Hamburg
Hamburg en (baix alemany: Hamborg, [ˈhaˑmbɔːχ]; en llatí Hammonia) és una ciutat-estat i un dels 16 estats federats d'Alemanya. Té una superfície de 750 km² i 1.753.380 habitants (novembre 2013). Situat al conflent estancat de l'Elba i de l'Alster, va esdevenir el principal port alemany. El seu nom oficial complet Freie und Hansestadt Hamburg, prové del fet d'haver format part de la Lliga Hanseàtica a l'edat mitjana.
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
Freie und Hansestadt Hamburg (de) ![]() | |||||
|
|||||
![]() ![]() | |||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Alemanya ![]() | ||||
Capital de | Boques de l'Elba (1811–1814) ![]() | ||||
Població | |||||
Total | 1.841.179 (2019) ![]() | ||||
• Densitat | 2.438,36 hab/km² | ||||
Geografia | |||||
Part de | Àrea metropolitana d'Hamburg ![]() | ||||
Superfície | 755,09 km² ![]() | ||||
Banyat per | Alster, Elba, Bille, Seevekanal, Große Flottbek, Este, Wandse, Osterbek, Goldbekkanal, Isebek, Tarpenbek, Saselbek, Rodenbek, Bredenbek, Mar del Nord, Susebek, Rethe, Köhlbrand, Elba meridional i Q60168209 ![]() ![]() | ||||
Altitud | 6 m ![]() | ||||
Punt més alt | Hasselbrack (en) ![]() ![]() | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | Landherrenschaft Hamburg i Landkreis Hamburg (en) ![]() ![]() | ||||
Esdeveniment clau | Operació Gomorra Siege of Hamburg (en) ![]() siège de Hambourg (fr) ![]() dret d'emmagatzematge (7 maig 1189) Reforma Protestant (1528) Hamburg Stock Exchange (en) ![]() ![]() | ||||
Organització política | |||||
Òrgan legislatiu | Parlament d'Hamburg ![]() | ||||
• Primer alcalde ![]() | Peter Tschentscher (28 març 2018) ![]() | ||||
Màxima autoritat judicial | Hamburg Constitutional Court (en) ![]() ![]() | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 20095–21149 i 22041–22769 ![]() | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 040 i 04721 ![]() | ||||
ISO 3166-2 | DE-HH ![]() | ||||
Codi NUTS | DE6 ![]() | ||||
Clau de regió d'Alemanya | 02 ![]() | ||||
Clau de municipalitat alemanya | 02000000 ![]() | ||||
Altres | |||||
Lloc web | hamburg.de ![]() |
HistòriaModifica
Fundada a començaments del segle ix, el burg Hammaburg va ser designada capital d'un bisbat l'any 834. L'any 845, una flota de víkings va remuntar l'Elba i va destruir la ciutat, que tenia cap a 500 habitants. El 847 el bisbat d'Hamburg va fusionar-se amb el de Bremen. Els anys 1066 i 1072 la ciutat va ser atacada des de l'est pels eslaus. Finalment, la seu del bisbat es va traslladar a Bremen.
De la ciutat vella, bressol de la metròpoli actual, ja no queda pràcticament res. Després de l'edat mitjana va ser destruïda cinc vegades: el 1842 per un gran incendi, una segona vegada pel projecte megalòman de «ciutat del Führer» hitlerià, tercerament pels bombardejos aliats de l'Operació Gomorra el 1943, durant la Segona Guerra Mundial, que van causar cap a 42.000 morts, per quarta vegada per l'urbanisme funcionalista[1]amb prioritat absoluta per al cotxe del postguerra que va trencar la ciutat a molts indrets[2]i finalment per l'«arquitectura d'inversors»[3] des dels anys 1970[4] fins avui.[5] La seva silueta ve definida per la «Elbphilharmonie», la talaia de la casa de la vila i un conjunt d'esglésies, els campanars de les quals encara destaquen a certs endrets per sobre dels edificis nous.
El 1189, l'emperador Frederic I va permetre el lliure accés a Hamburg des de l'Elba amb la qual cosa la ciutat es convertí en un centre comercial ben comunicat cap als mars del Nord i la Bàltica per via fluvial i per ruta (l'Ossenpadd). L'aliança d'Hamburg amb Lübeck (1241) és l'origen de la Lliga Hanseàtica.
L'any 1520 la ciutat va declarar-se oficialment luterana. Va estar un cert temps sota sobirania danesa, fins que el 1768, després del tractat de Gottorp va aconseguir dels danesos l'estatut de ciutat imperial lliure. Més endavant va ser annexionada per França (1810-1814) durant les guerres napoleòniques i va ser la prefectura del departament francès de Boques de l'Elba. A la segona meitat del segle xix la indústria i el desenvolupament del port van causar un creixement ràpid i la ciutat va arribar als 800.000 habitants. La construcció d'una metropolitana (la U-Bahn) va permetre la urbanització dels pobles rurals (die Walddörfer) que feien part d'Hamburg, però enclavats a Prússia.
La ciutat històrica intra muros va ser destruïda pel foc els anys 1284 i 1842. Durant l'operació Gomorra a la fi de juliol de l'any 1943, quasi la meitat de la ciutat va ser arrasada. El 1962 va patir greus inundacions.
GeografiaModifica
La ciutat va construir-se a la gran planúria europea al conflent, molt estratègic dels rius estancats Alster i del Bille a l'Elba. Té un terreny molt humit, a cavall de pòlders, torberes i bruguerar, creuat per dotzenes de rius, rierols, braços de l'Elba i molls. Fins als anys cinquanta del segle passat aquesta xarxa aquàtica va ser molt important per al transport a l'interior de la ciutat. Els Barkassen (barcasses) van conèixer el seu darrer moment de glòria per eliminar els detritus de la ciutat destruïda a la guerra. Els dos llacs interiors Binnenalster i l'Außenalster són un lloc de trobada i esbarjo, amb les cases més cares a les seves ribes. Malgrat el seu aspecte natural, són embassaments, construïts a l'edat mitjana per a alimentar molins. El territori de la ciutat històrica intra muros només era una part menuda de tota la ciutat estat. Fins a la reforma del 1937 amb la llei de l'àrea metropolitana d'Hamburg o (Groß-Hamburg-Gesetz), el seu territori va canviar molt per adquisicions i guerres i era un amàs d'enclavats i exclavats. Comprenia entre altres les ciutats de Cuxhaven i Geesthacht. Tots els municipis de Groß-Hamburg van fusionar i després de la segona guerra mundial aquesta entitat va transformar-se en estat federal alemany.
La ciutat històrica intra muros es troba als barris (Stadtteile) Hamburg-Altstadt i Neustadt, que forma, junts amb les illes al mar del Nord Neuwerk, Scharhörn, Nigehörn i 17 altres barris, el bezirk Hamburg-Mitte.
Es parla també d'àrea metropolitana d'Hamburg que inclou parts de Slesvig-Holstein i de Baixa Saxònia. La Metropolregion té una superfície de cap a 18.100 km² i una població de 4,3 milions de persones.[6] No hi ha estructura administrativa per a la regió, però hi ha molts acords de cooperació i projectes comuns. Aquesta regió suburbana forma una unitat sociogeogràfica amb la ciutat.
Tot i ésser un dels estats més urbanitzats d'Alemanya, els parcs naturals de la ciutat hanseàtica cobreixen uns 6388 hectàrees o 8,46% del territori (sense comptar les 13.750 ha del parc nacional del Mar de Wadden hamburguès), una de les proporcions més elevades de tot el país.[7]
AdministracióModifica
La ciutat estat està administrada per un parlament, anomenat en les ciutats hanseàtiques Bürgerschaft, elegit pel sufragi universal. El parlament elegeix un poder executiu, anomenat senat,[8] del qual el ministre president es diu primer burgmestre. La ciutat està dividida en set bezirks, que tenen el seu consell elegit i que organitzen els serveis d'atenció al ciutadà de proximitat.
LlenguaModifica
Originalment la llengua parlada a Hamburg era l'hamburger Platt, una variant del baix alemany. La llengua ha anat reculant per la pressió de l'alt alemany o Hochdeutsch fins que a mitjans del segle xx ha desaparegut pràcticament de l'ús habitual. El platt subsisteix nogensmenys en molts topònims i en noms de negocis i de teatres. L'Ohnsorg Theater, creat l'any 1902 per Richard Ohnsorg, es dedica únicament als espectacles en baix alemany i a la promoció de la llengua.
EsportModifica
El principal equip de futbol és el Hamburger Sport-Verein (HSV), que és l'únic equip alemany que ha jugat sempre a la primera Bundesliga. El segon equip d'Hamburg és el FC St. Pauli. També són a destacar els equips d'handbol HSV Hamburg i hoquei sobre gel Hamburg Freezers.
CulturaModifica
La ciutat ofereix una àmplia programació cultural. És considerada com la capital alemanya del musical. Té el seu companyia d'òpera estatal, l'Staatsoper Hamburg, el Hamburg Ballet[9] l'orquestra filhamònica Philharmoniker Hamburg i dotzenes de teatres públics i privats. És cèlebre perquè The Beatles hi van iniciar la carrera musical a principis dels anys 60. L'Hamburgmuseum és el museu d'història local. La ciutat compta amb dos diaris d'informació general, l'Hamburger Morgenpost d'orientació centre esquerra i l'Hamburger Abendblatt de centre dreta, que, considerat com «el diari de l'àvia» (Omazeituung), pretén acollir la cultura de tothom.
TransportModifica
Hamburg és un nus de transports multimodals dels més importants d'Alemanya: el port d'Hamburg que és el més llarg del país i el tercer d'Europa, l'aeroport d'Hamburg de passatgers i de mercaderies, les autopistes A1, A7, A24, A23 i les línies ferroviàries vers Berlín, Hanover, Lübeck, Kiel, Copenhaguen, Rostock. Dins de l'àrea metropolitana, l'Hamburger Verkehrsverbund (HVV) coordina una llarga xarxa de transport públic que integra quatre línies de metro (U1, U2, U3 i U4), una xarxa de trens de rodalia (S-Bahn), els bacs a l'Elba i els autobusos.
Llista de burgmestres d'Hamburg (des de 1945)Modifica
Fills i filles il·lustresModifica
- Carl Leopold Roellig (1745-1804) compositor, i inventor de l'harmònica de vidre.
- Alexis de Chateauneuf (1799-1853), arquitecte i urbanista
- Johannes Brahms (1833-1897), compositor
- Hermann Erdlen (1893-1972) compositor, musicòleg i director d'orquestra.
- Wolfgang Borchert (1921-1947 ), escriptor
- Elisabeth Flügge (1895-1983), mestressa Justa entre les Nacions
- Richard Ohnsorg, (1876-1947), escriptor, dramaturg, defensor del baix alemany
- Fritz Schumacher (1869-1947), arquitecte
- Carl von Ossietzky (1889-1938), periodista, Premi Nobel de la Pau de 1935.
- Bert Kaempfert (1923-1980), compositor
- Theodor Wachtel (1823-1893), tenor d'òpera
- Thérèse Tietjens (1831-1877), soprano lleugera
- Julius Heinrich Spengel (1853-1936), compositor musical.
- Jacques Blumenthal (1829-1908) violinista i compositor musical.
- Richard Burmeister (1860-1944) pianista i compositor musical.
- Otto Paul Hermann Diels (1876-1954) químic, Premi Nobel de Química de 1950.
- James Franck (1882-1964), físic i químic, Premi Nobel de Física de 1925.
- Gustav Ludwig Hertz (1887-1975), físic, Premi Nobel de Física de 1925.
- Georg Feigl (1890-1945), matemàtic
- Gerhard Herzberg (1904-1999) físic i químic, Premi Nobel de Química de 1971
- Johannes Hans Jensen (1907-1973) físic, Premi Nobel de Física de l'any 1963
- Angela Merkel (1954- ) cancellera alemanya (2005- ).
- Harry Schmidt (1894-1951), matemàtic
Monuments i llocs d'interèsModifica
- L'església de Sant Miquel (Hamburg), l'edifici religiós en estil barroc més important d'Alemanya del nord, del qual la torre figura al centre de l'escut de la ciutat
- El Chilehaus o casa de Xile, proposat com a patrimoni de la humanitat
- El museu d'història Hamburgmuseum
- L'Elbphilharmonie, nova sala de concerts, en construcció damunt un vell dipòsit
- El Cementiri d'Ohlsdorf, cementiri més llarg d'Europa
- El Museu del Treball
- El centre cultural de la Fàbrica de mel a Wilhelmsburg
- La Casa Ernst Barlach, museu dedicat a Ernst Barlach
- El Bucerius Kunst Forum, centre d'exposició d'arts plàstiques
- El Castell de Bergedorf, l'únic castell de la zona metropolitana
- El Camp de concentració de Neuengamme i les seves diverses dependències dispersades a la ciutat
- La Torre Flak VI, un búnquer aeri de la Segona Guerra Mundial
- Les torres Zombeck
- El barri vermell de la Reeperbahn
- Els 31 Parcs naturals d'Hamburg
- L'exclavament al mar de Wadden Niewark
- L'església del Mercat a Niendorf
- Escola del Bullenhuser Damm, antiga extensió del camp Neuengamme a la qual es van assassinar 20 nens
- Jungfernstieg, una mena de rambles entre el casc històric i el llac «Binnenalster»
Bòbila del camp de concentració de Neuengamme
ReferènciesModifica
- ↑ Kaever, Oliver «Hamburg Heights: Radikale Bausünden, radikale Maßnahmen (Les altituds d'Hamburg: pecats de construcció radicals, mesures radicals)» (en alemany). Die Zeit, 30-06-2015.
- ↑ Tiedemann, Axel «Handelskammer: Willy-Brandt-Straße zum Tunnel machen» (en alemany). Hamburger Abendblatt, 14-10-2016.
- ↑ Rauterberg, Hanno «Architektur: Schluss mit klotzig!» (en alemany). Die Zeit, 21-11-2011. «Perquè moltes ciutats esdevenen lletges: l'exemple d'Hamburg (Warum viele deutsche Städte in Hässlichkeit versinken. Das Beispiel Hamburg)»
- ↑ Müller, Rainer «Kampf um Hamburger Altbauten: Alice am Elbufer». Spiegel Online, 20-08-2010.
- ↑ «Stuck und Altbau statt Sichtbeton und Investorenarchitektur!» (en alemany). Investorenarchitektur, 27-08-2016. [Consulta: 9 maig 2018]. «Die Architekten haben in den letzten Jahrzehnten zehnmal mehr zerstört als jeder Krieg (Janosch)»
- ↑ Die Metropolregion Hamburg
- ↑ Internationale Werbung für Hamburgs grüne Schätze (Publicitat internacional per als tresors verds d'Hamburg) in: Hamburger Abendblatt, 7 de maig de 2010
- ↑ No es confongui amb l'homònim «senat» al sentit de parlament als sistemes bicamerals
- ↑ Web de Hamburg Ballet,
Enllaços externsModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hamburg |
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Estocolm |
Premi Capital Verda Europea 2011 |
Succeït per: Vitòria |