Obre el menú principal

Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus, i són una branca de la família indoeuropea. Es parlen a l'est i centre d'Europa, als Balcans i a parts del nord d'Àsia. Els idiomes van començar a separar-se de l'eslau antic (eslavònic o paleoeslau) cap al segle X. Comparteixen una sèrie de trets comuns com:

  • morfologia de fusió o sintètica
  • declinacions (la majoria amb set casos)
  • abundància de consonants, especialment de sibilants
  • palatalització de moltes combinacions de sons
  • abundància d'aplecs consonàntics
  • ordre de les paraules lliure
Infotaula de família lingüísticaLlengües eslaves
Classificació lingüística
llengua
llengües humanes
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües balto-eslaves
Subdivisions
llengües eslaves occidentals
llengües eslaves meridionals
llengües eslaves orientals
Codis
ISO 639-2 sla
Modifica les dades a Wikidata
Mapa de les llengües eslaves a Europa

Llengües eslaves:

ClassificacióModifica

Classificació internaModifica

 
  • Països que tenen per llengua nacional una llengua eslava occidental
  • Països que tenen per llengua nacional una llengua eslava oriental
  • Països que tenen per llengua nacional una llengua eslava meridional
  • Les llengües oficialment reconegudes, classificades d'acord amb criteris essencialment geogràfics, són:

    Eslau oriental Eslau occidental Eslau meridional

    Llengües G i llengües HModifica

    Una altra manera de classificació menys emprada en ambients especialitzats és la divisió entre llengües G i llengües H, depenent de la isoglossa associada a l'evolució del fonema /*g/ de l'eslau comú, per exemple, del mot eslavoantic gora (muntanya) que dóna com a resultat en les llengües modernes gora o hora, així doncs:

    Llengües eslaves G Llengües eslaves H

    La majoria de les llengües eslaves, a més a més, estan molt dialectalitzades, per això de vegades pot resultar difícil, en menor mesura (per al rus) i en major mesura (per a l'eslovè), la comunicació entre dos dialectes diferents. A causa d'aquesta característica, en algunes parts de l'oest d'Eslovènia els seus parlants empren un dialecte H.

    Dos natius de diferents llengües eslaves poden entendre's amb facilitat si parlen dues llengües de la mateixa família, per exemple, un txec i un eslovac, o un txec i un polonès; i amb cert grau de dificultat si llurs llengües pertanyen a dues branques diferents, per exemple un rus i un txec o un eslovac i un serbi; trobant el major grau de dificultat comunicativa entre el rus i l'eslovè. El polonès i les llengües de la família oriental (bielorús, rus i ucraïnès) també són mútuament intel·ligibles, estant el bielorús i l'ucraïnès a mig camí entre el rus i el polonès.

    Característiques comunesModifica

    FonologiaModifica

    En la fonologia d'aquestes llengües un tret notable és l'oposició entre consonants no-palatalitzades i palatalitzades.

    MorfologiaModifica

    Les llengües eslaves retenen gran part de les característiques indoeuropees antigues. Els noms tenen flexió i canvien de forma d'acord amb el gènere, el nombre i el cas. Els substantius, adjectius i pronoms distingeixen entre tres gèneres (masculí, femení i neutre), tres nombres (singular, plural i dual) i fins a set casos (nominatiu, acusatiu, genitiu, datiu, instrumental, locatiu i vocatiu). El verb està marcat per la persona, el nombre, el mode, l'aspecte i el temps, i de vegades també el gènere (això és una innovació respecte de l'indoeuropeu més antic).

    Comparació lèxicaModifica

    La llista següent és una breu selecció de cognats presos de les llengües eslaves, que poden servir per donar una idea de les correspondències fonètiques involucrades:

    Protoeslau Rus Bielorús Ucraïnès Polonès Txec Eslovac Eslovè Croat/Bosnià Macedònic Serbi Búlgar Intereslau
    *ognь (foc) огонь агонь вогонь ogień oheň oheň ogenj oganj огањ/oganj оган огън ogonj/огонь
    *ryba (peix) рыба рыба риба ryba ryba ryba riba riba риба/riba риба риба ryba/рыба
    *gnezd (niu) гнезд гняздо гнiздо gniazdo hnízdo hniezdo gnezdo gnijezdo гнездo/gnezdo гнездо гнездо gnězdo/гнѣздо
    *oko (ull) око вока око oko oko oko oko oko око/oko око око oko/око

    Articles relacionatsModifica

    • Intereslau: una llengua artificial elaborada amb l’objectiu de facilitar la comunicació i la intercomprensibilitat entre els parlants de les diverses llengües eslaves
    • Nenad
    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües eslaves