Obre el menú principal

Vesuvi

volcà de la Campània, Itàlia

El Vesuvi (en llatí, Vesuvius) és una muntanya volcànica de la Campània (Itàlia), a uns 12 km al sud-est de Nàpols. És famosa per l'erupció de l'any 79 dC que va sepultar les vil·les romanes de Pompeia i Herculà.

Infotaula de geografia físicaVesuvi
(it) Vesuvio
Vesuvius from plane.jpg
Tipus Volcà actiu, estratovolcà i atracció turística
Localitzat en l'àrea protegida Vesuvius National Park Tradueix
Ubicació
Continent Europa
EstatItàlia
RegióCampània
Ciutats metropolitanesCiutat metropolitana de Nàpols
 40° 49′ 17″ N, 14° 25′ 32″ E / 40.821388888889°N,14.425555555556°E / 40.821388888889; 14.425555555556
Serralada Apenins
Dades i xifres
Prominència 1.232 m
Altitud 1.281 m
Material tefrita
Història
Cronologia
15 desembre 1631 (Julià)-19 desembre 1631 (Julià)erupció del Vesuvi del 1631
1861 erupció del Vesuvi del 1861
1944 erupció del Vesuvi del 1944
24 agost 79 dC erupció del Vesuvi del 79
1872 erupció volcànica
1906 erupció del Vesuvi del 1906
Modifica les dades a Wikidata
El mont Vesuvi en l'actualitat

El Vesuvi propi té 1.277 m i el cim del Somma (l'antic cràter destruït per una erupció) 1.132 m.

El Vesuvi té un cràter actiu; és l'únic volcà actiu de l'Europa continental. La rodalia és molt fèrtil i hi abunden les vinyes.

La muntanya és un parc nacional des del 1996. L'accés al cim del cràter està controlat i és de pagament.

OrigenModifica

El mont Vesuvi es va formar per una col·lisió de plaques tectòniques, l'africana i l'eurasiàtica. La placa eurasiàtica va empènyer l'africana cap a l'escorça terrestre. Els materials de l'escorça es van escalfar fins a fondre's, formant el magma, roques en estat líquid. Atès que el magma és menys dens que la roca en estat sòlid, va ser expulsat cap a l'exterior, buscant el punt més dèbil de la superfície, trencant-la i sortint. Les roques foses se solidifiquen i formen el volcà.

HistòriaModifica

El 340 aC, es va lliurar a la seva rodalia una batalla entre romans i llatins en la qual el cònsol P. Decius va morir. La batalla fou lliurada en una plana al vessant nord, a la vora d'un riu o torrent (vegeu Veseris). El 73 aC, Espàrtac es va refugiar en aquesta muntanya amb els gladiadors i esclaus fugitius, i allí va derrotar el pretor romà Clodi Glabre.

La seva primera erupció coneguda fou el 24 d'agost de l'any 79, quan la cendra va engolir Pompeia, Herculà i Stabia (els habitants d'aquesta darrera van morir suposadament asfixiats pels gasos, segons Plini el Vell). Va tornar a fer erupció el 203, el 472 i el 512. Després, es van produir algunes erupcions menors fins a la del 1611. Les altres explosions més violentes foren les del 1631, 1822, 1906 i 1944. L'última erupció, precedida d'alguna activitat, es va produir el 18 de març del 1944, va destruir diversos llogarets i va cessar el 24 de març.

El 1880, es va concloure el primer funicular que pujava al Vesuvi. Va ser destruït per l'erupció del 1906. Es va reconstruir el 1909, però l'erupció de 1944 el va tornar a destruir i ja no ha estat reconstruït.

Vegeu tambéModifica