Obre el menú principal
Expansió del betacisme a Castelló

El betacisme és un fenomen fonètic que consistix en pronunciar la consonant v (el fonema fricatiu labiodental sonor) com a b (el fonema oclusiu bilabial sonor), cosa que provoca la pèrdua de l'oposició fonemàtica entre les dos consonants.[1]

És característic de les llengües iberoromàniques a excepció del portugués i, en la nostra llengua, de part del valencià i del balear. Alguns han assenyalat la possibilitat d'una influència o substrat basc o ibèric en aquest sentit, ja que el fonema fricatiu labiodental sonor manca en aquest idioma. També són betacistes una part important de l'occità,[2] els dialectes portuguesos del nord, el sard i alguns dialectes italians del sud.

Quan s'observa el fenomen del betacisme, este apareix amb un al·lòfon fricatiu bilabial sonor ([β]), mentre que és absent en llengües que distingixen entre /b/ i /v/. Tot i que en neerlandés coexistixen els tres fonemes: /b/ (escrit 'b'), /v/ ('v') i /β/ ('w').

Betacisme en catalàModifica

En part sota la influència del castellà, i la immigració occitana dels segles XVI i XVII,[2] en català el betacisme ha anat creixent. Avui dia subsistix la distinció entre /b/ i /v/ en alguns parlars valencians, a les Balears i al Camp de Tarragona. No obstant això, sembla que la distinció entre v i b va ser general arreu del País Valencià fins a principis del segle XIX.

 
Isoglosses del betacisme al País Valencià

ReferènciesModifica

  1. «betacisme», Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua
  2. 2,0 2,1 Moran, Josep. Treballs de lingüística històrica catalana. L'Abadia de Montserrat, 1994, p. 39. ISBN 8478265686. 

Enllaços externsModifica