Kunsthalle Hamburg

Kunsthalle Hamburg (Hamburger Kunsthalle) és un museu d' art situat a Hamburg, al nord d'Alemanya.[1]

Infotaula d'edifici
Kunsthalle Hamburg
Imatge
Nom en la llengua original(de) Hamburger Kunsthalle Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMuseu d'art i bé cultural Modifica el valor a Wikidata
Construcció1869 Modifica el valor a Wikidata
Obertura1868 Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaHamburg-Mitte (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióGlockengießerwall 5, 20095 Hamburg Modifica el valor a Wikidata
Banyat perAlster Modifica el valor a Wikidata
 53° 33′ 18″ N, 10° 00′ 10″ E / 53.555°N,10.0028°E / 53.555; 10.0028Coord.: 53° 33′ 18″ N, 10° 00′ 10″ E / 53.555°N,10.0028°E / 53.555; 10.0028
Format perQ28737659 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Monument cultural
Lloc webhamburger-kunsthalle.de Modifica el valor a Wikidata
Twitter: kunsthallehh Instagram: hamburger.kunsthalle Modifica el valor a Wikidata
Galeria der Gegenwart

HistòriaModifica

Està format per tres edificis interconnectats. El primer va ser construït del 1863 al 1869 pels arquitectes Georg Theodor Schirrmacher i Hermann von der Hude; els altres van ser construïts el 1919 per Fritz Schumacher i el 2001 la Galerie der Gegenwart d'Oswald Mathias Ungers.[2]

El museu és conegut per les obres mestres de Caspar David Friedrich. Aquest museu està situat a prop de l'estació principal de tren (Hauptbahnhof). Tanca els dilluns, com la majoria de museus alemanys. Els dijous, tanca a les 9 del vespre. Una cafeteria us permet menjar allà, mentre contempla una col•lecció de monedes antigues exposades en aquest lloc.

Selecció d'algunes obresModifica

Ordre cronològic.

Galeria der GegenwartModifica

GaleriaModifica

ReferènciesModifica

  1. «Kupferstichkabinett | Hamburger Kunsthalle». [Consulta: 20 maig 2021].
  2. Lange, Ralf. Architektur in Hamburg : der grosse Architekturführer : über 1000 Bauten in Einzeldarstellungen. 1. Aufl. Hamburg: Junius, 2008. ISBN 3-88506-586-X. 
  3. Max Liebermann, décédé en 1935, avait été victime de persécutions raciales, à cause de ses origines juives, de plus le sujet fut considéré comme juif.