Elba (riu)
L'Elba (en txec, Labe; en sòrab, Łobjo; en polonès, Łaba; en baix alemany, Elv; en alemany, Elbe; en hongarès, Elba) és un riu de l'Europa central que té el seu origen a Bohèmia (República Txeca), a la cara sud dels Sudets. Desguassa al mar del Nord en un gran estuari, on hi ha la ciutat estat d'Hamburg (Alemanya), un dels ports més importants d'Europa.[1]
 L'Elba a prop de Dresden (Saxònia) | |||||
| Tipus | Riu  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Continent | Europa | ||||
| País de la conca | Txèquia, Alemanya, Àustria i Polònia | ||||
| Cota inicial | 1.386 m | ||||
| Municipi | Krkonoše (Sudets) | ||||
| Localització | Txèquia | ||||
| Final | |||||
| Cota final | 0 m | ||||
| Cuxhaven | |||||
| Localització | Mar del Nord | ||||
| Localització | Mar del Nord | ||||
| |||||
| Afluent | 125
| ||||
| Conca hidràulica | Conca de l'Elba | ||||
| Presa | Krausebauden-Talsperre (en)  | ||||
| Dades i xifres | |||||
| Dimensions | 1.094,26 ( ) km | ||||
| Superfície | 140.000 km² | ||||
| Superfície de conca hidrogràfica | 148.268 km² | ||||
| Mesures i indicadors | |||||
| Cabal | 711 m³/s | ||||
Fa 1.165 km de llarg. La seva conca supera els 140.000 km². En gran part del seu recorregut, és navegable i està connectat amb el Rin i amb la mar Bàltica mitjançant un extensa xarxa de canals. A Hamburg, des del punt Bunthäuser Spitze, el riu es divideix en diversos braços, dels quals els principals són: l'Elba sud (Süderelbe), l'Elba nord (Norderelbe), el Dove Elbe, el Gose Elbe i el Reiherstieg.
Els seus afluents principals són:
- el Vltava (Moldau en alemany), que passa per Praga;
- el Havel, que passa per Berlín i Potsdam;
- el Saale, que passa per Jena;
- el Jeetze, Hitzacker
- l'Ohre, a Rogätz
- l'Ilmenau, que passa per Uelzen i Lüneburg
- el Sude i el Boize a Boizenburg
- el Seeve a Stelle
- el priel de l'Schlinz a Altengamme
- el Dove Elbe que passa per Hamburg;
- el Marktkanal que passa per Hamburg;
- el Bille que passa per Hamburg;
- l'Alster que passa per Hamburg;
- el Wedeler Au a Wedel
- el Pinnau a Haselau
- el Krückau a Seestermühe
- el Rhin a Glückstadt
- l'Stör entre Glückstadt i Wewelsfleth
- L'Este entre Cranz i Neenfeld
- el Kleine Flottbek a Hamburg
- el Große Flottbek a Hamburg
- el Zester a Jork
- el Neuenschleuser Wettern
- el Lühe a Grünendeich
- el Mulde, que s'uneix a l'Elba a Dessau;
- l'Ohře (nom txec, o Eger en alemany), que passa per Karlovy Vary;
- el Schwarze Elster, que desguassa a l'Elba a prop de Wittenberg.
Travessa la República Txeca i els estats alemanys de Saxònia, Saxònia-Anhalt, Baixa Saxònia, Slesvig-Holstein i Hamburg. A més, els seus afluents desguassen en parts de Baviera, Berlín, Brandenburg, Mecklemburg-Pomerània Occidental, Turíngia. Aquests deu estats van federar-se amb l'estat federal d'Alemanya per a aplicar la Directiva marc de l'aigua a la part alemanya de la conca de l'Elba, el 4 de març del 2004.[2]
Entre les ciutats que banya, cal destacar Hradec Králové, Pardubice, Ústí nad Labem i Děčín a la República Txeca, i Pirna, Dresden, Meissen, Wittenberg, Dessau, Magdeburg, Hamburg i Cuxhaven a l'Alemanya.
Els romans (Claudi Brutus) van arribar a la seva riba el 9 aC i el van creuar sis anys després (Domitius Ahenobarbus), però no van anar més enllà. Llavors es deia Albis.
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ «Elba». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Flussgebietsgemeinschaft Elbe (FGG-Elbe)», Bildung für nachhaltige Entwicklung, (en català: La comunitat del riu Elba (FGG Elbe))