Ernst Cassirer

filòsof alemany

Ernst Cassirer (1874 - 1945) va ser un filòsof alemany que va destacar en l'estudi del símbol i en l'anàlisi de l'obra de Kant. De família benestant jueva, va impartir classes a les universitats alemanyes fins que el nazisme el va forçar a l'exili. Llavors va continuar la seva recerca i docència a centres com Oxford o Harvard, on va assolir gran prestigi.[1][2]

Infotaula de personaErnst Cassirer
ErnstCassirer.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 maig 1874 Modifica el valor a Wikidata
Breslau (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 abril 1945 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióUniversitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióFilòsof i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Colúmbia (1944–1945)
Universitat Yale (1941–1944)
Universitat de Göteborg (1935–1941)
Universitat d'Oxford (1933–1935)
Universitat d'Hamburg (1919–1933)
All Souls College
War Press Office (German Reich) (en) Tradueix
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentMarburg School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralLeo Strauss Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
CònjugeToni Cassirer (en) Tradueix (1902–1945) Modifica el valor a Wikidata
FillsHeinz Cassirer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 111737557 Modifica els identificadors a Wikidata

La seva idea principal és que un dels trets distintius de l'ésser humà és la capacitat de crear i comprendre símbols, que l'ajuden a relacionar-se amb el món mitjançant models de sentit (en una línia similar al que afirma la semiòtica). Els símbols són formes a priori (seguint la terminologia kantiana), ja que condicionen la percepció i tot el coneixement i no es pot concebre una aproximació a la realitat o al propi jo sense ells. Aquests símbols tenen una base cultural però també psicològica i evolucionen amb la persona, de forma que serveixen per construir o rebutjar altres símbols (una anticipació del constructivisme).

ObresModifica

  • Leibniz' System in seinen wissenschaftlichen Grundlagen, 1902
  • Der kritische Idealismus und die Philosophie des "gesunden Menschenverstandes", 1906.
  • Das Erkenntnisproblem in der Philosophie und Wissenschaft der neueren Zeit. (1: 1906; 2: 1907; 3: Die nachkantischen Systeme, 1920; 4: Von Hegels Tod bis zur Gegenwart (1832–1932), 1957).
  • Substanzbegriff und Funktionsbegriff. Untersuchungen über die Grundfragen der Erkenntniskritik. 1910
  • Freiheit und Form. Studien zur deutschen Geistesgeschichte, 1916.
  • Kants Leben und Lehre, 1918.
  • Zur Einstein'schen Relativitätstheorie. Erkenntnistheoretische Betrachtungen, 1921.
  • Idee und Gestalt. Goethe, Schiller, Hölderlin, Kleist, 1921
  • Philosophie der symbolischen Formen. (1. Die Sprache, 1923; 2. Das mythische Denken, 1925; 3. Phänomenologie der Erkenntnis, 1929).
  • Sprache und Mythos. Ein Beitrag zum Problem der Götternamen, 1925
  • Individuum und Kosmos in der Philosophie der Renaissance, 1927
  • Die Idee der republikanischen Verfassung, 1929.
  • Die Philosophie der Aufklärung, 1932.
  • Determinismus und Indeterminismus in der modernen Physik, 1937.
  • Axel Hägerström: Eine Studie zur Schwedischen Philosophie der Gegenwart, 1939.
  • Zur Logik der Kulturwissenschaften, 1942.
  • An Essay on Man, 1944. (Was ist der Mensch? Versuch einer Philosophie der menschlichen Kultur, 1960)
  • The Myth of the State, 1946. (Vom Mythus des Staates, 1949).
  • Symbol, Myth and Culture. Essays and Lectures, 1935-1945, New Haven, Yale Univ, 1979

ReferènciesModifica

  1. (alemany) Patrick Conley: Die vergessene Tradition. Eine Erinnerung an den Philosophen Ernst Cassirer. Hessischer Rundfunk (Abendstudio), 9 d'abril 1995.
  2. Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 34 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernst Cassirer