Carbó vegetal

material combustible solid

El carbó vegetal és un material combustible sòlid, fràgil i porós amb un alt contingut en carboni (aproximadament del 80%). Es produeix per escalfament de fusta i altres residus vegetals, fins a temperatures que oscil·len entre els 400 i els 700 °C, en absència d'aire.

Carbó vegetal.

El poder calorífic del carbó vegetal oscil·la entre 29 000 i 35 000 kJ/kg, i és molt superior al de la fusta, que oscil·la entre 12 000 i 21 000 kJ/kg.

HistòriaModifica

 
Ferramentes utilitzades en l'extracció del carbó vegetal. Il·lustració del Museu Valencià d'Etnologia

La producció de carbó de llenya en llocs on hi ha una abundància de fusta es remunta a l’antiguitat. Comença generalment amb apilar peces de fusta formant una estructura cònica. Es deixen les obertures a la part inferior per admetre l’aire, amb un eix central que serveix de xemeneia. Tota la pila està coberta amb branques, herba o argila humitejada. El foc és iniciat a la part inferior de la canaleta i es va estenent gradualment cap a fora i cap amunt. L’èxit de l’operació depèn del ritme de combustió. En condicions mitjanes, la fusta produeix un 60% de carbó en volum, o un 25% en pes; Els mètodes de producció a petita escala solen produir només el 50% en volum, mentre que els mètodes a gran escala van permetre uns rendiments més elevats d’uns 90% al segle XVII. El funcionament era tan delicat que es deixava generalment als carboners (cremadors de carbó professionals).

El carboneig era una tasca desenvolupada entre els mesos de novembre i març. La manca de carbó mineral als Països Catalans va obligar a una explotació més intensiva del carbó vegetal. Les fustes de faig, roure i, sobretot, d'alzina, eren les més utilitzades per fer-ne carbó. Es tallaven els arbres i de la llenya resultant se'n feien piles, que s'encenien i s'iniciava el procés de la cuita. Un cop apagada la pila, s'arrencava el carbó, s'omplien les sàrries i es pesaven. Els carboners s'estaven al mateix bosc mentre durava l'època de carboneig i s'allotjaven en les barraques construïdes per ells mateixos.[1]

 
Barraca de carboner a Mallorca

La demanda de carbó vegetal va ser remarcable i molt intensa en moments com la Primera Guerra Mundial o la Guerra Civil espanyola i la postguerra. A partir de la segona meitat del segle XX, l'aparició de l'electricitat i el gas va comportar la desaparició de l'art de fer carbó.[1]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carbó vegetal
  1. 1,0 1,1 «El suro i el carbó». Culturcat (Generalitat de Catalunya). [Consulta: 18 novembre 2012].