Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa. S'estén 1.000 km des dels Alps al nord fins al centre de la mar Mediterrània al sud i amb una amplada màxima de 225 km.[1] La península és coneguda per la seva forma de bota, i per tant és coneguda en italià com Lo Stivale, amb Salento fent de tacó, Gargano l'esperó i Calabria la punta. La major part de la península correspon a l'Estat d'Itàlia, llevat de dos petits Estats independents: San Marino i la Ciutat del Vaticà.[2]
| |||||
| Tipus | Península  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Europa | ||||
| |||||
| Banyat per | mar Lígur, mar Jònica, mar Adriàtica, mar Tirrena i mar Mediterrània | ||||
| Dades i xifres | |||||
| Punt més alt | Corno Grande (2.912 m ) | ||||
| Travessa | Itàlia, San Marino i Ciutat del Vaticà | ||||
| Superfície | 50.709 mi² | ||||
EtimologiaModifica
El nom d'Itàlia es ve usant des d'antic, almenys des del Segle IX aC per designar a la gent del sud i del centre del que es coneix com a península itàlica, fent referència als pobles itàlics, parlants de les llengües itàliques.[3]
Segons l'historiador grec Antíoc de Siracusa, la paraula "Itàlia" es referia al segle v aC a la zona sud de l'actual regió italiana de Calàbria, l'antiga Bruttium, habitada pels Itàlics.[4] Amb el pas del temps, el nom es va estendre a tot el sud d’Itàlia per incloure finalment tota la península. Al segle II aC, l'histògraf grec Polibi anomena "Itàlia" el territori entre l'estret de Messina i els Apenins del nord, tot i que Cató el Vell, el seu contemporani, estén el concepte territorial d'Itàlia als Alps.
També segons l'arqueòleg Pallottino el nom d'Itàlia derivaria del gentilici d'un dels pobles itàlics natius de la regió de Calàbria, els (v)itàlii, que agafen el nom del seu animal sagrat: el vedell (víteliú en Osc, vitulus en llatí i vitello en italià); i que va ser usat pels antics grecs com a terme general per designar als habitants de tota la península.[5]
El Segle II aC l'historiògraf grec Polibi anomenava Itàlia al territori comprès entre l'estret de Messina i els Apenins septentrionals, encara que el seu contemporani Marc Porci Cató Censorí va estendre el concepte territorial d'Itàlia fins a l'arc alpí. El nom d'Itàlia va ser usat també en monedes encunyades durant la Guerra social per la coalició dels socii (aliats) itàlics en lluita contra Roma i les altres ciutats itàliques amb la ciutadania romana per obtenir, al seu torn, la plena ciutadania romana.[6] D'altra banda, també és possible que els itàlics prenguessin el seu nom d'un animal-tòtem, el vedell, que, en una llunyana primavera sagrada, els havia guiat fins als llocs en els quals es van assentar definitivament.
El terme es va consolidar de manera definitiva sobretot des que, la ciutat itàlica de Roma, a partir del Segle V aC, va unificar gradualment tota la península conquistant a la resta de pobles itàlics peninsulars, començant pels llatins i acabant amb els etruscs cap al nord i els brucis cap al sud, unificant així tot el territori peninsular sota un únic règim i donant-li nom d'Itàlia, la qual, des de llavors, constituirà el territori metropolità de la mateixa Roma.[7][8] Posteriorment, el nord d'Itàlia (ExGàl·lia Cisalpina) va ser afegit al territori de la Itàlia romana durant el Segle I aC, portant així, de iure el nom d'Itàlia fins als peus dels Alps.[9]
Geografia físicaModifica
L'extensió mínima de la península Itàlica consisteix en l'espai al sud de la línia que conformen els rius Magra i el Rubicó, al nord dels Apenins toscans-emilians, que la separen de la Itàlia peninsular, que inclou la vall del Po i els vessants meridionals dels Alps. La península Itàlica té l'únic volcà actiu d'Europa continental, el Vesuvi.[10] La península limita a l'oest amb el mar Lígur i el mar Tirrè, al sud amb el mar Jònic, i a l'est amb el mar Adriàtic. L'orografia de l'interior de la península és molt accidentada, creuada de nord a sud per la serralada Apenina.
Geografia politicaModifica
Políticament, la península italiana pròpiament dita (per tant, exclosa Itàlia insular) es divideix en diversos estats i dependències que figuren a la taula següent:[11][12]
| Nome | Població | Extensió | Capital | Llengua oficial |
|---|---|---|---|---|
 República Italiana
|
26.221.023[note 1] | 131275[note 2] | Roma | italià |
 San Marino
|
33.191 | 61,2 | Ciutat de San Marino | italià |
 Ciutat del Vaticà
|
836 | 0,44 | Città del Vaticano | italià, llatí |
| Total | 26255050 | 131336,64 |
ClimaModifica
El clima de la península és principalment mediterrani.
FormacióModifica
La conca del Tirrè és una conca postcollisional neogènica-quaternaria que va començar a obrir-se al tononià superior. Una imponent discontinuïtat, marcada per anomalies magnètiques separa el Tirrè septentrional del Tirrè meridional respectivament, al nord i al sud del paral·lel 41 o N. La zona sud del Tirrè, com a mínim en part al fons oceànic, es caracteritza per uns valors d’obertura molt alts (superiors a 5 cm/any), considerablement més grans que les de la zona del Tirrè septentrional (1,0 - 1,5 cm/any).
La serralada dels Apenins està dividida en dos grans arcs convexos cap al terreny, que entren en contacte amb una important discontinuïtat transversal coneguda com la línia Ortona-Roccamonfina. Al llarg de la riba Po-Adriàtic-Jònic de la cadena es desenvolupen estructures compressives que tenen la contrapart, entre el mar i la riba tirrènica de la península, estructures allargades aproximadament paral·lela als fronts de compressió. La regularitat d’aquesta distribució l'espai es complica amb la presència de trets tectònics transversals i el desenvolupament de arcs d'ordre menor, amb rotacions diferencials entre els diferents segments de cadena.[13]
La península era una serralada muntanyosa fa 5,3 milions d’anys, quan per l'enfonsament del fons marí de l'oceà atlàntic que va col·lapsar la carena que unia les serralades Bètica i Rif, que abracen les costes de l'actual península ibèrica i el Marroc, va quedar envoltada d'aigua amb la inundació del Zanclià.[14]
NotesModifica
- ↑ Només Itàlia central i Itàlia meridional
- ↑ Només Itàlia central i Itàlia meridional
ReferènciesModifica
- ↑ «Italian Peninsula - peninsula, Europe» (en anglès). [Consulta: 31 juliol 2021].
- ↑ «Península itálica - EcuRed» (en castellà). [Consulta: 6 abril 2021].
- ↑ «Encyclopædia Britannica: History of ancient Italic people. Encyclopaedia Britannica».
- ↑ «Etimologia». etimologias.dechile.net. [Consulta: 21 octubre 2009].
- ↑ Guillotining, M., History of Earliest Italy, trans. Ryle, M & Soper, K. En Jerome Lectures, Seventeenth Series, p. 50.
- ↑ «Dr. Christopher J. Dart:The Social War, 91 to 88 BCE.A History of the Italian Insurgency against the Roman Republic».
- ↑ «Encyclopædia Britannica: Italy, ancient Roman territory».
- ↑ «Encyclopædia Britannica: Sharply distinguished from Italy were the provinces of the empire.».
- ↑ «Università Ca' Foscari di Venezia: La Gallia Cisalpina, dalla morte di Cesare alle lotte triumvrali. (Lex Roscia del 49 a.C. - Annessione all'Italia romana 42 a.C.)».
- ↑ «Mount Vesuvius, Italy: Map, Facts, Eruption Pictures, Pompeii» (en anglès).
- ↑ L'Enciclopedia Geografica (en italià). De Agostini, 2004, p. 78.
- ↑ Conosci l'Italia - Vol. I: L'Italia fisica (en italià). Touring Club Italiano, 1957.
- ↑ Paolo Scandone, Etta Patacca, Carlo Meletti, Massimo Bellatalla, Nicola Perilli, Ubaldo Santini «Struttura geologica, evoluzione cinematica e schema sismotettonico della penisola italiana» (en italià). Atti del Convegno GNDT, 1, 1990, pàg. 121 [Consulta: 31 agost 2021].
- ↑ Sample, Ian. «Mediterranean was created in Earth's biggest deluge» (en anglès). The Guardian, 09-12-2009. [Consulta: 30 agost 2021].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Península Itàlica |