Palla

tija seca d'algunes gramínies
Aquest article tracta sobre la tija seca dels cereals. Vegeu-ne altres significats a «Palla (desambiguació)».

La palla és la tija seca dels cereals (blat, civada, sègol, ordi, etc), després que el gra o llavor ha estat separat mitjançant la trilla. En temps passats, era un subproducte útil de la collita, però amb l'arribada de la mecanització la palla pot arribar a ser una càrrega i un entrebanc per als pagesos. Tot i això, segueix sent considerada molt útil per a reincorporar-la al terreny i ajudar així a no perdre massa matèria orgànica del sòl, o en utilitzar-la com a material de construcció. La palla s'obté després de l'operació de separació, que es pot fer en el mateix camp o a l'espai denominat era de batre. Per a la seva conservació com aliment per als animals s'emmagatzema en fardells en magatzems, o solta en sitges. La palla es compra i ven generalment en rotllos o en bales, i el seu valor depèn de la seua netedat i puresa.

Bales de palla

S'usa per a fer el llit per a (sobretot cavalls, bestiar boví i oví); aliment del bestiar, encara que de qualitat mediocre, per als remugants, els únics animals de cria capaços de digerir la cel·lulosa que conté la palla, gràcies a l'activitat microbiana dels seu aparat digestiu. Per fer-la més desitjable i per millorar el seu valor nutritiu, s'hi pot afegir diversos productes (urea, melassa...). La palla és un producte útil en cas de penúria, sobretot durant els períodes de sequera que esgoten la producció de farratge a les zones de cria ramadera, però un bòvid alimentat exclusivament de palla aprima ràpidament. També s'empra en la protecció del sòl formant una capa, especialment en horticultura, i així es manté la humitat després d'haver sembrat pastura. La palla és una més de les alternatives dins del grup de materials protectors de la capa humida del sòl, com ara l'escorça de pi, o les làmines de material plàstic; com a font d'energia, usada directament com a combustible o mitjançant procediments de transformació que donen lloc a carburants de millor qualitat mediambiental, com ara el biogàs (obtingut per fermentació), el carbó vegetal (obtingut mitjançant piròlisi) o l'etanol (encara desenvolupant-se); com a Material de construcció amb la palla d'algunes plantes, com els cereals; i com a font de cel·lulosa per fabricar paper.