El poder calorífic és la quantitat de calor que, per la massa total, emet una substància al patir un procés de combustió. Es defineix com la quantitat de calor que pot donar un cos.

Hom pot distingir entre el poder calorífic superior, sense considerar la correcció per humitat, i el poder calorífic inferior, que sí que la té en compte. Es mesura amb un calorímetre.[1]

En el cas de combustibles que durant la seva combustió es formi aigua, es diferencia entre el poder calorífic superior (PCS), mesurat considerant els elements i els productes de la combustió portats a 0 °C i suposant que l'aigua formada s'ha condensat, i el poder calorífic inferior (PCI), suposant que l'aigua formada en la combustió resta a l'estat vapor.[2][3]

Unitats

modifica

Es mesura en unitats d'energia entre unitats de massa; per exemple: cal/g, kcal/kg, Mcal/kg, MJ/kg.

Exemples

modifica

El poder calorífic del gas natural, com tots els combustibles, varia molt segons la seva composició, però els més elevats es troben entre les 8.500 i les 10.200 quilocalories per metre cúbic de gas natural.[4] La gasolina convencional té unes 8.300 quilocalories per litre (unes 10.600 per quilo) i el gasoil unes quilocalories 9.200 per litre (que són unes 10.800 per quilo). El poder calorífic del carbó està comprès entre 6.700 i 8.400 quilocalories per quilo de combustible.

La taula a continuació mostra alguns exemples de poders calorífics d'algunes substàncies:[5]

Combustible MJ/kg kJ/L BTU/lb kJ/mol
Hidrogen 114,0 --- --- ---
Propà 50,35
Butà 49,51 20 900 2 800
Benzina 46,0 - 47,3 35 475 20 400 ---
Petroli cru 42 - 44 --- --- ---
Gasoil (carburant dièsel) 44,8 38 080 19 300 ---
Gas natural 30 - 33 --- --- ---
Etanol 29,7 21 300 12 800 1 300
Hulla d'alta qualitat 27 - 29 --- --- ---
Carbó comú 22 - 24 --- --- ---
Lignit d'alta qualitat 18 - 20 --- --- ---
Fusta 14 - 15 --- 6 500 ---
Palla de cereals 12 - 15 --- --- ---
Fems humans 1,8 - 3,0 --- --- ---
Orina 0,15 --- --- ---

Referències

modifica
  1. Rapin, Pierre J.; Jacquard, J.; Jacquard, Patrick. Instalaciones frigoríficas (en castellà). vol.1. Marcombo, 1997, p. 127. ISBN 8426710913. 
  2. «Poder calorífic». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. McCain, William D. The Properties of Petroleum Fluids. 2a ed. Pennwell Publishing, 1990. ISBN 0-8714-335-1. 
  4. Christopher Higman, Maarten van der Burgt. Gasification. 2a ed. Gulf Professional Publishing, 2008, p. 53-54. ISBN 0-7506-8528-X. 
  5. Linstrom, Peter «NIST Standard Reference Database Number 69». NIST Chemistry WebBook. NIST Office of Data and Informatics, 2021. DOI: 10.18434/T4D303.