Georges Cuvier

Georges Léopold Chrétien Frédéric Dagobert, Baró de Cuvier (Montbéliard, 23 d'agost de 1769 - París, 13 de maig de 1832) fou un naturalista i paleontòleg francès.

Infotaula de personaGeorges Cuvier
Georges Cuvier 3.jpg
modifica
Biografia
Naixement23 agost 1769 modifica
Montbéliard (França) modifica
Mort13 maig 1832 modifica (62 anys)
París modifica
Causa de mortCauses naturals modifica (Còlera modifica)
Lloc d'enterramentcementiri de Père-Lachaise, 8 modifica
Parell de França
Liste des directeurs du Muséum national d'histoire naturelle (fr) Tradueix
Seat 35 of the Académie française (en) Tradueix
modifica
Dades personals
Grup ètnicFrancesos modifica
ReligióProtestantisme modifica
FormacióUniversitat de Stuttgart modifica
Activitat
Camp de treballAnatomia comparativa modifica
OcupacióGeòleg, anatomista, paleontòleg, polític, zoòleg, ornitòleg, acadèmic, catedràtic, biòleg, escriptor, malacòleg, ictiòleg, botànic, arqueòleg, filòsof i antropòleg modifica
OcupadorCollège de France (1800–1832)
Muséum national d'histoire naturelle modifica
Membre de
ProfessorsJohann Simon von Kerner modifica
AlumnesPierre-Joseph van Beneden, Victor Audouin i Henri Milne Edwards modifica
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralHenri Marie Ducrotay de Blainville modifica
Abrev. botànicaCuvier modifica
Abrev. zoologiaCuvier modifica
Altres
TítolBaró (1829–) modifica
CònjugeAnne-Marie Duvaucel (en) Tradueix (1804–) modifica
FillsClémentine‏ Cuvier (en) Tradueix modifica
GermansFrédéric Cuvier modifica
ParentsAlfred Duvaucel (fillastre)
Sophie Duvaucel (en) Tradueix (fillastra) modifica
Premis

Find a Grave: 7733 Modifica els identificadors a Wikidata
Aquest autor és citat en taxonomia animal amb el nom «Cuvier».
Georges Cuvier, retratat per Mathieu-Ignace van Brée.

Cuvier va ser el primer gran promotor de l'anatomia comparada i de la paleontologia. Va ocupar diferents llocs d'importància en l'educació nacional francesa a l'època de Napoleó i durant la restauració dels Borbons. Va ser nomenat professor d'anatomia comparada del Museu d'Història Natural de París.[1] En el seu moment va ser molt seguida la seva polèmica amb Jean-Baptiste Lamarck, a qui va ridiculitzar en diverses ocasions per les seves teories evolucionistes, precursores de les de Charles Darwin.

El Baró de Cuvier també va propagar el concepte de catastrofisme geològic que, mitjançant l'estudi comparat dels restos ossis de mamífers actuals i les formes fòssils dedueix que els organismes extints havien estat exterminats per alguna catàstrofe geològica i, posteriorment, havien estat reemplaçats per els organismes que es trobaven en l'actualitat.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Pelayo, Francisco. De la creación a la evolución. Darwin (en espanyol). Tres Cantos, Madrid: Nivola, Libros y Ediciones, desembre de 2001, p. 24,25. ISBN 9788495599223.