Lletsó

gènere de plantes
Per a altres significats, vegeu «Lletsó (desambiguació)».

Els lletsons, lletissons o pixallits (Sonchus)[1] són un gènere de plantes angiospermes de la família de les asteràcies (Asteraceae). Són plantes natives d'Europa, Àsia, Àfrica i Austràlia.[2]

Infotaula d'ésser viuLletsó
Sonchus Modifica el valor a Wikidata

lletsó d'hort Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitaqueni Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae
SubfamíliaCichorioideae
GènereSonchus Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

Addicionalment les espècies d'aquest gènere poden rebre els noms de lletsons i socarrell. També s'han recollit les variants lingüístiques llacçons, llacsó, llatisó, llecsó, llensó, llescó, llició, llicsó, lliscó, llissó, llitsó i socorrell.[1]

El lletsó d'hort, de fulla comestible i rica en vitamina A, és l'espècie més coneguda. Són plantes dures, sovint considerades males herbes i que poden créixer de forma ruderal.

Taxonomia

modifica

Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al segon volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[3][4]

Espècies

modifica

Dins del gènere Sonchus es reconeixen les 98 espècies següents:[2]

Híbrids

modifica

S'han descrit els següents híbrids naturals:[2]

  • Sonchus × aemulus Merino
  • Sonchus × beltraniae U.Reifenb. & A.Reifenb.
  • Sonchus × jaquiniocephalus Svent.
  • Sonchus × maynari Svent.
  • Sonchus × novocastellanus Cirujano
  • Sonchus × prudhommei Bouchard
  • Sonchus × rotundilobus Popov ex Kovalevsk.
  • Sonchus × rupicola (Svent.) A.Santos & Mejías

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Sonchus». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1r setembre 2024].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Sonchus L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1r setembre 2024].
  3. «Sonchus L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 2 setembre 2024].
  4. Linné, 1753, p. 793.

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica