B

lletra en l'alfabet llatí
Per a altres significats, vegeu «B (desambiguació)».

La B és la segona lletra de l'alfabet català i primera de les consonants. El seu nom és be alta. Ve de l'alfabet llatí i evolucionà de la segona lletra de l'alfabet fenici: beth (casa).

Infotaula de grafemaB
Latin alphabet Bb.svg
Modifica el valor a Wikidata
ICS Bravo.svg
Modifica el valor a Wikidata
CaràcterB (majúscula)
Unicode: 0042

b (minúscula)
Unicode: 0062

B (majúscula, Taula de caràcters Unicode)
Unicode: FF22

b (minúscula, Taula de caràcters Unicode)
Unicode: FF42

Ⓑ (majúscula)
Unicode: 24B7

ⓑ (minúscula)
Unicode: 24D1

🄑 (majúscula)
Unicode: 1F111

⒝ (minúscula)
Unicode: 249D

🅑 (majúscula)
Unicode: 1F151

🅱 (majúscula)
Unicode: 1F171

🄱 (majúscula)
Unicode: 1F131
Modifica el valor a Wikidata
Tipuslletra de l'alfabet llatí i lletra consonant Modifica el valor a Wikidata
Part dealfabet llatí, alfabet polonès, alfabet anglès, alfabet txec, alfabet de l'esperanto, alfabet bretó, alfabet romanès, Alfabet maltès, alfabet eslovac, alfabet islandès, alfabet vietnamita, alfabet turc, alfabet italià, alfabet francès, alfabet finès, Alfabet africà de referència, Alfabet internacional africà, yyyyy, Alfabet de les lengües nacionals de Benín i Versió dels Alfabets Llatins del Kazakhstan de 2017 Modifica el valor a Wikidata
Codi-... (codi Morse)
Bravo (Alfabet fonètic de l'OTAN)
B (Braille ASCII) Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

La lletra B probablement té l'origen en el pictograma del terme casa en els jeroglífics egipcis, que representaven esquemàticament la planta. A l'alfabet protosemític i a l'hebreu era la primera lletra de la paraula bayit, que significava casa, d'on prové la forma primitiva, que originà la β de l'alfabet grec i la B de l'alfabet llatí o romà, a través de l'etrusc.

Jeroglífic egipci
(casa) pr
Proto-Semític
(casa)
Fenici
Beth
Grec
Beta
Etrusc
B
Llatí
B
           

FonèticaModifica

En català representa l'oclusiva bilabial sonora, representada com a /b/ en l'alfabet fonètic internacional. Si no es troba darrere de consonant nasal o de pausa, sona de manera menys explosiva del que és habitual /β/, als dialectes no betacistes es manté el so /b/. En canvi a final de síl·laba i no seguit d'una consonant sonora s'ensordeix i es pronuncia /p/ (àrab). En el cas de l'arcaisme "ab", la seua pronúncia és /ap/, però davant de paraula començada per vocal o consonant sonora, es pronuncia /aβ/ (als dialectes no betacistes, /ab/). El seu nom és be. Únicament en els dialectes orientals, abans d'una l i després d'una síl·laba tònica es pronuncia doble (/bb/): moble, poble...

NumismàticaModifica

En època moderna i contemporània la B (o a vegades BA) s'usava per indicar l'origen barceloní de les monedes que s'encunyaven en aquesta ciutat.[1] S'utilitzà per primera vegada com a símbol de la ciutat a les monedes en temps del rei Ferran II el Catòlic. De manera puntual també es va utilitzar el símbol BA en els escuts d'or i llurs múltiples (els quals s'anomenave "de la creueta") que s'encunyaren entre els regnats de Felip III i Carles II.[1] El 1850, en temps d'Isabel II, la B fou substituïda per una estrella de vuit puntes. No obstant això també es va usar el signe Ba.[1] Durant la dictadura, les monedes de 50, 25 i 5 pessetes batudes a la ciutat el 1957 també s'hi va encunyar el signe BA.[1]

Símbols derivats o relacionatsModifica

Caràcter Descripció Unicode (maj./min.) Html (maj./min.) Notes d'ús
B amb punt superior U+1E02 U+1E03 irlandès
B amb punt inferior U+1E04 U+1E05

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 83, entrada: "B". ISBN 84-297-3521-6.