’entén des d’una mirada finita o mortal. El mode essencial d’estar al món de Dasein és temporal: haver estat “llançat” al món implica un “passar” del seu ésser. Dasein s’ocupa de les tasques actuals requerides pels objectius que ha projectat sobre el futur. Així, Heidegger conclou que la característica fonamental de Dasein és la temporalitat, escriu Kelley.[35][36]

La dasein, com a subjecte / objecte inseparable, no es pot separar de la seva "historicitat" objectiva. D’una banda, Dasein s’estén entre el naixement i la mort i es llença al seu món; en les seves possibilitats que Dasein s’encarrega d’assumir. D’altra banda, l’accés de Dasein a aquest món i a aquestes possibilitats sempre es fa mitjançant una història i una tradició; aquesta és la qüestió de la “historicitat mundial”.

Diferència ontològica i ontologia fonamentalModifica

La noció de diferència ontològica ( ontologische Differenz ) és fonamental per a la filosofia de Heidegger: la diferència entre ser com a tal i les entitats específiques.[37][38] Acusa la tradició filosòfica d’oblidar-se d’aquesta distinció, que ha conduït a l’error d’entendre el fet de ser tal com una mena d’entitat última, per exemple com a “idea, energia, substància, monada o voluntat de poder”.[39][40] Heidegger intenta corregir aquest error en la seva pròpia ontologia fonamental, centrant-se en el significat de l’ésser, un projecte semblant a la metaontologia contemporània.[41][42] Un mètode per aconseguir-ho és estudiant l’ésser humà, o Dasein, en la terminologia de Heidegger.[43] La raó d’això és que ja tenim una comprensió pre-ontològica de l’ésser que conforma la manera com vivim el món. La Fenomenologia es pot utilitzar per fer explícita aquesta comprensió implícita, però ha d’anar acompanyada d’hermenèutica per evitar les distorsions derivades de l’ oblit de l’ésser .

Obres posteriors: El tornModifica

"El torn" ( die Kehre ) és un terme rarament utilitzat per Heidegger però emprat pels comentaristes que fan referència a un canvi en els seus escrits ja el 1930 que es va establir clarament als anys quaranta. Els temes recurrents que caracteritzen gran part del Kehre inclouen la poesia i la tecnologia.[44] Alguns autors com William J. Richardson descriuen, de manera diversa, un canvi de focus o un canvi important de perspectiva.[45]

La Introducció a la metafísica de 1935 "mostra clarament el canvi" cap a l'èmfasi en el llenguatge a partir d'un èmfasi anterior a Dasein a lésser i el temps vuit anys abans, segons l'assaig de Brian Bard de 1993 titulat "La lectura d'Heràclit de Heidegger".[46] En una conferència de 1950, Heidegger va formular el famós refrany "Language parla", publicat posteriorment a la col·lecció d'assaigs Unterwegs zur Sprache de 1959, i recollit al llibre anglès Poetry, Language, Thought (1971).[47][48][49]

Aquest suposat canvi —aplicat aquí per cobrir uns trenta anys de 40 anys de carrera d’escriptor de Heidegger— ha estat descrit pels comentaristes des de punts de vista molt diversos; inclòs com a canvi de prioritat de l’ésser i del temps al temps i l’ésser, és a dir, de viure (ser) al món a estar (temps) al món.[44][50][51][52][53]

Altres intèrprets creuen que "el Kehre" no existeix o té una importància exagerada. Thomas Sheehan (2001) creu que aquest suposat canvi és "molt menys dramàtic del que se sol suggerir" i comporta un canvi de focus i mètode.[54] Sheehan sosté que al llarg de la seva carrera, Heidegger mai no es va centrar en el "ser , sinó que va intentar definir "[allò] que provoca l'ésser com a donació d'entitats".[55][56] Mark Wrathall [57] argumentar (2011) que el Kehre no es troba en els escrits de Heidegger, sinó que és simplement un equívoc. Com a prova d'aquesta visió, Wrathall veu una coherència de propòsit en la recerca de Heidegger durant tota la vida i el perfeccionament de la seva noció de "ocultament".

La històriaModifica

En la seva filosofia posterior, Heidegger va intentar reconstruir la "història de l'ésser" per mostrar com les diferents èpoques de la història de la filosofia estaven dominades per diferents concepcions de l' ésser.[58] El seu objectiu és recuperar l’ experiència original d’estar present en el primer pensament grec que hauria estat tapat pels filòsofs posteriors.[40]

Michael Allen diu (1984) que l'acceptació teòrica de Heidegger del "destí" té molt en comú amb el mil·lenarisme del marxisme. Però els marxistes creuen que "l'acceptació teòrica de Heidegger és antagònica a l'activitat política pràctica i implica feixisme. Allen, però, diu que "el perill real" de Heidegger no és el quietisme, sinó el fanatisme. "La història, tal com ho entén Heidegger, no avança gradualment i regularment, sinó de manera espasmòdica i imprevisible". La modernitat ha llançat la humanitat cap a un nou objectiu "al límit d'un nihilisme profund" que és "tan aliè que requereix la construcció d'una nova tradició per fer-la comprensible".[59]

Allen va extrapolar dels escrits de Heidegger que la humanitat pot degenerar en científics, treballadors i bruts.[60] Segons Allen, Heidegger preveia que aquest abisme seria el major esdeveniment de la història d'Occident perquè permetria a la humanitat comprendre l'ésser de forma més profunda i primordial que els presocràtics.[61]

Un llegat controvertitModifica

La Societat Martin Heidegger (Martin-Heidegger-Gesellschaft) va ser creada al seu poble natal el 1985, per a l'estudi crític del pensament de Heidegger, l'edició de la seva obra completa en col·laboració amb l'arxiu Heidegger a Messbach i l'arxiu alemany de la literatura (Deutsches Literaturarchiv) de Marbach i l'organització d'esdeveniments per a promoure el seu pensament. Fins al 15 de gener del 2015, el filòsof alemany Günter Figal n'era el president. Va demetre després de l'edició el 2014 d'una part dels «Quaderns Negres» (Schwarze Heften) amb escrits de Heidegger dels anys 1930-1944 amb uns passatges radicalment antisemítics.[62] Figal va explicitar en la seva carta d'acomiadament: «Aquests propòsits no només em van xocar però em van capgirar tant que m'és massa difícil contribuir a representar això» (nota: això = una societat que porta el nom de Heidegger).[…] «La implicació de Heidegger dins el Nacionalsocialisme va ser molt més important que el que sabíem fins avui». A més va queixar-se que els hereus de Heidegger dificulten l'estudi crític, en posar moltes restriccions en accedir als arxius de Marbach. Dés de molt de temps, científics i historiadors exigeixen l'accés incondicional a tots els arxius sense cap entrebanc.[63]

En termes generals, Heidegger encara és considerat per certs intel·lectuals, encara avui, un dels filòsofs més importants, renovadors i influents del segle xx. La seva influència fou capital en els postmoderns. De fet, Heidegger «es considerava a si mateix com el màxim pensador de la tradició occidental des d'Heràclit».[64] Emperò, la vàlua de Heidegger, tant filosòfico-intel·lectual com político-ideològica, queda qüestionada a fons.

D'ençà dels anys quaranta, filòsofs molt rellevants (Edmund Husserl, Martin Buber, Theodor Adorno, Jeanne Hersch, Vladimir Jankélévitch, Günther Anders, etc.), així com altres acadèmics (Víctor Farías, Emmanuel Faye, Hugo Ott, Richard Wolin, etc.),[65] havent analitzat el pensament de Heidegger de manera argumentada i aprofundida, l'han acusat d'ésser una no-filosofia, artificiosament críptica,[66] de contingut antimodern, egotista i solipsista, amb un discurs irracionalista, antihumanista i tòxic i, en definitiva, estrictament nazi.[67] La recent publicació pòstuma de la darrera obra de Heidegger, els Quaderns negres (Schwarze Hefte, 2014), confirma totes aqueixes acusacions,[68][69] tot i que els heideggerians continuen defensant-lo.

ObresModifica

Les obres recollides de Heidegger són publicades en un primer moment per Vittorio Klostermann.[70][71] La publicació va començar durant la vida de Heidegger. Va definir l'ordre de publicació i va dictar que el principi de l'edició hauria de ser "formes que no funcionin". La publicació encara no s’ha completat.

La traducció de Heidegger al català planteja dos tipus de dificultats específiques. La primera és l'adaptació de termes isolats o acunyació de neologismes. Una altra és la reproducció d'una argumentació que justifica sovint les seves tesis amb el recurs de l'etimologia, polisèmia, al·literació i paronomàsia i tautologia; en resum, la derivació lèxica.[72]

Curs Obres seleccionades en alemany original Traducció
1927 Sein und Zeit, volum 2 de Gesamtausgabe Ésser i temps
1929 Kant und das Problem der Metaphysik, Gesamtausgabe Volum 3 Kant i el problema de la metafísica
1935 Einführung in die Metaphysik (1935, publicat el 1953), Gesamtausgabe Volum 40 Introducció a la Metafísica
1936–8 Beiträge zur Philosophie (Vom Ereignis) (1936–1938, publicat el 1989), Gesamtausgabe Volum 65 Contribucions a la filosofia (D'Enowning)
1942 Hölderlins Hymne »Der Ister« (1942, publicat el 1984), Gesamtausgabe Volum 53 Himne de Hölderlin "L'Ister"
1949 "Die Frage nach der Technik", a Gesamtausgabe Volum 7 "La qüestió de la tecnologia"
1955-56 Der Satz vom Grund, Volum 10 de Gesamtausgabe El principi de la raó
1955-57 Identität und Differenz, Gesamtausgabe Volum 11 Identitat i diferència
1959 Gelassenheit, al volum 16 de Gesamtausgabe Discurs sobre el pensament
1959 Unterwegs zur Sprache, Gesamtausgabe Volum 12 En el camí cap al llenguatge

ReferènciesModifica

  1. Longman Pronunciation Dictionary. 3rd. Longman. ISBN 9781405881180. 
  2. "Heidegger". Random House Webster's Unabridged Dictionary.
  3. «Martin - Französisch-Übersetzung - Langenscheidt Deutsch-Französisch Wörterbuch» (en de, fr). Langenscheidt. [Consulta: 22 octubre 2018].
  4. «Martin Heidegger». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Velasquez, M., Philosophy: A Text with Readings (Boston: Cengage Learning, 2012), p. 193.
  6. Wheeler, Michael. «Martin Heidegger: 2.2.1 The Question». The Stanford Encyclopedia of Philosophy. Metaphysics Research Lab, Stanford University, 2020. [Consulta: 28 gener 2021].
  7. John Richardson, Heidegger, Routledge, 2012.
  8. Heidegger, Martin. Poetry, Language, Thought. (New York: Harper Modern Perennial Classics, 2001.), p. 8.
  9. Farin, Ingo. Reading Heidegger's "Black notebooks 1931--1941. Cambridge, Massachusetts London, England: The MIT Press, 2016. ISBN 978-0262034012. 
  10. Press, The MIT. «Reading Heidegger's Black Notebooks 1931–1941».
  11. Sharpe, Matthew «On Reading Heidegger—After the "Heidegger Case"?». Critical Horizons, 19, 4, 02-10-2018, pàg. 334–360. DOI: 10.1080/14409917.2018.1520514. ISSN: 1440-9917.
  12. Fried, Gregory(ed.). Confronting Heidegger: a Critical Dialogue on Politics and Philosophy. Rowman and Littlefield, 2020. ISBN 9781786611918. 
  13. Hernández Reynés, Jesús «Una crònica de Heidegger i «l'escàndol de la filosofia del segle xx»». Enrahonar 34, 2002 (), pàg. 105-116 [Consulta: de gener del 2015]. «La condició nazi de Heidegger juntament amb la seva qualitat de gran filòsof han mostrat el parentiu de la filosofia amb el nazisme, i això és el gran escàndol del segle XX.»
  14. 14,0 14,1 Steiner, Part 1, The Record.
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 [[Ernst Klee]|Klee, Ernst]]. «Heidegger, Martin». A: Das Personenlexikon zum Dritten Reich: Wer war was vor und nach 1945 (en alemany). 4a edició 2013. Frankfurt del Main: Fischer Taschenbuch Verlag, 2005, p. 237-238. ISBN 978-3-596-16048-8. (traducció del títol: El lèxic de les persones del Tercer Reich: qui era què abans i després del 1945)
  16. Llovet, Jordi «Heidegger i el nazisme». El País, 16-01-2019 [Consulta: 1r novembre 2020].
  17. AA.VV., Bekenntnis der Professoren an den deutschen Universitäten und Hochschulen zu Adolf Hitler und dem nationalsozialistischen Staat. Überreicht vom Nat.-soz. Lehrerbund Deutschland, Gau Sachsen. Mit Übersetzung in engl., ital., franz. u. span. Sprache., Dresden, Ed. W. Limpert, 1933, 136 pàgines (en català: Prometença de professors a les universitats i escoles superiors d'Alemanya a Adolf Hitler i l'Estat nacionalsocialista, lliurada per l'Associació de professors nacionalsocialista, gau Saxònia. Amb traducció en anglès, italià, francès i castellà.)
  18. Farías, Victor. Heidegger und der Nationalsozialismus, 1989, p. 261 ss. 
  19. Gesetz Nr. 104 zur Befreiung von Nationalsozialismus und Militarismus' (alemany) Text complet del decret
  20. «Auch mein Vater hat Widerstand geleistet.» Hermann Heidegger en una entrevista per Antonio Gnoli i Franco Volpi al diari italià La Repubblica.
  21. Hugo Ott, Martin Heidegger, Theorie und Gesellschaft Ed. Campus, 1988, 355 pàgines, ISBN 9783593340357
  22. SWR2, 2015.
  23. Sheehan, Thomas «Heidegger and the Nazis» (en anglès). The New York Review of Books, 16 juny 1988 (1988-06-16) [Consulta: 16 gener del 2015]. «“Our Europe is being ruined from below with ‘democracy’….”»
  24. Horrigan-Kelly, Marcella; Millar, Michelle; Dowling, Maura «Understanding the Key Tenets of Heidegger's Philosophy for Interpretive Phenomenological Research». International Journal of Qualitative Methods, 15, January–December 2016: 1–8, 2016. DOI: 10.1177/1609406916680634.
  25. Wheeler, Michael «Martin Heidegger». Stanford Encyclopedia of Philosophy Archive, 2011.
  26. Caws, Peter; Fettner, Peter. Philosophy of Existence and Philosophical Anthropology: Sartre and Heidegger, 1999. ISBN 9781579581527. 
  27. "aus dem her etwas als etwas verständlich wird," Sein und Zeit, p. 151.
  28. Sein und Zeit, p. 12.
  29. Grippe, Edward «Richard Rorty (1931—2007)». . ISSN: 2161-0002.
  30. Critchley, Simon. «Heidegger's Being and Time, part 8: Temporality». The Guardian, 27-07-2009.
  31. "...das Sein, das, was Seiendes als Seiendes bestimmt, das, woraufhin Seiendes, mag es wie immer erörtert werden, je schon verstanden ist,"Sein und Zeit, p. 6.
  32. Wrathall, Mark: Heidegger and Unconcealment: Truth, Language, and History, Cambridge University Press, 2011.
  33. See also Sheehan, "Making sense of Heidegger. A paradigm shift." New Heidegger Research. London (England) 2015.
  34. "der methodische Sinn der Phänomenologischen Deskription ist Auslegung," Sein und Zeit, p. 37.
  35. Heidegger and ‘the concept of time’2002 LILIAN ALWEISS,HISTORY OF THE HUMAN SCIENCES Vol. 15 No. 3
  36. Phenomenology and Time-Consciousness, Michael Kelley, Internet Encyclopedia of Philosophy https://iep.utm.edu/phe-time/
  37. Wheeler, Michael. «Martin Heidegger». The Stanford Encyclopedia of Philosophy. Metaphysics Research Lab, Stanford University, 2020.
  38. Schalow, Frank. «Ontological difference». A: Historical Dictionary of Heidegger's Philosophy. Scarecrow Press, 2010. 
  39. Dahlstrom, D. O.. «Ontology». A: New Catholic Encyclopedia. Gale, 2004. 
  40. 40,0 40,1 Korab-Karpowicz, W. J. «Heidegger, Martin». Internet Encyclopedia of Philosophy.Korab-Karpowicz, W. J. "Heidegger, Martin". Internet Encyclopedia of Philosophy.
  41. Inwood, Michael. «Ontology and fundamental ontology». A: A Heidegger Dictionary. Wiley-Blackwell, 1999. 
  42. Inwagen, Peter Van Erkenntnis, 48, 2–3, 1998, pàg. 233–50. DOI: 10.1023/A:1005323618026.
  43. Sandkühler, Hans Jörg. «Ontologie». A: Enzyklopädie Philosophie. Meiner, 2010. 
  44. 44,0 44,1 «Martin Heidegger – 3.1 The Turn and the Contributions to Philosophy». A: , 12 octubre 2011. Wheeler, Michael (12 octubre 2011). "Martin Heidegger – 3.1 The Turn and the Contributions to Philosophy". Enciclopèdia de filosofia de Stanford. Retrieved 2013-05-22
  45. «Martin Heidegger (1889—1976) – 1. Life and Works». A: , 21 desembre 2009. 
  46. Brian Bard, 1993, essay, see sections one and three https://sites.google.com/site/heideggerheraclitus/
  47. Lyon, James K. Paul Celan and Martin Heidegger: an unresolved conversation, 1951–1970, pp. 128–9
  48. Philipse, Herman (1998) Heidegger's philosophy of being: a critical interpretation, p. 205
  49. Heidegger (1971) Poetry, Language, Thought, traducció d'Albert Hofstadter, pp. xxv and 187ff
  50. Heidegger, Martin; Translated by Joan Stambaugh. «Time and Being». A: On Time and Being. Chicago: University of Chicago Press, 2002. ISBN 0-226-32375-7. 
  51. «Martin Heidegger's Later philosophy». A: . 
  52. Refer to a recent study on Heidegger's conception of "dwelling" as set in: Nader El-Bizri, 'On Dwelling: Heideggerian Allusions to Architectural Phenomenology', Studia UBB Philosophia 60 (2015): 5-30.cf Heidegger's reflections on Plato's khôra a: Nader El-Bizri, "On kai khôra: Situating Heidegger between the Sophist and the Timaeus", Studia Phaenomenologica, Vol. IV, Issue 1–2 (2004), pp. 73–98.
  53. https://www.architectural-review.com/essays/reputations/martin-heidegger-1889-1976
  54. Thomas Sheehan, "Kehre and Ereignis, a proglenoma to Introduction to Metaphysics" in "A companion to Heidegger's Introduction to Metaphysics" page 15, 2001,
  55. ibid.
  56. see also, Sheehan, "Making sense of Heidegger. A paradigm shift." New Heidegger Research. London (England) 2015.
  57. Wrathall, Mark: Heidegger and Unconcealment: Truth, Language, and History, Cambridge University Press, 2011
  58. Inwood, Michael. «History of being». A: A Heidegger Dictionary. Wiley-Blackwell, 1999. 
  59. Gillespie, M. A.. Hegel, Heidegger, and the Ground of History. Chicago: University of Chicago Press, 1984, p. 133. ISBN 0-226-29377-7. 
  60. Gillespie, M. A.. Hegel, Heidegger, and the Ground of History. End of 3rd paragraph: The University of Chicago Press, 1984, p. 148. ISBN 0-226-29377-7. 
  61. Gillespie, M. A.. Hegel, Heidegger, and the Ground of History. End of 1st paragraph: The University of Chicago Press, 1984, p. 151. ISBN 0-226-29377-7. 
  62. Oltermann, Philip «Heidegger's 'black notebooks' reveal antisemitism at core of his philosophy» (en anglès). The Guardian, 13 març 2014 (2014-03-13) [Consulta: 16 gener del 2015]. «New publication shows highly influential philosopher saw 'world Judaism' as driver of dehumanising modernity»
  63. SWR2 «Vorsitzender der Heidegger-Gesellschaft zurückgetreten» (en alemany). Südwestrundfunk, 2015 (2015) [Consulta: 16 gener del 2015]. «Wörtlich sagte Figal: "Als Vorsitzender einer Gesellschaft, die einen Namenspatron hat, ist man ja in gewisser Weise auch Repräsentant dieser Person, und das möchte ich nach der Lektüre der Schwarzen Hefte, und zwar speziell der antisemitischen Passagen in den Schwarzen Heften nicht mehr sein. Mich haben diese Äußerungen nicht nur schockiert, sondern derart umgewendet, dass es mir doch sehr schwierig zu sein scheint, das mit zu repräsentieren." […] "Die Verstrickung Heideggers in den Nationalsozialismus ist viel größer, als wir bisher wissen konnten, und das heißt, man muss unter diesem Gesichtspunkt die 30er-Jahre-Phase überhaupt erst mal gründlich erforschen. Und das kann man, sobald hinreichend Material dafür da ist." Allerdings wird die kritische Heidegger-Forschung dadurch behindert, dass die Heidegger-Erben den Zugriff auf Tausende von Manuskriptseiten, die im Deutschen Literaturarchiv in Marbach lagern, verhindern. Die Handschriften dürfen nur mit Genehmigung der Erben eingesehen werden. Günter Figal schließt sich nun den Kritikern an, die schon länger fordern, diese Barriere im Interesse der Forschung endlich wegzuräumen.»
  64. Wolin, Richard «National Socialism, world Jewry, and the history of Being: Heidegger’s Black notebooks".» (en anglès). Jewish review of books, estiu 2014, pàg. 1er paràgraf.
  65. Vegeu el vídeo sobre el llibre de Donatella Di Cesare, més avall.
  66. Per exemple, Víctor Farías demostra com la major part de la terminologia de Heidegger (començant per l'accepció específica d'autenticitat) era la pròpia de tot el moviment völkisch, cosa que resulta evident per a qualsevol que estudiï aqueix moviment i es limiti a fer la comparació.
  67. Vegeu els articles de Steiner i de Sheehan, més avall.
  68. Radisch, Iris «L'antisemitisme dels Quaderns Negres de Heidegger: entrevista amb Emmanuel Faye». L'Espill, núm. 45, hivern 2013-2014, pàg. 110-116.
  69. Wolin, 2014.
  70. «Quick reference guide to the English translations of Heidegger». think.hyperjeff.net.
  71. Georgakis, T., & Ennis, P. J., eds., Heidegger in the Twenty-First Century (Berlin/Heidelberg: Springer, 2015), pp. ix–xiii.
  72. Manuel Carbonell, Traduir Heidegger, 1990

Bibliografia complementàriaModifica

Enllaços externsModifica

  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Martin Heidegger
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Martin Heidegger