Obre el menú principal
Viquipèdia

Hamburg

ciutat i estat federat d'Alemanya
Per a altres significats, vegeu «Hamburg (desambiguació)».

Hamburg en (baix alemany: Hamborg, [ˈhaˑmbɔːχ]; en llatí Hammonia) és una ciutat-estat i un dels 16 estats federats d'Alemanya. Té una superfície de 750 km² i 1.753.380 habitants (novembre 2013). Situat al conflent estancat de l'Elba i de l'Alster, va esdevenir el principal port alemany. El seu nom oficial complet Freie und Hansestadt Hamburg, prové del fet d'haver format part de la Lliga Hanseàtica a l'edat mitjana.

Infotaula de geografia políticaHamburg
Freie und Hansestadt Hamburg (de)
Bandera d'Hamburg Escut d'Hamburg
Bandera d'Hamburg Escut d'Hamburg
Landungsbrücken Hamburg.jpg
Localització
Locator map Hamburg in Germany.svg
 53° 33′ N, 10° 00′ E / 53.55°N,10°E / 53.55; 10
EstatAlemanya
Capital de
Conté la subdivisió
Població
Total 1.834.244 (2018)
• Densitat 2.428,5 hab/km²
Geografia
Part de Àrea metropolitana d'Hamburg
Superfície 755,3 km²
Banyat per Alster, Elba, Bille, Seevekanal, Große Flottbek, Este, Wandse, Osterbek, Goldbekkanal, Isebek, Tarpenbek, Saselbek, Rodenbek, Bredenbek, mar del Nord, Susebek, Rethe Tradueix, Köhlbrand Tradueix, Elba meridional i Q60168209 Tradueix
Altitud 6 m
Punt més alt Hasselbrack Tradueix  (116,2 m)
Limita amb
Història i celebracions
Anterior Landherrenschaft Hamburg i Landkreis Hamburg Tradueix
Esdeveniment clau
Organització política
Òrgan legislatiu Parlament d'Hamburg
• Primer alcalde Peter Tschentscher (2018)
Màxima autoritat judicial Hamburg Constitutional Court Tradueix
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal 20095–21149 i 22041–22769
Fus horari
Prefix telefònic 040 i 04721
ISO 3166-2 DE-HH
Codi NUTS DE6
Clau de regió d'Alemanya 02
Clau de municipalitat alemanya 02000000
Altres
Agermanament amb
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

HistòriaModifica

Fundada a començaments del segle IX, el burg Hammaburg va ser designada capital d'un bisbat l'any 834. L'any 845, una flota de víkings va remuntar l'Elba i va destruir la ciutat, que tenia cap a 500 habitants. El 847 el bisbat d'Hamburg va fusionar-se amb el de Bremen. Els anys 1066 i 1072 la ciutat va ser atacada des de l'est pels eslaus. Finalment, la seu del bisbat es va traslladar a Bremen.

De la ciutat vella, bressol de la metròpoli actual, ja no queda gaire res. Després de l'edat mitjana va ser destruïda cinc vegades: el 1842 per un gran incendi, una segona vegada pel projecte megalòman de «ciutat del Führer» hitlerià, tercerament pels bombardejos aliats de l'Operació Gomorra el 1943, durant la Segona Guerra Mundial, que van causar cap a 42.000 morts, per quarta vegada per l'urbanisme funcionalista[1]amb prioritat absoluta per al cotxe del postguerra que va trencar la ciutat a molts indrets[2]i finalment per l'«arquitectura d'inversors»[3] des dels anys 1970[4] fins avui.[5] La seva silueta ve definida per la «Elbphilharmonie», la talaia de la casa de la vila i un conjunt d'esglésies, els campanars de les quals encara destaquen a certs endrets per sobre dels edificis nous.

El 1189, l'emperador Frederic I va permetre el lliure accés a Hamburg des de l'Elba amb la qual cosa la ciutat es convertí en un centre comercial ben comunicat cap als mars del Nord i la Bàltica per via fluvial i per ruta (l'Ossenpadd). L'aliança d'Hamburg amb Lübeck (1241) és l'origen de la Lliga Hanseàtica.

 
Mapa d'Hamburg al 1572

L'any 1520 la ciutat va declarar-se oficialment luterana. Va estar un cert temps sota sobirania danesa, fins que el 1768, després del tractat de Gottorp va aconseguir dels danesos l'estatut de ciutat imperial lliure. Més endavant va ser annexionada per França (1810-1814) durant les guerres napoleòniques i va ser la prefectura del departament francès de Boques de l'Elba. A la segona meitat del segle XIX la indústria i el desenvolupament del port van causar un creixement ràpid i la ciutat va arribar als 800.000 habitants. La construcció d'una metropolitana (la U-Bahn) va permetre la urbanització dels pobles rurals (die Walddörfer) que feien part d'Hamburg, però enclavats a Prússia.

La ciutat històrica intra muros va ser destruïda pel foc els anys 1284 i 1842. Durant l'operació Gomorra a la fi de juliol de l'any 1943, quasi la meitat de la ciutat va ser arrasada. El 1962 va patir greus inundacions.

GeografiaModifica

 
Hamburg 1800
 
L'Alster al dic Rathsmühlendamm, al nord d'Hamburg

La ciutat va construir-se a la gran planúria europea al conflent, molt estratègic dels rius estancats Alster i del Bille a l'Elba. Té un terreny molt humit, a cavall de pòlders, torberes i bruguerar, creuat per dotzenes de rius, rierols, braços de l'Elba i molls. Fins als anys cinquanta del segle passat aquesta xarxa aquàtica va ser molt important per al transport a l'interior de la ciutat. Els Barkassen (barcasses) van conèixer el seu darrer moment de glòria per eliminar els detritus de la ciutat destruïda a la guerra. Els dos llacs interiors Binnenalster i l'Außenalster són un lloc de trobada i esbarjo, amb les cases més cares a les seves ribes. Malgrat el seu aspecte natural, són embassaments, construïts a l'edat mitjana per a alimentar molins. El territori de la ciutat històrica intra muros només era una part menuda de tota la ciutat estat. Fins a la reforma del 1937 amb la llei de l'àrea metropolitana d'Hamburg o (Groß-Hamburg-Gesetz), el seu territori va canviar molt per adquisicions i guerres i era un amàs d'enclavats i exclavats. Comprenia entre altres les ciutats de Cuxhaven i Geesthacht. Tots els municipis de Groß-Hamburg van fusionar i després de la segona guerra mundial aquesta entitat va transformar-se en estat federal alemany.

La ciutat històrica intra muros es troba als barris (Stadtteile) Hamburg-Altstadt i Neustadt, que forma, junts amb les illes al mar del Nord Neuwerk, Scharhörn, Nigehörn i 17 altres barris, el bezirk Hamburg-Mitte.

Es parla també d'àrea metropolitana d'Hamburg que inclou parts de Slesvig-Holstein i de Baixa Saxònia. La Metropolregion té una superfície de cap a 18.100 km² i una població de 4,3 milions de persones.[6] No hi ha estructura administrativa per a la regió, però hi ha molts acords de cooperació i projectes comuns. Aquesta regió suburbana forma una unitat sociogeogràfica amb la ciutat.

Tot i ésser un dels estats més urbanitzats d'Alemanya, els parcs naturals de la ciutat hanseàtica cobreixen uns 6388 hectàrees o 8,46% del territori (sense comptar les 13.750 ha del parc nacional del Mar de Wadden hamburguès), una de les proporcions més elevades de tot el país.[7]

AdministracióModifica

La ciutat estat està administrada per un parlament, anomenat en les ciutats hanseàtiques Bürgerschaft, elegit pel sufragi universal. El parlament elegeix un poder executiu, anomenat senat,[8] del qual el ministre president es diu primer burgmestre. La ciutat està dividida en set bezirks, que tenen el seu consell elegit i que organitzen els serveis d'atenció al ciutadà de proximitat.

LlenguaModifica

Originalment la llengua parlada a Hamburg era l'hamburger Platt, una variant del baix alemany. La llengua ha anat reculant per la pressió de l'alt alemany o Hochdeutsch fins que a mitjans del segle XX ha desaparegut pràcticament de l'ús habitual. El platt subsisteix nogensmenys en molts topònims i en noms de negocis i de teatres. L'Ohnsorg Theater, creat l'any 1902 per Richard Ohnsorg, es dedica únicament als espectacles en baix alemany i a la promoció de la llengua.

EsportModifica

El principal equip de futbol és el Hamburger Sport-Verein (HSV), que és l'únic equip alemany que ha jugat sempre a la primera Bundesliga. El segon equip d'Hamburg és el FC St. Pauli. També són a destacar els equips d'handbol HSV Hamburg i hoquei sobre gel Hamburg Freezers.

CulturaModifica

La ciutat ofereix una àmplia programació cultural. És considerada com la capital alemanya del musical. Té el seu companyia d'òpera estatal, l'Staatsoper Hamburg, el Hamburg Ballet[9] l'orquestra filhamònica Philharmoniker Hamburg i dotzenes de teatres públics i privats. És cèlebre perquè The Beatles hi van iniciar la carrera musical a principis dels anys 60. L'Hamburgmuseum és el museu d'història local. La ciutat compta amb dos diaris d'informació general, l'Hamburger Morgenpost d'orientació centre esquerra i l'Hamburger Abendblatt de centre dreta, que, considerat com «el diari de l'àvia» (Omazeituung), pretén accolir la cultura de tothom.

TransportModifica

Hamburg és un nus de transports multimodals dels més importants d'Alemanya: el port d'Hamburg que és el més llarg del país i el tercer d'Europa, l'aeroport d'Hamburg de passatgers i de mercaderies, les autopistes A1, A7, A24, A23 i les línies ferroviàries vers Berlín, Hanover, Lübeck, Kiel, Copenhaguen, Rostock. Dins de l'àrea metropolitana, l'Hamburger Verkehrsverbund (HVV) coordina una llarga xarxa de transport públic que integra quatre línies de metro (U1, U2, U3 i U4), una xarxa de trens de rodalia (S-Bahn), els bacs a l'Elba i els autobusos.

Llista de burgmestres d'Hamburg (des de 1945)Modifica

Burgmestres d'Hamburg
Núm. Nom Naixement-Mort Partit Inici de mandat Fi de mandat
1 Rudolf Petersen 1878–1962 CDU 15 de maig de 1945 15 de novembre de 1946
2 Max Brauer 1887–1973 SPD 15 de novembre de 1946 2 de desembre de 1953
3 Kurt Sieveking 1897-1986 CDU 2 de desembre de 1953 4 de desembre de 1957
4 Max Brauer 1887-1973 SPD 4 de desembre de 1957 1 de gener de 1961
5 Paul Nevermann 1902-1979 SPD 1 de gener de 1961 9 de juny de 1965
6 Herbert Weichmann 1896-1983 SPD 9 de juny de 1965 9 de juny de 1971
7 Peter Schulz *1930 SPD 9 de juny de 1971 12 de novembre de 1974
8 Hans-Ulrich Klose *1937 SPD 12 de novembre de 1974 24 de juny de 1981
9 Klaus von Dohnanyi *1928 SPD 24 de juny de 1981 8 de juny de 1988
10 Henning Voscherau *1941 SPD 8 de juny de 1988 12 de novembre de 1997
11 Ortwin Runde *1944 SPD 12 de novembre de 1997 31 d'octubre de 2001
12 Ole von Beust *1955 CDU 31 d'octubre de 2001 25 d'agost de 2010
13 Christoph Ahlhaus *1969 CDU 25 d'agost de 2010 7 de març de 2011
14 Olaf Scholz *1958 SPD 7 de març de 2011 28 de març de 2018
15 Peter Tschentscher *1966 SPD 28 de març de 2018 actualitat

Fills i filles il·lustresModifica

Monuments i llocs d'interèsModifica

 
La torre de l'Església de Sant Miquel

ReferènciesModifica

  1. ↑ Kaever, Oliver «Hamburg Heights: Radikale Bausünden, radikale Maßnahmen (Les altituds d'Hamburg: pecats de construcció radicals, mesures radicals)» (en alemany). Die Zeit, 30-06-2015.
  2. ↑ Tiedemann, Axel «Handelskammer: Willy-Brandt-Straße zum Tunnel machen» (en alemany). Hamburger Abendblatt, 14-10-2016.
  3. ↑ Rauterberg, Hanno «Architektur: Schluss mit klotzig!» (en alemany). Die Zeit, 21-11-2011. «Perquè moltes ciutats esdevenen lletges: l'exemple d'Hamburg (Warum viele deutsche Städte in Hässlichkeit versinken. Das Beispiel Hamburg)»
  4. ↑ Müller, Rainer «Kampf um Hamburger Altbauten: Alice am Elbufer». Spiegel Online, 20-08-2010.
  5. ↑ «Stuck und Altbau statt Sichtbeton und Investoren­architektur!» (en alemany). Investorenarchitektur, 27-08-2016. [Consulta: 9 maig 2018]. «Die Architekten haben in den letzten Jahrzehnten zehnmal mehr zerstört als jeder Krieg (Janosch)»
  6. ↑ Die Metropolregion Hamburg
  7. ↑ Internationale Werbung für Hamburgs grüne Schätze (Publicitat internacional per als tresors verds d'Hamburg) in: Hamburger Abendblatt, 7 de maig de 2010
  8. ↑ No es confongui amb l'homònim «senat» al sentit de parlament als sistemes bicamerals
  9. ↑ Web de Hamburg Ballet,

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hamburg  


Premis i fites
Precedit per:
Estocolm 		Premi Capital Verda Europea
 
2011 		Succeït per:
Vitòria
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hamburg&oldid=21522345»