Llengües eslaves
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus, i són una branca de la família indoeuropea. Es parlen a l'est i centre d'Europa, als Balcans i en parts del nord d'Àsia. Els diferents idiomes eslaus van començar a separar-se de l'eslau antic (eslavònic o paleoeslau) cap al segle x. Comparteixen una sèrie de trets comuns, com ara:
- morfologia de fusió o sintètica
- declinacions (la majoria amb set casos)
- abundància de consonants, especialment de sibilants
- palatalització de moltes combinacions de sons
- abundància d'aplecs consonàntics
- ordre de les paraules lliure
| Tipus | grup de llengües i família lingüística  |
|---|---|
| Nadius | 315.000.000 |
| Grup ètnic | eslaus |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües balto-eslaves | |
| Distribució geogràfica | |
 | |
| Codis | |
| ISO 639-2 | sla |
Llengües eslaves:
Classificació Modifica
Classificació interna Modifica
Les llengües oficialment reconegudes, classificades d'acord amb criteris essencialment geogràfics, són:
| Eslau oriental | Eslau occidental | Eslau meridional |
|---|---|---|
|
Llengües G i llengües H Modifica
Una altra manera de classificació menys emprada en ambients especialitzats és la divisió entre llengües G i llengües H, depenent de la isoglossa associada a l'evolució del fonema /*g/ de l'eslau comú, per exemple, del mot eslavoantic gora (muntanya) que dona com a resultat en les llengües modernes gora o hora, així doncs:
| Llengües eslaves G | Llengües eslaves H |
|---|---|
La majoria de les llengües eslaves, a més a més, estan molt dialectalitzades, per això de vegades pot resultar difícil, en menor mesura (per al rus) i en major mesura (per a l'eslovè), la comunicació entre dos dialectes diferents. A causa d'aquesta característica, en algunes parts de l'oest d'Eslovènia els seus parlants empren un dialecte H.
Dos nadius de diferents llengües eslaves poden entendre's amb facilitat si parlen dues llengües de la mateixa família, per exemple, un txec i un eslovac, o un txec i un polonès; i amb un cert grau de dificultat si llurs llengües pertanyen a dues branques diferents, per exemple un rus i un txec o un eslovac i un serbi; se'n troba el major grau de dificultat comunicativa entre el rus i l'eslovè. El polonès i les llengües de la família oriental (bielorús, rus i ucraïnès) també són mútuament intel·ligibles, i el bielorús i l'ucraïnès són a mig camí entre el rus i el polonès.
Característiques comunes Modifica
Fonologia Modifica
En la fonologia d'aquestes llengües un tret notable és l'oposició entre consonants no palatalitzades i palatalitzades.
Morfologia Modifica
Les llengües eslaves retenen gran part de les característiques indoeuropees antigues. Els noms tenen flexió i canvien de forma d'acord amb el gènere, el nombre i el cas. Els substantius, adjectius i pronoms distingeixen entre tres gèneres (masculí, femení i neutre), tres nombres (singular, plural i dual) i fins a set casos (nominatiu, acusatiu, genitiu, datiu, instrumental, locatiu i vocatiu). El verb està marcat per la persona, el nombre, el mode, l'aspecte i el temps, i de vegades també el gènere (això és una innovació respecte de l'indoeuropeu més antic).
Comparació lèxica Modifica
La llista següent és una breu selecció de cognats presos de les llengües eslaves, que poden servir per a donar una idea de les correspondències fonètiques involucrades:
Protoeslau Rus Bielorús Ucraïnès Polonès Txec Eslovac Eslovè Croat/Bosnià Macedònic Serbi Búlgar Intereslau *ognь (foc) огонь агонь вогонь ogień oheň oheň ogenj oganj огањ/oganj оган огън ogonj/огонь *ryba (peix) рыба рыба риба ryba ryba ryba riba riba риба/riba риба риба ryba/рыба *gnezd (niu) гнезд гняздо гнiздо gniazdo hnízdo hniezdo gnezdo gnijezdo гнездo/gnezdo гнездо гнездо gnězdo/гнѣздо *oko (ull) око вока око oko oko oko oko oko око/oko око око oko/око
Vegeu també Modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües eslaves |
- Intereslau: una llengua artificial elaborada amb l'objectiu de facilitar la comunicació i la intercomprensibilitat entre els parlants de les diverses llengües eslaves