Hongarès

llengua úgrica

L'hongarès o hongarés[1] (magyar nyelv; (ˈmɒɟɒr̪ ɲɛlv ˈmɒɟɒr̪ ɲɛlv (pàg.)) és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel i als Estats Units.

Infotaula de llenguaHongarès
magyar nyelv
Tipusllengua natural, llengua viva, llengua i especialitat Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants14,5 milions
Parlants nadius12.600.000 Modifica el valor a Wikidata (2019 Modifica el valor a Wikidata)
Rànquing66
Oficial aHongria, Eslovènia i Vojvodina
Autòcton deEuropa central
EstatHongria i 10 països més
Classificació lingüística
llengua humana
llengües uralianes
llengües úgriques Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet hongarès, alfabet llatí i Alfabet hongarés antic Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióMagyar Tudományos Akadémia Nyelvtudományi Intézete (Institut de Recerca Lingüística de l'Acadèmia de les Ciències Hongaresa)
Estudiat perGramàtica hongaresa i Hungarian-language studies (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat1 segur Modifica el valor a Wikidata
Històriahistory of the Hungarian language (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1hu
ISO 639-2hun
ISO 639-3hun Modifica el valor a Wikidata
SILhun
Glottologhung1274 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere41-BAA-a Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuehun Modifica el valor a Wikidata
ASCL3301 Modifica el valor a Wikidata
IETFhu Modifica el valor a Wikidata

Classificació modifica

Classificació genètica modifica

L'hongarès forma part de la subfamília úgrica, que també inclou llengües com l'ostiac i el vogul, parlades a la Federació Russa. Aquest grup forma part de la família uraliana, que també inclou el finès i l'estonià, entre d'altres. Al voltant de l'any 1000 s'escriu amb alfabet llatí, tot i que, fins al segle xvi, no era estrany l'ús de rovás o runes. Els escrits en hongarès són rars fins a la reforma protestant, ja que els documents del catòlic Regne d'Hongria solien fer-se en llatí.

Tipologia modifica

L'hongarès és una llengua aglutinant, és a dir, que mentre que la paraula arrel roman immutable (generalment), s'hi afegeixen sufixos i prefixos que especifiquen temps, persona, determinació, i règim (quins objectes pren el verb) dels verbs, (ex.: Beszélni, 'parlar', beszélek, 'parlo') o bé nombre i cas gramatical de substantius (ex.: Katalónia, 'Catalunya'; Katalóniában, 'a Catalunya'; Katalóniából, 'des de Catalunya').

Història modifica

La llengua hongaresa prové de la zona dels Urals, des d'on les tribus magiars varen emigrar i dur la seva parla a l'àrea d'Europa central que avui en dia es coneix com a Hongria. Des de llavors, aquest idioma ha anat evolucionant en diverses etapes:

  • Protohongarès - fins a 1000 aC
  • Hongarès arcaic - 1000 aC fins a 896 dC
  • Hongarès antic o medieval - 896 fins al segle xvi.
  • Hongarès mitjà - s. XVI fins a acaballes del segle xviii
  • Hongarès modern - des de finals del segle xviii fins a l'actualitat.

El document més antic escrit en hongarès de què es té constància és el Sermó de funeral i oració, que data del segle xii. Avui en dia, des del 2004, a més de ser llengua oficial al seu país d'origen, també es reconeix com a llengua oficial de la Unió Europea.

Distribució geogràfica actual modifica

Tant per raons històriques (ja que l'Hongria "històrica" no es correspon del tot amb el territori que ocupa l'estat actual) com per motius d'immigració durant el darrer segle, no es limita la seva parla a Hongria:

País Parlants
Hongria 9.500.000-10.000.000 (cens 2001 Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.)
Romania
(principalment a Transsilvània)
1.443.970 (cens 2002 Arxivat 2007-02-12 a Wayback Machine.)
Eslovàquia 520,528 (cens 2001 Arxivat 2007-05-16 a Wayback Machine.)
Sèrbia
(principalment a Voivodina)
293.299 (cens 2002 Arxivat 2009-06-16 a Wayback Machine.)
Ucraïna
(principalment a la Transcarpàcia)
149.400 (cens 2001 Arxivat 2004-11-01 a Wayback Machine.)
Estats Units 117.973
Canadà 75.555 (cens 2001 Arxivat 2008-02-13 a Wayback Machine.)
Israel 70.000
Àustria
(principalment a Burgenland)
22.000
Croàcia 16.500
Eslovènia 9.240

Suma total 12.000.000-13.000.000
Fonts: Censos nacionals, Ethnologue

Fonètica i escriptura modifica

Alfabet modifica

Originàriament, aquesta llengua feia servir un sistema d'escriptura rúnica (rovásírás, székely rovásírás o senzillament rovás), però sant Esteve, el primer monarca del Regne d'Hongria, va iniciar una reforma per adoptar l'alfabet llatí paral·lela a la conversió al cristianisme que va dur a terme el país. Avui en dia es fa servir una variant d'aquest alfabet amb algunes lletres afegides, com ara ő i ű, que són exclusives d'aquesta llengua.

Aquestes són les 44 lletres de l'alfabet complet:

A Á B C Cs D Dz Dzs E É F
G Gy H I Í J K L Ly M N
Ny O Ó Ö Ő P (Q) R S Sz T
Ty U Ú Ü Ű V (W) (X) (Y) Z Zs

Vocals modifica

 
Taula de sons vocàlics

L'hongarès actual atorga valor fonètic a la quantitat de les vocals, és a dir, que diferencia entre vocals curtes i llargues. La llengua moderna estàndard té 7 vocals curtes (aeiöüou) i 7 vocals llargues (áéíőűóú), cadascuna de les quals té una lletra adscrita en l'alfabet. En qualsevol cas, les vocals llargues estan marcades amb un accent agut (´), o en el cas de les vocals ö i ü, un accent agut doble.

  • La vocal a representa el so [ɒ] (com la o a hot en anglès britànic)
  • La vocal á representa el so [a:] (una variant llarga de la a de pa en català)
  • La vocal e representa el so [ɛ] (com la e oberta en català)
  • La vocal é representa el so [e:] (una versió llarga de la e tancada en català)
  • La vocal i representa el so [i], i í tan sols n'és una variant més llarga [i:].
  • La vocal o representa el so [o] (o tancada) i ó tan sols n'és una variant més llarga [o:].
  • La vocal ö representa el so [ø] (com la ö alemanya).
  • La vocal u representa el so [u], i ú tan sols n'és una variant més llarga [u:].
  • La vocal ü representa el so [y] (com la ü alemanya).
  • Les característiques lletres hongareses ő i ű (o i u amb doble accent agut) representen les vocals llargues corresponents a ö [ø:] i ü [y:], respectivament.

Consonants modifica

Els sons consonàntics de l'hongarès, com les vocals, també poden ser curts o llargs (geminació). Les consonants llargues en l'escriptura es representen doblant la consonant, o bé la primera consonant dels dígrafs que representen un so simple (per exemple, ssz és la variant llarga de sz, o nny la de ny).

Sonen aproximadament com en català: b, d, f, k, m, n, p, l, t, v (labiodental, pronunciada /v/).

  • c [ts̻] sona com ts en català.
  • cs [tʃ] sona com tx en català.
  • dz [dz̻] sona com tz en català.
  • dzs [dʒ] sona com tj en català.
  • g [g] sempre oclusiva velar com en alemany, o com a gat en català.
  • gy [ɟ] una oclusiva palatal sonora, semblant al so inicial de la paraula anglesa duke.
  • h [h] sona com h en anglès.
  • j [j] sona com i consonàntica en català, com en iogurt.
  • lj [jː] una versió geminada del so anterior (és una excepció a la norma ortogràfica per representar la geminació).
  • ly [j] actualment sona igual que l'anterior, i consonàntica, històricament representava el mateix so que ll en català.
  • ny [ɲ] sona com ny en català.
  • r [r̪] té la mateixa distribució que en català, inicial o doble sona forta, i sona suau senzilla entre vocals.
  • s [ʃ] sona com xeix en català, com sh anglès, com sch en alemany.
  • sz [s̻] sona com ss en català.
  • ty [c] una oclusiva palatal sorda, semblant al so inicial de la paraula anglesa tuesday.
  • z [z̻] sona com z en català.
  • zs [ʒ] sona com j en català o en francès, no pas com tj en català o j en anglès.

Al·lòfons modifica

Els principals al·lòfons de les consonants hongareses són:

  • /n/ esdevé [ŋ] quan es troba abans d'una velar, exactament com en català (ex. hang [hɒŋg], 'veu').
  • /j/ esdevé [ç] quan es troba abans de /p/, /t/ o /k/ a final de paraula, el qual passa en les formes verbals de l'imperatiu (ex. kapj! [kɒpç], 'agafar, rebre').
  • a vegades /h/ esdevé [ɦ] quan es troba entre vocals (tehát [ˈtɛɦaːt], 'aleshores, doncs, en conseqüència').
  • /h/ a vegades desapareix en posició final (Cseh [ʧɛ], 'txec').
  • /h/ en altres ocasions esdevé [x] quan es troba a final de paraula (ihlet [ˈixlɛt], 'inspiració').
  • /h/ esdevé [xː] quan és una geminació (méhhel [ˈmeːxɛl], 'amb una abella').

Accent modifica

La síl·laba tònica és sempre la primera. Les paraules llargues o compostes solen tenir altres accents secundaris en altres síl·labes.

  • lönös [ˈkylønøʃ] - 'estrany'
  • zeneszerző [ˈzɛnɛsɛɾzøː] - 'compositor'

Harmonia vocàlica modifica

Les vocals poden ser anteriors (eéiíöőüű) o posteriors (aáoóuú). La fonologia hongaresa segueix regles d'harmonia vocàlica, que fan variar la vocal de determinats sufixos segons el tipus de vocals de la paraula arrel. Les paraules patrimonials hongareses solen incloure només vocals d'un dels dos tipus, o bé només vocals anteriors, o bé només vocals posteriors.

La regla bàsica és que les paraules amb vocals anteriors (ieüö) prenen sufixos amb vocals anteriors (per exemple, kézben 'a la mà'). Mentre que les paraules amb vocals posteriors (uoa) prenen sufixos amb vocals posteriors (per exemple, karban 'al braç'). Per altra banda, hi ha vocals considerades neutres (ei) que també poden aparèixer en una mateixa arrel amb vocals posteriors (per exemple, répa 'pastanaga', kocsi 'cotxe'). Les paraules que contenen alhora vocals neutres i vocals posteriors solen prendre sufixos amb vocals posteriors (per exemple, répaban 'en una pastanaga', kocsiban 'en un cotxe').

Molts sufixos gramaticals tenen dues formes diferents, o bé amb vocal posterior o bé amb vocal anterior (per exemple, -ban/-ben), però alguns sufixos encara tenen una forma més per a les vocals arrodonides (öü) (per exemple, hoz/-hez/-höz).

  • Vocals posteriors: a, á, o, ó, u, ú
  • Vocals anteriors no arrodonides: e, é, i, í
  • Vocals anteriors arrodonides: ö, ő, ü, ű

Com podem veure, les vocals anteriors no arrodonides són les de caràcter neutre:

  • (Vocals neutres: e, é, i, í)

Vegem com s'apliquen aquestes normes en mots reals, exemplificant-ho amb les normes de formació del plural:

arrel significat descripció de tipus plural
asztal taula només vocals posteriors asztalok
gyerek nen només vocals neutres (darrera vocal no arrodonida) gyerekek
füzet llibreta només vocals anteriors (darrera vocal no arrodonida) füzetek
ismerős conegut (n.) només vocals anteriors (darrera vocal arrodonida) ismerősök
papír paper una vocal posterior i darrera vocal neutra) papírok

Vocabulari modifica

Substrat i canvi fonètic modifica

La major part del seu substrat lingüístic prové del vocabulari comú de la família a la qual pertany, amb una sèrie de canvis produïts al cap del temps pel seu aïllament de la resta de llengües uralianes.

  • El so [f] de l'hongarès correspon al [p] del finès i l'estonià:
Hongarès Finès Estonià significat
fa puu puu arbre
fél pelätä pelgama témer
fészek pesä pesa niu
  • El so hongarès [k] correspon a la [k] de l'estonià i el finès abans de vocals frontals:
Hongarès Finès Estonià significat
könny kyynel küünistama llàgrima
kéz käsi käsi mà, braç
kivi kivi pedra, roc
  • El so [h] hongarès correspon al [k] del finès i l'estonià abans de vocals posteriors (tal com el so [h] de les llengües germàniques es correspon al llatí [k], com en l'exemple Hund / canis)
Hongarès Finès Estonià significat
hal kala kala peix
ház kota koda casa (hongarès), cabana (finès i estonià) - aquest exemple és particularment notori perquè la paraula hongaresa ház se sol prendre per un préstec de les llengües indoeuropees (Haus en alemany, per exemple)
húgy kusi kusi orina
  • La [t] hongaresa es correspon amb la [t] finesa i estoniana a començament de mot:
Hongarès Finès Estonià significat
tél talvi talv hivern
tud tuntea teadma, tundma saber
tavasz touko teki (derivat de tekkima) primavera
  • A l'interior de les paraules (tot i que per la pèrdua de les vocals de final de paraula que va tenir lloc històricament en hongarès ara se situa a finals), la [z] hongaresa es correspon a la [t] finesa (que a vegades és [s]), i amb la [d] o [t] de l'estonià (que a vegades també esdevé [s], com en finès).
Hongarès Finès Estonià significat
ház kota koda casa (Hong.), cabana (Fin.)
kéz käsi : käte- käsi : käte- mà, braç
fazék pata pada pot

Aquests no són més que exemples d'una sèrie encara més gran de patrons fonètics: una altra correspondència és la [l] hongaresa, que equival a la [l] finesa i estoniana.

Vocabulari provinent d'altres llengües modifica

A més, l'hongarès conté un bon nombre de manlleus d'altres llengües veïnes:

  • de l'iranià: tej ('llet'), vár ('castell')
  • del turc (s. XVI - XVII): egyetem ('universitat'), papucs ('sabatilles'), mecset ('mesquita'), tenger ('mar')
  • del llatí: iskola ('escola'), kollégium ('col·legi'), múzeum ('museu')
  • de l'italià: cselló ('violoncel')
  • de l'alemany: kastély ('residència'), sógor ('sogre')
  • de les llengües eslaves: kapa ('aixada'), kasza ('falç').

Neologismes modifica

És una llengua també coneguda pel seu relativament gran nombre de neologismes emprats en lloc de paraules internacionals, com ara:

  • számítógép - 'ordinador'. Szám - 'xifra', gép - 'màquina', 'motor'.

Gramàtica modifica

 
Teclat hongarès

L'hongarès és una llengua aglutinant. Malgrat que l'ordre normal de les oracions és subjecte-verb-objecte, es poden ordenar amb gran llibertat gràcies a la naturalesa de la seva estructura gramatical.

Els pronoms personals se solen obviar (elisió), ja que aquestes formes són implícites en els verbs. Es fan servir sufixos, adherits a l'arrel de les paraules, i postposicions per a expressar casos gramaticals, locació, possessió i totes les funcions que en les llengües indoeuropees duen a terme les preposicions. També existeixen els prefixos verbals. Preneu per exemple:

  • Sufixos: a virág - 'la flor', a virágom - 'la meva flor'; nyár - 'estiu', nyáron - 'a l'estiu'.
  • Postposicions: baj - 'problema', baj nélkül - 'sense problema'; ház - 'casa', ház előtt - 'davant de casa'.

Gènere i nombre modifica

No es considera el gènere en cap aspecte gramatical de la llengua, i fins i tot els pronoms personals de la tercera personal del singular (ő) poden referir-se tant a persones del gènere masculí com del femení.

Pel que fa al nombre gramatical, existeixen el singular i plural. Dit de forma molt general, la marca de plural és sempre una derivació del sufix -k, sovint amb una vocal d'enllaç. Quan un substantiu porta més d'un sufix, aquesta marca de plural sempre anirà primera:

  • város - 'ciutat'
  • városok - 'ciutats'
  • városokban - 'a les ciutats'

Articles modifica

Aquesta llengua té un article definit, i un d'indefinit. L'article definit, a, s'escriu az si la paraula a la qual es refereix comença per vocal, per raons fonètiques. Serveix tant per a plural com per a singular:

  • a szoba - 'l'habitació'.
  • a szobák - 'les habitacions'.
  • az író - 'l'escriptor'.
  • az írók - 'els escriptors'.

L'indefinit egy roman sempre invariable.

  • egy szoba - 'una habitació'.
  • egy író - 'un escriptor'.

Sufixació modifica

Declinació modifica

La major part de la informació gramatical es transmet a partir de sufixos, la majoria dels quals són subjectes a harmonia vocàlica. Aquest procés és anàleg a la declinació que es troba en altres llengües, però no es tracta d'exactament el mateix, ja que el concepte de declinació implica un canvi en el mot. Tot i això, l'aplicació de sufixos a paraules sovint comporta petits canvis fonètics, especialment en acusatiu.

Aquesta és la taula de casos gramaticals emprats avui en dia en l'hongarès:

Forma Nom Significat aproximat
-- nominatiu subjecte, atribut
-t/-ot/-et/-öt acusatiu objecte directe
-ban/-ben inessiu 'a (dins)'
-ba/-be il·latiu 'cap a (dins)'
-bol/-ből elatiu 'de', 'fora de', 'des de'
-n/-on/-en/-ön supressiu 'a (sobre)'
-rol/-ről delatiu 'de', 'des de', 'sobre' (anglès about)
-ra/-re sublatiu 'cap a (sobre)'
-nál/nél adessiu 'en (la proximitat de)'
-tol/-től ablatiu 'de', 'des de'
-hoz/-hez/-hőz al·latiu 'cap a'
-ig terminatiu 'fins (a)'
-nak/-nek datiu objecte indirecte
-ként formal 'com'
-val/-vel instrumental 'amb'
-vá/-vé translatiu '(convertir-se) en...'
-ért causatiu 'per'
-stul/-stül/-ostul/-estül/-östül sociatiu 'juntament amb'
-kor temporal 'a' (en termes de temps)
-nta/-nte/-onta/-ente/-önte distributiu-temporal 'repetidament', 'cada...'

Possessió modifica

La possessió en hongarès es pot marcar mitjançant sufixos, o bé fent servir pronoms possessius. Els primers, com la resta de sufixos que existeixen en aquesta llengua, estan subjectes a l'harmonia vocàlica. El possessiu, a més, com veurem a la part següent, és així mateix important per a comprendre la funció de genitiu.

Sufixos possessius singulars modifica

És a dir, es refereixen a una sola cosa posseïda:

Paradigmes modifica
Sg. català Sg. hongarès Pl. català Pl. hongarès
el meu -m el nostre -nk
el teu -d el vostre -tok, -tek, -tök
el seu -ja, -je el seu, llur -juk, jük

Exemple

Sg. català Sg. hongarès Pl. català Pl. hongarès
el meu gat macskám el nostre gat macskánk
el teu gat macskád el vostre gat macskátok
el seu gat macskája el seu, llur gat macskájuk

Sufixos possessius plurals modifica

És a dir, es refereixen a un nombre plural d'objectes posseïts.

Paradigmes modifica
Sg. català Sg. hongarès Pl. català Pl. hongarès
els meus -im els nostres -ink
els teus -id els vostres -itok, -itek
els seus -i els seus, llurs -ik

Exemple

Sg. català Sg. hongarès Pl. català Pl. hongarès
els meus gats macskáim els nostres gats macskáink
els teus gats macskáid els vostres gats macskáitok
els seus gats macskái els seus, llurs gats macskáik

Pronoms possessius (independents) modifica

Es tracta de paraules que tenen un lloc independent en la frase i que pertanyen a la categoria dels pronoms, i que se solen fer servir en funció d'atribut. En català existeixen però només es diferencien per la seva manca d'article i la seva localització en la frase, com en l'exemple següent:

  • El llapis és meu.

En hongarès, tal com passa en castellà (mío, tuyo, etc.) o en anglès (mine, yours...) aquests pronoms tenen formes pròpies. Vegeu el mateix exemple, traduït a l'hongarès:

  • A ceruza az enyém.

(El verb ser, com és habitual, és elidit.)

Aquestes són les formes, que com podeu veure, inclouen l'article definit (a/az).

Posseïdor Possessió singular Possessió plural
meu az enyém az enyéim / az enyémek
teu a tied a tieid
seu, d'ell(a) az övé az övéi
seu (de vostè) az öné az önéi
nostre a mienk / miénk a mieink
vostre a tietek / tiétek a tieitek
seu, d'ell(e)s az övék az övéik
seu, de vostès az önöké az önökéi

La funció de genitiu modifica

El genitiu és un cas que (per exemple) en aquelles llengües indoeuropees, com ara el llatí o el rus, expressa la funció gramatical de complement del nom. Prenent el mateix exemple d'aquestes dues llengües, una oració que en català seria el llibre de la noia:

  • Llatí: liber puellae. En aquest cas, liber vol dir 'llibre', i puella, 'noia'. Puellae és aquest nom en cas genitiu.
  • Rus: книга девушки (kniga devushki) Aquí, книга vol dir 'llibre', i девушка, 'noia'. Девушки n'és el genitiu.

En hongarès, en canvi, la lògica sembla funcionar totalment a la inversa:

  • Hongarès: a lány könyve. Lány vol dir 'noia', però no trobem cap canvi en aquest substantiu. El nom que sí que ha canviat és könyv ('llibre'), que aquí es troba acompanyat del sufix possessiu de tercera persona del singular: könyve.

Així doncs, la relació morfosintàctica entre elements referits sempre es dona a la inversa que en les llengües indoeuropees, la qual cosa pot resultar molt confusa per als occidentals que vulguin aprendre aquest idioma.

Verbs modifica

Tot i que existeix una forma infinitiva, que té bàsicament els mateixos usos que en català, i que sempre acaba en -ni, la forma per la qual es coneixen els verbs és la "forma de diccionari":

  • Voler: akar - forma de diccionari, akarni - infinitiu.
  • Veure: lát - forma de diccionari, látni - infinitiu.

El verb ser, que és irregular, també és una excepció a aquesta norma: Ser: lenni - forma de diccionari, lenni - infinitiu.

La conjugació verbal té una característica curiosa, i és que cada temps verbal té una conjugació determinada i una conjugació indeterminada. Així es conjugarà de manera diversa si l'objecte al qual ens referim és conegut o no: per exemple, olvasok egy könyvet ('llegeixo un llibre', indeterminada) i Olvasom a könyvet. ('llegeixo el llibre', determinada).

A més de les habituals formes de 1a, 2a i 3a persones del singular i del plural, en la conjugació determinada hi ha una forma que es refereix al subjecte de la primera persona del singular realitzant una acció en la segona persona del singular. S'especifica amb el sufix -lak/-lek:

  • szeretlek 't'estimo'
  • látlak 'et veig'

Les altres persones requereixen l'ús dels pronoms personals declinats en acusatiu (marcats en negreta). Compareu:

  • ő szeret téged, 'ell/ella t'estima'
  • ő lát téged, 'ell/ella et veu'
  • segítünk titeket, 'us ajudem'

Hi ha sis temps verbals personals, cadascun dels quals té una conjugació determinada i una d'indeterminada:

També hi ha una construcció de futur, però algunes de les funcions que solen ser específiques d'aquest temps verbal es resolen fent servir el present.

Frases bàsiques modifica

 
Bíblia hongaresa, 1466
  • Szia / Szervusz – hola (a una persona)
  • Sziasztok / Szervusztok – hola (a més d'una persona)
  • Hogy vagy? – com va? (informal)
  • Hogy van? – com està? (formal: referint-se a vostè)
  • Hogy vagytok? – com esteu? (dirigit a diverses persones)
  • Jól vagyok, köszönöm – bé, gràcies
  • Jó reggelt – bon dia, bon matí
  • Jó napot – bona tarda (literalment 'bon dia' - es fa servir a partir del migdia)
  • Jó estét – bona nit
  • Viszontlátásra – adéu (informal: viszlát)
  • Igen – sí
  • Nem – no
  • Kérem – si us plau (lit. 'demano')
  • Köszönöm – gràcies
  • Köszönöm szépen – moltes gràcies (lit. 'gràcies bellament')
  • Köszi – gràcies (col·loquial)
  • Szívesen – de res, no es mereixen
  • Bocsánat! – disculpa
  • XX vagyok – sóc XX
  • Hogy hívnak? – com et dius? (lit. 'com t'anomenen?')
  • A nevem XX – em dic XX
  • Örülök, hogy megismertelek – encantat (lit. 'm'alegro que et conec')
  • Értem – comprenc, entenc
  • Nem értem – No ho entenc
  • Hol van...? – on és...?

Exemples modifica

Isten, áldd meg a magyart:
Jó kedvvel, bőséggel,:
Nyújts feléje védő kart,:
Ha küzd ellenséggel.:
Balsors akit régen tép,:
Hozz rá víg eszténdőt,:
Megbűnhődte már e nép:
A multát s jövendőt!:

Beneeix l'hongarès, Senyor,
que l'abundància sia amb ell;
que trobi el teu braç protector
quan s'enfronti a l'enemic;
que deixi enrere el seu advers destí,
i vegi el seu blat a la fi madur
aquest poble que ja ha pagat
pel seu passat i el seu futur.

Talpra magyar, hí a haza...
Dempeus, hongaresos, la pàtria us crida!...
Minden emberi lény szabadon születik és egyenlő méltósága és joga van. Az emberek, ésszel és lelkiismerettel bírván, egymással szemben testvéri szellemben kell hogy viseltessenek.

Vegeu també modifica

Remarques modifica

  1. Hongarés en pronúncia occidental i hongarès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el llibre d'estil.

Enllaços externs modifica

  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Hongarès
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hongarès
Hi ha una edició en hongarès de la Viquipèdia