Obre el menú principal

Günter Anders (Breslau, Prússia, 12 de juliol de 1902 - Viena, Àustria, 17 de desembre de 1992) fou un dels filòsofs i assagistes més destacats en llengua alemanya del segle xx. Fou un dels primers filòsofs que centraren la seva reflexió en els efectes profunds de la tecnologia i els mitjans de comunicació. Pacifista a ultrança, fou un dels fundadors i principals líders del moviment antiatòmic. Estigué casat (1929-1937) amb la filòsofa Hannah Arendt, de qui es divorcià posteriorment.[1]

Infotaula de personaGünther Anders
Günther Stern and Hannah Arendt (cropped).jpg
Biografia
Naixement 12 juliol 1902
Breslau
Mort 17 desembre 1992 (90 anys)
Viena
Formació Universitat de Friburg de Brisgòvia
Activitat
Camp de treball Filosofia
Ocupació Filòsof, traductor, guionista, historiador de l'edat moderna, crític de cinema, crític d'art, professor d'universitat, periodista i escriptor
Ocupador The New School
Família
Cònjuge Hannah Arendt (1929–1937)
Elisabeth Freundlich (1945–1955)
Charlotte Lois Zelka (1957–1972)

IMDB: nm8834322 Musicbrainz: 362df742-12b2-4b5f-9c31-ee61e60287e3 Discogs: 2027067
Modifica les dades a Wikidata

VidaModifica

Günter Stern fou un dels fills dels psicòlegs William Stern i Clara Stern, autors del famós llibre Psychologie der frühen Kindheit (Psicologia de la primera infància) i jueus laics. Anders sempre manifestà una certa distància respecte al pensament jueu, però al final de la seva vida considerava que bona part de la seva filosofia recollia l'esperit dels profetes, ara, però, en relació a la protesta contra la tecnologia, convertida en ídol del temps present que ell anomena temps del fi. Va estudiar filosofia amb Cassirer, Martin Heidegger i Edmund Husserl. Es va llicenciar amb 21 anys sota la direcció de Husserl, el 1923, a la Universitat de Freiburg presentant un treball de final de carrera sobre la fenomenologia i fou el primer marit de Hannah Arendt. Per sobreviure va treballar com a periodista amb el pseudònim Günther Anders, que en alemany significa d'una altra manera i és també un acròstic del cognom Arendt.

Amb l'arribada dels nazis al poder se li va fer impossible qualsevulla activitat acadèmica - i de fet mai no fou professor regular en cap Universitat al llarg de tota la seva llarga vida. L'any 1933 s'exilià a París, on visqué tres anys. Allí va escriure la seva novel·la Die molussiche Katakombe, que restà inèdita fins a l'any 1992, i publicà el seu assaig Pathologie de la liberté el 1936 a la revista Recherches Philosophiques. L'any 1936 emigrà als Estats Units, on viure en una situació d'extrema precarietar (fins i tot arribà a treballar com a obrerer en una fàbrica) i hi va romandre fins que el 1950 es traslladà a Viena, ciutat on visqué fins a la seva mort organitzant el moviment antinuclear. Els seus viatges a Hiroshima (1957) i a Vietnam (com a opositor a la guerra) esdevingueren material per a les seves obres de reflexió pacifista. Anders (que com Arendt i Hans Jonas havia estat deixeble de Heidegger és potser el més significatiu dels seus crítics.

PensamentModifica

Anders és un dels crítics de la tecnologia més importants del pensament del segle 20. Per a ell la bomba atòmica representa el mal absolut i, per tant, la resistència al poder de la tecnologia és l'exigència moral bàsica de la modernitat. L'any 1983, en ocasió de l'atorgament del premi Theodor Adorno pel conjunt de la seva obra, Anders manifestà: Sóc tan sols un conservador ontològic, en principi, que tracta que el món es conservi per tal de poder modificar-lo, i de fet, el més significatiu de la seva obra està vinculat a la lluita contra el totalitarisme i contra la bomba atòmica.

El pensament d'Anders deriva del que ell mateix anomenà principi de desesperació; és el mal absolut de la bomba atòmica el que justifica a la manera de Kant una acció imperativa per salvar la humanitat. Però curiosament Anders no és kantià en la seva teoria de la veritat. A parer seu els fets reals que menen a la crisi atòmica i ecològica estan essent contínuament minimitzats pel sistema polític, cosa que fa moralment justificable l'exageració dels mals del món present, en nom d'un principi d'ordre més alt, com és el de la supervivència de la humanitat.

Els humans viuen en un estat de dispersió, produït per la tècnica moderna i, especialment, per la televisió, que ens ha deixat sense contacte directe amb la realitat. D'aquí la necessitat d'un esforç intel·lectual per conscienciar-los, en un moment en què la tècnica conspira per impedir-ho.

ObraModifica

La seva obra cabdal és Die antiquiertheit des Menschen ("La naturalesa antiquada de l'home"), un assaig on vessa de forma refinada i profunda les seves reflexions entorn dels efectes dels mitjans de comunicació (radio i televisió) en l'home i sobre el que és i representà la invenció de la bomba atòmica per a la humanitat. El primer volum d'aquesta obra, amb el subtítol Über die Seele im Zeitalter der zweiten industriellen Revolution (Sobre l'ànima en l'era de la segona revolució industrial) fou publicat l'any 1956. El segon volum, amb el subtítol Über die Zerstörung des Lebebs im Zeitalter der dritten Industriellen Revolution (Sobre la destrucció de la vida en l'era de la tercera revolució industrial) fou publicat l'any 1980.

Anders ha desenvolupat el concepte de vergonya prometeica per descriure la situació de l'home en l'època de la tècnica. L'home està antiquat perquè se sent per sota dels seus productes. Vivim sotmesos a la tecnologia i ens fan sentir a cada moment que la nostra vida està subordinada a la màquina. En aquest segle Prometeu se sentiria avergonyit.

Profundament influït pel llançament de la bomba atòmica sobre Hiroshima, dedicà part de la seva obra a reflexionar sobre els efectes d'aquesta arma letal. Viatjà el 1958 a Hiroshima i recollí les experiències i reflexions que allí li sobrevingueren en el seu llibre Hiroshima ist überall (Hiroshima és arreu). El 1959 inicià un intercanvi epistolar públic amb el pilot de bombarders nord-americà Claude Eatherly, que se sentia culpable del llançament de la bomba atòmica, tot i que ell no l'havia llençat personalment.

En l'obra Wir Eichmannsöhne (Nosaltres fills d'Eichmann) es va ocupar d'Auschwitz i els homicidis en massa que s'hi portaren a terme.

Altres obres d'aquest autor són:

  • Kafka pro und kontra, publicada l'any 1951
  • Tagebücher 1942-1966 (Diaris 1942-1946)
  • Visit beautiful Vietnam, publicada l'any 1968
  • Der Blick vom Turm (La vista des de la torre), 1968
  • Der blick vom Mond. Reflexionen über Weltraumflüge (La vista des de la lluna. Reflexions sobre viatges espacials), publicat l'any 1970.
  • Die atomare Drohung (L'amenaça atòmica)
  • Kosmologische Humoreske Erzählungen, 1978. ISBN 3-518-06932-2
  • Besuch im Hades. Auschwitz und Breslau 1966, 1979. ISBN 3-406-06002-1
  • Mariechen. Eine Gutenachstgeschichte für Liebende, Philosophen und Angehörige anderer Berufsgruppen, 1987. ISBN 3-406-32565-3

ReferènciesModifica

  1. Alonso, Guillermo Rodríguez «Günther Anders, técnica y apocalipsis». Forma: revista d'estudis comparatius. Art, literatura, pensament, 0, 16, 2017, pàg. 81–95. ISSN: 2013-7761.

Enllaços externsModifica