Schwarze Elster
L'Schwarze Elster (en alt sòrab Čorny Halštrow) és un afluent de l'Elba a Alemanya que neix a Kindisch, un nucli del municipi d'Elstra a l'estat de Saxònia i que desemboca a l'Elba a Elster (Saxònia-Anhalt).
| ||||
| Tipus | Riu  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Cota inicial | 317 m | |||
| Entitat territorial administrativa | Districte de Bautzen (Alemanya), Districte d'Oberspreewald-Lausitz (Alemanya), Districte d'Elbe-Elster (Alemanya) i districte de Wittenberg (Alemanya) | |||
| Localització | A Kindisch prop de Elstra | |||
| Final | ||||
| Cota final | 69 m | |||
| Entitat territorial administrativa | Zahna-Elster (Alemanya) | |||
| Localització | L'Elba a Elster (Saxònia-Anhalt) | |||
| Desembocadura | Elba | |||
| ||||
| Afluent | ||||
| Conca hidrogràfica | conca del riu Schwarze Elster | |||
| Dades i xifres | ||||
| Mida | 179 ( ) km | |||
| Travessa | Estats de Saxònia, Brandenburg i Saxònia-Anhalt a Alemanya | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 5.704,9 km² | |||
El nom prové de l'arrel indogermànic «el» o «al» que significa fluir i el sufix germànic «str» per a riu, igual com per al riu Alster.[1]
-
El riu canalitzat a Bad Liebenwerda a l'hivern 2010 -
-
Resclosa a Bad Liebenwerda
Història modifica
Les pobles al marge de l'Elster Negre van sofrir inundacions durant segles. El Príncep elector August de Saxònia (1526-1586) va fer un primer assaig de regular els danys deguts a les fortes crescudes «amb un decret sobre els afers dels molins».[2] Va dividir el riu en 170 trams assignats als moliners, que havien d'organitzar amb preses, rescloses i basses però les mesures no van ser gaire eficaces.
El 1815, després del Congrés de Viena, molt del territori de la conca del riu esqueia a Prússia. Des del 1817 el govern provincial prussià va fer una primera temptativa que va durar fins al 1852 quan una Associació per a la regulació de l'Elster Negre[3] va ser fundada i les primes obres van començar prop del municipi de Zeischa. Durant 11 anys fins a 1400 treballadors van canalitzar de 90 km del llit del riu. 20.000 ha de terra marjalenca van ser dessecades entre 1847 i 1984: el medi ambient natural de boscs riberencs i prats molls amb una llarga biodiversitat van gairebé desaparèixer. El 1853 el comte d'Einsiedel, propietari de l'alt forn de Lauchhammer va fer construir la resclosa de Plessa per tal de fer navegable el tram entre la seva fàbrica i Wahrenbrück. Durant vint anys els velers van transportar mena de ferro, però el riu ensorrava i el transport aquàtic perdia la rendibilitat. La resclosa va ser enderrocada el 1876.[4] Les aigües altes tornen regularment: 1827, 1830 i després de la fi dels obres 1861, 1862, 1871, 1895, 1907, i 1927. Per l'explotació del lignit el riu va ser desviat vers el llit del Sornoer Elster. El 1927 el riu va ser dragat. El 1949, una estació de bombatge s'inaugurà amunt de Wahrenbrück.[5]
Després de l'ocàs de l'explotació del lignit vers 1995, el riu va perdre el seu paper econòmic i es parlava cada vegada més de la renaturalització. La canalització i la rectificació extrema n'ha fet el riu més artificial de Brandenburg, sinó d'Alemanya.[6] El motiu de l'obra, evacuar l'aigua pantanosa dels terrenys d'explotació de lignit a Lusàcia, està ultrapassat. El 27 de setembre de 2007, una primera conferència sobre l'avenir del riu Aqua est vita va tenir lloc. Després de la segona conferència del 2008 es va fundar un grup de treball.[7] Volen aprofitar l'experiència del Kleine Elster, al qual s'ha restaurat uns antics meandres amb molt d'èxit.
-
Font de l'Schwarze Elster -
L'Schwarze Elster a Elsterwerda -
Schwarze Elster gelat a Senftenberg -
Pont a Bad Liebenwerda
Afluents modifica
| Vora esquerra | Vora dreta |
|---|---|
|
|
Referències modifica
- ↑ Prof. Dr. Jürgen Udolph: Namenkundliche Studien zum Germanenproblem, pàgina 245, Sieboldshausen 1993, o Ortsnamen als Geschichtsquelle, a l' Eurasischen Magazin, 26 de març de 2004
- ↑ Verordnung von Mühlensachen
- ↑ Verband zur Regulierung der schwarzen Elster
- ↑ Karsten Bär, «Vortrag zur Umweltgeschichte: Überflutungen führten vor 150 Jahren zur Regulierung der Schwarzen Elster»[Enllaç no actiu] 8 de març de 2010 (en català:Conferència sobre la història del medi ambient: aigües altes fa 150 anys van conduir a la canalització del Schwarze Elster)
- ↑ Heimatkundeblätter für Wahrenbrück und Umgebung 1957
- ↑ «Schwarze Elster soll wieder natürlich fließen»[Enllaç no actiu], Lausitzer Rundschau, 12 de novembre de 2008 (en català: L'Schwarze Elster ha de recuperar el seu llit natural)
- ↑ Frank Grommisch, «Bei «Louise» gab's Aufgaben für Jahrzehnte», Mitteldeutsche Zeitung, 13 de març de 2009 (en català: A can Louise s'ha redactat una llista de feinades per decennis)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Schwarze Elster
