Herba
planta utilitzada com a aliment, medicament, perfum o per donar gust
(S'ha redirigit des de: Herbàcia)
Una herba és una planta utilitzada com a aliment, medicament, perfum, o per donar gust. La seva tija no desenvolupa teixit llenyós com fan els arbres i els arbustos. No s'hi inclouen les verdures i altres plantes consumides pels macronutrients.[1][2][3]
Usos culinaris Modifica
.jpg)
En sentit ampli entre les herbes culinàries, a més de les herbes pròpiament dites, poden ser incloses plantes llenyoses (romaní, farigola...) i fins i tot arbres (fulles de llorer).
Una primera precisió en fa referència a la quantitat. L’ús de les herbes culinàries es limita a petites quantitats, per a donar sabor i aroma i no pas en percentatges substancials formant part important de l’aliment a ingerir. Contràriament, les verdures sí que formen part de l’aliment.
Tractats de cuina Modifica
Una manera d’analitzar l’ús de les herbes en la cuina és a partir de les obres culinàries més importants.
- Marc Gavi Apici en la seva obra De re coquinaria, proposa algunes herbes que poden considerar-se habituals en la cuina mediterrània actual: all, anís, anet, api, tàperes, cardamom, alcaravia, ceba, escalunya, ceba tendra, coriandre, safrà, comí, fonoll, llorer, gingebre, romaní, api bord, menta, herba gatera, alfàbrega, orenga, julivert, sajolida, sèsam, mostassa, timó (farigola),...
- En el Llibre de Sent Soví s’esmenten unes quantes herbes prou conegudes i populars: julivert, marduix, sàlvia, menta, coriandre, alfàbrega, sajolida, farigola, fonoll, matafaluga, eruga, lletsó, verdolaga, créixens.
- En el Llibre del Coc les herbes relacionades són molt semblants a les de la llista anterior: alcaravia, all, celiandre, comí, julivert, llor, matafalufa, menta, moraduix, orenga, poliol, romaní, sajolida, sàlvia...[4]
Capitular de Villis Modifica
| Nr. | Nom en llatí en el Capitulare |
Nom científic (i família) | Denominació catalana |
|---|---|---|---|
| 1a | lilium | Iris germanica L. (Iridaceae) | lliri |
| 1b | lilium | Lilium candidum L. (Liliaceae) | assutzena, lliri blanc |
| 2 | rosas | Rosa canina L. (Rosaceae) | rosa silvestre |
| 3 | fenigrecum | Trigonella foenum-graecum L. (Fabaceae) | fenigrec |
| 4a | costum | Saussurea costus (Falc.) Lipschitz (Asteraceae) | |
| 4b | costum | Tanacetum balsamita L. (Asteraceae) | |
| 5 | salviam | Salvia officinalis L. (Lamiaceae) | sàlvia |
| 6 | rutam | Ruta graveolens L. (Rutaceae) | ruda |
| 7 | abrotanum | Artemisia abrotanum L. (Asteraceae) | abròtan |
| 8 | cucumeres | Cucumis sativus L. (Cucurbitaceae) | cogombre |
| 9 | pepones | Cucumis melo L. (Cucurbitaceae) | meló |
| 10 | cucurbitas | Cucurbita lagenaria L. = Lagenaria siceraria (Mol.) Standl. (Cucurbitaceae) | carbassa |
| 11a | fasiolum | Vigna unguiculata (L.) Walp. (Fabaceae) | fesolí |
| 11b | fasiolum | Dolichos lablab L. (Fabaceae) = D. purpureus (L.) Sweet | mongeta egípcia |
| 12 | ciminum | Cuminum cyminum L. (Apiaceae) | comí |
| 13 | ros marinum | Rosmarinus officinalis L. (Lamiaceae) | romaní |
| 14 | careium | Carum carvi L. (Apiaceae) | alcaravea |
| 15 | cicerum italicum | Cicer arietinum L. (Fabaceae) | cigró |
| 16 | squillam | Urginea maritima (L.) Baker (Hyacinthaceae) | ceba marina |
| 17 | gladiolum | Gladiolus italicus Mill. (Iridaceae) | gladiol |
| 18a | dragantea | Polygonum bistorta L. (Polygonaceae) | bistorta |
| 18b | dragantea | Artemisia dracunculus L. (Asteraceae) | estragó |
| 19 | anesum | Pimpinella anisum L. (Apiaceae) | anís |
| 20a | coloquentidas | Citrullus colocynthis (L.) Schrad. (Cucurbitaceae) | coloquinta |
| 20b | coloquentidas | Bryonia alba L. (Cucurbitaceae) | briònia |
| 21a | solsequiam | Heliotropium europaeum L. (Boraginaceae) | cua d'escorpí |
| 21b | solsequiam | Calendula officinalis L. (Asteraceae) | boixac de jardí |
| 21c | solsequiam | Cichorium intybus (Asteraceae) | xicoira |
| 22a | ameum | Ammi copticum L. = Trachyspermum ammi (L.) Sprague (Apiaceae) | bisnaga |
| 22b | ameum | Meum athamanticum Jacq. (Apiaceae) | meu |
| 23 | silum | Laserpitium siler L. (Apiaceae) | Laserpitium [7] |
| 24a | lactucas | Lactuca sativa L. (Asteraceae) | enciam |
| 24b | lactucas | Lactuca virosa L. (Asteraceae) | enciam de bosc |
| 25 | git | Nigella sativa L. (Ranunculaceae) | pebreta |
| 26 | eruca alba | Eruca sativa Mill. (Brassicaceae) | ruca |
| 27 | nasturtium | Nasturtium officinale R.Br. (Brassicaceae) | creixen |
| 28 | parduna | Arctium lappa L. (Asteraceae) | repalassa |
| 29 | puledium | Mentha pulegium L. (Lamiaceae) | poliol |
| 30a | olisatum | Angelica archangelica L. (Apiaceae) | herba de l'Esperit Sant |
| 30b | olisatum | Smyrnium olusatrum L. (Apiaceae) | aleixandri |
| 31 | petresilinum | Petroselinum crispum (Mill.) Nym. ex A.W.Hill (Apiaceae) | julivert |
| 32 | apium | Apium graveolens L. (Apiaceae) | api |
| 33a | levisticum | Ligusticum mutellina (L.) Crantz (Apiaceae) | |
| 33b | levisticum | Levisticum officinale W.D.J.Koch (Apiaceae) | api bord |
| 34 | savinam | Juniperus sabina L. (Cupressaceae) | savina muntanyenca |
| 35 | anetum | Anethum graveolens L. (Apiaceae) | anet |
| 36 | fenicolum | Foeniculum vulgare Mill. (Apiaceae) | fonoll |
| 37 | intubas | Cichorium intybus L. (Asteraceae) | xicoira |
| 38 | diptamnum | Dictamnus albus L. (Rutaceae) | lletimó |
| 39 | sinape | Sinapis alba L. (Brassicaceae) | mostassa blanca |
| 40 | satureiam | Satureja hortensis L. (Lamiaceae) | sajolida de jarí |
| 41 | sisimbrium | Mentha aquatica L. (Lamiaceae) | herba-sana d’aigua |
| 42 | mentam | Mentha spicata L. (Lamiaceae) | Mentha spicata |
| 43 | mentastrum | Mentha longifolia L. (Lamiaceae) | menta boscana |
| 44 | tanazitam | Tanacetum vulgare L. (Asteraceae) | tanarida |
| 45 | neptam | Nepeta cataria L. (Lamiaceae) | herba gatera |
| 46a | febrefugiam | Centaurium erythraea Rafn (Gentianaceae) | herba de Santa Margarida |
| 46b | febrefugiam | Tanacetum parthenium (L.) Schultz Bip. (Asteraceae) | segura |
| 47 | papaver | Papaver somniferum L. (Papaveraceae) | cascall |
| 48 | betas | Beta vulgaris L. ssp. vulgaris convar. cicla (L.) Alef (Chenopodiaceae) | bleda-rave, remolatxa |
| 49 | vulgigina | Asarum europaeum L. (Aristolochiaceae) | atzarí |
| mismalvas | malva | ||
| 50 | altaea | Althaea officinalis L. (Malvaceae) | malví |
| 51 | malvas | Malva sylvestris L. (Malvaceae) | malva major |
| 52 | carvitas | Daucus carota L. (Apiaceae) | pastanaga |
| 53 | pastenacas | Pastinaca sativa L. (Apiaceae) | xirivia |
| 54 | adripias | Atriplex hortensis L. (Chenopodiaceae) | armoll |
| 55 | blidas | Amaranthus blitum L. (Chenopodiaceae) | amarant |
| 56a | ravacaulos | Brassica rapa L. emend. Metzg. ssp. rapa (Brassicaceae) | nap salvatge |
| 56b | ravacaulos | Brassica oleracea var. gongylodes L. (Brassicaceae) | col |
| 57 | caulos | Brassica oleracea L. (Brassicaceae) | col |
| 58a | uniones | Allium fistulosum L. (Alliaceae) | ceba d'hivern |
| 58b | uniones | Allium ursinum L. (Alliaceae) | all bord |
| 59 | britlas | Allium schoenoprasum L. (Alliaceae) | cebollí |
| 60 | porros | Allium porrum L. (Alliaceae) | porro |
| 61 | radices | Raphanus sativus L. var. niger (Brassicaceae) | rave |
| 62 | ascalonias | Allium cepa L. var. ascalonicum (Alliaceae) | ceba |
| 63 | cepas | Allium cepa L. var cepa (Alliaceae) | ceba |
| 64 | alia | Allium sativum L. (Alliaceae) | all |
| 65 | warentiam | Rubia tinctorum L. (Rubiaceae) | roja |
| 66a | cardones | Dipsacus sativus (L.) Scholl. (Dipsacaceae) | card |
| 66b | cardones | Cynara cardunculus L. (Asteraceae) | herbacol |
| 67 | fabas maiores | Vicia faba L. (Fabaceae) | fava |
| 68 | pisos Mauriscos | Pisum sativum L. (Fabaceae) | pèsol |
| 69 | coriandrum | Coriandrum sativum L. (Apiaceae) | coriandre |
| 70 | cerfolium | Anthriscus cerefolium (L.) Hoffm. (Apiaceae) | cerfull |
| 71 | lacteridas | Euphorbia lathyris L. (Euphorbiaceae) | cagamuja |
| 72 | sclareiam | Salvia sclarea L. (Lamiaceae) | sàlvia romana |
| 73 | Jovis barbam | Sempervivum tectorum L. (Crassulaceae) | matafoc comú |
Tisanes Modifica
Per infusió o decocció de substàncies vegetals (plantes medicinals, espècies i altres) en aigua, s’obtenen begudes molt variades, algunes de les quals amb efectes medicinals.[8][9][10]
Medicina Modifica
El primer tractat de medicina conservat, datat de cap al 5000 aC, fou obra dels sumeris. Entre altres aspectes el tractat considera l’ús d’algunes plantes medicinals relacionades amb malalties concretes.[11]
Al voltant del 162 dC, el metge Galè basava gran part de les seves pràctiques curatives en les plantes medicinals.[12] La medicina tradicional a l'Índia (aiurveda)[13][14] i la medicina tradicional xinesa empren herbes curatives des de fa segles.[15][16][17] La tradició de les herbes medicinals en la cultura occidental es relaciona amb personatges com Hipòcrates, Galè, Dioscòrides Pedaci,[18] Pau d'Egina,[19] Avicenna, Paracels i molts altres.
Rituals Modifica
L'ús d'herbes i de plantes, en general, és habitual en molts rituals i costums socials.
Rituals religiosos Modifica
- Bramanisme. En moltes cerimònies és freqüent l’ús d’un pom d’una herba anomenada kusa (Desmostachia bipinnata).[20][21][22][23]
- En moltes cerimònies del zoroastrisme es fa servir el barsom, un manat de branques de magraner tallades i lligades per un sacerdot autoritzat.[24][25]
- En el sopar de la Pasqua jueva és tradicional menjar herbes amargues, anomenades maror.[26][27][28]
Rituals socials Modifica
- A les Illes Hawaii és tradicional oferir collarets de flors (leis) als nouvinguts.[29][30]
- Per tot Catalunya, València i Mallorca hi ha diverses manifestacions populars anomenades “balls de rams”. En cada ball es produeix l’obsequi d’un ram d’un dels dansaires a la seva parella. Pot ser l’home o la dona qui ofereix el ram. Per exemple, en el ball dels Pabordes, la dona ofereix un ram d’alfàbrega a l’home.[34]
Referències Modifica
- ↑ «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 23 març 2021].
- ↑ «Herb | culinary and medicinal plant» (en anglès). [Consulta: 23 març 2021].
- ↑ «herb» (en castellà). [Consulta: 23 març 2021].
- ↑ Alimentació i societat a la Catalunya medieval. Editorial CSIC - CSIC Press, 1988, p. 69–. ISBN 978-84-00-06920-9.
- ↑ France. Die landgüterordnung kaiser Karls des Grossen: (Capitulare de villis vel curtis imperii.). De Gruyter, 1895. ISBN 978-3-11-237871-7.
- ↑ Benjamin Edme Charles Guérard. Explication du Capitulaire de Villis. Firmin Didot frères, 1853, p. 3–.
- ↑ Atlas Corològic de la Flora Vascular Del Països Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 1999, p. 1954–. ISBN 978-84-7283-484-2.
- ↑ Miguel R. Heredia. Aprenda a preparar té y tisanas: hierbas aromáticas y medicinales. Imaginador, 30 juliol 2003. ISBN 978-950-768-435-7.
- ↑ Apollinaire Bouchardat. Novísimo formulario magistral: precedido de generalidades acerca del arte de recetar.... Carlos Bailly-Bailliere, 1858, p. 29–.
- ↑ Eugène Soubeiran. Nuevo tratado de Farmacia Teorico y Practico, 1847, p. 140–.
- ↑ Medicines by Design: The Biological Revolution in Pharmacology. U.S. Department of Health and Human Services, Public Health Service, National Institutes of Health, 1993, p. 9–.
- ↑ Oliver Phelps Brown. The Complete Herbalist; Or, The People Their Own Physicians: By the Use of Nature's Remedies; Describing the Great Curative Properties Found in the Herbal Kingdom. A New and Plain System of Hygienic Principles, Together with Comprehensive Essays on Sexual Philosophy, Marriage, Divorce, &c. F.W. Hale, 1885, p. 5–.
- ↑ Dr. Bharti Chaudhry. A Handbook of Common Medicinal Plants Used in Ayurveda. Kojo Press, 2 juliol 2019. ISBN 978-81-933805-7-4.
- ↑ L. D. Kapoor. Handbook of Ayurvedic Medicinal Plants: Herbal Reference Library. CRC Press, 10 novembre 2000. ISBN 978-0-8493-2929-6.
- ↑ Thomas Avery Garran. Western Herbs according to Traditional Chinese Medicine: A Practitioner's Guide. Inner Traditions/Bear, 22 gener 2008. ISBN 978-1-59477-191-0.
- ↑ Joseph P. Hou; Youyu Jin The Healing Power of Chinese Herbs and Medicinal Recipes. Routledge, 12 novembre 2012. ISBN 978-1-136-41575-3.
- ↑ Yifan Yang. Chinese Herbal Formulas: Treatment Principles and Composition Strategies E-Book. Elsevier Health Sciences, 26 gener 2010. ISBN 0-7020-4783-X.
- ↑ DK. Medicine: The Definitive Illustrated History. Dorling Kindersley Limited, 1 setembre 2016, p. 39–. ISBN 978-0-241-28715-6.
- ↑ Charles Frederick Millspaugh. American Medicinal Plants: An Illustrated and Descriptive Guide to Plants Indigenous to and Naturalized in the United States which are Used in Medicine. Courier Corporation, 1 gener 1974, p. 114–. ISBN 978-0-486-23034-4.
- ↑ Kalidasa. Sakuntala, drama en 7 actos. Version directa del Sanskrit por Francisco Garcia Ayuso. la biblioteca de instruccion, 1875, p. 126–.
- ↑ John Caskell Walker Sykes. A Compendium of the Law Specially Relating to the Taluqdars of Oudh: Being the Oudh Estates Act (I.) of 1869, an Act to Amend the Oudh Estate Act, 1869. (Act X. of 1885) the Oudh Sub-settlement Act (XXVI.) of 1866, the Oudh Taluqdars' Relief Act (XXIV.) of 1870, and Parts of the Oudh Rent Act (XIX.) of 1868, and the Oudh Land Revenue Act (XVII.) of 1876. With a Full Introd., Notes and Appendices. Thacker, Spink, 1886, p. 182–.
- ↑ Paul Sédir. Occult Botany: Sédir's Concise Guide to Magical Plants. Inner Traditions/Bear, 1 juny 2021, p. 8–. ISBN 978-1-64411-261-8.
- ↑ N. T. Singh. Irrigation and Soil Salinity in the Indian Subcontinent: Past and Present. Lehigh University Press, 2005, p. 250–. ISBN 978-0-934223-78-2.
- ↑ David Stophlet Flattery; Martin Schwartz Haoma and Harmaline: The Botanical Identity of the Indo-Iranian Sacred Hallucinogen "soma" and Its Legacy in Religion, Language, and Middle-Eastern Folklore. University of California Press, 1 gener 1989, p. 80–. ISBN 978-0-520-09627-1.
- ↑ Martin Haug. Essays on the Sacred Language, Writings, and Religion of the Parsis. Houghton, Osgood, 1878, p. 407–.
- ↑ הגדה של פסח. KOL MENACHEM, 2008, p. 164–. ISBN 978-1-934152-12-6.
- ↑ Iva A. Smith; Aurora Ramirez-Krodel A Yearbook of Holidays & Observances: A Multicultural Perspective of Celebrations in the United States. DIANE Publishing, juliol 1990, p. 18–. ISBN 978-0-7881-4208-6.
- ↑ Active Interest Media, Inc.. Vegetarian Times. Active Interest Media, Inc., 31 març 1995, p. 48–. ISSN 01648497.
- ↑ Jose Maria Obregon; Maria Cristina Brusca Hawaii/Hawai. The Rosen Publishing Group, 2005, p. 26–. ISBN 978-1-4042-3076-7.
- ↑ Rotary International. The Rotarian. Rotary International, abril 1962, p. 61–. ISSN 0035838X.
- ↑ James M. Volo; Dorothy Denneen Volo Family Life in Native America. ABC-CLIO, 2007, p. 174–. ISBN 978-0-313-33795-6.
- ↑ Brett Rushforth. Bonds of Alliance: Indigenous and Atlantic Slaveries in New France. UNC Press Books, 1 juny 2013, p. 32–. ISBN 978-0-8078-3817-4.
- ↑ United States National Museum. Annual Report of the Board of Regents of the Smithsonian Institution. U.S. Government Printing Office, 1897, p. 553–.
- ↑ Joan Amades. Folklore de Catalunya. Editorial Selecta, 1950.
Vegeu també Modifica
Enllaços externs Modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herba |