Llengües germàniques
Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà. Se suposa que provenen d'un hipotètic protogermànic, que s'hauria parlat cap al segon mil·lenni aC.
Tipus | família lingüística ![]() |
---|---|
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees ![]() | |
Distribució geogràfica | |
![]() | |
Codis | |
ISO 639-2 | gem ![]() |
Codi Glottolog | germ1287 ![]() |
Identificador Ethnologue | 206 ![]() |
Temes indoeuropeus |
---|
Llengües indoeuropees |
Albanès · Armeni · Bàltic Cèltic · Eslau · Germànic · Grec |
Pobles indoeuropeus |
Albanesos · Armenis Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics Grecs · Indoaris Irànics · Llatins Històrics: Anatòlics (Hitites, Luvites) |
Protoindoeuropeus |
Protoindoeuropeu · Religió |
Urheimat |
Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT) |
Estudis indoeuropeus |
Característiques
modificaLes llengües germàniques comparteixen una sèrie de trets lingüístics:
- Mutacions consonàntiques descrites per les lleis de Grimm i Verner[1]
- Lèxic comú d'origen no indoeuropeu
- Pretèrit acabat amb sufix dental (-t o -d) per als verbs febles
- Presència d'adjectius forts i febles
A més, bona part de les llengües germàniques actuals presenten una tendència a esdevenir llengües analítiques, cosa que es manifesta en una forta purga de la flexió verbal (en les llengües escandinaves orientals ja no s'hi fa cap distinció de persona o nombre), les declinacions i fins i tot el gènere de les paraules, que ha passat de 3 en el protogermànic (masculí, femení i neutre) a 2 (comú i neutre) en suec, danès i neerlandès, i només un en anglès, scots i afrikaans.
Classificació i parlants
modificaLa mobilitat de les tribus germàniques va propiciar, ben aviat, la dispersió i diferenciació de la seva parla, i en conformà tres branques principals: el septentrional, l'occidental i l'oriental (totes les llengües de les quals són extintes). Amb tot, la posterior evolució històrica dels estats en què es parlaven n'estengué enormement l'abast, amb l'antic nòrdic parlat en assentaments des de Groenlàndia i Vinland fins a Rússia o Normandia durant l'edat mitjana; el neerlandès i l'anglès estesos mitjançant imperis colonials a partir de l'edat moderna i l'alemany esdevenint l'idioma més parlat del centre d'Europa. Actualment, uns 900 milions de persones parlen alguna de les diferents llengües germàniques. Com a segona llengua és un dels grups amb més parlants, a causa de la internacionalitat de l'anglès.
L'arbre lingüístic a partir del protogermànic seria el següent (discutible, ja que la distinció entre llengües i dialectes no és sempre clara):
- Llengües germàniques orientals (extintes)
- gòtic
- visigòtic
- ostrogòtic
- gòtic de Crimea (extingit cap al 1800)
- vàndal
- burgundi
- gòtic
- llengües germàniques occidentals
- grup anglofrisó
- alt alemany
- alemany estàndard actual
- luxemburguès
- ídix
- alamànic
- alemany suís
- baix alemany
- llengües germàniques septentrionals (o escandinaves)
Comparació de termes seleccionats
modificaCatalà | Afrikaans | Alemany | Anglès | Danès | Escocès | Feroès | Gòtic | Islandès | Ídix | Neerlandès | Noruec (Bokmål) |
Suec |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
A casa | Heim* | daheim* | (at) home | Hjem | Hame | Heim | Háimóþ | Heim | הײם (Heym) | thuis | Hjem | Hem |
Allò | Dat | Das | That | Det | That | Hetta | Þata | Þetta | דאָס (Dos) | Dat | Det | Det |
Alt | Hoog | Hoch | High/Tall | Høj | Heich | Høg/ur | Háuh | Hár | הױך (Hoyḫ) | Hoog | Høy | Hög |
Cap | Kop | Haupt/Kopf | Head | Hoved | Heid | Høvd/høvur | Háubiþ | Höfuð | קאָפּ (Kop) | Hoofd/Kop | Hode | Huvud |
Casa | Huis | Haus | House | Hus | Hoose | Hús | Hús | Hús | הױז (Hoyz) | Huis | Hus | Hus |
Cuc | Wurm | Wurm | Worm | Orm | Wirm | Ormur | Maþa | Ormur | װאָרעם (Vorem) | Worm | Orm | Mask, Orm |
Dia | Day | Tag | Day | Dag | Day | Dagur | Dags | Dagur | טאָג (Tog) | Dag | Dag | Dag |
Donar | Gee | Geben | Give | Give | Gie | Geva | Giban | Gefa | געבן (Gebn) | Geven | Gi | Giva/Ge |
Dos | Twee | Zwei/Zwo | Two | To | Twa | Tvey | Twái | Tveir | צװײ (Ẓvey) | Twee | To | Två |
Ganxo | Haak | Haken | Hook | Krog | Heuk | Haken | Krókur | Haak | Hake/Krok | Hake/Krok | ||
Llibre | Boek | Buch | Book | Bog | Beuk | Bók | Bóka | Bók | בוך (Buḫ) | Boek | Bok | Bok |
Lluna | Maan | Mond | Moon | Måne | Muin | Máni | Ména | Tungl | Maan | Måne | Måne | |
Mà | Hand | Hand | Hand | Hånd | Haund | Hánd | Handus | Hönd | האַנט (Hant) | Hand | Hånd | Hand |
Marró | Bruin | Braun | Brown | Brun | Broun | Brúnt | Bruns | Brúnn | Bruin | Brun | Brun | |
Molts | Menige | Manche | Many | Mange | Mony | Nógv | Manags | Margir | Menig | Mange | Många | |
Morir | Sterf | Sterben | Die | Dø | Dee | Doyggja | Diwan | Deyja | Sterven | Dø | Dö | |
Neu | Sneeu | Schnee | Snow | Sne | Snaw | Kavi | Snáiws | Snjór | שנײ (Šney) | Sneeuw | Snø | Snö |
Nit | Nag | Nacht | Night | Nat | Nicht | Nátt | Nahts | Nótt | נאַכט (Naḫt) | Nacht | Natt | Natt |
No | Nee | Nein/Nö/Nee | No | Nej | Nae | Nei | Né | Nei | נײן (Neyn) | Nee | Nei | Nej |
Or | Goud | Gold | Gold | Guld | Gowd | Gull | Gulþ | Gull | גאָלד (Gold) | Goud | Gull | Guld |
Pedra | Steen | Stein | Stone | Sten | Stane | Steinur | Stáins | Steinn | שטײן (Šteyn) | Steen | Stein | Sten |
Pit | Bors | Brust | Breast | Bryst | Breest | Bróst | Brusts | Brjóst | ברוסט (Brust) | Borst | Bryst | Bröst |
Poma | Appel | Apfel | Apple | Æble | Aiple | Súrepli | Aplus | Epli | עפּל (Epl) | Appel | Eple | Äpple |
Prou | Genoeg | Genug | Enough | Nok | Eneuch | Nóg | Ga-nóhs | Nóg | גענוג (Genug) | Genoeg | Nok | Nog |
Qui | Wie | Wer | Who | Hvem | Wha | Hvør | Has | Hver | װער (Ver) | Wie | Hvem | Vem |
Tauler | Bord | Brett | Board | Bræt | Buird | Borð | baúrd | Borð | Bord | Bord | Bord | |
U | Een | Eins | One | En | Ane | Eitt | Áins | Einn | אײן (Eyn) | Een | En | En |
Unça | Ons | Unze | Ounce | Unce | Únsa | Ons | Unse | Uns | ||||
Vell | Oud | Alt | Old | Gammel | Auld | Gamal/Gomul | Sineigs | Gamall | אַלט (Alt) | Oud | Gammel | Gammal |
Vidre | Glas | Glas | Glass | Glas | Gless | Glas | Gler | גלאָז (Gloz) | Glas | Glass | Glas |
- (*) Ús antiquat.
Referències
modifica- ↑ Sobre algunes mutacions vocàliques de les antigues llengües germàniques, vegeu Fausto Cercignani, Proto-germanic */i/ and */e/ Revisited, a Journal of English and Germanic Philology, 78/1, 1979, 72-82; Indo-European ē in Germanic, a Zeitschrift für vergleichende Sprachforschung, 86/1, 1972, 104-110; Indo-European eu in Germanic, a Indogermanische Forschungen, 78, 1973, 106-112; Early Umlaut Phenomena in the Germanic Languages, in Language, 56/1, 1980, 126-136.