Matèria orgànica

Matèria orgànica, material orgànic, o matèria orgànica natural és la matèria que es provinent d'organismes que van tenir vida; o bé és capaç de degradar-se, n'és el producte de la degradació; o bé està composta per compostos orgànics.

Més de la meitat del pes de la torba és matèria orgànica

La Matèria orgànica, es refereix a la suma de totes les fonts de compostos d'estructura carbònica que existeixen en medis naturals, transformats o artificials, tant terrestres com aquàtics. Aquesta matèria prové de les restes d'organismes vius com ara bacteris, fongs, algues, plàncton i animals. Les restes són cadàvers, excrecions i productes de detoxificació metabòlica. Per tant la matèria orgànica en el medi hom pot trobar-la en estat sòlid o en dissolució aquosa.[1] Les molècules orgàniques també poden ser formades a través de reaccions químiques en l'exterior d'éssers vius.[2] Les estructures bàsiques, més abundants i duradores són les provinents de la cel·lulosa, tanins, lignina, cutina, quitina combinades amb altres tipus de macromolècules proteiques, lipídiques o glucídiques. La matèria orgànica resulta molt important en el moviment de nutrients en el medi i té paper en la retenció d'aigua en la superfície del planeta.[3]

Matèria orgànica del sòlModifica

Article principal: Matèria orgànica del sòl

El sòl està compost de minerals i matèria orgànica així com d'organismes vius. La matèria orgànica en el sòl és originada per les plantes i els animals. Per exemple en un bosc, la fullaraca i la matèria llenyosa cau al terra del bosc. A aquest material se l'anomena material orgànic.[4] Quan es degrada fins al punt que no es pot identificar visualment se l'anomena matèria orgànica del sòl. Quan la matèria orgànica es transforma en substàncies húmiques estables que resisteixen la posterior descomposició rep el nom d'humus.

Matèria orgànica en l'aiguaModifica

L'aigua en ecosistemes naturals conté organismes vius, organismes morts en descomposició gradual i defecacions. La matèria orgànica de gran pes molecular en els cossos d'aigua cau cap al fons per gravetat. En el seu procés de caiguda al qual a vegades hom diu "neu marina" els nutrients de la matèria orgànica van alimentant éssers vius que també hi aporten contribució a la sedimentació.[5] Així en el fons de llacs profunds i oceans es forma una capa de matèria orgànica que pateix una lenta descomposició anaeròbia i continua donant nutrients a éssers vius. L'activitat dels virus respecte els ecosistemes marins és important: Infecten plàncton heteròtrof i autòtrof. També infecten procariots heteròtrofs en les capes bentòniques. Els virus es comporten com un accelerador del descens dels sediments.[6]

La quantitat de matèria orgànica en l'aigua pot ser un factor de contaminació quan té uns valors fora d'intervals desitjables. Durant tot el cicle natural de l'aigua, hom pot trobar matèria orgànica. Si ens referim al cicle urbà de l'aigua trobem que la quantitat de matèria orgànica de l'aigua de consum és un paràmetre controlat, ja que un alt contingut en matèria orgànica pot augmentar el risc d'infeccions en la població consumidora d'aigua potable. Una vegada es fa servir l'aigua a la llar o certes indústries alimentàries o que treballen amb cadàvers, la quantitat de matèria en suspensió o solució és tan gran que es requereix el servei de plantes de tractament d'aigües residuals per tornar el nivell a valors acceptables.[7]

Matèria orgànica i biomassaModifica

Entre sengles termes pot haver confusió. Definit més amunt el concepte de matèria orgànica el comparem amb les dues accepcions més comuns de biomassa.[8]

El terme biomassa s'utilitzà originàriament en l'àmbit de l'estudi ecològic dels ecosistemes naturals, per a referir-se al total dels organismes vius existents en una comunitat o en un ecosistema, mesurats com la massa d'aquests, a la qual sovint s'afegia també la matèria orgànica no viva, utilitzable com a font d'energia per a l'activitat biològica.[9][10]

La biomassa, en l'àmbit de la tecnologia de les fonts d'energia renovables, és la matèria orgànica d'origen vegetal o animal, que pot ser utilitzada com a font d'energia, ja sigui com a combustible o per altres processos.[11]

Teoria del vitalismeModifica

L'actualment abandonada teoria del vitalisme, anomenava com "orgànic" a tot el que té a veure amb organismes vius i atribuïa una força especial a la vida tot creient que era l'única capaç de crear substàncies orgàniques. Amb la síntesi abiòtica (inorgànica) de la urea per Friedrich Wöhler el 1828 aquesta teoria va començar a ser molt qüestionada.

NotesModifica

  1. «Natural Organic Matter». GreenFacts.
  2. «NASA Goddard Instrument Makes First Detection of Organic Matter on Mars». NASA, 16-12-2014.
  3. Sejian, Veerasamy; Gaughan, John; Baumgard, Lance; Prasad, Cadaba. Climate Change Impact on Livestock: Adaptation and Mitigation. Springer. ISBN 978-81-322-2265-1. 
  4. [enllaç sense format] http://www.epa.gov/epaoswer/non-hw/organics/index.htm
  5. Honjo, Susumu. «Marine Snow and Fecal Pellets. The Spring Rain and Food to the Abyss» (en anglès). Woods Hole Oceanographic Institution, 01-12-1997. [Consulta: 30 maig 2020].
  6. «Major viral impact on the functioning of benthic deep-sea ecosystems» (en anglès). Springer Nature Limited, 28-08-2008. [Consulta: 30 maig 2020].
  7. «La teva aigua - El nostre paper en el Cicle Urbà de l'Aigua». Aigües de Palamós. [Consulta: 9 octubre 2018].
  8. «Resultats per a la cerca "Biomassa" dins totes les àrees temàtiques». Termcat - Cercaterm (Departament de Cultura, Gencat). [Consulta: 30 maig 2020].
  9. Terradas, Jaume. Ecologia d'avui. 3a edició. Barcelona: Teide, 1979, p. 27. ISBN 9788430782147. 
  10. «Matèria orgànica». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  11. «biomassa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.