C
![]() |
Aquest article tracta sobre la lletra C. Vegeu-ne altres significats a «Llenguatge C». |
La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.
Prové de la lletra gimel de l'alfabet fenici, que els grecs convertiren en la gamma quan adaptaren l'alfabet fenici i crearen l'alfabet grec. En aquests alfabets, el caràcter representava el so de l'oclusiva velar sonora /g/, però els etruscs, en adaptar l'alfabet grec en l'alfabet etrusc, li assignaren el valor de l'oclusiva velar sorda, atès que en etrusc no es distingia la sorda de la sonora; com que els llatins crearen el seu alfabet amb base a l'alfabet etrusc, el so assignat a la lletra C fou el de /k/, i no pas el de /g/ original.[1]
Fonètica
modificaEn català representa l'oclusiva velar sorda /k/ de l'alfabet fonètic internacional en els següents casos:
- Davant de les vocals a (casa /'kazə/ /'kaza/), o (cosa /'kɔzə/ /'kɔza/), u (cullera /ku'ʎeɾə/ /ku'ʎeɾa/). En mallorquí pot prendre el so d'oclusiva palatal sorda: /'сazə/. Cal recalcar que si el fonema /k/ va seguit d'una lletra u que representa el fonema /w/, aleshores no es representa per la lletra c sinó per la lletra q (per això cua va amb c i quadre s'escriu amb q).
- Davant de les consonants r (creu /'kɾεw/ /'kɾew/ /'kɾəw) i l (clau /'klaw/)
- Seguida d'una consonant sorda (acte /'aktə/ /'akte/, sucs /'suks/)
- Geminada cc (acció /əksi'o/ /aksi'o/, però en mallorquí /at͡si'o/)
- En posició final (sac /'sak/, però en mallorquí /'sac/). Després d'una consonant nasal pot emmudir-se (banc /'baŋ/ /'baŋk/).
És el fonema de la fricativa alveolar sorda /s/ davant e (cel /'sεɫ/), i (ciri /'siɾi/).
Seguida d'una consonant sonora és una oclusiva velar sonora /g/ (dracma /'dɾagmə/ /'dɾagma/).
En l'escriptura catalana prenormativa també formava part del dígraf ch.
Significats de C
modifica- Bioquímica: en majúscula, és el símbol de la citosina i de la cisteïna.
- Economia: és l'abreviatura de "cèntim". Dues C signifiquen "compte corrent".
- Educació: als països anglosaxons, representa l'aprovat en les qualificacions escolars.
- Física:
- en minúscula és el símbol de la velocitat de la llum, una de les constants absolutes.
- en majúscula és el símbol del coulomb en el Sistema internacional.
- Informàtica: el llenguatge C és un llenguatge de programació.
- Lingüística: en gramàtica designa habitualment un complement sintàctic. En alguns manuscrits llatins és una abreviatura de "cum".
- Matemàtiques:
- en majúscula i en el sistema de numeració romà, equival al nombre 100; amb una ratlla horitzontal a sobre (C) equival a cent mil.
- en minúscula és l'abreviatura del prefix "centi-" en les unitats de mesura.
- Música: en la notació germànica, representa la nota do.
- Química: en majúscula, és el símbol del carboni. És també el nom d'una vitamina (vitamina C)
- Símbols: amb un º al davant indica els graus Celsius de temperatura. Si en canvi és dins d'un cercle (©), significa "copyright", és a dir, propietat intel·lectual registrada.
- Urbanisme: és l'abreviatura de "carrer".
Símbols derivats o relacionats
modificaCaràcter | Descripció | Unicode (maj./min.) | Html (maj./min.) | Notes d'ús |
---|---|---|---|---|
Ç | Ce trencada | U+00C7 U+00E7 | Ç ç | català, francès, etc. |
Ć | C amb accent agut | U+0106 U+0107 | polonès, etc. | |
Ĉ | C amb accent circumflex | U+0108 U+0109 | esperanto | |
Č | C amb anticircumflex | U+010C U+0106D | txec, etc. | |
Ċ | C amb punt superior | U+010A U+010B | maltès, irlandès | |
© | copy right | U+00A9 | © | |
¢ | cèntim | U+00A2 | ¢ |
Referències
modifica- ↑ Sihler, Andrew. New Comparative Grammar of Greek and Latin. Oxford University Press, p. 21. ISBN 0-19-508345-8.