Burgenland (croat: Gradišće, hongarès: Felsőőrvidék, Őrvidék, Lajtabánság, eslovè: Gradiščansko) és un dels nou estats federats d'Àustria.[1] És el més oriental i poc populós dels estats austríacs. Amb capital a la ciutat d'Eisenstadt, Burgenland està format per dues ciutats estautàries i set districtes o bezirk, amb un total de 171 municipis. Des de l'any 2019 el seu governador és el socialdemòcrata Hans Peter Doskozil.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBurgenland
Gradišće (hr)
Burgenland (hu) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

HimneHimne de Burgenland Modifica el valor a Wikidata

EpònimComtat de Moson, Comtat de Sopron i Comtat de Vas Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 47° 30′ N, 16° 25′ E / 47.5°N,16.42°E / 47.5; 16.42
EstatÀustria Modifica el valor a Wikidata
CapitalEisenstadt Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població294.436 (2020) Modifica el valor a Wikidata (74,32 hab./km²)
Idioma oficialalemany austríac
serbocroat de Burgenland
hongarès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície3.961,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud333 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació1921 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Governador Modifica el valor a WikidataHans Peter Doskozil (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuDieta Estatal de Burgenland , (Escó: 36) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2AT-1 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSAT11 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webburgenland.at Modifica el valor a Wikidata
Facebook: LandBurgenland Twitter (X): Land_Burgenland Instagram: land_burgenland LinkedIn: land-burgenland Vimeo: landburgenland Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica

Física

modifica

Amb només 3.962 km², Burgenland és el tercer estat federat més petit d'Àustria. El punt més alt de Burgenland es troba just a la frontera amb Hongria, al Geschriebenstein, a 884 metres sobre el nivell de la mar. El punt més alt dintre totalment de l'estat de Burgenland es troba a 879 metres sobre el nivell de la mar; el punt més baix, que alhora també ho és de tot Àustria, es troba només a 114 metres sobre el nivell de la mar, al terme municipal d'Apetlon.

L'estat de Burgenland limita amb l'estat federat austríac d'Estíria al sud-oest i amb la Baixa Àustria al nord-oest. Cap a l'est limita amb les províncies de Vas i Gyõr-Moson-Sopron, a Hongria. Als extrems nord i sud Burgenland hi limita breument amb la regió de Bratislava, a Eslovàquia i amb la Murània, a Eslovènia, respectivament.

Burgenland i Hongria comparteixen el llac de Neusiedl, conegut per la seua naturalesa i clima temperat durant tot l'any. És el llac més gran de tot Àustria i una atracció turística per a ornitòlegs, nàutics i esportistes de wind i kitesurf a la banda nord del llac.[2]

Política

modifica
# Ciutats i districtes  
Districte Capital
E Eisenstadt Ciutat estatutària
EU Eisenstadt-Umgebung Eisenstadt
GS Güssing Güssing
JE Jennersdorf Jennersdorf
MA Mattersburg Mattersburg
ND Neusiedl am See Neusiedl am See
OP Oberpullendorf Oberpullendorf
OW Oberwart Oberwart
RU Rust Ciutat estatutària

Història

modifica

Els primers pobles indoeuropeus van aparèixer a la regió vora el 3300 abans de Crist. Des del segle iv aC, la zona va estar dominada pels celtes i cap al segle Ier esdevé part de l'Imperi Romà. Durant el temps de poder romà, la zona formà part de la província de la Pannònia i, més tard, de les de la Pannònia Superior al segle IIn i la Pannònia Prima al segle IIIr. Durant l'Imperi Romà tardà, la Pannònia Prima fou part de subdivisions més grans com ara la Diòcesi de Pannònia, la Prefectura d'Illyricum i la Prefectura d'Itàlia.

 
Regne dels ostrogots a la Pannònia

El primer poble germànic en assentar-se a la regió foren els ostrogots, que arribaren a Pannònia l'any 380. Els ostrogots esdevingueren aliats dels romans i obtingueren d'aquests el permís per a establir-se a la Pannònia per tal de defensar les seues fronteres. En el segle Vé, la zona fou conquerida pels Huns, però, derrotats més tard, a la regió s'establiria un regne ostrogot independent. El territori de l'actual Burgenland formà part de l'italià regne d'Odoacre, però a finals del segle Vé el rei ostrogot Teodoric el Gran conquerí el regne i retornà el territori a l'administració ostrogoda de la Pannònia occidental.

En el segle VIé, el territori fou inclòs en un altre estat germànic, el regne Longobard. No obstant això, els llombards van deixar la zona cap a la península itàlica, quedant sota el control dels Àvars. Breument al segle VIIé, la regió formà part de l'estat eslau de Samo, retornant poc després no obstant a mans dels Àvars. Després de la derrota dels Àvars a finals del segle VIIIé, l'àrea passà a formar part del regne Franc. Després de la batalla de Lechfeld de l'any 955, nous colons germans arribaren a la regió.

L'any 1043, Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic i Samuel Aba d'Hongria signaren un tractat de pau. El 20 de setembre de 1058, n'Agnès d'Aquitània i Andreu I d'Hongria tingueren una trobada per a negociar les fronteres. L'actual Burgenland va romandre com al límit occidental del regne d'Hongria fins al segle XVI.

La majoria de la població era germànica, a excepció dels guàrdies fronterers de la marca hungara. Durant tota la edat mitjana, la inmigració provinent de la veïna Àustria va continuar.

Ja a l'any 1440, el territori de l'actual Burgenland estava controlat pels Habsburgs d'Àustria, i l'any 1463, la part nord (amb el poble de Kőszeg) va esdevindre un pagament d'acord amb el tractat de pau de Wiener Neustadt.

Administració i política

modifica
 
Antic edifici de la Dieta, Eisenstadt
 
Nou edifici de la Dieta, a Eisenstadt
 
El governador Hans Peter Doskozil
Dieta Estatal de Burgenland (2020-2025)
PR: Verena Dunst (PSA) VP:
Grups polítics Diputats
  Partit Socialdemòcrata d'Àustria PSA
19 / 36
  Partit Popular d'Àustria PPA
11 / 36
  Partit de la Llibertat d'Àustria PLA
4 / 36
  Els Verds EV
2 / 36

Governadors

modifica
# Governador[3] Inici Fi Partit # Governador Inici Fi Partit
1 Robert Davy 1921 1922 Ind 9 Ludwig Leser 1945 1946 PSA
2 Alfred Rausnitz 1922 1923 Ind 10 Lorenz Karall 1946 1956 PPA
3 Alfred Walheim 1923 1924 PPA 11 Johann Wagner 1956 1961 PPA
4 Josef Rauhofer 1924 1928 PSC 12 Josef Lentsch 1961 1964 PPA
5 Anton Schreiner 1928 1929 PSC 13 Hans Bögl 1964 1966 PSA
6 Johann Thullner 1929 1930 PSC 14 Theodor Kery 1966 1987 PSA
5 Anton Schreiner 1930 1931 PSC 15 Johann Sipötz 1987 1991 PSA
3 Alfred Walheim 1931 1934 LR 16 Karl Stix 1991 2000 PSA
7 Hans Sylvester 1934 1938 FP 17 Hans Niessl 2000 2019 PSA
8 Tobias Portschy 1938 1938 PNS 18 Hans P. Doskozil 2019 PSA

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Burgenland