Viquipèdia

Llengües germàniques

subbranca de la família de llengües indoeuropees

Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà. Se suposa que provenen d'un hipotètic protogermànic, que s'hauria parlat cap al segon mil·lenni aC.

Infotaula de família lingüísticaLlengües germàniques
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
llengües escandinaves
llengües germàniques occidentals
llengües germàniques orientals Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràfica
Codis
ISO 639-2gem Modifica el valor a Wikidata
Codi Glottologgerm1287 Modifica el valor a Wikidata

Temes indoeuropeus

Llengües indoeuropees
Albanès · Armeni · Bàltic
Cèltic · Eslau · Germànic ·

Grec
Indoiranià (Indoari, Indoirànic)
Itàlic
extingides: Llengües anatòliques
Paleobalcànic (Dàcic,
Frigi, Traci) · Tokhari

Pobles indoeuropeus
Albanesos · Armenis
Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics
Grecs · Indoaris
Irànics · Llatins

Històrics: Anatòlics (Hitites, Luvites)
Celtes (Galàcia, Gals) · Germànics
Il·liris · Indoirànics
Itàlics · Sàrmates · Tracis · Tocaris  

Protoindoeuropeus
Protoindoeuropeu · Religió
 
Urheimat
Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica
Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT)
 
Estudis indoeuropeus

Característiques modifica

Les llengües germàniques comparteixen una sèrie de trets lingüístics:

A més, bona part de les llengües germàniques actuals presenten una tendència a esdevenir llengües analítiques, cosa que es manifesta en una forta purga de la flexió verbal (en les llengües escandinaves orientals ja no s'hi fa cap distinció de persona o nombre), les declinacions i fins i tot el gènere de les paraules, que ha passat de 3 en el protogermànic (masculí, femení i neutre) a 2 (comú i neutre) en suec, danès i neerlandès, i només un en anglès, scots i afrikaans.

Classificació i parlants modifica

La mobilitat de les tribus germàniques va propiciar, ben aviat, la dispersió i diferenciació de la seva parla, i en conformà tres branques principals: el septentrional, l'occidental i l'oriental (totes les llengües de les quals són extintes). Amb tot, la posterior evolució històrica dels estats en què es parlaven n'estengué enormement l'abast, amb l'antic nòrdic parlat en assentaments des de Groenlàndia i Vinland fins a Rússia o Normandia durant l'edat mitjana; el neerlandès i l'anglès estesos mitjançant imperis colonials a partir de l'edat moderna i l'alemany esdevenint l'idioma més parlat del centre d'Europa. Actualment, uns 900 milions de persones parlen alguna de les diferents llengües germàniques. Com a segona llengua és un dels grups amb més parlants, a causa de la internacionalitat de l'anglès.

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que procedeixen del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de 'popular', 'parlat pel poble', com oposat al llatí clàssic i literari). Formen un subgrup dins de les llengües itàliques, branca de les llengües indoeuropees. La disciplina que estudia les llengües romàniques és la romanística. Aquestes llengües es parlaven o es continuen parlant en un territori que rep el nom de Romània, i que actualment cobreix majoritàriament el sud europeu de l'antic Imperi romà; els termes "romà/ana" i "Romània" procedeixen efectivament de l'adjectiu llatí romanus: es considerava que els seus parlants empraven una llengua presa de la dels romans, per oposició a altres llengües presents als territoris de l'antic imperi, com el fràncic a França, llengua dels francs pertanyent a la família de les llengües germàniques.

El primer escrit en què es troba el terme romà, d'una forma o una altra, referit a una llengua romànica es remunta al concili de Tours, l'any 813. És a partir d'aqueix concili que es considera que la primera llengua vulgar es distingeix del llatí, i es designa en efecte com una llengua a banda. Es tracta d'una forma de protofrancès, que rep el nom de rustica romana lingua o roman. No obstant això, en els Cartularis de Valpuesta, hi ha un text anterior que data de l'any 804, escrit en un castellà molt primitiu. L'evolució del llatí vulgar cap a les llengües romàniques es data grosso modo de la manera següent: 1. entre el 200 aC i 400 aproximadament: diferents formes de llatí vulgar. 2. entre 500 i 600: aquestes formes comencen a distingir-se entre si. 3. a partir de 800: es reconeix l'existència de les llengües romàniques.


L'arbre lingüístic a partir del protogermànic seria el següent (discutible, ja que la distinció entre llengües i dialectes no és sempre clara):

Comparació de termes seleccionats modifica

Català Afrikaans Alemany Anglès Danès Escocès Feroès Gòtic Islandès Ídix Neerlandès Noruec
(Bokmål) 		Suec
A casa Heim* daheim* (at) home Hjem Hame Heim Háimóþ Heim הײם (Heym) thuis Hjem Hem
Allò Dat Das That Det That Hetta Þata Þetta דאָס (Dos) Dat Det Det
Alt Hoog Hoch High/Tall Høj Heich Høg/ur Háuh Hár הױך (Hoyḫ) Hoog Høy Hög
Cap Kop Haupt/Kopf Head Hoved Heid Høvd/høvur Háubiþ Höfuð קאָפּ (Kop) Hoofd/Kop Hode Huvud
Casa Huis Haus House Hus Hoose Hús Hús Hús הױז (Hoyz) Huis Hus Hus
Cuc Wurm Wurm Worm Orm Wirm Ormur Maþa Ormur װאָרעם (Vorem) Worm Orm Mask, Orm
Dia Day Tag Day Dag Day Dagur Dags Dagur טאָג (Tog) Dag Dag Dag
Donar Gee Geben Give Give Gie Geva Giban Gefa געבן (Gebn) Geven Gi Giva/Ge
Dos Twee Zwei/Zwo Two To Twa Tvey Twái Tveir צװײ (Ẓvey) Twee To Två
Ganxo Haak Haken Hook Krog Heuk Haken   Krókur Haak Hake/Krok Hake/Krok
Llibre Boek Buch Book Bog Beuk Bók Bóka Bók בוך (Buḫ) Boek Bok Bok
Lluna Maan Mond Moon Måne Muin Máni Ména Tungl   Maan Måne Måne
Mà Hand Hand Hand Hånd Haund Hánd Handus Hönd האַנט (Hant) Hand Hånd Hand
Marró Bruin Braun Brown Brun Broun Brúnt Bruns Brúnn Bruin Brun Brun
Molts Menige Manche Many Mange Mony Nógv Manags Margir Menig Mange Många
Morir Sterf Sterben Die Dø Dee Doyggja Diwan Deyja Sterven Dø Dö
Neu Sneeu Schnee Snow Sne Snaw Kavi Snáiws Snjór שנײ (Šney) Sneeuw Snø Snö
Nit Nag Nacht Night Nat Nicht Nátt Nahts Nótt נאַכט (Naḫt) Nacht Natt Natt
No Nee Nein/Nö/Nee No Nej Nae Nei Né Nei נײן (Neyn) Nee Nei Nej
Or Goud Gold Gold Guld Gowd Gull Gulþ Gull גאָלד (Gold) Goud Gull Guld
Pedra Steen Stein Stone Sten Stane Steinur Stáins Steinn שטײן (Šteyn) Steen Stein Sten
Pit Bors Brust Breast Bryst Breest Bróst Brusts Brjóst ברוסט (Brust) Borst Bryst Bröst
Poma Appel Apfel Apple Æble Aiple Súrepli Aplus Epli עפּל (Epl) Appel Eple Äpple
Prou Genoeg Genug Enough Nok Eneuch Nóg Ga-nóhs Nóg גענוג (Genug) Genoeg Nok Nog
Qui Wie Wer Who Hvem Wha Hvør Has Hver װער (Ver) Wie Hvem Vem
Tauler Bord Brett Board Bræt Buird Borð baúrd Borð Bord Bord Bord
U Een Eins One En Ane Eitt Áins Einn אײן (Eyn) Een En En
Unça Ons Unze Ounce Unce   Únsa Ons Unse Uns
Vell Oud Alt Old Gammel Auld Gamal/Gomul Sineigs Gamall אַלט (Alt) Oud Gammel Gammal
Vidre Glas Glas Glass Glas Gless Glas Gler גלאָז (Gloz) Glas Glass Glas
  • (*) Ús antiquat.

Referències modifica

  1. ↑ Sobre algunes mutacions vocàliques de les antigues llengües germàniques, vegeu Fausto Cercignani, Proto-germanic */i/ and */e/ Revisited, a Journal of English and Germanic Philology, 78/1, 1979, 72-82; Indo-European ē in Germanic, a Zeitschrift für vergleichende Sprachforschung, 86/1, 1972, 104-110; Indo-European eu in Germanic, a Indogermanische Forschungen, 78, 1973, 106-112; Early Umlaut Phenomena in the Germanic Languages, in Language, 56/1, 1980, 126-136.

Vegeu també modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües germàniques
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llengües_germàniques&oldid=30782890»