Caspar David Friedrich
Casper David Friedrich (5 de setembre de 1774, Greifswald (Regne de Suècia) - Dresden, (Regne de Saxònia), 7 de maig del 1840) fou un destacat paisatgista del moviment romàntic. Les seves obres sovint representen paisatges, i la natura sovint s'hi presenta amb un caràcter transcendent.
 Autoretrat primerenc de Caspar David Friedrich | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
5 de setembre de 1774 Greifswald |
| Mort |
7 de maig de 1840 (als 65 anys) Dresden, Imperi Alemany |
| Lloc d'enterrament | Cementiri Trinitatis (Dresden) |
| Religió | Luteranisme |
| Formació |
Universitat de Greifswald (1790–) Reial Acadèmia de Belles Arts de Dinamarca |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura |
| Ocupació | Pintor i escultor |
| Ocupador |
Dresden Academy of Fine Arts  |
| Gènere | Paisatge |
| Moviment | Romanticisme alemany |
| Professors | Johann Gottfried Quistorp, Thomas Thorild, Christian August Lorentzen i Jens Juel |
| Obra | |
|
Obres destacables
| |
 | |
|
| |
  | |
 | |
BiografiaModifica
L'artista entenia la natura com quelcom poderós, la infinitat i majestat de la qual provoca en l'ésser humà un profund respecte, quasi religiós. La petitesa de la figura del monjo realça aquest contrast entre una natura il·limitada i l'existència humana
Aquest quadre s'anomenà en un primer moment L'esperança frustrada, en record d'una obra anterior que representa el naufragi d'un vaixell nomenat Esperança. La pintura simbolitza l'esforç en va de l'individu per endinsar-se en terres llunyanes i descobrir els secrets de Déu. L'obra també reflecteix la pèrdua de les esperances patriòtiques per part de Friedrich a l'inici de l'època de la restauració
Fill d'un fabricant de sabó i espelmes, d'estricta fe luterana, va néixer a Greifswald, petit poble costaner del mar Bàltic, i la seva joventut restà marcada per la tragèdia personal. La seva mare morí de verola quan ell tenia set anys, la seva germana sucumbí al tifus, i el 1787 el seu germà s'ofegà en intentar rescatar-lo quan ell va caure sota el gel. Encara moltes persones consideren aquests tristos esdeveniments com la raó d'aquesta disposició melangiosa i de l'encant espiritual dels seus paisatges.
Friedrich començà la seva formació artística als vint anys a l'Acadèmia de Copenhaguen, en la qual va tenir, entre d'altres, el professor Jens Juel. El 1798, ja s'havia establert a Dresden, on hi romandria la resta de la seva vida. Allà va conèixer els representants més destacats del romanticisme alemany, com ara els poetes Novalis (1772-1801), Heinrich von Kleist (1777-1811) Philipp Otto Runge (17771810) i els pintors Georg Friedrich Kersting, Carl Gustav Carus, els quals exercirien una gran influència sobre Friedrich. Fins al 1807 no es dedicà plenament a la pintura. El 1810, ingressà en l'Acadèmia de Berlín i el 1816 en la de Dresden.[1][2][3]
ObraModifica
Friedrich no aspira a reproduir fidelment la natura en els seus paisatges. El seu objectiu és traduir en imatges pictòriques les seves pròpies experiències metafísiques, direcció a la qual l'impulsà Philipp Otto Runge. És per aquest motiu que crea un vocabulari propi a través del paisatge, en el qual incorpora elements històrics i religiosos que evoquen un passat medieval i la religiositat alhora que manté uns recursos pictòrics molt senzills.
El significat de les seves obres es veu enriquit per freqüents referències a la mitologia alemanya. En els seus quadres, emfasitzà el desig humà de fondre's amb l'univers diví. L'artista arribà a aquesta conclusió, i així la seva primera gran obra fou Creu a la muntanya (1808). Aquesta obra, igual que els seus altres paisatges, inclou intenses representacions poètiques dels escenaris del nord d'Europa i la pintà en un estil deliberadament meticulós i formal que es deriva de la composició de l'obra.
Malgrat que basats en l'observació directa, els seus paisatges no aspiren a reproduir fidelment la natura, sinó a produir un efecte dramàtic i memorable. A pesar que les seves imatges són famoses per la seva contemplació melangiosa del món, la seva actitud davant el paisatge no sols representava el seu punt de vista personal, sinó que es tractava d'una moda de l'època.
A més de pintures, Friedrich deixà una considerable obra escrita. Algunes realitzacions importants són:
La creu de la muntanya (Retaule Tetschener) (1808), Galeria de Pintura, Dresden;
L'abadia d'Eichwald (1809-1810), Galeria Nacional, Berlín;
El viatger enfront del mar i la boira, vers 1818, Kunsthalle, Hamburg;
Arbre amb corbs, vers el 1822, Museu del Louvre, París;
Un home i una dona contemplant la lluna (1824), Gemäldegalerie, SMPK, Berlín;
Monjo al costat del mar (1808-1810), Galerie der Romantik, Staaliche Schlösser und Gärten, Berlín.[1][2][3]
En la ficcióModifica
El 2005, l'editorial Empúries va publicar la novel·la Tota la vida, d'Ada Castells, que narra la vida de l'escriptor alemany des de la ficció.[4]
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 h.f. 'ullmann 1000 ObrasMaestras de la Pintura, pàgs. 348-351 ISBN 978-3-8331-6111-7
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Grijalbo 1001 Pinturas que hay que ver antes de morir, pàgs. 367 i 390 ISBN 978-84-253-4111-3
- ↑ 3,0 3,1 3,2 h.f. ullmann 501 Grandes Artistas, pàg. 192 article de Stephen Farthing ISBN 978-84-253-4383-4
- ↑ http://elpais.com/diario/2005/03/21/catalunya/1111370858_850215.html
Articles relacionatsModifica
"A la muntanya"
Caminant damunt un mar de boira (1817).
L'abadia d'Eichwald (1809-1810).
"Alta muntanya"
"Altar de Testchen"
.jpg)
Enllaços externsModifica
- Societat Caspar David Friedrich (alemany).