Pantà

mantell d'aigües estancades i poc profundes
Aquest article tracta sobre Sector de terreny planer cobert per un mantell d'aigües estancades i poc profundes. Vegeu-ne altres significats a «Embassament».

En geomorfologia, un pantà és una porció de terreny impermeable i planer cobert per un mantell d'aigües estancades, poc profundes i sovint fangoses[1]., Els pantans es poden formar all llarg de la costa, llavors s'anomenen maresmes, en zones interiors, en terrenys endorreics, com a fase final d'un llac reblert en procés d'extinció, o a les valls, ocupant la part abandonada per les aigües d'un riu, com antics meandres, lleres abans molt amples i després reduïdes per alguna causa que hagi afectat el cabal del riu a les regions semidesèrtiques.

Lütt-Witt Moor, un pantà a Schleswig-Holstein, a l'Alemanya septentrional.

Els pantans poden ser d'aigua dolça o d'aigua salada, i amb marees o sense. El seu volum d'aigua pot experimentar grans variacions estacionals, a les zones àrides les seves aigües presenten un alt grau de salinitat a causa de la forta evaporació. La vegetació dels pantans s'ha d'adaptar a les condicions, sovint variables, de salinitat, evaporació, dessecació, fang, etc. Tanmateix la vegetació pot ser molt densa i atènyer altura important, incloent arbusts i arbres.

ReferènciesModifica

  1. Gran Enciclopèdia Catalana (en català). Volum 17. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 210. ISBN 84-7739-017-7. 

Vegeu tambéModifica

Vegeu Pantà en el Viccionari, el diccionari lliure.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pantà