Asterals

ordre de plantes angiospermes

Les asterals (Asterales), són un ordre de plantes angiospermes. L'actual sistema APG IV de classificació de les angiospermes situa aquest ordre entre les eudicotiledònies, dins del clade de les campanúlides,[1] i inclou 11 famílies[2] amb més de 1.700 gèneres i més de 26.000 espècies.[3]

Infotaula d'ésser viuAsterals
Asterales Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
SubregneViridiplantae
OrdreAsterales Modifica el valor a Wikidata
Link, 1829

Dins de l'ordre hi ha pocs arbres o arbusts i la majoria són espècies herbàcies.

Contenen inulina com a polisacàrid de reserva, normalment tenen els estams fusionats i presenten el fenomen de la pol·linització secundària.

Taxonomia

modifica

Aquest ordre va ser descrit per primer cop l'any 1829 a l'obra Handbuch zur Erkennung der nutzbarsten und am häufigsten vorkommenden Gewächse, pel botànic alemany Johann Heinrich Friedrich Link (1767 -1851).[4]

Famílies

modifica

A la classificació del vigent sistema APG IV (2016), dins de l'ordre de les asterals es reconeixen les onze famílies següents:[5]

Les principals famílies són les asteràcies amb més de 1.600 gèneres i més de 23.000 espècies[6] i les campanulàcies amb més de 80 gèneres i unes 2.400 espècies,[7] ambdues distribuïdes arreu del món. Les altres famílies són molt més petites, destaquen les goodeniàcies amb 7 gèneres i unes 400 espècies, gairebé totes a Austràlia, i les Stylidiaceae amb 6 gèneres i més de 300 espècies.

Història taxonòmica

modifica

Classificació APG

modifica

A la classificació filogenètica APG I (1998), l'ordre de les asterals va ser inclòs al clade de les astèrides, dins del subclade de les "euastèrides II", comprenia les 13 famílies següents:[8] A la segona versió, APG II (2003) l'ordre era format per 11 famílies, Carpodetaceae va ser inclosa dins Rousseaceae i Donatiaceae dins Stylidiaceae.[9] A la tercera versió, APG III (2009), no hi va haver canvis respecte a l'anterior i l'ordre era format per les mateixes 11 famílies.[10]A la quarta versió, APG IV (2016), tampoc no hi va haver canvis pel que fa a les famílies que formen part de les asterals.[11]

APG I APG II APG III APG IV
Alseuosmiaceae
Argophyllaceae
Asteraceae
Calyceraceae
Campanulaceae
Carpodetaceae
Donatiaceae
Goodeniaceae
Menyanthaceae
Pentaphragmataceae
Phellinaceae
Rousseaceae
Stylidiaceae
Alseuosmiaceae
Argophyllaceae
Asteraceae
Calyceraceae
Campanulaceae
Goodeniaceae
Menyanthaceae
Pentaphragmataceae
Phellinaceae
Rousseaceae
Stylidiaceae
Alseuosmiaceae
Argophyllaceae
Asteraceae
Calyceraceae
Campanulaceae
Goodeniaceae
Menyanthaceae
Pentaphragmataceae
Phellinaceae
Rousseaceae
Stylidiaceae
Alseuosmiaceae
Argophyllaceae
Asteraceae
Calyceraceae
Campanulaceae
Goodeniaceae
Menyanthaceae
Pentaphragmataceae
Phellinaceae
Rousseaceae
Stylidiaceae

Altres sistemes

modifica

Sistema Cronquist

modifica

El sistema Cronquist (1981) reconeixia l'ordre de les asterals formant part de la subclasse Asteridae,[12] però amb una circumscripció molt diferent, era un ordre monotípic que només incloïa la família de les asteràcies.[13]

Tot i que dins les Asteridae, les campanulàcies eren dins d'un ordre propi juntament amb les Pentaphragmataceae, les Stylidiaceae i les Goodeniaceae. Les Calyceraceae eren a un ordre propi i les meniantàcies a l'ordre de les solanals.[12] En canvi, les Alseuosmiaceae eren a l'ordre de les rosals.[14] I la resta de famílies que avui formen part de les asterals, no eren reconegudes.

Sistema Takhtadjan

modifica

El sistema Takhtadjan (1997), de manera similar al sistema Cronquist, reconeixia l'ordre de les asterals formant part de la subclasse Asteridae" i dins del superordre Asteranae, però amb una circumscripció molt diferent, era un ordre monotípic que només incloïa la família de les asteràcies. Dins de la subclasse Asteridae" també hi havia les campanulàcies que eren dins d'un ordre propi juntament amb les Pentaphragmataceae, dins del superordre Campanulanae. Dins d'aquest superordre també hi havia un ordre propi per a les Menyanthaceae, un altre per a les Goodeniaceae i un altre per a les Stylidiaceae. Dins del superordre Asteranae també hi havia un de propi que contenia les Calyceraceae.[15] D'altra banda, les Rousseaceae eren a l'ordre de les Brexiales dins la subclasse de les Rosidae, les Alseuosmiaceae, juntament amb les Argophyllaceae, eren dins l'ordre Hydrangeales de la subclasse Cornidae, i les Phellinaceae ern dins l'ordre de les Icacinales.[16]

Referències

modifica
  1. «Eudicots» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 10 desembre 2022].
  2. Byng et al., Judd, p. 3, 20.
  3. «ASTERALES Link » (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, juliol 2017. [Consulta: 10 desembre 2022].
  4. «Asterales Link» (en anglès). Tropicos. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 11 desembre 2022].
  5. Byng et al., Judd, p. 20.
  6. «Asteraceae» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 11 desembre 2022].
  7. «Campanulaceae» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 11 desembre 2022].
  8. The Angiosperm Phylogeny Group, 1998, p. 542.
  9. Bremer et alii., 2003, p. 421.
  10. Bremer et alii., 2009, p. 117-118.
  11. Byng et alii., 2016, p. 20.
  12. 12,0 12,1 Cronquist, 1981, p. XVII.
  13. Cronquist, 1981, p. 1020.
  14. Cronquist, 1981, p. XV.
  15. Takhtajan, 1997, p. 16.
  16. Takhtajan, 1997, p. 15.

Bibliografia

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Asterals