Augustin Pyramus de Candolle

Augustin Pyramus de Candolle
Nom original	(fr) Augustin-Pyramus de Candolle
Biografia
Naixement	4 febrer 1778 ; Ginebra (República de Ginebra)
Mort	9 setembre 1841 (63 anys); Ginebra (Suïssa)
Sepultura	Cementiri dels Reis o de Plainpalais, secteur 3 tombe 219
Catedràtic Universitat de Montpeller
	1807 – 1816
Dean for the Academy of Montpellier (en)
	; ← Victor de Bonald – Charles Blanquet du Chayla (en) →
Dades personals
Formació	Collège Calvin (1794–); Universitat de Ginebra ; Universitat de París
Activitat
Camp de treball	Taxonomia, ciències naturals, botànica, economic botany (en) , agronomia, fitogeografia, paleontologia, homologia i cronobiologia
Lloc de treball	Ginebra (1816–); Montpeller (1807–); París (1798–)
Ocupació	botànic, zoòleg, catedràtic, naturalista
Ocupador	Universitat de Ginebra ; Universitat de Montpeller
Membre de	Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg (1835–); Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (1822–); Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina (1818–); Acadèmia de les Ciències de Torí (1805–); Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos ; Acadèmia d'Estanislau
Influències	Jean-Baptiste Lamarck, Georges Cuvier i Jean-Pierre Vaucher
Obra
Obres destacables	Obres destacables Sistema De Candolle; (1813) Théorie élémentaire de la botanique (en) ; (1817) Conservatori i Jardí Botànic de Ginebra; (1837) Plantarum historia succulentarum (en) ;
Abrev. botànica	DC.
Família
Cònjuge	Fanny Torros (1802–)
Fills	Alphonse Louis Pierre Pyrame de Candolle
Premis
	(18 abril 1822) Membre estranger de la Royal Society; Medalla de la Royal Society ;
	Signatura

L'abreviació botànica estandarditzada per citar un tàxon descrit per aquest autor és DC.^[1]

Augustin Pyrame de Candolle (Ginebra, 4 de febrer del 1778 - 9 de setembre del 1841),^[2] fou un botànic suís.^[3]

Va néixer el 1778 a Ginebra, en una família calvinista de la Provença que al segle xvi havia fugit de la persecució religiosa. Als 18 anys passà a estudiar medicina a París. Ajudà Jean-Baptiste de Lamarck (1744-1829) a refondre la Flore française (1803-1815). El 1804 obtingué el títol de doctor en medicina per la facultat de medecina de París amb la tesi Essai sur les propriétés médicales des plantes. Dos anys després, el 1806, tragué Synopsis plantarum in flora Gallica descriptarum, i començà un cicle de set estius (1806-1812) dedicats a un reconeixement agrícola i botànic de les regions de França^[4] per compte del govern. El 1813 aparegué la seva obra principal, la Théorie élémentaire de la botanique.

La Restauració francesa per motius polítics l'obligà a abandonar França, i s'establí a Ginebra. El 1818 emprengué la tasca de descriure totes les plantes conegudes, tot publicant les dues primeres parts del seu gran treball: Regni vegetabilis systema naturale, 1818-1821; però aquesta publicació, inabastable, no pogué continuar. Morí el setembre de 1841 a la seva ciutat natal.

Va publicar nombrosos treballs de botànica i fou l'autor d'una classificació botànica. El seu fill Alphonse i net Casimir van continuar la seva obra inacabada.^[3]

Premi Augustin-Pyramus de Candolle

La Société de Physique et d'Histoire Naturelle (SPHN) atorga des del 1851 amb periodicitat irregular el Premi Augustin-Pyramus de Candolle a l'autor de la millor monografia sobre un gènere o una família de plantes, en reconeixement de l'obra de Candolle que va fundar el Conservatori Botànic de Ginebra el 1824 i on es conserva el seu herbari.^[5] Fins a 2012 el premi s'havia atorgat 27 vegades.^[6]

Referències

↑ Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
↑ Asimov, Isaac. «Candolle, Augustin Pyrame de». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 213. ISBN 8429270043.
↑ ^3,0 ^3,1 René Sigrist, «Candolle, Augustin-Pyramus de» (francès), Fitxa biogràfica al Dictionnaire historique de la Suisse, 2012
↑ Chisholm, Hugh, ed.. Candolle, Augustin Pyrame De. A: Encyclopædia Britannica (11th ed.). Cambridge: Cambridge University Press, 1911.
↑ «Prix Augustin Pyramus de Candolle» (francès), premi atorgat per la Société de Physique et d'Histoire Naturelle de Genève (SPHN)
↑ Michel Grenon, «Bref historique du Prix A.-P. de Candolle» Arxivat 2014-02-21 a Wayback Machine., (amb llista completa dels autors i de les obres premiades) Ginebra, SPHN, 2007, actualització de 2013

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Augustin Pyramus de Candolle

gallica.bnf.fr Versions scannées ses œuvres

[1] Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)

[2] Asimov, Isaac. «Candolle, Augustin Pyrame de». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 213. ISBN 8429270043.

[DHS-3] 3,0 ^3,1 René Sigrist, «Candolle, Augustin-Pyramus de» (francès), Fitxa biogràfica al Dictionnaire historique de la Suisse, 2012

[4] Chisholm, Hugh, ed.. Candolle, Augustin Pyrame De. A: Encyclopædia Britannica (11th ed.). Cambridge: Cambridge University Press, 1911.

[5] «Prix Augustin Pyramus de Candolle» (francès), premi atorgat per la Société de Physique et d'Histoire Naturelle de Genève (SPHN)

[6] Michel Grenon, «Bref historique du Prix A.-P. de Candolle» Arxivat 2014-02-21 a Wayback Machine., (amb llista completa dels autors i de les obres premiades) Ginebra, SPHN, 2007, actualització de 2013

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]