Matèria orgànica del sòl

La matèria orgànica del sòl és el conjunt dels compostos orgànics presents en el sòl.

Torba

Identificació i classificacióModifica

Donada la gran variabilitat dels components de la matèria orgànica del sòl no és possible enquadrar-la en una definició sintètica i a la vegada exhaustiva. El carboni orgànic (o sigui en estat d'oxidació inferior a +4) és l'única propietat que identifica la matèria orgànica.

Formen part del conjunt de la matèria orgànica:

  • La biomassa viva, animals, microorganismes, arrels, etc.
  • La biomassa morta, residus de vegetació restes animals, etc.
  • Matèria orgànica de naturalesa sintètica, plàstics, fàrmacs, adobs químics, etc.
  • Humus, un heteropolímer producte de la reelaboració microbiana de la matèria orgànica descomposta a partir de compostos orgànics simples i nuclis de condensació aromàtics de baixa biodegradabilitat, aquests darrers derivats majoritàriament de la descomposició microbiana de la lignina.

Classes de matèria orgànicaModifica

 
Les arrels pertanyen a la classe de l'èdafon.

La classificació segons classes és un enfocament més funcional, ja que examina l'evolució del cicle del carboni.

Hi ha quatre classes:

1. La primera classe és l'èdafon, és la matèria orgànica constituïda per la biomassa vivent en el sòl.

2. La segona classe és la constituïda per la biomassa morta.

  • Als sòls forestals dominen els residus de la part aèria de la planta.
  • A sòls naturals recoberts de vegetació prevalentment herbàcia (praderies) dominen els residus de les arrels especialment si hi dominen les plantes poàcies.
  • A sòls agraris i a molta variabilitat, en general hi tenen un gran paper les arrels i, eventualment, els residus vegetals i altres materials orgànics incorporats amb el treball del terreny.

3. La tercera classe és la matèria orgànica en via de descomposició. El procés de descomposició és molt heterogeni i complex. En general encara es pot identificar el material orgànic del qual prové. Als sòls forestals s'identifiquen fàcilment els micelis dels fongs.

4. La quarta classe s'identifica amb l'humus, en altres paraules amb el producte final de la transformació que no conflueix en la mineralització, es distingeixen dues classes:

  • Humus estable: representat per l'humus lligat a la fracció mineral amb formació de complexos argilo-húmics;
  • Humus làbil: per l'humus no incorporat a la fracció mineral.

Les quatre classes de la matèria orgànica són presents en tots el sòls on hi hagi un procés actiu de descomposició de la matèria orgànica i d'humificació.

Humus i matèria orgànicaModifica

Article principal: Humus

Com s'ha dit anteriorment, la matèria orgànica no s'identifica amb l'humus encara que sovint es facin servir els dos termes com sinònims.

L'humus representa la part de la matèria orgànica més activa des del punt de vista físic i químic, influencia una part notable de la química del sòl i està en estreta relació amb l'activitat biològica de l'absorció de nutrients del sòl. Sota l'aspecte ecològic l'humus representa una desviació reversible del cicle del carboni.

NotesModifica

BibliografiaModifica

  • AA.VV|curatore=Paolo Sequi|titolo=Chimica del suolo|editore=Pàtron|città=Bologna|anno=1989
  • Luigi Giardini|titolo=Agronomia generale|edizione=3|editore=Pàtron|città=Bologna|anno=1986
  • Alda Belsito|coautori=et al.|titolo=Chimica agraria|anno=1988|editore=Zanichelli|città=Bologna|id=ISBN 88-08-00790-1
  • Andrea Giordano|coautori=|titolo=Pedologia|anno=1999|editore=UTET|città=Torino|id=ISBN 88-02-05393-6
  • D. Magaldi, G. A. Ferrari|coautori=|titolo=Il suolo - Pedologia nelle scienze della Terra e nella valutazione del territorio|anno=1991|editore=La Nuova Italia scientifica|città=Roma|id=
  • G. Gisotti|coautori=|titolo=Principi di geopedologia|anno=1988|editore=Calderini|città=Bologna|id=ISBN 88-7019-347-0