Julius Pokorný
Julius Pokorný (alemany: Julius Pokorny) (Praga, 12 de juny de 1887 - Zúric, 8 d'abril de 1970) va ser un estudiós de les llengües cèltiques, especialment el gaèlic irlandès, i un defensor del nacionalisme irlandès.
| Nom original | (de) Julius Pokorny  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 12 juny 1887 Praga (Txèquia) |
| Mort | 8 abril 1970 (82 anys) Zúric (Suïssa) |
| Causa de mort | atropellament |
Chair of Celtic in Berlin (en)  | |
| 1920 – 1935 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Viena |
| Activitat | |
| Camp de treball | Lingüística i estudis celtes |
| Lloc de treball | Viena Zúric Berna Berlín Múnic |
| Ocupació | Filologia celta |
| Ocupador | Universitat de Viena Universitat de Múnic Universitat d'Erlangen-Nuremberg Universitat Humboldt de Berlín Universitat de Berna Universitat de Zúric Universitat Christian Albrecht de Kiel |
| Obra | |
Obres destacables Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch (Diccionari Etimològic Indoeuropeu, 1958) | |
Biografia
modificaVa néixer a Praga, llavors part de l'imperi austrohongarès, i va estudiar en la Universitat de Viena, on també va ensenyar des de 1913 fins a 1920. El març de 1916 va mantenir correspondència amb Roger Casement quan va estar a Berlín.[1]
De 1920 a 1935, va ocupar la càtedra de filologia celta en la Universitat Friedrich Wilhelm de Berlín en substitució de Kuno Meyer, abans que els nazis descobrissin que, malgrat ser nacionalista alemany i que havia estat batejat com a catòlic, era d'ascendència jueva.[2] Va ser l'editor de la important revista Zeitschrift für celtische Philologie abans de la Segona Guerra Mundial (1921-38) i va ser responsable de la seva reactivació després (1954-67).
Va ser suspès en la seva càtedra 1933 en el marc de la Llei per a la Restauració del Servei Civil Professional aprovada pels nazis a causa del seu ascendent jueu. Per insistència del president Paul von Hindenburg, qui havia signat el projecte de llei, va ser reincorporat aquest mateix any sota exempció per a aquells que havien portat l'uniforme alemany o dels seus aliats en la Primera Guerra Mundial. El 1935, va ser acomiadat definitivament sota les disposicions de les racistes Lleis de Nuremberg. Va seguir vivint més o menys obertament a Berlín almenys fins a 1939, però va viure una existència semiclandestina des de 1940. Va escapar a Suïssa el 1943,[3] on va ensenyar durant uns anys en la Universitat de Berna i en la Universitat de Zúric fins a la seva jubilació el 1959. El 1954, va rebre el títol honorari de càtedra en la Universitat Ludwig Maximilian de Múnic, on va ser professor de temps parcial el 1956 i novament des de 1960 fins a 1965. Va morir a Zúric el 1970 gairebé tres setmanes després de ser atropellat per un tramvia, no gaire lluny de casa seva.
Obres
modifica- 1925: Altirische Grammatik (Gramàtica de l'irlandès antic).
- 1944: Altkeltische Dichtungen (Poesia celta antiga).
- 1958: Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch (Diccionari Etimològic Indoeuropeu), que encara es fa servir avui dia.
Referències
modifica- ↑ Reinhard R. Doerries, Prelude to the Easter Rising: Sir Roger Casement in Imperial Germany, Frank Cass, London & Portland 2000, p. 189,
- ↑ «Julius Pokorny». Arxivat de l'original el 2007-11-19. [Consulta: 26 agost 2013].
- ↑ Keogh p. 103
Bibliografia
modifica- Ó Dochartaigh, Pól. Julius Pokorny, 1887–1970: Germans, Celts and Nationalism. Dublín: Four Courts Press, 2004. ISBN 1-85182-769-2.
- Keogh, Dermot. Jews in Twentieth Century Ireland Refugees, Anti-Semitism and the Holocaust. Cork: Cork University Press, 1998. ISBN 9781859181508.
Enllaços externs
modifica- (alemany)(anglès) Indogermanisches Wörterbuch, de Gerhard Köbler,
- Bibliografia de les publicacions científiques de Julius Pokorný.