Elba (riu)

	En altres projectes de Wikimedia:
<img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" data-file-width="1024" data-file-height="1376"> Commons	Commons (Galeria) <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" data-file-width="600" data-file-height="600">
<img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" data-file-width="1024" data-file-height="1376"> Commons	Commons (Categoria) <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" data-file-width="600" data-file-height="600">

Elba
	L'Elba a prop de Dresden (Saxònia)
Tipus	Riu
Inici
Continent	Europa
País de la conca	Txèquia, Alemanya, Àustria i Polònia
Cota inicial	1.386 m
Municipi	Krkonoše (Sudets)
Localització	Txèquia
Final
	Cuxhaven
Localització	Mar del Nord
Localització	Mar del Nord
	A 50° 46′ 32″ N, 15° 32′ 11″ E / 50.7756°N,15.5364°E; B 53° 53′ 36″ N, 8° 42′ 20″ E / 53.8933°N,8.7056°E
Afluent	127
Conca hidràulica	Conca de l'Elba
Presa	Labská Dam (en)
Dades i xifres
Mida	1.094,26 () km ;
Superfície de conca hidrogràfica	148.268 km²
Mesures i indicadors
Cabal	711 m³/s

L'Elba (en txec, Labe; en sòrab, Łobjo; en polonès, Łaba; en baix alemany, Elv; en alemany, Elbe; en hongarès, Elba) és un riu de l'Europa central que té el seu origen a Bohèmia (República Txeca), a la cara sud dels Sudets. Desguassa al mar del Nord en un gran estuari, on hi ha la ciutat estat d'Hamburg (Alemanya), un dels ports més importants d'Europa.^[1]

Fa 1.165 km de llarg.^[1] La seva conca supera els 140.000 km². En gran part del seu recorregut, és navegable i està connectat amb el Rin i amb la mar Bàltica mitjançant un extensa xarxa de canals. A Hamburg, des del punt Bunthäuser Spitze, el riu es divideix en diversos braços, dels quals els principals són: l'Elba sud (Süderelbe), l'Elba nord (Norderelbe), el Dove Elbe, el Gose Elbe i el Reiherstieg.

Els seus afluents principals són:

el Vltava (Moldau en alemany), que passa per Praga;
el Havel, que passa per Berlín i Potsdam;
el Saale, que passa per Jena;
el Jeetze, Hitzacker
l'Ohre, a Rogätz
l'Ilmenau, que passa per Uelzen i Lüneburg
el Sude i el Boize a Boizenburg
el Seeve a Stelle
el priel de l'Schlinz a Altengamme
el Dove Elbe que passa per Hamburg;
el Marktkanal que passa per Hamburg;
el Bille que passa per Hamburg;
l'Alster que passa per Hamburg;
el Wedeler Au a Wedel
L'Oste
el Pinnau a Haselau
el Krückau a Seestermühe
el Rhin a Glückstadt
l'Stör entre Glückstadt i Wewelsfleth
L'Este entre Cranz i Neenfeld
el Kleine Flottbek a Hamburg
el Große Flottbek a Hamburg
el Zester a Jork
el Neuenschleuser Wettern
el Lühe a Grünendeich
el Mulde, que s'uneix a l'Elba a Dessau;
l'Ohře (nom txec, o Eger en alemany), que passa per Karlovy Vary;
el Schwarze Elster, que desguassa a l'Elba a prop de Wittenberg.

Travessa la República Txeca i els estats alemanys de Saxònia, Saxònia-Anhalt, Baixa Saxònia, Slesvig-Holstein i Hamburg. A més, els seus afluents desguassen en parts de Baviera, Berlín, Brandenburg, Mecklemburg-Pomerània Occidental, Turíngia. Aquests deu estats van federar-se amb l'estat federal d'Alemanya per a aplicar la Directiva marc de l'aigua a la part alemanya de la conca de l'Elba, el 4 de març del 2004.^[2]

Entre les ciutats que banya, cal destacar Hradec Králové, Pardubice, Ústí nad Labem i Děčín a la República Txeca, i Pirna, Dresden, Meissen, Wittenberg, Dessau, Magdeburg, Hamburg i Cuxhaven a l'Alemanya.

Els romans (Claudi Brutus) van arribar a la seva riba el 9 aC i el van creuar sis anys després (Domitius Ahenobarbus), però no van anar més enllà. Llavors es deia Albis.

El 25 d'abril és el dia de l'Elba, en commemoració de la convergència del fronts occidental i oriental de la Segona Guerra Mundial. Soldats de l'Exèrcit Roig van reunir-se en un pont a l'oest de Leipzig amb tropes de l'Exèrcit dels Estats Units.^[3]

NavegacióModifica

L'Elba sempre ha estat navegable per vaixells comercials ^[4] i proporciona importants enllaços comercials cap a l'interior del continent. És navegable fins a Mělník (a la Bohèmia Central, tocant a la confluència del Vltava) per vaixells de més de 1.000 t i fins a Kolín (també a la Bohèmia Central) pels més petits.^[1]

El riu està unit per canals (canal lateral de l’Elba, canal d’Elba-Havel (56 km),^[1] Mittellandkanal) a les zones industrials d’Alemanya i Berlín. El canal Elba-Lübeck (62 km)^[1] uneix l'Elba amb la mar Bàltica, igual que el canal de Kiel, l'entrada del qual occidental és a prop de la desembocadura de l'Elba. El Canal Elba-Weser connecta l'Elba amb el Weser.

Pel Tractat de Versalles la navegació per l'Elba va quedar subjecta a la Comissió Internacional de l'Elba, amb seu a Dresden.^[5] L'estatut de la Comissió es va signar a Dresden el 22 de febrer de 1922.^[6] Després dels articles 363 i 364 del Tractat de Versalles, Txecoslovàquia tenia dret a arrendar la seva pròpia conca portuària (Moldauhafen, o port del Vltava) a Hamburg. El contracte d’arrendament amb Alemanya, i supervisat pel Regne Unit, es va signar el 14 de febrer de 1929 i finalitza el 2028. Des del 1993 la República Txeca ocupa l’antiga posició legal txecoslovaca.

Abans de la reunificació d'Alemanya, el transport per vies fluvials a l'Alemanya occidental es veia dificultat pel fet que la navegació interior cap a Hamburg havia de passar per la República Democràtica Alemanya. L'Elba-Seitenkanal (canal lateral de l'Elba) es va construir entre el tram alemany occidental del Mittellandkanal i el Baix Elba per restaurar aquesta connexió. Quan les dues nacions es van reunificar, es van començar les obres per millorar i restaurar els enllaços originals: el pont del canal de Magdeburg ara permet que grans barcasses travessin l'Elba sense haver d'entrar al riu. Els nivells d'aigua sovint baixos de l'Elba ja no dificulten la navegació cap a Berlín.^[7]

ReferènciesModifica

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 «Elba». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «^{[Enllaç no actiu]}Flussgebietsgemeinschaft Elbe (FGG-Elbe)», Bildung für nachhaltige Entwicklung, (en català: La comunitat del riu Elba (FGG Elbe))
↑ Potemkin, Alexander «Elbe Day: A handshake that made history». Russia Beyond, 25-04-2015 [Consulta: 8 desembre 2020].
↑ Ellmers, Detlev «Die Rolle der Binnenschiffahrt für die Entwicklung der mittelalterlichen Städte». Monum. Ger. Hist.. Akademie Verlag [Berlín], 4, 425, 1991, pàg. 137–147.
↑ La comissió comptava amb dos representants de Txecoslovàquia i un representant d'Anhalt, Bèlgica, França, Hamburg, Itàlia, Prússia, Saxònia, i el Regne Unit cadascun, sent Txecolosvàquia i els estats alemanys els territoris dels quals van ser travessats per l'Elba i, per tant, competents per mantenir les instal·lacions de navegació. Cf. Der Große Brockhaus: Handbuch des Wissens in zwanzig Bänden: 21 vols., completely revised ed., Leipzig: F. A. Brockhaus, ¹⁵1928–1935, vol. 5 (1930): Fünfter Band Doc–Ez, article: 'Elbe', pp. 400seqq., here p. 402. No ISBN.
↑ Text in League of Nations Treaty Series, vol. 26, 220–247.
↑ NoorderSoft Waterways Database

Vegeu tambéModifica

Llista de peixos del riu Elba

GaleriaModifica

La desembocadura de l'Elba, a prop de Cuxhaven.
L'Elba a Hamburg.
Aiguabarreig amb l'Schlinz a Altengamme.

[GEC-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 «Elba». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] «^{[Enllaç no actiu]}Flussgebietsgemeinschaft Elbe (FGG-Elbe)», Bildung für nachhaltige Entwicklung, (en català: La comunitat del riu Elba (FGG Elbe))

[3] Potemkin, Alexander «Elbe Day: A handshake that made history». Russia Beyond, 25-04-2015 [Consulta: 8 desembre 2020].

[4] Ellmers, Detlev «Die Rolle der Binnenschiffahrt für die Entwicklung der mittelalterlichen Städte». Monum. Ger. Hist.. Akademie Verlag [Berlín], 4, 425, 1991, pàg. 137–147.

[5] La comissió comptava amb dos representants de Txecoslovàquia i un representant d'Anhalt, Bèlgica, França, Hamburg, Itàlia, Prússia, Saxònia, i el Regne Unit cadascun, sent Txecolosvàquia i els estats alemanys els territoris dels quals van ser travessats per l'Elba i, per tant, competents per mantenir les instal·lacions de navegació. Cf. Der Große Brockhaus: Handbuch des Wissens in zwanzig Bänden: 21 vols., completely revised ed., Leipzig: F. A. Brockhaus, ¹⁵1928–1935, vol. 5 (1930): Fünfter Band Doc–Ez, article: 'Elbe', pp. 400seqq., here p. 402. No ISBN.

[6] Text in League of Nations Treaty Series, vol. 26, 220–247.

[7] NoorderSoft Waterways Database

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)